1257, setembre, 19: Jaume I dóna a en Carròs, senyor de Rebollet, durant la seua vida els castells i viles de la Vall de Laguar i Vall de Xaló. ACA, reg. 9, f. 39r.

1257, setembre, 24: Jaume I aprova els comptes que li presenta en Carròs de la gestió de les rendes dels castells i viles de Dénia, Segària, Vall de Laguar, Pop, Xaló, Calp, castell d’Olocaiba i Polop. ACA, reg. 10, f. 20v.

1276, agost, 29: Pere III acorda una treva de 3 mesos amb Abenzumayr, Abenzaquimeran, Abul faratx, Abrurchiz Hyale y Abeyanech, sarraïns notables dels pobles rebel·lats dels termes de Xàtiva, Alfàndec de Marinyén, Alarch, Aguilar, Laguar, Ataya, Sanxet, Garig, serra d’Alascar, Serra de Confrides, Bèrnia o Bèrdia, Uxola, Aljubajal o Aljubea, Olocaiba, Pop i Relleu. ACA, reg. 38, f. 27r

1280, febrer, 8: Pere III arrenda a les pròpies aljames tots els drets de Laguar i de Pop. Es reial, ACA, reg. 42, f. 215v

1286: setembre, 20. Alfons III ordena cobrar els impostos a les aljames reials de Vall de Gallinera, Vall d’Alcalà, Sagra, Alaguar, Pop, Xaló, Corbera, Callosa d’en Sarrià, Castell de Castells i Guadalest. ACA, reg. 67, f. 83r.

1287, novembre, 21: Alfons III demana el cobrament de l’alfarda als llocs reials de sarraïns d’Alzira, Vall d’Uixó, Carbonera i Rugat, Castells, Vall de Laguar, Pego, Vall de Gallinera i Vall d’Alcalà, Alfàndec, Callosa i Algar, València, Xaló, Vall de Pop, Sumacàrcer, Cocentaina, Guadalest, Beniopa, Xàtiva, Moixent, Montesa, Finestrat. ACA, reg. 68, f. 62r-v.

1290, maig, 19: Alfons III encarrega a Bernat de Bellvís que cobre a Roger de Llúria el preu de la venda del castell de Gallinera amb els seus termes; a Berenguer de Vilaragut el preu del castell de Laguar, i a Bernat de Sarrià el del lloc de Confrides, tot venut pel monarca. ACA, reg. 73, f. 84.

1291, agost, 19: Jaume II confirma a l’infant Pere, el seu germà, la donació que el rei Alfons III li havia fet del castell i vall de Laguar, i castell i vall de Xaló, i si mor sense descendència, tornaran a la corona. ACA, reg. 192, f. 2r-v, i reg. 222, f. 94v-95.

1295, juny, 25: L’infant Pere, germà de Jaume II, és senyor temporal de les valls de Laguar i Xaló. ACA, reg. 89, f. 112v.

1296, setembre, 26: Jaume II dóna al cavaller Ramon de Vilanova el castell i vila de Pop, la Vall de Laguar, Castell de Castells, la Vall de Xaló i Tàrbena durant la seua vida, amb la jurisdicció. ACA, reg. 194, f. 220r

1296, octubre, 4: Jaume II dóna a la seua muller la reina na Blanca diverses viles a Aragó i Catalunya més els castells i vall de Laguar i vall de Xaló, per al sosteniment de la seua casa. aCA, Pergamins de Jaume II, n. 697.

1300, abril, 12: Jaume II ven a Bernat de Sarrià els castells de Laguar i Xaló, amb les valls i fortaresses, per a quan siga la mort de Guillema de Montcada qui les tenia durant la seua vida. El preu és de 150.000 sous. ACA, reg. 197, f. 96v-98.

1300, novembre, 17: Jaume II dóna a na Constança, exemperadriu dels Grecs, durant la seua vida, les valls i llocs de Vall d’Uixó i Pego, amb els seus termes, terres, habitants i drets i rendes, morabatí, alfarda, peita, cena etc, en compensació de les valls i llocs de Xaló, Vall de Laguar, Almasrof i Alcaverhí, que li havia donat anteriorment i que recupera la corona ara. També li assigna els ingressos de la cena del regne de València, llevat de les assignacions que en tenen Bernat de Santa Oliva i Domingo Peres, cuiner reial. ACA, reg. 198, f. 220v-221r.

1304, juny, 6: Bernat de Sarrià ha comprat a Pero Ferrandes d’Íxer els castells de Bunyol, Setaigües, Yàtova, Macastre i Alboraig, i els tindrà fins la seua mort quan passaran a la corona, i també pels 120.000 sous que Sarrià tenia obligats les valls de Laguar i Xaló, i altres 50.000 sous que també li devia Jaume II pels quals té obligat el castell de Guadalest. ACA, reg. 202, f. 225-227.

1304, juny, 6: Bernat de Sarrià promet a JAUME II promet donar-li els anteriors castells abans del proper mes de setembre, i en cas contrari li donaria equivalent amb els seus castells de Callosa, Aljubea, Serra, Finestrat, Relleu i Confrides. ACA, reg. 202, f. 227v.

