1237, agost, 2: Jaume I dóna a Pero Ferrandes d’Açagra, senyor d’Albarrasí el castell de Xelva i Altura (Huytura) i l’alqueria de Càrcer. LLR, vol. 1, n. 0051; LLR, vol. 2, n. 0023.
1255: D'ell a la seua filla Elfa Alvarez d'Açagra, casada en 1255 amb l'infant Jaume de Xèrica, fill de Jaume I i na Teresa Gil de Vidaure
1279: març, 16. Jaume de Xèrica, senyor de Xèrica, és també senyor de Xelva i el seu territori i pacta amb la Seu de València el pagament del delme pel lloc de Domenyo. ACV, Perg. 1358.
1283, octubre, 7: Pere III notifica a tots els oficials reials que ha eliminat alguns drets reials a Xèrica, El Toro, Pina, Altura, Eslida, Suera, Fançara, Veo, Aín, Castellmontan, Planas, Domenyo, Xelva, Sot, Sinarques, Toixa, Loriguilla i altres del regne de València, senyoria de l’infant Jaume de Xèrica, germà del rei. ACA, reg. 47, f. 55v.
1284, juny, 2: Jaume de Xèrica deixa al seu fill Jaume de Xèrica II les senyories de Xèrica i Xelva. Viciana,III, p.320
1292, gener, 19: Jaume de Xèrica és senyor de Xelva. ACA, reg. 90, f. 273v
1298, maig, 10: Jaume de Xèrica, senyor de Xèrica i de Xelva i procurador del regne de València, actua de jutge reial. ACA, reg. 111, f. 185v.
1305: març, 23. Jaume de Xèrica II, senyor de Xèrica i la vall de Xelva, en aquesta última atorga carta pobla del lloc de Sinarques, posant-li com nom Sant Jaume. ARV, Varia, caixa 82, n.8
1321: agost, 16. Testament Jaume de Xèrica II: deixa Xèrica, Altura, Xelva, Montan, Eslida, Castro, Suera i Fançara a fill Jaume de Xèrica III. ARV, Real 611, f.184r
1323, agost, 27: Na Beatriu de Llúria, vídua de Jaume de Xèrica II, senyor de Xèrica i la Vall de Xelva, apel·la contra la sentència en el plet pels delmes amb el bisbe de València. ACV, Perg. 4135.
1324, agost, 27: Na Beatriu de Llúria, mulller de Jaume de Xèrica i mare de Jaume, senyor de Xèrica i de la Vall de Xelva, d’una part, i Eximén Peres d’Arenós, senyor d’Andilla, pacten la delimitació dels termes de Xelva, senyoria de la primera com a dot del seu matrimoni. ARV, Man-Empares, any1636, llibre 5, mà 44, f. 32.
1333, juny, 8: Jaume de Xèrica IV, senyor de Xèrica i de la Vall de Xelva, nomena procurador. ACV, Perg. 6633.
1336: desembre, 4. Pere de Xèrica, senyor de Xèrica i la vall de Xelva, atorga a la primera vila tota jurisdicció sobre els llocs d’El Toro i Pina. Viciana,III, p.320.
1337, juny, 5: Pere de Xèrica és senyor de Xèrica i de la Vall de Xelva. ACA, reg. 861, f. 265v.
1343, novembre, 11: Pere de Xèrica és senyor de Xèrica i la Vall de Xelva. ARV, Real 611, f.78
1346: març, 14. Pere de Xèrica, senyor de Xèrica i la Vall de Xelva, atorga carta pobla per al lloc de Leuxa. ARV, Real 611, f.218
1355: Pere IV lleva a Pere de Xèrica i na Beatriu de Llúria tant Xèrica com Cocentaina per greuges, Escolano, IX,1352
1356, desembre, 1: Pere de Xèrica és senyor de Xelva, Sinarques, Toixa i Domenyo. ACA, reg.1380, f. 91v
1357: març, 20. Pere d'Aragó, comte de Xèrica i Viver, és senyor Sogorb. A.M.Altura
1364, juny, 29: Pere IV, per l’ajuda que li ha donat en la guerra amb Castella i la recuperació de Llíria, dóna a Joan Alfons de Xèrica, donzell, les viles que foren del seu pare Pere de Xèrica i les del noble Alfons Roís de Llúria: Xèrica, El Toro, S.Pedro Belmonte, Pina, Altura, Les Alcubles, Eslida, Suera, Castro, Serra d’Espadà, Xelva, Sinarques, Capra, Tuexa, Domenyo, Navarrés, Quesa, Bicorb, Cocentaina, Penella, Ibi, Torre de les Maçanes, Miró, Gaianes, Planes, Almudaina, Margalida e Llombo i altres llocs a Aragó. ARV, Real 495, f. 120v o f. 135-144.
