Universitat de ValènciaDepartamento de Historia Medieval y Ciencias y Técnicas Historiográficas Logo del portal

Variants del topònim Rahal, Raal
Tipus de poblament real, alqueria
Entitat senyorial Baronia de Real o Rahal, comtat del Real
Municipi actual

1240, agost, 13: Jaume I dóna a Eximén de Tovia el castell de Montserrat amb una alqueria al seu peu, i l’alqueria de Raal sita entre Alcalà i Montroi. LLR, vol. 2, n. 0101.

1267: rox. Mor Eximén de Tovia, senyor de Real i Montserrat, i hereta la seua filla Òria Ximenes de Tovia, casada amb Rodrigo Sanxes de Calataiud I, hereu de l’alqueria de Pedralba. A.Soler, Montserrat. Geog,Hist, Patrimoni,2005, p. 71

1267: 289. En són senyors dit Rodrigo Sanxes de Calataiud I i Òria Ximenes de Tovia. A.Soler, Montserrat. Geog,Hist, Patrimoni,2005, p. 71

1289: 309. Ha mort el 1289 Rodrigo Sanxes de Calataiud I i hereta el seu fill Rodrigo Sanxes Sabata de Calataiud i Ximenes de Tovia, també senyor de Pedralba. A.Soler, Montserrat. Geog,Hist, Patrimoni,2005, p. 71

1294, juliol, 1: Testament d’Òria Ximenes de Tovia. Ar.Ducs Villahermosa, Pedrola (Saragossa), lligall 33, testaments n.2

1309: 372. Rodrigo III Sanxes Sabata de Calatadiu i Llebià és senyor de Pedralba, Real de Montroi i Montserrat. Cita: A.Soler, Montserrat. Geo,Hist, Patrimoni, 2005, p. 73

1347: març, 17. Pere IV dóna a Rodrigo Sanxes de Calataiud, senyor dels llocs de Pedralba i Real de Montroi (Rahal), el mer i mixt imperi, jurisdicció civil i criminal de dits llocs arran d’haver acceptat el fur de València. ACA, reg. 886, f. 199v-200r; ARV, Real, 495, f. 256r-258r.

1372: Mor Rodrigo III Sanxes Sabata de Calataiud i Llebià i parteix l’herència entre 2 fills: Lluís Sabata de Calataiud i Boïl hereta Real de Montroi i el Provencio, a Castella, i Rodrigo IV Sanxes Sabata de Calataiud i Boïl hereta Pedralba i Montserrat. Cita: A.Soler, Montserrat. Geo,Hist, Patrimoni, 2005, p. 73

1383: Guillem de Bellvís, senyor dels castells de Carbonera i Benicadell i els seus termes i llocs, casa amb na Francesca Sabata de Calataiud, filla de Lluís Sabata de Calataiud, senyor de Real de Montroi i Montserrat. ARV, Protocols, n. 1.287, notari Joan Aguilar.

1387, juny, 1: Joan I confirma a Pere Sanxes de Calataiud, senyor del lloc de Pedralba, la concessió del mer i mixt imperi, jurisd.civil i criminal de dit lloc feta pel rei Pere IV el 1347 perquè en la Guerra de Castella el seu pare Rodrigo havia perdut el doc.original. Fa el mateix amb Lluís Sanxes de Calataiud, senyor de Real de Montroi. ACA, reg. 1891, f. 154-156; ARV, Real, 495, f. 256r-258r.

1400: Es senyor Lluís Peres de Calataiud, i de Montserrat seu germà Ximén. Escolano,VIII,933

1438: Eximén II Peres Sabata de Calataiud i Lumberri, senyor de la meitat de Montserrat, compra la baronia de Real al seu cosí Alonso Calatayud i Gómez de Loaysa, senyor de Provencio, a Castella. Cita A.Soler, Montserrat..., 2005, p. 74

1442: Mor Eximén II Peres de Calataiud i Lumberri, senyor de Real i Montserrat, i és soterrat a la capella de la Mare de Déu de Gràcia, vora el convent de Sant Agustí. APPV, prot.de Joan Beneito, any 1478, abril, 26

1442: Hereta Montserrat i Real de Montroi Lluís I Sanxes Sabata de Calataiud i Llansol. Cita: A. Soler, Montserrat..., 2005, p. 78

1455, setembre, 30: Joan Alfons Sanxes de Calataiud funda un mayorazgo amb les seues senyories, entre elles Real i Montserrat. ARV, Man-Empares, any 1655, llibre 3, mà 24, f. 35

1470: Pren possessió de Real i Montserrat Eximén III Peres Sabata de Calataiud i Vilanova, en heretat-les arran de la mort de Lluís I Sanxes Sabata de Calataiud. Ar.Ducs Villahermosa, Pedrola (Saragossa), lligall 24, possessions, n. 10

1470, agost, 28: Eximén Peres de Calataiud, senyor del Real, casa amb Yolant Mercader i Mercader, fill de Berenguer Mercader Miró i Isabel Mercader. APPV, Protocol 26957 o 26958.

