1237, juliol, 9: Jaume I dóna alqueria de Paterna i Manises a Artal de Luna. LLR, vol. 1, n.0001; LLR, vol. 2, n. 0038; ARV, Real 614, f. 197

1257: juny, ,14. Artal de Luna, senyor de Paterna i Manises, pacta amb el bisbe de València el cobrament del delme. ACV, pergamí 1327.

1262, desembre, 4: Na Maria Ferrandis, vídua d’Artal de Luna, és senyora de Paterna. ACV, Pergamí n. 1096.

1264, gener, 19: Na Maria Ferrandis, vídua d’Artal de Luna, és senyora dels castells de Paterna i Manises. ACV, Lligall 2:29.

1283, octubre, 7: Llop Ferrench de Luna i na Maria Ferrandis, la seua mare, són senyors de Paterna i Manises. ACA, reg. 47, f. 56r.

1356, octubre, 22: Lope de Luna, comte de Luna, és senyor de Paterna i defensa que uns vassalls seus estan sotmesos al fur d’Aragó, amb la qual cosa no han de pagar muralles a la ciutat de València. ACA, reg. 1155, f. 103r-v.

1358: Es senyor Lope de Luna,comte Luna,i de Sogorb,Benaguasil,La Pobla,Vall Almonezir,...,i hereda filla major Maria de Luna. Escolano,IX,1307

1372, juliol, 6: Pere IV dóna en feu al seu fill l’infant Martí, en casar amb Maria de Luna, filla de Llop de Luna, la baronia de Xèrica, amb els llocs de Pina, Toro, Serra d’Eslida, Vall de Sueras, Vall de Veo, castell Fançara; a més li dóna Altura i Les Alcubles, Gaibiel i Castro, i també li dóna la Vall d’Uixó i l’alqueria de Fondeguella, les quals penyorades temporalment al noble Pere de Centelles. Així com el riu de Xelva amb tots els seus llocs i alqueries. Amb tot el conjunt crea el comtat de Xèrica. ARV Real 611, f.224v, ACA, reg. 1554, f. 21r-24r; ACA, reg. 1554, f. 28r-29r. Cita Escolano, VIII, 768 (amb errada del mes de juny). La dot de Maria de Luna porta Sogorb, comtat de Luna, Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona. Escolano, VIII,761

1385: Infant Martí empenyora Paterna i Benaguasil a Ciutat Val.per Sicilia, Escolano,VIII,769

1403, juny, 30: Martí I autoritza la ciutat de Sogorb i les viles de Llíria i Xèrica, i llocs de Pina, Barraques, Benaguasil, Pobla de Vallbona, Paterna, Vall d’Uixò, Castro, Serra d’Eslida i Vall d’Almonesir per carregar censals, garantits amb les rendes reials de cada una, per pagar a la ciutat de València la redempció i retorn a la corona de Llíria, Xèrica, Pina, Barraques, Altura, Alcubles i Penàguila. ACA, reg. 2297, f. 12v-17r.

1407, maig, 6: Martí I atorga a les aljames sarraïnes de València, Xàtiva, Paterna, Benaguasil, La Pobla de Vallbona?, Vall d’Uixó i serra d’Eslida les rendes reials d’Alcoi, Gorga, Seta, Travadell, Barxell i Xirillent per a què amb dits diners comencen a lluïr i quitar els censals que han hagut de carregar per manament reial per pagar la redempció d’aquestes viles i llocs. També pacten que aquesta concòrdia ha de ser signada pels procuradors dels interessos de Frederic, fill del rei Martí de Sicília, i també pacten que el rei recupere les rendes de les alqueries de Barxell i Xirillent, terme d’Alcoi, les quals té penyorades Lluís de Sant Adrià, per lliurar-les igualment a les aljames. ACA, reg. 2297, f. 99v-103.