1367, abril, 12: Joan Alfons de Xèrica, senyor de Xèrica i la vall de Xelva, atoga carta pobla al lloc de Viver. ARV, Clero, Pergamí n.591
1367, agost, 30: Joan Alfons de Xèrica, senyor de Xèrica i la Vall de Xelva, atorga la carta pobla del lloc de Caudiel, el qual tenia per donació reial del 29 de juny de 1364. ARV, Man-Empares, any 1627, llibre 4, mà 31, f. 23.
1369, febrer, 7: Joan Alfons de Xèrica, senyor de Xèrica i la Vall de Xelva, atorga carta pobla per a la vila de Xelva. ARV, Just.Civil, llib.788, f.278v
1369, abril, 21: Títols del propietat de les senyories de Joan Alfons de Xèrica. RAH, Col. Salazar y Castro, A-4, f. 133-137.
1369: Mor Joan Alfons de Xèrica, sense fills, i torna al rei Pere IV. Escolano, VIII,768
1369, maig, 19: Pere IV confirma la concòrdia feta entre Garcia de Lloris i Ramon de Vilanova, en nom del rei, amb na Constança d’Eslava, vídua de Joan Alfons de Xèrica, sobre el castell i vila de Xèrica i altres castells i llocs que havia tingut durant la seua vida. Acorden que el rei rep el castell de Xèrica i ella es queda el lloc de Viver fins cobrar els 54.000 sous que se li devien. La Vall de Xelva queda en mans de na Bonaventura d’Arborea, vídua de Pere de Xèrica. ACA, reg. 1090, f. 150-154.
1370, agost, 17: Na Bonaventura d'Arborea, vídua Pere de Xèrica, atorga carta pobla per a les aldees o ravals de sarraïns de la vila de Xelva, de nom Benoaza i Benaxay. ARV, Just.Civil, llibre788, f. 222v
1372, juliol, 6: Pere IV dóna en feu al seu fill l’infant Martí, en casar amb Maria de Luna, filla de Llop de Luna, la baronia de Xèrica, amb els llocs de Pina, Toro, Serra d’Eslida, Vall de Sueras, Vall de Veo, castell Fançara; a més li dóna Altura i Les Alcubles, Gaibiel i Castro, i també li dóna la Vall d’Uixó i l’alqueria de Fondeguella, les quals penyorades temporalment al noble Pere de Centelles. Així com el riu de Xelva amb tots els seus llocs i alqueries. Amb tot el conjunt crea el comtat de Xèrica. ARV Real 611, f.224v, ACA, reg. 1554, f. 21r-24r; ACA, reg. 1554, f. 28r-29r. Cita Escolano, VIII, 768 (amb errada del mes de juny). La dot de Maria de Luna porta Sogorb, comtat de Luna, Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona. Escolano, VIII,761
1381, novembre, 16: L’infant Joan, comte d’Ampúries, és senyor de la Vall de Xelva. Citat en ACA, Batlia Gral.Catalunya, Processos, any 1553
1382, maig, 20: L’infant Ramon Berenguer, comte d’Empúries, és senyor de la Vall de Xelva. ARV, Real, 489, f. 48-55v.
1385, desembre, 23: El procurador de Pere d’Aragó, fill del comte d’Ampúries, ven a Pere Lladró de Vilanova la vila, vall i riu de Xelva, amb els castells i llocs de Toixa i Sinarques i altres llocs i alqueries, per 50.000 florins. El rei Pere IV confirma la venda el 12-4-1386. ACA, reg. 947, f. 45v-47v.