1491: març, 8. Es senyor i de Montserrat don Luis de Calatayud. ARV, Governació, n. 3956, mà 2, f. 7v

1496: El noble Lluís de Calataiud és senyor de Rahal i Montserrat. ARV, Fons N.Primitiu, pergamins n.316

1512, juny, 2: Es senyor Lluís Calataiud. Olmos,pg.7998, n.6345

1513: Mor Eximén III Peres Sabata de Calataiud, senyor de Real de Montroi i Montserrat, i hereta el seu fill Lluís II Sanxes Sabata de Calataiud i Mercader. Cita: A. Soler, Montserrat..., 2005, p. 78

1526: Es senyor don Luis de Calataiud. Escolano,X,1684

1533: Mor Lluís II Sanxes Sabata de Calataiud i Mercader, senyor de Montserrat i Real de Montroi, i hereta el seu fill Eximén IV Peres Sabata de Calataiud i Borja-Llansol. Cita: A.Soler, Montserrat...,2005, p. 79

1538: Eximén Peres de Calataiud és el senyor de Real i Montserrat, en un plet amb Francesc de Lloris. ARV, Processos Reial Audiència, part II, lletra X, n. 27

1544: El noble Eximén Peres de Calataiud és senyor de Real i Montserrat en un plet amb la corona. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix, n. 256

1546: Mor Lluís de Calataiud, casat amb Jerònima de Vilaragut, i hereta el seu fill Eximén Peres de Calataiud i Vilaragut les senyories de Real i de Montserrat amb només 4 anys. ARV, Reial Audiència, Processos, part III, apèndix 407 (4 de gener de 1547).

1563: Eximen Peres de Calataiud és senyor de Rahal de Montroi i Beniatjar. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564

1575: Pere Sanxes de Calataiud és senyor de la baronia de Rahal, en plet amb el duc de Gandia per ella. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 1951

1586, setembre, 20: Francesc de Castellví i na Jerònima Lopes, senyors de Carlet, casen el seu fill Jorge Castellví i Lopes en segon matrimoni amb Anna Margarida Calataiud, fill d’Eximén Peres de Calataiud, senyor de la baronia de Real o Rahal. AMV, SM, ms. 6429, f. 57r.

1588: Mor Eximén Peres de Calataiud, senyor de Real de Montroi, Montserrat, Pedralba, Bugarra, Beniatjar i Foia de Salem, i hereta el seu fill Lluís de Calataiud i Serra de Pallars. Úbeda Revert, Els comte del Real..., Estudis.Rev.Hist.Moderna, 41, 2015, p. 187.

1599, maig, 12: El rei Felip III crea el comtat del Real per a Luis de Calataiud i Serra de Pallars, senyor de Real de Montroi, Montserrat, Pedralba, Bugarra, Beniatjar i Foisa de Salem rep el títol de comte del Real. ARV, Real, L. 374, f. 117r. L.Valero de Bernabé, Instituciones nobiliarias del RV, Hidalguía, 2020, p. 147. http://dbe.rah.es/biografias/39457/pedro-sanchez-de-calatayud

1601, abril, 11: Lluís de Calataiud i Sanoguera, senyor de Catarroja, casa amb Isabel de Calataiud i Bou, filla única de Lluís de Calataiud i Pallars, hereua del títol de comte del Castellar i les seues senyories. Ar.Parroq.St.Esteve Val., Matrimonis-1, f. 264v.

1604, maig, 3: El rei Felip II nomena Pedro Sanxes de Calataiud, comte del Real, virrei de Sardenya. ARV, Man-Empares, any 1621, llibre 3, mà 29, f. 24

1609: Es senyor i de Montserrat (moros) Lluís Peres Sapata de Calataiud, fet comte Rahal en 1599, Escolano,X,1684

1611, juliol, 8: Pere Sanxes de Calataiud, olim Lluís de Calataiud, comte del Real i senyor de l’honor de Carbonera i baronies de Beniatjar, Foia de Salem, Montserrat, Pedralba i Bugarra, atorga carta de poblament per al seu lloc de Real de Montroi. APPV, protocol n. 1.739, notari Pere Godes.