1408: desembre, 10. Martí I atorga permís a les universitats de Paterna, Pobla de Vallbona, Benaguasil, Vall d’Uixó, Serra d’Eslida, i aljames de València, i raval de Xàtiva, per vendre censals per valor de 13.000 lliures que presten al rei per pagar la recuperació de les viles d’avant. ACA, reg. 2297, f. 97v-98.

1409, abril, 24: Martí I pacta en el seu nom i el del seu fill l’infant Martí, rei de Sicília, amb les universitats de Sogorb, Benaguasil i la Vall d’Almonesir la cessió a elles de les seues rendes més les de Paterna i la Pobla de Vallbona per poder lluir així els 5.000 sous que pagaven anualment per censals prestats a la corona. ACA, reg. 2225, f. 14-16.

1409, maig, 22: Martí I, per ell, pel seu fill l’infant Martí el jove i com procurador dels béns de la seua difunta muller la reina Maria, ven a Jaume, comte d’Urgell, 1.000 sous anuals censals carregats sobre les rendes de la ciutat de Sogorb, moreria de Sogorb, i les baronies, viles i llocs de Paterna, Benaguasil, Pobla de Benaguasil, Vall d’Almonesir, Vall d’Uixó, Serra d’Eslida, castell de Llíria, de Xèrica i de Penàguila i altres llocs dits de l’antic patrimoni de dit rei i de la reina Maria, i que arat tenia dit infant Martí hereu seu. El preu és de 13.000 sous. ACA, reg. 2225, f. 50v-54.

1412: Paterna es reial,controlada pel Batle RV.ARV.Batlia,Apendix 61,f.313r

1435, abril, 14: Alfons V dóna el castell i la ciutat de Sogorb, Paterna, Benaguasil, Vall d’Uixó, Castro, Serra d’Eslida, Fançara amb tota la jurisdicció al seu germà l’infant Enric d'Aragó, fugit de Castella, qui era mestre de l’orde de Santiago, duc d’Alburquerque, comte de Lerma, marqués de Villena. Casat 1r amb infanta Catalina, filla Joan II Castella, i 2ª, Beatriz, filla Rodrigo Alonso Pimentel, comte de Benavente, amb un fill pòstum, Enric, l’infant Fortuna. La donació és mentre no recupere els béns perduts a Castella. ACA, reg. 2762, f. 89-91v; ACA, reg. 2947, f. 30-32; l’executòria d’aquesta penyora a ACA, reg. 2759, f. 136v. Dades familiars a Escolano, VIII, 805; Viciana, II, 72.

1438, desembre, 13: Alfons V dóna a l’infant Enric d’Aragó els castells i llocs de Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona, i del dret de lluir-los de mans de la ciutat de València la qual els tenia empenyorats de la corona. ACA, reg. 2768, f. 201v-204r.

1445: Mor infant Enric i torna tot al rei.Escolano,VIII,806

1454, maig, 17: La ciutat de València és sra.de la baronia de Benaguasil, La Pobla i Paterna, i els jurats d’ella dicten normes sobre cobrament de rendes i nomenament d’alcadí a Benaguasil. AMV, Lletres Missives, g-3, n. 22, f. 81v-82r.

1468, abril, 8: Joan II confirma a l’infant Enric Fortuna, fill de l’infant Enric d’Aragó, la donació de 1438 a dit pare dels castells i llocs de Paterna, Benaguasil i Pobla de Vallbona. Donació confirmada per l’infant Ferran el 1475. ACA, reg. 3519, f. 1r-5v.

1459, abril, 20: L’infant Joan, rei de Navarra, confirma la venda que ha fet el rei Alfons V a la ciutat de València de les viles de Paterna, Benaguasil i Pobla de Vallbona. Ar.Duc.Medinaceli, Segorbe, leg. 8, ramo 12, n. 1.

1475, febrer, 19: L’infant Ferran d’Aragó confirma a l’infant Enric Fortuna, fill de l’infant Enric d’Aragó, la donació de 1438 a dit pare dels castells i llocs de Paterna, Benaguasil i Pobla de Vallbona, i confirmada pel rei Joan II el 1468. ACA, reg. 3519, f. 1r-5v.