1306, maig, 12: Jaume II pacta amb Bernat de Sarrià que a la mort d’aquest torne a la corona els castells de Laguar i Xaló, i el castell de Guadalest, pagant el rei 50.000 sous als hereus de Sarrià, no comprés en això el lloc d’Alcoçaiba, terme de Guadalest, perquè Sarrià ho té per altra raó. També tornarà a la corona a la mort d’un hereu de Sarrià el castell i vall d’Aiora. ACA, reg. 203, f. 235v-240.

1307, juny, 12: Jaume II dóna permís a la noble na Guillema de Montcada, muller de l’infant Pere, per vendre durant quatre anys les rendes de la Vall de Laguar i Vall de Xaló. ACA, reg. 204, f. 49r.

1310, abril, 5: Jaume II confirma a Bernat de Sarrià els castells de Laguar i Xaló durant la seua vida i quatre anys més. AHN, Noblesa, Fernan Nuñez, C.1, D.36.

1313: octubre, 24. Vidal de Sarrià lliura al rei Jaume II el violari dels castells de Guadalest, Laguar, Xaló i Aiora.ACA, Pergs.Jaume II, n. 3117.

1322, maig, 22: Jaume II dóna a l’infant Pere, comte de Ribagorça, els castells de Gallinera i Vall d’Ebo, de Pop i de Crevillent en feu; i li dóna en franc alou el castell, vila i vall de Pego, i les valls de Laguar i Xaló. Si mor sense fill baró, que les filles puguen mantenir Pego, Laguar i Xaló en feu, però la resta torne a la corona. ACA, reg. 222, f. 14-15v; ACA, reg. 287, f. 30v-31v; ARV, Real 495, f. 49v; ARV, Real 611, f.164r; ARV, Real 614, f. 128; ARV, Real 495, f. 225-227; AHN, Noblesa, Parcent, C.33, D.50.

1322: setembre, 6. Jaume II, atenent que el castell de Pop el té per la seua vida Vidal de Vilanova, i Bernat de Sarrià les valls de Laguar i Xaló, compensa a l’’infant Pere, comte de Ribagorça, amb altres rendes fins que puga rebre dits llocs. ACA, reg. 222, f. 21-22, i f. 94v-95r.

1325: desembre, 8. L’infant Pere, comte de Ribagorça, pacta amb els tudors d’Huguet de Cardona, fill del vescomte de Cardona difunt, que pels drets que tenia al comtat d’Ampúries, vescomtat de Bas i Magalló, l’infant havia de donar a Huguet els castells i valls de Laguar i Xaló, els quals tenia per concessió reial Bernat de Sarrià durant la seua vida i 4 anys més. Per això, l’infant ha de donar a canvi a Sarrià el castell i Vall de Gallinera i la Vall d’Ebo amb tota la jurisdicció, el castell de Bairén i la vila de Gandia, i el castell i lloc de Dénia, amb retenció de la jurisdicció suprema, durant la vida de dit Sarrià i 4 anys més, i si no fos suficient li done també diners dels 34.000 sous anuals que l’nfant cobra de la vila d’Elx, i que a la mort de Vidal de Vilanova també siga inclòs en dita garantia el castell de Pop, i també siga obligada la Vall d’Uixò. J. II aprova aquest acord però amb el compromís que tot això tornarà a l’infant Pere o al seu successor passats 4 anys de la mort de Bernat de Sarrià; i que Sarrià faça homenatge al rei pel castell de Gallinera i valls d’Ebo i Pop durant dit temps. ACA, reg. 227, f. 270-271.

1325, desembre, 8: Jaume II aprova a l’infant Pere, comte de Ribagorça, el canvi que ha fet amb Hug de Cardona, a qui li ha donat certs drets al comtat d’Ampúries, i Pere ha rebut a canvi el castell, vila i vall de Pego, i els castells i valls de Laguar i Xaló.. ACA, reg. 227, f. 268v-270r; ARV, Real 611, f. 107, ARV, Real 614, f. 135

1332: novembre, 22. Alfons IV confirma això. Id

1338: 1341. Pego, Vall de Xaló i vall de Laguar són de Guillamó de Cardona, fill del difunt Hug I Folc, vescomte de Cardona, i de la seua muller na Beatriu d’Anglesola. Aquesta fa de tudora de dit Guillem en cobrar les rendes de dites llocs. Arxiu Parroquial de Sant Miquel i Sant Vicent de Cardona, Fons Sant Vicent, Arxiu Capitular de Cardona, n. 1321.

1374: Vidal de Vilanova i la seua muller na Sibília són senyors de la vila i vall de Pego, d’Alaguar i de Xaló. Ar.Mun.Val, Protocols, Bertomeu de Vilalba, II-10 (datat en setembre 1394)

1394, setembre, 11: Vidal de Vilanova i la seua muller na Sibília són senyors de la vila i vall de Pego, d’Alaguar i d’Exaló. AMV, Protocols, notari Bertomeu de Vilalba, II-10.

1394: 1402.. L’ha comprat Bernat de Bonastre.

