1301, gener, 21: Montitxelvo i Terrateig son de Vidal de Vilanova, quan Jaume II ven castell Carbonera i Rugat a Joan de Bellvís. ARV, Real 611, f.57

1318, febrer, 25: s senyor Vidal de Vilanova. S.Siv,304

1327, agost, 14: Guillem de Bellvís mor i deixa a Pere de Bellvís el castell de Rugat amb la Pobla Nova de Rugat i Castelló de Rugat, dites de Bellvís, i el Ràfol i Sarriera; al fill segon, Guillem de Bellvís II, el castell de Carbonera amb Otos i Bèlgida, més la Foia de Salem: Salem, Benimixim, Rafalgeps, Beniatjar i Alcúdia; i a Bernat de Bellvís li deixa Montitxelvo i Terrateig. Escolano,IX,1272. Cita F. Diago, Apuntamientos ...continuar Anales..., t. 1, p. 199, ed.del 1936.

1348: Ha mort Bernat de Bellvís II sense descendència i hereta el seu nebot Joan de Bellvís, baró de Rugat,Castelló i la Pobla de Rugat o Pobla del Duc, menor d’edat, tutoritzat per Vidal de Vilanova. A.Soler, Terrateig..., 2015, p. 146.

1353, juliol, 11: Pere IV ven a Vidal de Vilanova, tudor de Joan de Bellvís, tota la jurisdicció civil i criminal, mer i mixt imperi del castell de Carbonera i Rugat i el seu terme per 17.000 sous, i també dita jurisdicció de Montitxelvo i Terrateig per altres 3.000 sous, més el permís per reconstruir el castell de Rugat. ACA, Pergamins de Pere IV, n. 1789; ACA, reg. 993, f. 13r-17v; ARV, Real 495, f. 652-657; ARV, Reial Justícia, llibre 803, f. 214 i ss; ARV, Reial Justícia, vol. 805, f. 1; AHN, Osuna, Ducat de Gandia, llib. 712, doc.1(2); AHN, Osuna, Ducat Gandia, Pergs, carp. 138, doc. 4.

1358, febrer, 25: Pere IV dóna permís a Vidal de Vilanova, procurador i tudor de Joan de Bellvís, senyor de la baronia de Rugat i de la de Montitxelvo per a fer un castell a Montitxelvo, en el lloc que li parega millor. ACA, reg. 900, f. 23v.

1363, juliol, 11: Pere IV ven castell Rugat,Montitxelvo i Terrateig a Vidal de Vilanova, proc. de Joan de Bellvís. ARV, Real 611, f.45r

1388, juliol, 22: El justícia de València processa Vidal de Vilanova per deutes d’un préstec a Macià Xuxén, jueu de Xàtiva, i Samuel Xuxén, de la juderia de València, i li embarga la baronia del lloc de Montitxelvo i les alqueries de Terrateig, Micrién iel Rafalet, tot a la Vall d’Albaida. ARV, Just.Civil, lligall 546, mà 31, f. 5.

1398, maig, 21: Pere d’Aragó, cavaller, és senyor de Montitxelvo. AHN, Osuna, lligall 1323, notari Joan de Llorca.

1399: agost, 22. Testament de Pere d’Aragó, senyor de la vall i lloc de Montitxelvo, i Terrateig, marit de na Bernadona Saranyó. AHN, Osuna, Ducat Gandia, lligall 1136-3(3), Protocol de Ramon Agualada. Cita: F.G-Oliver, Perdurar després..., 1995, pp. 175-194.

1399: 402. Probablement tret a subhasta per deutes, es quedaria la baronia Lluís de Sant Adrià, jueu convers?. Cita A.Soler, Terrateig...., 2015, p. 155.

1402, juny, 9: Lluís de Sant Adrià ven Montitxelvo, Micrién i Rafalet, a la Vall d'Albaida, a Berenguer Dalmau, senyor de Catarroja (2/3), i a Joan de Natera, veí de Val, Terrateig i les terres d’Alfòndec (1/3). APPV, Prot. De Jaume Mestre, n. 845; ARV, Real Justicia, any 1762, llibre 23, f.406

1403: Berenguer Dalmau i na Yolant de Gurb, senyors de Catarroja i de Montitxelvo, pacten la partició de térmens i repartiment de l’aigua amb Joan de Natera i la seua muller na Maria Fernandes Forner, senyors de Terrateig. ARV, Reial Justícia, llibre 803, f. 394 i ss.

