1258, maig, 14: Jaume I cedeix temporalment al cavaller Arnau de Romaní el castell, vila i alqueries de Pego per cobrar-se un deute. ACA, reg. 10, f. 66r.

1263, febrer, 22: Jaume I atorga al seu fill l’infant Pere els llocs d’Alzira, Corbera, Alfàndec de Marinyén, Pego, Ontinyent, Borriana, Gandia, Càrcer i sarraïns de Llíria amb les rendes i jurisdicció. ACA, reg. 14, f. 10v.

1271: març, 22. L’infant Pere, com senyor de Beniopa i Pego entre altres, assigna les seues rendes per pagar un deute. ACA, reg. 35, f. 22.

1279, setembre, 11: Pere III atorga la carta pobla per a la vila reial de Pego. ACA, reg. 44, f. 152v

1280, febrer, 13: Pere III estableix terres en la vila reial de Pego. ACA, reg. 44, f. 169v

1283, novembre, 30: Pere III atorga a les viles reials d’Alzira, Pego i Llíria els mateixos privilegis que tenia la ciutat de València. ACA, reg. 46, f. 123r

1287, novembre, 21: Alfons III demana el cobrament de l’alfarda als llocs reials de sarraïns d’Alzira, Vall d’Uixó, Carbonera i Rugat, Castells, Vall de Laguar, Pego, Vall de Gallinera i Vall d’Alcalà, Alfàndec, Callosa i Algar, València, Xaló, Vall de Pop, Sumacàrcer, Cocentaina, Guadalest, Beniopa, Xàtiva, Moixent, Montesa, Finestrat. ACA, reg. 68, f. 62r-v.

1288, febrer, 27: Alfons III ordena a Ramon de Vilanova i altres divisors i pobladors de la Vall de Pego que respecten la donació que ha fet de 10 jovades a Hug Puignaveter. ACA, reg. 75, f. 55v.

1298, octubre, 28: Jaume II ha donat en feu a Pere Sapata de Tous el castell i vila de Pego. ACA, reg. 195, f. 95r

1300, novembre, 17: Jaume II dóna a na Constança, exemperadriu dels Grecs, durant la seua vida, les valls i llocs de Vall d’Uixó i Pego, amb els seus termes, terres, habitants i drets i rendes, morabatí, alfarda, peita, cena etc, en compensació de les valls i llocs de Xaló, Vall de Laguar, Almasrof i Alcaverhí, que li havia donat anteriorment i que recupera la corona ara. També li assigna els ingressos de la cena del regne de València, llevat de les assignacions que en tenen Bernat de Santa Oliva i Domingo Peres, cuiner reial. ACA, reg. 198, f. 220v-221r.

1301: març, 27. Jaume II ha donat a na Constança, ex-emperadriu de Grècia, la senyoria i les rendes de les viles reials de Gandia, Pego, Vall d’Uixó i Borriana, com concessió temporal del monarca. ACA, reg. 198, f. 304r

1301, novembre, 18: Jaume II convoca corts del regne de València amb participació de les viles reials de Morvedre, Xàtiva, Castelló de la Plana, Alpont, Castellfabib, Biar, Ademús, Castalla, Montesa, Morella, Vall de Pego, Cullera, Llíria, Borriana, Dénia, Alzira, Corbera i Gandia. ACA, reg. 332, f. 269r-270r.

1322, maig, 22: Jaume II dóna a l’infant Pere, comte de Ribagorça, els castells de Gallinera i Vall d’Ebo, de Pop i de Crevillent en feu; i li dóna en franc alou el castell, vila i vall de Pego, i les valls de Laguar i Xaló. Si mor sense fill baró, que les filles puguen mantenir Pego, Laguar i Xaló en feu, però la resta torne a la corona. ACA, reg. 222, f. 14-15v; ACA, reg. 287, f. 30v-31v; ARV, Real 495, f. 49v; ARV, Real 611, f.164r; ARV, Real 614, f. 128; ARV, Real 495, f. 225-227; AHN, Noblesa, Parcent, C.33, D.50.

