Universitat de ValènciaDepartamento de Historia Medieval y Ciencias y Técnicas Historiográficas Logo del portal

Variants del topònim Torrent de la Costera
Tipus de poblament alqueria
Entitat senyorial Terme particular de Xàtiva: partida Costera de Ranes (A.Ventura, Alguns topònims històrics..., 1997);
Municipi actual Llanera de Ranes

1340, desembre, 23: Compra l'alqueria Francesc Destorrent, not. Francesc de Saranyana. Cita V.Pascual, “Algo de toponimia setabense”, ACCV, 1949, ,p.136

1440: rox. Francesc Destorrent és senyor de l’alqueria deTorrent. Cita: A.Ventura, Els carrers i les partides..., 2008, vol. 2, pp. 181-184

1441, setembre, 14: Alfons V ven a Bernat de Ripoll alias Sans el mer i mixt imperi i tota la jurisdicció que tenia la corona al lloc dit la Torre d’en Fenollet i el seu terme, situada dins els termes de la ciutat de Xàtiva, amb carta de gràcia i preu de 200 ducats. ACA, reg. 2775, f. 74v-76r

1493: L’alqueria de Mossén Torrent en el morabatí de dit any, amb 16 cases. ARV, M.Racional, n.10.879. Cita A. Soler, Rotglà i Corberà..., 2011, p. 105

1499: L’alqueria de Torrent ha estat comprada per Dalmau de Flos, citat en el morabatí de dit any. ARV, M.Racional, n. 10.880

1556: Gaspar Cerdà és senyor lloc de Torrent, en costera de Rahanes. Cita V.Pascual, ACCV,1949,p.136

1534: L’arquebisbat de València crea la parròquia de Rotglà i com annex resten les alqueries d’en Gil Sans (Corberà), la de Miquel Galceran Sans (Cairent), la de Martí Tallada (Granja de la Costera) i la de Torrent d’en Maneu (Torrent d’en Fenollet). Ar.Cat.Val, lligall 1626, f. 9. Identifica: A. Soler, Rotglà i Corberà..., 2011, p. 114

1563: Jaume Sans és senyor de Torrent. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564

1581, agost, 20: Josep Aznar compra alqueria a la cort dels Jurats de Xàtiva per via de requesta contra Francesc Tallada, hereu de Pere Agulló, quondam senyor de Torrent. Cita V.Pascual, ACCV,1949,p.136

1611, setembre, 18: Josep Aznar fa cp.alqueria expulsió moros. ARV,Gov. Manaments i Empares, mà 11,f.11, de 25 set.1700. Cita V.Pascual, ACCV,1949,p.136

1636: José Aznar és senyor de Torrent. ARV, Processos Reial Audiència, part I, lletra A, n. 1591

1636: març, 24.Venda judicial tras embargament a Josep Aznar, per deutes, a Violant de la Paz, not.Pere Joan de Tuesta,escrivà Reial Audiència. Cita V.Pascual, ACCV,1949,p.136

1639, abril, 29: Pere Boïl d’Arenós cedeix la seua baronia de Borriol al seu sogre Jeroni Fenollet, com procurador de Teresa Fenollet i de Paz, muller de dit Boïl, els quals són senyors de Torrent de Xàtiva, segons acord dels capítols matrimonials. ARV, Man-Empares, any 1642, llibre 5, mà 45, f.18

1640, juliol, 15: Venda alqueria per part de Jeroni Fenollet i la seua dona Violante de la Paz, sra.de Torrent, a Pere Boïl, not.Pere de Tuesta. Cita V.Pascual, “Algo de toponimia setabense”, ACCV, 1949, ,p.136

1700: Es senyor Josep Boïl d’Arenós. Cita V.Pascual, “Algo de toponimia setabense”, ACCV, 1949, ,p.136

1702: José Boïl d’Arenós i Fenollet és senyor de la baronia de Borriol, lloc d’Alfafar i Massanassa i Torrent de la Costera. ARV, Governació, Processos Criminals, n. 2810, caixa 4515, exp. 2317

1735: Els Boïl, marquesos de la Scala, són senyors de Torrent d’en Fenollet. APPV, protocol 3311, notari Francisco Martínez

1804: És senyoria del marqués de Boïl, dins la Governació de San Felipe. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531