1403: març, 7. Martí ordena a Pere Sanoguera que li faça homenatge pel feu d’una part del castell de Montitxelvo, i el mateix a Joan de Natera per l’altra part. ACA, reg. 2316, f. 69v.

1474: Pere d’Íxer, senyor Terrateig, denúncia davant el Gov.RV.Lluís Jàfer de Lloris, donzell, senyor de Montitxelvo, per acollir uns vassalls seus mudèjars fugitius. ARV, Gov, Litium, n. 2339, mà 3, f. 45, i mà 10, f. 25-45.

1493: . Es de micer Johan Sanç, doctor en leys, habitador Xàtiva. ARV, Real 495,648r

1504: Joan de Bellvís, senyor de Terrateig, i Francesc Sans, senyor de Montitxelvo, nomenen procuradors per defensar-se de la denúncia de na Maria Enríquez, duquesa de Gandia, per haver fet un assut al riu Vernissa. ARV, Real Justícia, llibre 21, f. 1.

1512: És senyor Francesc Sans en el cens del 1510. ARV, Canc, reg. 514ter, f. 300v.

1526: Deu ser senyor Francesc Sanç. S.Siv,304

1538: Es senyor Francesc Sans, senyor Senyera i Benemexix. V.Pascual, “Algo de toponimia setabense”, ACCV, 1949, ,p.134.

1563: Jeroni Vives és senyor de Montitxelvo. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564

1572: Mossén Miquel Jeroni Vives és senyor de Montitxelvo. ARV, Batlia, Lletra P, exp. 2483

1573, abril, 15: Joan Mercader i Ferrer i Àngela Vidal, barons de Xest, casen el seu fill Cristòfor Mercader i Vidal amb na Francesca Joana Vives i Ferrer, fill de Miquel Jeroni Vives i Candel i de n’Àngela Ferrer, barons de Montitxelvo. AMV, SM, ms. 6429, f. 19v. APPV, protocol 11.106.

1597, octubre, 4: Diego Mercader i Vives, fill de Cristòval Mercader i Vidal i na Francesca Vives i Ferrer, senyors de Xest i Montitxelvo, casa amb Francesca Montpalau i Ferrer, filla de Gaspar de Montpalau i Carròs i na Maria Ferrer i Lloris, senyors de Xestalgar, Xera i Sot de Xera. APPV, notari Joaquim Martí, protocol 27.863.

1609: Lloc de moriscos, inclou les aldees de Micudiente i Rafalet i n’és senyor Diego Mercader, hereu dels Vives de Canyamàs. Escolano, IX, 1236.

1611, agost, 17: Diego Vives olim Mercader, cavaller de Santiago i senyor de Montitxelvo, mitjançant un procurador atorga la carta de poblament de dit lloc després de l’expulsió dels moriscos. ARV, Escrivanies de Càmara, any 1802, exp. 227, f. 4r-22v.

1644, agost, 7: Lluís Mercader i de Montpalau, senyor de la vila de Xest i de la baronia de Montitxelvo, pacta amb els veïns de Xest una modificació de la carta pobla. ARV, Man-Empares, nay 1682, llibre 2, mà 11, f. 36r-43v

1682: Luis Vives Mercader és senyor de Montitxelvo, en plet amb Martí Bellvís, senyor de Benissuera. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 2806

1685: setembre, 7. Es senyor i de Xest D.Lluís Mercader i Calataiud. ARV, Real 547, f.325

1688: Plet entre Luis Mercader i Calataiud, senyor de Xest i Montitxelvo, amb Pere Llansol, senyor de Gilet. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix, n. 8353

1689, novembre, 18: Lluís Mercader i Calataiud, baró de Xest i MOntitxelvo, modifica la carta pobla de dita localitat de Xest. ARV, Escrivanies de Càmara, any 1771, n. 175, p. 37v-52r.

1760: Pascual Mercader Zapata de Calataiud, baró de Xest, és senyor de Xest i Montitxelvo. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 278.

1802: Es senyor el Marqués de malferit. S.Siv,304