1325, desembre, 8: Jaume II aprova a l’infant Pere, comte de Ribagorça, el canvi que ha fet amb Hug de Cardona, a qui li ha donat certs drets al comtat d’Ampúries, i Pere ha rebut a canvi el castell, vila i vall de Pego, i els castells i valls de Laguar i Xaló.. ACA, reg. 227, f. 268v-270r; ARV, Real 611, f. 107, ARV, Real 614, f. 135; AHN, Noblesa, Osuna, C.758, C.1-41.

1338: 1341. Pego, Vall de Xaló i vall de Laguar són de Guillamó de Cardona, fill del difunt Hug I Folc, vescomte de Cardona, i de la seua muller na Beatriu d’Anglesola. Aquesta fa de tudora de dit Guillem en cobrar les rendes de dites llocs. Arxiu Parroquial de Sant Miquel i Sant Vicent de Cardona, Fons Sant Vicent, Arxiu Capitular de Cardona, n. 1321.

1355, maig, 29: El vescomte de Cardona n’és el senyor. ACA, reg. 1401, f. 80v-81r.

1383: Mor i hereda el seu fill Ramon de Vilanova. També té Murla. Escolano, IX,1007

1374: Vidal de Vilanova i la seua muller na Sibília són senyors de la vila i vall de Pego, d’Alaguar i de Xaló. Ar.Mun.Val, Protocols, Bertomeu de Vilalba, II-10 (datat en setembre 1394)

1386, juliol, 30: Es senyor Vidal de Vilanova. AMV.M.C.,A-18

1394, setembre, 11: Vidal de Vilanova i la seua muller na Sibília són senyors de la vila i vall de Pego, d’Alaguar i d’Exaló. AMV, Protocols, notari Bertomeu de Vilalba, II-10.

1398: Mossén Vidal de Vilanova es senyor Baronia Pego. ARV, Real Justicia, Llibre 23, f.533

1408, juny, 9: Vidal de Vilanova és senyor de la vila i vall de Pego. Ar.Mun.Val., Protocols, Joan de Sant Feliu, 20-1.

1412, juny, 23: Mossén Vidal de Vilanova és senyor de Pego i de la honor de Torís. AMV, Manual Consells 25, f. 64v.

1417: octubre, 20. Alfons V dóna al seu germà l’infant Joan tot la senyoria i herència d’Alfons el jove, duc de Gandia, qui no té hereu i ha de tornar tot a la corona, a rebre a la mort d’aquest: comtat de Ribagorça, castell de Bairén i vila de Gandia, Castell de Gallinera i Vall d’Ebo, castell, vila i vall de Pego, castell de Pop, vall de Laguar i Vall de Xaló, castell i vila de Dénia i el seu port, lloc de Xàbia i altres llocs de dit castell i vila, vila d’Aiora i castell de Xalans, castell i lloc de Cofrents, llocs de Sarra, Xarafull, Teresa i Palazuelos. ACA, reg. 2587, f. 181v-182v; ACA, reg. 2588, f. 87r-88r; AHN, Noblesa, Osuna, CP. 145, D.2.

1417, desembre, 15: Vidal de Vilanova i la seua muller na Sibil·la i el seu fill Lluís de Vilanova venen un censal sobre el lloc de Torís. AHN, Noblesa, Osuna, CP.164,D.1.

1446, juliol, 1: Vidal de Vilanova és senyor de Pego i lloc d’Anna. ARV, Cancelleria, reg. 271, f. 1-20; AMV, PC yy-17, f. 365r.

1448: Es senyor de Pego Vidal de Vilanova,casat amb Tecla de borjAlfons Veure Anna

1449: Possessió de les viles de Pego i Anna per na Tecla de Borja arran de les capitulacions del seu matrimoni amb Vidal de Vilanova. AHN, Noblesa, Fernan Nuñez, C.213, D.8.