1615, maig, 15: Mor a Madrid Lluís de Calataiud i Pallars, I Comte del Real, i hereta la seua filla Isabel de Calataiud i Bou. II comtessa del Castellar, casada amb Lluís de Calataiud i Sanoguera, senyor de Catarroja. Úbeda Revert, Els comte del Real..., Estudis.Rev.Hist.Moderna, 41, 2015, p.191.

1617, setembre, 15: Luis Calataiud Sanoguera i Toledo és comte del Real. ARV, Man-Empares, any1641, llibre 3, mà 21, f. 20

1623, novembre, 18: Lluís de Calataiud i Sanoguera, II comte del Real, nomena procurador Joan Morell. ARV, Man-Empares, any 1624, llibre 3, mà 22, f. 1

1625, febrer, 9: Luis de Calataiud Sanoguera i Toledo és el comte del Real. ARV, Man-Empares, any 1625, llibre 3, mà 27, f. 34

1628: Mor Pere Sanxes de Calataiud olim Lluís de Calataiud i Sanoguera, II comte del Real, virrei i capità general de Cerdenya, senyor de Real de Montroi, del castell i honor de Carbonera, baró de Pedralba, Bugarra, Beniatjar i la Foia de Salem. Resta com II comtessa del Real vídua n’Isabel de Calatadiu i Bou fins 1643

1628: Hereta Eximén Peres de Calataiud i Calataiud, III comte del Real

1628, febrer, 6: Inventari dels béns del difunt Luis de Calataiud i Toledo, comte del Real. ARV, Man-Empares, any 1630, llibre 4, mà 37, f. 24

1645: Eximén Peres de Calataiud és comte del Real. Corts del 1645. ARV, Reial Cancelleria n. 522

1648: Eximén Peres de Calataiud i Ana Maria Mateu són els comtes del Real. ARV, Man-Empares, any 1648, llibre 5, mà 41, f. 31

1653, gener, 15: Concòrdia entre Francisco Maça de Rocamora, comte de La Granja, Elfa Rocamora, marquesa de Lacasta, i Eximén Peres de Calataiud, comte del Real. ARV, Man-Empares, any 1653, llibre 1, mà 4, f. 7 i 8

1655: març, 8. El Consell Suprem sentència en favor d’Eximén Peres de Calataiud Sanoguera Bou, comte del Real, la possessió del mayorazgo del comtat de Real. ARV, Man-Empares, any 1655, llibre3, mà 24, f. 35

1661, novembre, 30: Matrimoni d’Eximén Peres de Calataiud, comte del Real, amb Teresa de Palafox i Cardona. ARV, Man-Empares, any 1662, llibre 1, mà 1, f. 20 i 24

1674: Mor Eximén Pere de Calataiud i Calataiud, III comte del Real, casat amb Anna Maria Mateu, i hereta Eximén Peres de Calataiud i Mateu, IV comte del Real

1675: Anna Maria Mateu i de Calataiud és la comtessa del Real. ARV, Man-Empares, any 1675, llibre 1, mà 3, f. 39

1682: Mor Eximén Peres de Calataiud, IV comte del Real, casat amb Angés Maria de Chaves, i hereta el seu fill Eximén Peres de Calataiud i Chaves, V comte del Real

1682, octubre, 25: Codicil testamentari d’Eximén Peres de Calataiud i Toledo, comte del Real. ARV, Man-Empares, any 1683, llibre 1, mà 10, f. 43

1683, febrer, 24: Maria de Chaves i Mendoza és la tudora del seu fill menor Eximén Peres de Calataiud, noe comte del Real i Villamontes. ARV, Man-Empares, any 1684, llibre 3, mà 22, f. 26, 28, i mà 23, f. 7-8

1699: Eximén Pérez Zapata de Calataiud i Chaves, V comte del Real i Sinarques, casa amb la primera muller, Francisca Fernàndez de Híjar i Navarra. Aquesta mor l’any 1709. Cita: J. Català, Rentas y patrimonios..., p. 35.

1701, setembre, 21: Pascual Francisco de Borja Carròs i Centelles, duc de Gandia, comte d’Oliva i marqués de Llombai, és senyor de les baronies de Llombai i Alèdua, i pacta la delimitació de termes i amollonament amb Eximén Peres de Calataiud, comte del Real, senyor de les baronies de Real i Montserrat. ARV, Man-Empares, any 1702, llibre 2, mà 19, f. 35

1729, desembre, 11: Eximén Peres Zapata de Calatayud i Chávez Ladron de Vilanova, V comte de Real, comte de Sinarques i vescomte de Xelva, compra unes terres. Ar.Mun.Sueca, Fons Boïl de la Scala, sig. 8-6.

