1238, agost, 7: Jaume I dóna al cavaller Eximén d’Urrea, senyor d’Alcalatén i Sollana l’alqueria de Pardinas, vora Trullàs. LLR, vol. 1, n.0579; LLR, vol. 2, n. 0088.

1238, setembre, 17: Jaume I dóna al cavaller Rodrigo Eynegues l’alqueria de Pardinas, amb forns i molins. LLR, vol. 1, n. 0844.

1249, febrer, 24: Arran de la mort d’Eximén d’Urrea, la vídua na Maria Rodrigues es queda durant la seua vida el castell d’Alcalatén i l’alqueria de Sollana, mentre el fill Eximén d’Urrea rep Llucena, Trullàs i Pardines. AHDP, Saragossa, Manuscrit Origen y descendència de la casa de Urrea, f. 17r-19r.

1283, octubre, 7: Ferrando d’Oblites és senyor de Castelló de Rugat, Bocor i Pardines. ACA, reg. 47, f. 56r

1286: març, 14. Sanxa López, filla Pere Jordan, casada amb Ferran d'Oblites, té una heretat a Pardines. ACA, reg. 65, f. 3v.

1292, gener, 7: Ferrando d’Oblites és senyor de Bicorb, Bèlgida?, Castelló de Rugat i Pardines, i ho té embargat per deutes. ACA, reg. 90, f.239v

1292, gener, 8: Jaume II ordena al justícia de Xàtiva que reintegre a Sanxo i Martí Domingues, fills de Domingo de Lladró, i al seu procurador, Martí de Cidrells, les alqueries de Pardines, Bicorp i Bèlgida, una heretat i unes cases a Xàtiva, així com una altra heretat a Castelló de Rugat, de tot el qual havien estat desposseïts, indegudament, per Ferran d'Oblites. ACA, reg. 90, f. 243v.

1331, juny, 6: Alfons IV dóna a Gilabert de Sanoguera, senyor de Pardines, Xova i Alcúdia (Benigafull), i també sobre els hòmens de les seues terres a Mascarell, Alboraia i Almàssera, l’altra meitat de la jurisdicció que les Corts han reconegut automàticament a tots els generosos que han acceptat el fur de València. També atorga franquesa de lleuda, peatge, pes reial, etc, a tots els seus vassalls. ACA, reg. 863, f. 188r-v; ARV, Reial Justícia, vol. 806, f. 142.

1332, gener, 13: Sembla repetir-se la donació. ACA, reg. 483, f. 198-199.

1348: Gilabert Sanoguera, membre de la Unió, és senyor de Pardines, Benicafull o Benigafull, Xova i Mascarell, i li són embargats els llocs. ACA, Canc., Processos, llig. 116/13 g, fols. 1r-5v.

1355, maig, 29: Guillem Sanoguera n’és el senyor. ACA, reg. 1401, f. 80v-81r.

1380: 1. Guillerm Sanoguera és senyor de Pardines, terme general d’Alzira. Ar.Mun.Alzira, Manual de Consells 1380-81, n. 040/16

1458, maig, 11: Joan Roís de Corella, comte de Cocentaina i senyor d’Elda, Albalat, Segairent, Dos Aigües i Pardines, nomena administradora de tot a la seua mare na Beatriu Llansol en anar a Nàpols. AHN, Noblesa, Osuna, CP.132,D.1.

1462, maig, 9: Na Beatriu Llansol, com procuradora del seu fill Joan Peres de Corella, come de Cocentaina i senyor d’Albalat i Pardines, confirma el carregament d’un per aquests dos darrers llocs. AHN, Noblesa, Osuna, CP.132,D.2

1528, gener, 22: Luis Jofre és senyor de Pardines. ARV, Man-Empares, any 1642, llibre 5, mà 44, f.39

1588, juliol, 11: Pere Jofre és senyor de Pardines. ARV, Man-Empares, any 1629, llibre 6, mà 54, f.24

1593: Pere Jofre és senyor de Pardines. ARV, Processos Reial Audiència, part II, lletra B, n. 446

1601: Pere Jofre és senyor de Pardines. ARV, Processos de Madrid, lletra P, exp. 663

1606: març, 6. Pere Jofre, senyor del lloc de Pardines, dóna permís al justícia i jurats de dit lloc per carregar censals fins un valor de 4.000 lliures. ARV, Man-Empares, any 1606, llibre 6, mà 64, f.4-6

1609: Pere Jofre és senyor de Pardines. ARV, Processos de Madrid, lletra P, exp. 646

1611: Amb Albalat de Pardines, 2 de cristians, de l'Estat de Gandia, senyor Pere Jofre. Escolano, VIII, 907

1616: Pere Jofre és senyor de Pardines. ARV, Processos de Madrid, lletra P, exp. 713

1621: Pedro Jofre és senyor de Pardines. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n.. 3059

1645: Francesc Jofre és senyor de Pardines. Corts del 1645. ARV, Reial Cancelleria n. 522

1655: Pere Jofre és senyor de Pardines. ARV, Sentències Reial Audiència, Vicent Ferrera, caixa 303, n. 1718

1659: març, 24. Francisco Jofre i na Marcela Rico són senyors de Pardines. ARV, Man-Empares, any 1661, llibre 3, mà 24, f. 16

1668: El comte de Sellent és senyor de Pardines. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n.2491

1670, agost, 18: Testament de Bartolomé Soler Marrades i Vich, comte de Sallent, on explica que havia comprat les baronies de Torís, Xella, Albalat de la Ribera, Pardines per 300.000 sous. ARV, Man-Empares, any 1671, llibre 2, mà 15, f. 1

1704, octubre, 19: Concòrdia entre el comte de Sallent, senyor de Pardines, i la vila d’Algemesí sobre jurisdicció en el primer lloc. ARV, Man-Empares, any 1704, llibre 3, mà 27, f. 22

1728, gener, 27: Baltasar Soler Marrades i Vich, comte de Sellent, és senyor de les baronies de Xelva, Llaurí, Albalat, Pardines i Torís. ARV, Reial Justícia, llibre 790, f. 432

1752: José V. Bellvís de Montcada Soler Marrades Eixarch Torres, comte de Sallent, marqués de Benavites, baró de Torís, Ràfol i Salem és senyor d’Albalat de la Ribera, Alqueria Blanca, Bèlgida, Bellús, Benavites, Corbera, Quart, Quartell, Xella, L’Arap, Pardines de la Joiosa, Rafelbunyol, Ràfol, Salem, Sellent, Sant Joan d’Ènova i Torís. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 273.

1804: És un despoblat del terme d’Albalat i senyor el marqués de Bèlgida. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531