1248, agost, 9: Jaume I dóna terres en diverses alqueries del terme de Penàguila: Raval, Binahalim, i Alcoleja. LLR, vol. 2, n. 1985-1987.

1258, juliol, 4: Jaume I rep un prèstec per recuperar el castell de Penàguila, i el cedeix a Pelegrí de Montagut un temps per cobrar-se dits diners. ACA, reg. 10, f. 69v.

1261, abril, 14: Jaume I reconeix deure 600 morabatins a Eximén Peres d’Oris, els quals li ha prestat per recuperar per a la corona el castell de Penáguila. ACA, reg. 11, f. 232.

1276, juliol, 5: Jaume I dóna carta pobla de Penàguila a Domingo de Vallobar, amb 10 jovades de terra a les alqueries de Riola i Alcoleja, terme de Penàguila, i 5 jovades a cadascú dels altres 50 ballesters que hauran de guardar el castell. ACA, reg. 22, f. 46v.

1278, setembre, 27: Pere III dóna carta pobla a Penàguila per a Guillem Ferrer de Montalbà i Ramon de Fluvià i 100 pobladors, a raó de 6 jovades cadascú. ACA, reg. 40, f. 163v.

1286, febrer, 7: Alfons III atorga als veïns de Penàguila, vila reial, franquesa de fer guàrdia al castell. ACA, reg. 63, f. 45r

1291, desembre, 7: És reial i Pelegrí de Bolea o Bolas és alcaid del seu castell. ACA, reg. 90, f. 192r.

1311, setembre, 28: Jaume II concanvia i dóna a Bernat de Cruïlles els castells i viles de Castalla i Penàguila en feu sota usatges de Barcelona i costums de Catalunya, i també l’alqueria de Favanella del terme de Castalla en franc alou; a canvi el rei rep els alous de dit Cruïlles al bisbat de Girona: Cruïlles, Peratallada, Begur, Esclaià, Regencòs, i drets a Llofriu i Palafrugell i castell de Cassà. També li dóna 50.000 sous de Barna anuals i 10.000 sous de cavalleries durant la seua vida a canvi de servir a la corona amb vint cavalls armats. També signa l’infant Jaume, hereu del rei. ACA, reg. 287, f. 40r-42v; ACA, reg. 208, f. 99-101v.

1311, novembre, 29: Bernat d’Esplugues, batle gral.RV, dóna possessió a Bernat de Cruïlles del Castalla i Penàguila, rebudes pel primer de mans de Miquel Vidal de Llebra i de Ramon de Llebra respectivament, qui les tenien pel rei. ACA, Pergs. Jaume II, n. 2888, 2889, 2890.

1312, gener, 4: Bernat de Cruïlles fa homenatge al rei Jaume II per aquests feus de Castalla i Penàguila. ACA, reg. 287, f. 42v. I el mateix dia es compromet a què la seua muller na Gueralda signe el concanvi. ACA, reg. 287, f. 42v.

1316, maig, 25: Bernat de Cruïlles, senyor de Castalla i Penàguila, arrenda les rendes de l’alqueria de Benilloba, que està dins terme de la vila de Penàguila, durant 3 anys. ACA, Pergs.Jaume II, n.3464

1316, novembre, 20: Bernat de Cruïlles, senyor de Penàguila i Castalla, atorga carta pobla al lloc de Benifallim. ARV, Real 614, f. 246r.

1317: març, 17. J. II acorda amb Bernat de Cruïlles cancel·lar el concanvi de l’any 1311 de les seues heretats de Girona pels castells i viles de Castalla i Penàguila, que tornen així a la corona. ACA, reg. 214, f. 67-69. Per aquesta raó Cruïlles ha de tornar al rei 254.166 sous que havia rebut del rei pel servei de 20 cavalls armats. ACA, reg. 214, f. 71-74.

