1238, octubre, 10: Jaume I dóna a l’arquebisbe de Narbona el castell de Maçeral i l’alqueria de Suela, més el lloc de Saïdia, amb forns i molins. LLR, vol. 1, n. 0897; LLR, vol. 2, n. 0092.

1242, maig, 29: Jaume I atorga una carta de seguretat amb vassallatge al rei als veïns musulmans d’Eslida, Aín, Veo, Senquer, Pelmes i Suela. A.R.V., Reial, reg. 611, f. 238r.

1259, abril, 7: Jaume I. concanvia i dóna a l’arquebisbe de Narbona una illa de cases a Montpeller, i rep a canvi d’ell el castell de Suera i el castell de Fançara, i l’honor de la Saïdia vora la ciutat de València, a la riba del riu de Guadalaviar. ACA, Pergs.JAUME I., n. 1559.

1259, octubre, 9: Jaume I dona Fançara i Sueras a Pere d’Ayerbe, dit Pere de Xèrica, fill seu i de Teresa Gil de Vidaure. ACA, reg. 11, f. 159.

1260, abril, 5: Jaume I dona els llocs de Suera i Fançara a Pere de Xèrica, fill seu i Teresa Gil de Vidaure. ACA, Pergamins de Jaume I, n. 1602.

1265: març, 18. Na Teresa Gil de Vidaure és senyora de Xèrica, Eslida, Tormon, Fançara i Sueras, Planes, Travadell, Castelló i Castro. ACA, reg. 28, f. 15v.1291, octubre, 5. Jaume II comunica als jurats i consell del lloc de Sueras que, per decisió d’Alfons III, donava dit lloc al noble Jaume de Xèrica, i els ordenava que acataren la seua senyoria. ACA, reg. 192, f. 16v.

1280, abril, 25: L’infant Jaume Peres, senyor de Sogorb, pacta amb fra Pere de Costa, elet bisbe de Sogorb, el repartiment dels delmes de les parròquies d’Eslida, Aín, Veo, Sueras i Fançara tal com havien fet amb els de Xèrica, Sogorb i Pina de Montalgrao.ARV, Fons Sogorb, pergamí n. 5 (Pergamins en depòsit, caixa 12, n. 27).

1282, febrer, 26: N’Alda Eximenes d’Arenós és senyora de Fonts d’Aiòder, en la tinença de Vilamalur, i de les veïnes Toga i Espadella, de la baronia d’Arenós, mentre el noble Jaume Peres, senyor de Sogorb, ho és també de Suera i Fançara, a la serra d’Eslida. ACA, reg. 44, f. 212v

1283, octubre, 7: Pere III notifica a tots els oficials reials que ha eliminat alguns drets reials a Xèrica, El Toro, Pina, Altura, Eslida, Suera, Fançara, Veo, Aín, Castellmontan, Planas, Domenyo, Xelva, Sot, Sinarques, Toixa, Loriguilla i altres del regne de València, senyoria de l’infant Jaume de Xèrica, germà del rei. ACA, reg. 47, f. 55v.

1291, octubre, 5: Jaume II fa donació al noble Jaume de Xèrica del lloc de Sueras, el qual li havia atorgat el rei Alfons III. ACA, reg. 192, f. 16v

1321, agost, 16: estament Jaume Xèrica deixa Suera, Castro, Eslida, Fançara, Xelva, Altura, Montan i Xèrica a fill Jaume. ARV, Real 611, f.184r. Veure ESLIDA

1346: març, 14. Es senyor Pere de Xèrica, qui fa cp.moros alqueria Leuxa,terme Sueras. ARV. ARV, Real 611, f.218

1364, juny, 29: Pere IV, per l’ajuda que li ha donat en la guerra amb Castella i la recuperació de Llíria, dóna a Joan Alfons de Xèrica, donzell, les viles que foren del seu pare Pere de Xèrica i les del noble Alfons Roís de Llúria: Xèrica, El Toro, S.Pedro Belmonte, Pina, Altura, Les Alcubles, Eslida, Suera, Castro, Serra d’Espadà, Xelva, Sinarques, Capra, Tuexa, Domenyo, Navarrés, Quesa, Bicorb, Cocentaina, Penella, Ibi, Torre de les Maçanes, Miró, Gaianes, Planes, Almudaina, Margalida e Llombo i altres llocs a Aragó. ARV, Real 495, f. 120v o f. 135-144.