1475, febrer, 19: El príncep Ferran el Catòlic, rei de Castella, retorna a l’infant Enric Fortuna el comtat d’Ampúries, la ciutat de Sogorb, la Vall d’Uixó, Serra d’Eslida i les viles i llocs de Paterna, Benaguasil i la Pobla, més el castell de Benaguasil i la jurisdicció, en haver tornat a l’obediència del rei Joan II. ACA, reg. 3519, f. 5v-9r.

1475, juliol, 3: Joan II ordena executar dina donació a l’infant Enric Fortuna. ACA, reg. 3390, f. 32-33.

1476: Joan II dóna amb Sogorb i resta a fill infant,Enric Fortuna,ara duc de Sogorb, id. Sols el sriu. i la civil. Escolano,VIII,

1483, gener, 2: Benaguasil, Paterna i Pobla Vallbona són reials i formen part de la gestió de l’antic Patrimoni del rei Martí i Maria de Luna. APPV, Protocols de Bernat Dassió, n. 149.

1493: . La ciutat de València és sra.del Puig,Pobla i Benaguazir,Altura e Les Alcubles,Paterna. ARV, Real 495,261r

1508, maig, 5: La ciutat de València, com sra. De les viles i baronies de Paterna, La Pobla i Benaguasil, regula el soterrament dels sarraïns de la moreria de València al fossar de Paterna. ARV, Real, n. 658, f. 72r-v.

1563: El duc de Cardona és senyor de Paterna. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1606, desembre, 13: Na Joana Folch i Cardona d’Aragó és duquesa de Cardona i Sogorb i senyora de les baronies de Paterna, Benaguasil i Pobla de Vallbona. ARV, Man-Empares, any 1607, llibre 9, mà 92, f. 22.

1611: agost, 20.Es senyor Enric Ramon Folch de Cardona, Duc Sogorb,i de Benaguasil, Vall d’Uxó,Eslida i Geldo.ARV,Man-emp,1611,llib.8,ma 82,f.8 i 26v

1613, abril, 13: Enric Ramon Folch de Cardona i Aragó, duc de Cardona i Sogorb, senyor de les baronies de la Vall d’Uixó, Serra d’Eslida, viles de Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona, i lloc de Geldo, atorga nova carta de poblament a la vila de Benaguasil. APPV, Protocol n. 24.478, notari Francesc Bertomeu Simanques; Ar.Ducal Medinaceli, secció Sogorb, lligall 8, n. 14.

1614, abril, 24: Potser es senyor el Duc de Sogorb,Enric Ramon Folch de Cardona. ARV,Man- Emp,any 1614,llib.5,ma 49,f.1

1619, setembre, 2: Sentència de la Reial Audiència de València reconeguent Luis Ramon d’Aragó Folch de Cardona olim Fernàndez de Còrdova, duc de Sogorb, com senyor de les baronies de Benaguasil, Paterna i Pobla de Vallbona. ARV, Man-Empares, any 1666, llibre 3, mà 31, f. 38

1640, juliol, 15: Enric Ramon Folch de Cardona i Aragó, duc de Sogorb i Cardona i senyor de la baronia de Paterna, modifica les condicions de poblament de la partida de Subaya en dita vila de Paterna. Ar.Ducal Medinaceli, secció Sogorb, lligall 6, n. 6

1658, gener, 12: Luis Antonio d’Escobar, duc, és senyor de la vila de Paterna. ARV, Man-Empares, any 1674, llibre 2, mà 21, f. 37

1746: Antonio de Pando y Bringas, comte de Villapaterna, és senyor de Paterna. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 277.

1746, novembre, 11: Antonio de Pando i Bringas ha comprat la vila de Paterna al duc de Medinaceli. ARV, Reial Justícia, vol. 797, f. 48.

1804: És senyor el comte de Villapaterna. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531