Universitat de ValènciaDepartamento de Historia Medieval y Ciencias y Técnicas Historiográficas Logo del portal

Variants del topònim Monte Tornesio
Tipus de poblament castell
Entitat senyorial Baronia de Montornés
Municipi actual Benicàssim

1238, setembre, 1: Jaume I dóna al comte Nuno Sanç el terme de Montornés. LLR, vol. 1, n. 0749.

1242, novembre, 29: Jaume I dóna el castell de Montornés a Pere Sanç. Confirmat pel rei Alfons V en Barcelona, el 7 desembre de 1416. ARV, Real 614, f. 199v; ARV, Man-Empares, any 1703, llibre 1, mà 7, f. 35.

1249, juliol, 16: Jaume I dóna permís a Jaqués Sans per vendre el castell de Montornés, situat prop de Borriana. ACA, Pergamins de Jaume I, n. 1165.

1259, juny, 5: Jaume I dóna instruccions sobre la proposta de Berenguer d’Entença de comprar el castell de Montornés. ACA, reg. 11, f. 169v.

1269: març, 5. L’infant Pere confirma la donació que ha fet Jaume I al monestir de Sant Vicent de la Roqueta de València de la potestad i domini del castell de Montornés, i absol Pere Eximenes, qui té dit castell en feu del rei, del jurament a la corona. ACA, reg. 17, f. 98.

1278, novembre, 3: Pere Eximenes, senyor de Montornés, té un plet pel saqueig d’Orpesa. ACA, reg. 41, f. 13r.

1287, desembre, 12: Alfons III canvia amb el monestir de Poblet la vila de Piera pel monestir de Sant Vicent de la Roqueta amb la vila de Castelló de la Plana, el lloc de Quar de Poblet i la potestad del castell de Montornés, el qual té en el seu nom Pere Eximén d'Arenós. ARV,Clergat, ll.329,c.878

1296, gener, 3: El monestir de Poblet ven al rei Jaume II la vila de Castelló i la potestad i drets reials en el castell de Montornés, que té en feu Pere Eximenes de Montornés. El preu és de 170.000 sous més una renda anual de 6.500 sous sobre drets reials a la ciutat de València. A canvi l’atendran al rei en dit monestir-hospital. ACA, reg. 194, f. 188-189.

1296, maig, 24: Plet entre Pere Eximenes, senyor de Montornés, i l’orde del Temple. ACA, Pergs.Jaume II, n. 651.

1297, desembre, 4: Jaume II informa a Roger de Llúria que pel preu del castell de Montornés, 106.000 sous, tot passaria al seu fill a la seua mort. ACA, reg. 195, f. 101v.

1309, desembre, 13: Jaume II retorna a Gilabert de Centelles, senyor de Nules, els drets que el seu pare havia tingut al castell de Montornés. AHN, Noblesa, Osuna, CP.213, D.16.

1311, setembre, 7: Eximén Peres és senyor de Montornés. ACV, Cod. 399, perg. 2436.

1333: Es senyor Joan Eximén,fill de Pere Ximén,en usufru.R.de Maria,Docs.de los ss.XIII...,BSCC, agost, 1927,p.329.

1348: març, 6. Pere IV ordena a Joan de Montornés que lliure a Just de Miravet, comissari reial, la potestad de dit castell el qual té en feu. ACA, reg. 1477, f. 33v. Repetit el 7 de setembre: ACA, reg. 1477, f. 36r.

1348: Joan Eximenes de Montornés, membre de la Unió, és senyor de Montornés, i li és embargat el lloc. ACA, Canc., Processos, llig. 116/13 g, fols. 1r-5v.

1355, maig, 29: Joan Eximenes de Montornés és senyor de Montornés i Benicàssim. ACA, reg. 1401, f. 80v-81r.

1376, maig, 6: Pere IV regula com ha de pagar-se el lluïsme en les alienacions del castell de Montornés, la Pobla Tornesa i el lloc de Benicàssim, que són feus de la corona. ACA, reg. 928, f. 184-185.

1379, maig, 2: Pere IV ven a Umbert de Barberà el domini, potestad i drets reials del castell de Montornés i llocs de Benicàssim i Pobla Tornesa, els quals fins ara tenia en feu, preu de 14.000 sous. ACA, reg. 999, f. 76-81. Carta de gràcia, data 20 de maig, ACA, reg. 999, f. 99v-100v.

1395: març, 28. Joan I ven a Ramon de Tous el dret de lluició del castell de Montornés i llocs de la Pobla Tornesa i Benicàssim per 15.155 sous, dels quals 14.000 eren per a dita lluició. ACA, reg. 1936, f. 93-96v.

1397, gener, 25: La reina Maria, lloctt.gral del rei Martí, atorga a Alfons de Tous, qui després fou bisbe de Vic, el dret de fadiga i el valor del lluïsme de la primera venda que faça del ara seu castell de Montornés, de tal manera que li serà gratuït. Citat en l’aplicació de dit privilegi feta el 19 de febrer de 1422. ACA, reg. 3118, f. 85-86.