1402, juny, 6: Martí I atorga franquesa de certs impostos a Lluc de Bonastre, senyor de la Vall de Laguar, per a dita vall. Notari: Bernat Clariana. AHN, Noblesa, Osuna, CP.154, D.1.

1403, maig, 29: Lluc de Bonastre és senyor d’Alaguar. AMV, Lletres Missives, 9, f. 5v-6r.

1413, gener, 23: uc Gandia escriu al Batlle Gral.sobre amollonar termes Ebo i Laguar. ARV, Real613, f. 38

1414, juny, 4: Lluc Bonastre, fill de Bernat Bonastre, senyor de la Vall de Laguar, atorga el seu testament i hereta la senyoria el seu fill també dit Lluc de Bonastre II. APPV, protocol 28.499, notari Biguerany.

1417, octubre, 20: Alfons V dóna al seu germà l’infant Joan tot la senyoria i herència d’Alfons el jove, duc de Gandia, qui no té hereu i ha de tornar tot a la corona, a rebre a la mort d’aquest: comtat de Ribagorça, castell de Bairén i vila de Gandia, Castell de Gallinera i Vall d’Ebo, castell, vila i vall de Pego, castell de Pop, vall de Laguar i Vall de Xaló, castell i vila de Dénia i el seu port, lloc de Xàbia i altres llocs de dit castell i vila, vila d’Aiora i castell de Xalans, castell i lloc de Cofrents, llocs de Sarra, Xarafull, Teresa i Palazuelos. ACA, reg. 2587, f. 181v-182v; ACA, reg. 2588, f. 87r-88r; AHN, Noblesa, Osuna, CP. 145, D.2.

1460: na Beatriu d’Urrea, comtessa d’Oliva, com tudora del seu fill Serafí Centelles Riusech, comte d’Oliva, pren possessió dels llocs de Murla i Laguar. AHN, Noblesa, Osuna, CP. 153, D.12.

1466, novembre, 16: Beatriu Mercader? Fa escritura de venda a Francesc Gilabert Centelles, comte d’Oliva, dels llocs d’Orba i Laguar. AHN, Noblesa, Osuna, CP.153, D.16.

1480, gener, 20: Ramon de Riusech alias Francesc Gilabert de Centelles, comte d’Oliva, senyor de Nules, Pego, Murla, Aiora, Orba i Laguar, atoga un codicil al seu testament. Not: Pere Andreu. AHN, Noblesa, Osuna, CP.129, D.14.

1493: . Es senyor Comte d'Oliva i dels demés llocs. ARV, Real 495,292r

1611, juny, 14: Carles de Borja i Centellles, duc de Gandia, marqués de Llombai i comte d’Oliva, com senyor de la Vall de Laguar li atorga carta de poblament amb els llocs de Campell, Alfeig i Benimaurell. AHN, Toledo, Noblesa, Osuna, lligall 1007,14-6; id, lligall 562, D-139.

1682: Joan Almúnia és senyor del Ràfol i Castellonet, en plet amb duc de Gandia sobre arrendament de la baronia de Murla, Orba, i Vall de Laguar. ARV, Processos Reial Audiència, part III, n. 2650

1693: abril. Es senyor i d'Orba i Orbeta el Duc de Gandia.ACA,Consell Aragó,Segret.Valencia,negocis notables,llig.579,exped.45-3

1709, maig, 26: Pascual Francisco de Borja Centelles Ponce de Leon és X duc de Gandia i senyor de Gandia, Beniopa, Benipeixcar, Real de Gandia, Almoines, Bellreguart, Miramar, Xeresa, Xeraco, Oliva, Font d’en Carròs, Potries, Beniflà, Rafelcofer, Alqueria de la Comtessa, Vilallonga, Pego, Vall de Gallinera, Vall d’Ebo, Murla, Orba, Vall de Laguar, La Pobla del Duc, Castelló de Rugat o Castelló del Duc, Aielo de Rugat, Sarra, Teresa, Xarafull, Xalans, Cofrents, Llombai, Catadau, Alfarb i Vilamarxant. Reclama a totes el pagament de les alcabales. AHN, Noblesa, Osuna, CT.142, D-86

1748: Maria Ana de Borja Fernàndez de Còrdova, marquesa de Peñafiel, comtessa de Benavente, princessa d’Esquilache, duquessa de Gandia, marquesa de Llombai, comtessa d’Oliva, comtessa de Vilallonga, és senyora de Gandia, Alfarb, Almoines, Alqueria de la Comtessa, Aielo de Rugat, Bellreguard, Beniflà, Beniopa, Benipeixcar, Castelló del Duc, Catadau, Cofrents, Font d’en Carròs, Xalans, Xeraco, Xarafull, Xeresa, Llombai, Miramar, Murla, Oliva, Vall d’Orba, Pego, Potries, Pobla del Duc, Rafelcolfer, Real de Gandia, Teresa, Vall d’Ebo, Vall de Gallinera, Vall de Laguar, Vilallonga, Vilamarxant i Sarra. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.

1804: És senyoria del duc de Gandia, en la Governació de Dénia. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531