1737: Plet entre Eximén Peres Zapata de Calataiud, comte del Real, i Gilabert Carròs de Centelles, marqués de Nules, sobre la baronia de Xilxes. ARV, Escrivanies de Cambra, any 1737, exp. 59

1743: Mor Eximén Peres Zapata de Calataiud i Chaves, V comte de Real i Sinarques, casat en segon matrimoni amb Inés Maria Ferrer de Pròxita i Calataiud, neboda d’ell i filla del comte d’Almenara. Li hereta el seu fill Francisco Zapata de Calataiud olim Francisco Fernàndez de Híjar i Calataiud, VI comte del Real, duc de Lecera i de la Palata. ARV, Protocol 5183, not: Ventura Cantó.

1754: Mor sense fills directes Francisco Antonio Zapata de Calataiud Fernàndez de Híjar, comte del Real, duc de Lécera i la Palata, comte de Sinarques i vescomte de Xelva, com senyor de Xelva, Benaixèver, Beniatjar, Beniaia, Benisili, Bugarra, Calles, Catarroja, Domenyo, Higueruelas, Loriguilla, Millares, Montserrat, Pedralba, Real de Montroi, Sinarques, Toixa, Vall d’Alcalà de la Jovada. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 276.

1754: Mor Inés Maria Ferrer de Pròxita i Calataiud, comtessa d’Almenara i senyora d’Antella, Faldeta, Rafelguaraf i la Granja, comtessa viuda de Real i Sinarques. Cita: J. Català, Rentas y patrimonios.., . 35.

1754: Vicente Pascual Zapata de Calataiud i Ferrer de Pròxita, germà de Francisco, VI comte del Real, hereta com VII comte del Real, comte de Sinarques, comtat d’Almenara, vescomtat de Xelva i Vilanova, y senyories de Catarroja, Montserrat, Millars, Toixa, Pedralba, Bugarra, Beniatjar, Benaixèver, Benisili, Beniaia, Llaurí, Beniomer, Beniboquer, Matada, Calles, Domenyo, Loriguilla, Higueruelas, Alcalà de la Jovada, Antella, Faldeta, Rafelguaraf, Quart de les Valls, La Llosa, la Granja i Xilxes. Cita: J.Català, Rentas y patrimonios..., p. 35.

1760: Joaquín Vich Pròxita i Calataiud, comte d’Almenara, fill d’Eximén Peres Sapata Calataiud, comte del Real, comte de Sinarques i vescomte de Xelva, manté plet amb Maria Francisca Vives, comtessa de Cervelló. ARV, Roís de Liori, caixa 22, n. 18

1766: Mor sense descendència Vicent Pasqual Vich Zapata de Calataiud i Ferrer, comte del Real i

1766: Hereta el nebot dels dos comtes anteriors, Juan Pablo d’Azlor-Aragón i Calataiud, com VIII comte del Real, a més de comte de Guara i duc de Villahermosa.

1790, setembre, 18: Mor Juan Pablo d’Azlor-Aragón i Calataiud, VIII comte del Real i XI duc de Villahermosa, comte de Sinarques, senyor d’Artana. . http://dbe.rah.es/biografias/16744/juan-pablo-azlor-de-aragon-y-zapata-de-calatayud

1790, setembre, 18: Hereta el seu fill Víctor Amadeo d’Aragon-Azlor, XII duc de Villahermosa, VIII comte del Real, comte de Sinarques, senyor d’Artana, qui mor dos anys després sense fills. https://dbe.rah.es/biografias/20313/jose-antonio-azlor-de-aragon-y-pignatelli-de-aragon

1792: Hereta el seu germà José Antonio d’Aragon-Azlor i Pignatelli d’Aragon, XIII duc de Villahermosa, IX comte del Real, comte de Sinarques senyor d’Artana, tutelat inicialment per la seua mare Maria Manuela Pignatelli. https://dbe.rah.es/biografias/20313/jose-antonio-azlor-de-aragon-y-pignatelli-de-aragon

1804: És senyor el duc de Villahermosa. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531

1852, maig, 2: Mor José Antonio Azlor de Aragón i Pignatelli de Aragón, XIII duc de Villahermosa i senyor d’Artana, comte del Real i de Sinarques. http://dbe.rah.es/biografias/20313/jose-antonio-azlor-de-aragon-y-pignatelli-de-aragon