1317: març, 17. Bernat de Cruïlles, en compensació dels diners que ha de tornar a la corona juntament amb els castells de Castalla i Penàguila, ven també al rei Jaume II el castell de Tibi amb la torre de Torrosella, situats a la Foia de Castalla, les quals havia comprat per 100.000 sous a Sanxo Peres de Lenda i Pere de Lenda; també li ven el lloc de Favanella, al terme de Castalla, per 25.000 sous; l’alqueria de Sarganella, a la Foia de Castalla, per 8.000 sous, la qual ell havia comprat abans a Bernat de Sarrià; i la part i drets que li pertoquen per herència d’Umbert de Lavanya i del seu fill Bernat en el lloc d’Onil i els seus termes, per 18.000 sous; i el lloc de Benifallim, al terme de Penàguila, per 18.500 sous, el qual abans Cruïlles l’havia comprat a Domingo de Torregrossa. ACA, Mulasses del RV, ed. C.López, regesta n. 1023. Probablement també a ACA, Pergs.Jaume II n. 2893, i ACA, reg. 214, f. 66-76v.

1317, juliol, 23: Jaume II, després de recuperar de Bernat de Cruïlles el castell de Castalla amb el castell de Tibi, torre de Torrosella, alqueries de Sarganella i Benilloba i lloc de Benifallim, i el castell de Penàguila, li ven tot això a na Yolant de Grècia per 188.500 sous. L’alqueria de Benilloba, sita al terme de Penàguila, també l’havia comprada a Cruïlles i aquest a Joan Eximén d’Oris per 62.000 sous. Na Yolant paga al rei retornant-li les rendes reials de Llíria, però rep a canvi diners en compensació per la diferència de preu. ACA, reg. 214, f. 78-79v ARV, Real 614, f. 232v o f. 237.

1329: NO participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1336: NO participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1336, setembre, 14: Pere IV, reunit en Corts generals del regne de València i a petició d’aquestes, promet no separar mai del patrimoni reial el castell i vila de Xàtiva, castell i vila de Morella i les aldees, castell i vila de Morvedre, vila d’Alzira, vila de Castelló de la Plana, vila de Borriana, vila de Vila Real, castell i vila de Llíria, castell i vila d’Alpont, castell i alqueries de Madrona, castell i vila de Cullera, castell i vila de Corbera amb les alqueries i llocs, castell i vila de Penàguila, castell i vila de Guadalest amb les alqueries i llocs, castell i vila de Castella, castell i vila de Xixona, i els llocs situats més enllà de Xixona. També promet que a partir d’ara, tot hereu de la corona, abans de ser jurat com nou rei per les corts generals haurà de jurar respectar aquest privilegi de no alienació. Tanmateix al final les Corts accepten que en cas de necessitat militar de la corona, amb l’aprovació d’aquestes reunides a València, podran ser alienats temporalment alguns de dits llocs per obtenir diners llevat de Xàtiva, Morella, morvedre, Alzira, Castelló, Borriana i Cullera. ARV, Fons Alpont, pergamí n. 17; id, n. 18; ACA, reg. 866, f. 53v-55v.

1342: NO participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1342: març, 31. Pere IV havia donat en contrafur, com a dot de la infanta Yolant al seu marit Lope de Luna, senyor de Sogorb, els castells i llocs de Llíria, Ademús, Alpont, Castellfabib, Madrona, Dos Aigües, Penàguila i Cullera. Atenent la protesta de les Corts, havia acceptat que els jurats de la ciutat de València s’obligaren en dita donació i pel valor del dot, i a canvi el rei donà a la ciutat les rendes de dits llocs per pagar el prèstec que havien fet per abonar el dot. A més, els havia donat permís per a què, si dites rendes no eren suficients, que pogueren vendre algun de dits castells durant deu anys. I això és el que fan en maig de 1344, quan venen el castell de Cullera. ACA, reg. 990, f. 181-188.