1452, agost, 30: Tecla de Borja compra a les filles de Joan de Vilanova el lloc d'Atzeneta,prop Pego.V.Pascual,Notas hª.Borjas,Saitabi, gener, 1940,p.12

1460: març, 26. Joan II ordena al lloctinent de procurador del RV que sentèncie el ple entre na Elionor de Ribelles, vídua d’Antoni Pons de Ribelles, senyora d’Anna i de Pego, i na Isabel de Borja, qui reclamava el seu dret d’herència de na Tecla, la seua filla i vídua de Vidal de Vilanova, dels drets que sobre dits llocs tenia en usufructe dit Vidal, germà d’Elionor, per acord fet entre els dos germans, però segons el qual a la mort de dit Vidal tot havia tornat a dita Elionor. Però el 12 de gener passat el rei Joan II, volent recuperar la vila per a la corona i a demanda dels veïns de Pego i també dels d’Anna, havia encarregat al governador del Regne i al batle general resoldre el plet entre elles. ACA, reg. 3442, f. 55-57v.

1473: El LLoct.Gral.RV lleva Pego a Joan Antoni Ribelles de Vilanova,darrer membre dels Vilanova,i ven a Francesc Gilabert de Centelles,alias Ramon de Riusec, comte d'Oliva. Pego (Miscelánea hist.), Alac.,1979,p.77

1478: 9. Procés d’embargament dels béns d’Antoni Ribelles de Vilanova, senyor de Pego, per part de la Governació, i venda judicial de dita vila Francesc Gilabert de Centelles, comte d’Oliva. AHN, Noblesa, Osuna, C.758, D.1-41.

1480, gener, 20: Ramon de Riusech alias Francesc Gilabert de Centelles, comte d’Oliva, senyor de Nules, Pego, Murla, Aiora, Orba i Laguar, atoga un codicil al seu testament. Not: Pere Andreu. AHN, Noblesa, Osuna, CP.129, D.14.

1493: . Es senyor Comte d'Oliva,i de Nules,Alaguar,Murla,ARV, Real 495,292r

1493: . Es senyor Comte d'Oliva,i de Nules,Alaguar,Murla. ARV, Real 495,292r

1602: El duc de Gandia és senyor de Pego. ARV, Man-Empares, any 1602, llibre 1, mà 3, f.23r; llibre 4, mà 40, f. 1r-24v

1709, maig, 26: Pascual Francisco de Borja Centelles Ponce de Leon és X duc de Gandia i senyor de Gandia, Beniopa, Benipeixcar, Real de Gandia, Almoines, Bellreguart, Miramar, Xeresa, Xeraco, Oliva, Font d’en Carròs, Potries, Beniflà, Rafelcofer, Alqueria de la Comtessa, Vilallonga, Pego, Vall de Gallinera, Vall d’Ebo, Murla, Orba, Vall de Laguar, La Pobla del Duc, Castelló de Rugat o Castelló del Duc, Aielo de Rugat, Sarra, Teresa, Xarafull, Xalans, Cofrents, Llombai, Catadau, Alfarb i Vilamarxant. Reclama a totes el pagament de les alcabales. AHN, Noblesa, Osuna, CT.142, D-86

1748: Maria Ana de Borja Fernàndez de Còrdova, marquesa de Peñafiel, comtessa de Benavente, princessa d’Esquilache, duquesa de Gandia, marquesa de Llombai, comtessa d’Oliva, comtessa de Vilallonga, és senyora de Gandia, Alfarb, Almoines, Alqueria de la Comtessa, Aielo de Rugat, Bellreguard, Beniflà, Beniopa, Benipeixcar, Castelló del Duc, Catadau, Cofrents, Font d’en Carròs, Xalans, Xeraco, Xarafull, Xeresa, Llombai, Miramar, Murla, Oliva, Vall d’Orba, Pego, Potries, Pobla del Duc, Rafelcolfer, Real de Gandia, Teresa, Vall d’Ebo, Vall de Gallinera, Vall de Laguar, Vilallonga, Vilamarxant i Sarra. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.

1804: És senyoria del duc de Gandia, en la Governació de Dénia. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531