1248, febrer, 17: El sayyid Abu Said, juntament amb el seu gendre Eximén Peres d’Arenós, cedeixen a l’arquebisbe de Tarragona les parròquies dels pobles de la seua senyoria: Mela?, Arenós, Montan, Tormo, Cirat, Toga, Espadella, Bounegre, Vilamalefa, Villahermosa, Cortes, Vilamalur, Jódar?, Villahaleva, Tortonich? i Andilla, Castalla, Onil, Ibi i Tibi. Ar.Cat.Sogorb, Ms.532.

1270, abril, 15: Jaume I arriba a un acord amb Sanxo Peres de Lenda sobre el castell i vila de Tibi. ACA, Pergs. Jaume I, n. 2024.

1271, abril, 15: Jaume I perdona a Sanxo Peres de Lienda el valor del quart de la compra que aquest havia fet al sayyid Abu Said del castell i lloc de Tibi. Sanxo promet al rei pagar 100 besants anuals per dit quart i cancel·la un deute de 59.000 sous. ACA, Pergamins de Jaume I, n. 2024.

1273, juliol, 12: SAnxo Peres de Lenda, senyor de Tibi, pacta el terç de delme. ACV, perg. 2359

1314, febrer, 22: Jaume II confirma la venda que ha fet Sanxo Peres a Bernat de Cruïlles de dit lloc de Tibi, inclou el document de venda, i el rei se’l dóna en franc alou. ACA, reg. 210, f. 162r-v.

1317: març, 17. Jaume II acorda amb Bernat de Cruïlles cancel·lar el concanvi de l’any 1311 de les seues heretats de Girona pels castells i viles de Castalla i Penàguila, que tornen així a la corona. ACA, reg. 214, f. 67-69. Per aquesta raó Cruïlles ha de tornar al rei 254.166 sous que havia rebut del rei pel servei de 20 cavalls armats. ACA, reg. 214, f. 71-74.

1317: març, 17. Bernat de Cruïlles, en compensació dels diners que ha de tornar a la corona juntament amb els castells de Castalla i Penàguila, ven també al rei Jaume II el castell de Tibi amb la torre de Torrosella, situats a la Foia de Castalla, les quals havia comprat per 100.000 sous a Sanxo Peres de Lenda i Pere de Lenda; també li ven el lloc de Favanella, al terme de Castalla, per 25.000 sous; l’alqueria de Sarganella, a la Foia de Castalla, per 8.000 sous, la qual ell havia comprat abans a Bernat de Sarrià; i la part i drets que li pertoquen per herència d’Umbert de Lavanya i del seu fill Bernat en el lloc d’Onil i els seus termes, per 18.000 sous; i el lloc de Benifallim, al terme de Penàguila, per 18.500 sous, el qual abans Cruïlles l’havia comprat a Domingo de Torregrossa. ACA, Mulasses del RV, ed. C.López, regesta n. 1023. Probablement també a ACA, Pergs.JAUME II n. 2893, i ACA, reg. 214, f. 66-76v.

1317, juliol, 23: Jaume II, després de recuperar de Bernat de Cruïlles el castell de Castalla amb el castell de Tibi, torre de Torrosella, alqueries de Sarganella i Benilloba i lloc de Benifallim, i el castell de Penàguila, li ven tot això a na Yolant de Grècia per 188.500 sous. L’alqueria de Benilloba, sita al terme de Penàguila, també l’havia comprada a Cruïlles i aquest a Joan Eximén d’Oris per 62.000 sous. Na Yolant paga al rei retornant-li les rendes reials de Llíria, però rep a canvi diners en compensació per la diferència de preu. ACA, reg. 214, f. 78-79v ARV, Real 614, f. 232v o f. 237.

1337: Es senyor del castell Alonso Martínez de Morera. S.Siv,401 1357, març, 30. Pere IV ven el mer imperi del castell i vila Tibi a Rodrigo Diaz per 3.600 s. ARV, Real 614, f. 207.

1403, abril, 5: Rodrigo Dies i la seua muller Ramoneta de Vilanova declaraven que Ramon de Vilanova, pare d’ella, els devia encara 28.500 sous que restaven del preu de venda de 50.000 sous fet per Rodrigo Dies, pare, a dit Vilanova, del lloc i castell de Tibi. APPV, Protocols 27697, not. Francesc Escolà.

1466: Es d'antic,s.XIV,Baronia de Castalla. Veure CASTALLA

1482, desembre, 8: Enric de Rocafull, senyor d’Albatera, fill de Ramon de Rocafull i germà de na Aldonça de Rocafull, reconeix deure part del dot de dita germana en casar aquesta amb Baltasar Lladró, senyor de Castalla, Onil i Tibi. AHN, Noblesa, Osuna, CP.128, D.6.

1498, juliol, 11: Inventari dels béns del difunt Baltasar Lladró, senyor de Castalla, Onil, Tibi, Aiora i Favareta, fet per la veua vídua na Aldonça de Rocafull. AHN, Noblesa, Osuna, CP.124, D.8.

1592: El marqués de Terranova és senyor de Castalla, Onil i Tibi. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 1631

1601: Pedro Maça Carròs i Lladró, marqués de Terranova, senyor de la baronia de Castalla, Onil, Tibi i altres. ARV, Processos de Madrid, lletra M, exp. 322

1617, febrer, 25: Mor Pero Maça Carròs Ladron, duc de Mandas, senyor de Castalla, Onil, Tibi, Llutxent, Quatretonda, Pinet, Benicolet, Font de la Figuera i Picassent. Dietari de P.J. Porcar, ed. J. Lozano, PUV, 2012, p. 430.

1617: Hereta Inyigo López de Mendoza, duc de l’Infantado, cosí germà de dit Pero Maça, Castalla, Onil, Tibi, Llutxent, Quatretonda, Pinet, Benicolet, Font de la Figuera, Monòver, Picassent i altres. AHN, Noblesa, Osuna, leg. 651, n. 3.

1623, gener, 24: Juan Hurtado de Mendoza, duc ce l’Infantado, com senyor de Tibi nomena rector de la parròquia. ARV, Man-Empares, any 1623, llibre 4, mà 34, f. 31

1639, febrer, 18: Alfonso López Zúñiga, duc de Béjar, és baró de Castalla, Tibi i Onil. ARV, Man-Empares, any 1639, llibre 3, mà 28, f. 14 i 19

1698, octubre, 16: El comissari segrestador dels estats de Maça i Carròs pacta el cobrament de les rendes de la baronia de Castalla, Onil, Tibi, etc. ARV, Man-Empares, any 1698, llibre 3, mà 31, f. 1

1750: Giner Ramon Rabassa Perellós Lanuça Rocafull Boïl, marqués de Dos Aguas, comte d’Albatera, comte de Peralada, baró de Bètera, Castalla, La Daia, Llutxent i Picassent, és senyor d’Albatera, Benetússer, Benicolet, Bétera, Castalla, Xirivella, Dos Aigües, Font de la Figuera, La Daia, Llutxent, Massamagrell, Massanassa, Onil, Picassent, Pinet, Quatretonda i Tibi. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 273.

1804: És senyoria del marqués de Dosaigües, dins la Governació de Xixona. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531