1346: NO participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1348: NO participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1354: NO participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1358: NO Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1360: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1362: NO participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1367: NO participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1375: NO participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1379, abril, 29: L’infant Martí atorga privilegi a la vila de Penáguila. ARV, Manaments i Empares, any 1680, llibre 2, mà 11, f. 43.

1382: NO participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1386, juny, 22: Pere IV confirma a l’infant Martí la possessió d’Alcoi, Barxell, Xirillent, Vall de Seta, Gorga, Vall de Travadell i Llíria i elimina la clàusula de carta de gràcia d’elles, per tant passen a l’infant en alou, si bé dita donació ha de ser confirmada pel papa, la qual cosa encara no ha aconseguit. Per això queda en suspens dita eliminació de la carta de gràcia, llevat de Llíria i Penàguila que si queden en alou de l’infant Martí. ACA, reg. 2026, f. 10v-15v.

1392, gener, 30: L’infant Martí vnomena procurador per donar possessió a la seua muller del marquesat de Camarasa i les viles de Llíria, Serra d’Eslida, la Vall d’Uixó, Vall de Seta i el castell i vila de Penàguila, que li ha venut per 722.000 s. ACA, Pergs.Joan I, n. 323; ARV, Real 611, f. 213. Abans, el 15 de gener el rei Joan I ho ha aprovat. ACA, reg. 2026, f. 76v-78r.

1401: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1403, juny, 30: Martí I autoritza la ciutat de Sogorb i les viles de Llíria i Xèrica, i llocs de Pina, Barraques, Benaguasil, Pobla de Vallbona, Paterna, Vall d’Uixò, Castro, Serra d’Eslida i Vall d’Almonesir per carregar censals, garantits amb les rendes reials de cada una, per pagar a la ciutat de València la redempció i retorn a la corona de Llíria, Xèrica, Pina, Barraques, Altura, Alcubles i Penàguila. ACA, reg. 2297, f. 12v-17r.

1403, juliol, 2: Martí V pacta amb la ciutat de València les condicions de retorn a la corona del castell i vila de Llíria, el castell i vila de Xèrica, els llocs de Pina i Barraques dit Sant Pere de Bellmunt, la vila d’Altura i lloc de Les Alcubles, i el castell i vila de Penàguila, amb tota la jurisdicció, que havien estat venuts a dita ciutat. ACA, reg. 2297, f. 12r-v.

1409, maig, 22: Martí I, per ell, pel seu fill l’infant Martí el jove i com procurador dels béns de la seua difunta muller la reina Maria, ven a Jaume, comte d’Urgell, 1.000 sous anuals censals carregats sobre les rendes de la ciutat de Sogorb, moreria de Sogorb, i les baronies, viles i llocs de Paterna, Benaguasil, Pobla de Benaguasil, Vall d’Almonesir, Vall d’Uixó, Serra d’Eslida, castell de Llíria, de Xèrica i de Penàguila i altres llocs dits de l’antic patrimoni de dit rei i de la reina Maria, i que arat tenia dit infant Martí hereu seu. El preu és de 13.000 sous. ACA, reg. 2225, f. 50v-54.

1417: NO participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1419: NO participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1420: març, 2. Alfons V promet no alienar-la del realenc. ARV, Real 612,239v

1428: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1435: NO participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1443: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1465: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1469: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1470, desembre, 18: Joan II ven a Jaume Pallàs de Lladró Penàguila. ACA, reg. 3451, f. 204.

1479: Participa a les Corts del RV. Cita: S.Romeu, Les Corts..., p. 67.

1611: Reial,lloc de +,seu terme són Alcoleja i Beniafe ((, de Joan de Brisuela Ares de los Bosques (,Benilloba (,dels Urrea, Benasau (, dels Pujasons, Benifillim +,dels Castelló. Escolano,IX,1345

1750: rox. És una vila reial de la Governació d’Alcoi. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 269.

1804: És una vila reial dins la Governació d’Alcoi. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531