1365: març, 12. Pere IV incorpora a la corona el castell i serra d’Eslida, en la qual hi són incloses els llocs i alqueries d’Eslida, Aín, Veo, Suera, Fançara, Leuxa, Vilalbuig, Lauret i altres. Citat en confirmació d’Alfons V el 1417. ACA, reg. 2587, f. 77v-82v.

1372, juliol, 6: Pere IV dóna en feu al seu fill l’infant Martí, en casar amb Maria de Luna, filla de Llop de Luna, la baronia de Xèrica, amb els llocs de Pina, Toro, Serra d’Eslida, Vall de Sueras, Vall de Veo, castell Fançara; a més li dóna Altura i Les Alcubles, Gaibiel i Castro, i també li dóna la Vall d’Uixó i l’alqueria de Fondeguella, les quals penyorades temporalment al noble Pere de Centelles. Així com el riu de Xelva amb tots els seus llocs i alqueries. Amb tot el conjunt crea el comtat de Xèrica. ARV Real 611, f.224v, ACA, reg. 1554, f. 21r-24r; ACA, reg. 1554, f. 28r-29r. Cita Escolano, VIII, 768 (amb errada del mes de juny). La dot de Maria de Luna porta Sogorb, comtat de Luna, Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona. Escolano, VIII,761

1386, octubre, 12: Pere IV ordena al governador del RV que segreste la Vall d’Uixò, Serra d’Eslida, Fançara, Suera, Caudiel, Toro i Novalitxes, que eren de l’infant Martí i aquest les havia penyorat a Pere Pasqual i Arnau Esquerit, canvistes de Barcelona, per a revisar els comptes i recuperar-les per al Patrimoni Reial. ACA, reg. 2026, f. 48v-49v.

1390, octubre, 17: Joan I ordena el mateix del document anterior i per als mateixos llocs. ACA, reg. 2026, f. 48v-49v.

1409: agost, 7. Martí I confirma diversos privilegis i cp.de la Serra d’Eslida: Eslida, Aín, Veo, Suera, Fançara, Lleuxa, Vilalbuig i Lauret, modificant-ne les condicions de poblament. ARV, Real 611, f. 202v-204r.

1473, gener, 11: Joan II ordena a Honorat Mercader, batle general del RV, que embargue i prenga possessió dels castells d’Eslida i Suera, i de la Vall d’Uixó, que eren ara de l’infant Enric Fortuna. ACA, reg. 3461, f. 50r-v.

1563: Francesc d’Aragó Folch de Cardona dit Francesc Ramon Folch de Cardona, III duc de Sogorb, és senyor de Suera. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564.

1611: Suera més Benisuleyma, Castres i Sabden, llocs de moros, del Duc de Sogorb. Escolano,VIII,704

1612, octubre, 1: Enric Ramon Folch de Cardona i Aragó, duc de Cardona i Sogorb, senyor de la vall de Sueras, a la Serra d’Eslida, atorga una carta de poblament després de l’expulsió dels moriscos per a les alqueries de dita vall, Suleimà i Sabdén o Sandent, després dites Suera Alta i Suera Baixa. Ar.Ducal Medinaceli, secció Sogorb, lligall 10, n. 14.

1751: Luis Antonio Fernàndez de Còrdova Espínola de la Cerda i Aragó, duc de Medinaceli, duc de Cardona, duc de Feria, duc de Sogorb, marqués de Dénia, marqués d’Aitona, Marqués de Priego i Cogolludo, és senyor de Sogorb, Ador, Aín, Alcúdia de Veo, Alfondeguilla, Benaguasil, Beniarjó, Benitagell, Xiva, Dénia, Eslida, Fançara, Geldo, Godelleta, Xàbia, Palma, Pobla de Vallbona, Sueras, Vall d’Uixó, Veo i Verger. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.

1804: És senyoria del duc de Medinaceli, dins la Governació de Castelló. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531