1397: març, 27. La reina Maria, lloctt.gral. del rei Martí, recorda que Vicent Cavaller i altres procuradors reials havien recuperat de Ramon de Tous el dret, domini alodial i jurisdicció del castell de Montornés, al RV, i ara la reina els ordena que recuperen el document de venda de dit castell fet per PERE IV a Asbert de Barberà, el qual havi estat recuperat després pel rei Joan I i venut a Tous. ACA, reg. 2353, f. 12r-v.

1398: març, 16. Pere de Montpalau és senyor Tin.Montornés,Benicàssim i Pobla Tornesa. ARV,Prot,3201

1404: novembre, 27. Martí I ordena al Governador del RV que intervinga en la situació de la senyoria del castell i tinença de Montornés, la qual té en feu Alfons de Tous, perquè segons li informa aquest pareix que té carregats censals i deutes sobre les seues rendes des de temps passats, i això comporta impostos extra als seus vassalls i hi ha perill de despoblació si s’actua judicialment contra dit senyor ACA, reg. 2213, f. 54r.

1416: Alfons V confirma a Alfons de Tous, bisbe de Vic, el castell de Montornés i els llocs de Benicàssim i Vilavella (Orpesa). R.de Maria, El obispo de Vich, Alfonso de Tous,BSCC, setembre, 1928,p.213-8

1420, febrer, 3: Mor Alfons de Tous, senyor del lloc. R.de Maria, El obispo de Vich, Alfonso de Tous,BSCC, setembre, 1928,p.213-8

1420: març, 20. Alfons V dóna permís a la vila de Castelló per comprar la tinença de Montornés amb els seus llocs, terres, terç delme i mig morabatí, i jurisdicció. ACA, reg. 2593, f. 25v-26.

1422, febrer, 16: La reina Maria, lloctinent gral.Alf,.V, ven a Gilabert de Centelles la potestad, dret de vassallatge, domini directe i jurisdicció suprema del castell de Montornés i llocs de Benicàssim i la Pobla Tornesa, i de qualsevol torre, castell o casa dins els seus termes, per 15.150 s. ACA, reg.3119, f. 157-158.

1422, febrer, 19: La reina Maria, lloctt.gral del rei Alfons V, confirma la gratuïtat de la venda que els marmessors testamentaris d’Alfons de Tous fan a Gilabert de Centelles, senyor de Nules, de la tinença de Montornés i lloc de Vilavella?, per. 46.000 s., els quals són feus reials, segons compliment del privilegi rebut per Tous el 1397. ACA, reg. 3118, f. 85-86.

1467, agost, 22: Joan II ven com baronia a Joan Pagés, cavaller, doctor en lleis, conseller i vescanceller reial, d'orige burgés de Perpinyà, el castell de Montornés i el lloc de Benicàssim. ARV, Man-Empares, any 1703, llibre 1, mà 7, f. 39.

1501: novembre, 21.Es senyor mossén Francesc Pagés,i de la Pobla de Borriol i Benicàssim, p.53 i M.de Consells de Castelló, n.88, anys 1501-2

1515: març, 13. Nicolau de Casalduch, senyor de la Serra d’En Galceran, compra a Francesc Pagés i Àngela Donís la baronia de Montornés: Pobla Tornesa, Montornés i Benicàssim, amb mer imperi, més els drets de fur sobre el castell de Borriol per 92.250 sous, notari Bertomeu Garcia ARV, Man-Empares, any 1700, llibre 2, mà 18, f. 34.

1589, desembre, 8: Na Yolant de Casalduch i d’Assió, vídua de mossén Bernat Lluís d’Assió, amb el seu fill Nicolau de Casalduch, senyors de les baronies de Montornés i Benicàssim, atorguen a aquesta carta pobla. Ar.Mun.Castelló, Protocol de Marc Arrufat, any 1589.

1593, setembre, 22: Na Yolant de Casalduch, senyora de les baronies de Borriol, Benicàssim i Montornés, atorga nova carta pobla als dos darrers llocs. Ar.Mun. Castelló, Protocol del notari Marc Arrufat, any 1593, s.f.

1602, octubre, 14: Na Yolant Casalduch i Dassió és la senyora de Benicàssim i Montornés. ARV, Man-Empares, any 1703, llibre 1, mà 8, f. 1

1603, setembre, 9: Yolant de Casalduch i d’Assió, senyores de les baronies de Benicàssim i Montornés i la Pobla Tornesa, atorga carta pobla per a les dues primeres localitats. Ar.Mun. Castelló, Protocol de Joan Jeroni Folch, any 1604, s.f.

1611: Es senyor Francesc Açion de Besaldú, i de la Pobla de Borriol. Escolano,VII,597-8

1620, febrer, 24: Onofre Funes Munyós ven per 5.000 lliures a Claudio Supercio Ferrer la tinença de Montornés i baronia de Benicàssim. ARV, Man-Empares, any 1703, llibre 1, mà 10, f. 17

1757: Buenaventura Vallés de Casalduch Funes Muñoz, baró de la Pobla Tornesa, baró de Serra d’en Galceran, Benicàssim i Montornés, és senyor de Benicàssim, Montornes, Pobla Torensa i Serra d’en Galceran. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 278-279.