1385: Joan I atorga a Pere Lladró de Vilanova, vescomte de Xelva, el títol de vescomte de Vilanova, i ratifica la compra del castell i terme de Xelva. ARV, Reial Justícia, vol. 791, f. 399.
1388, juliol, 25: Joan I confirma a Pere Lladró de Vilanova la compra que havia fet de la vila, vall i riu de Xelva al comte d’Ampúries. ACA, reg. 1894, f. 52v-54r.
1390, maig, 16: La reina Yolant, muller de Joan I, ven a Pere Ladró de Vilanova 4.000 sous censals que cobrava cada any de les rendes de Xelva, per un censal de 72.000 sous. ACA, reg. 2062, f. 37v-39r.
1390, maig, 29: Joan I crea per a Pere Ladron de Vilanova el vescomtat de Xelva amb Mançanera i llocs d’Aragó, i el riu i vall de Xelva, castell de Domenyo i llocs de Loriguilla i Calles, aldees de dit castell, i el castell i vila de Xelva amb els barris o pobles dites Benaessa i Benaxuey, i el lloc de Buseta i de Flaçoquer, aldea de la vila de Xelva, el castell i vila de Toixa, el lloc de Benaxep, aldea de Toixa, el castell de Sagra, el lloc de Sinarques i la torre de Castro, tot al riu o vall de Xelva, amb tota jurisdicció, mer i mixt imperi. ACA, reg, 1896, f. 234-235v; ARV, Real 495, f. 38r-40, i Escolano,VIII,881
1404, maig, 3: Martí I nomena Arnau de Vilarnau com procurador reial per lliurat a la ciutat de València la possessió del castell i vila de Biar amb els seus llocs, alqueries i termes, ja que ha arribat a un acord amb ella de canviar-la pel riu, vall i honor de Xelva que torna a la corona. Només n’exclou el terç delme de Biar, el qual té Pere d’Artés. ACA, reg. 2224, f. 77-78v.
1405, novembre, 3: Martí I dóna a la ciutat de València permís per imposar cises durant 40 anys en el terme del castell de Rebollet, vila d’Oliva i altres llocs de dita baronia, les quals el rei ha donat a la ciutat a canvi de rebre d’ella el riu, vall i honor de Xelva i castells de Toixa, Sinarques, Benexep, Sagra, Busera, Collibus, Domenyo i Loriguilla. ACA, reg. 2202, f. 127v-128.
1408: octubre, 26. Martí I concanvia i rep de la Ciutat de València la vila, castells, llocs i jurisdicció de la vall de Xelva, i a canvi dóna a la ciutat el lloc i baronia d’El Puig, en el terme antic de la ciutat, i la jurisdicció criminal reial d’Altura i Les Alcubles, que són senyoria del monestir de Valldecrist. Seguidament la ciutat i el monestir pacten l’aplicació de dita jurisdicció. ACA, reg. 2208, f. 119-126. ARV, Manaments i Empares, any 1693, llibre 2, mà 20, f. 25
1408: Testament de Pere Lladró de Vilanova, vescomte de Vilanova, senyor de Xelva, Almenara i Mançanera. ARV, Reial Justícia, vol. 801, f. 124.
1419: Mor Pere Lladró i hereta el seu fill Ramon Ladron de Vilanova i Boïl, casat amb Elvira Pallàs, filla Jaume Roger de Pallàs, comte de Pallàs, i és senyor també de Castalla. Escolano,VIII,881, i BS.Petrillo,129. Cita: Demostración fidedigna... origen y descendencia.... Marqués de Valdecarzana, Madrid, 1776, p. 17 .
1428, setembre, 28: Pere Boïl Lladró, germà de Ramon Lladró, vescomte de Xelva i Vilanova, és senyor de Torís. AHN, Noblesa, Osuna, CP.231,D.1.
1449: Encara es viu. Escolano,VIII,881
1452, gener, 4: El justícia d’Alpont atorga l’emancipació a Baltasar Lladró, futur senyor d’Aiora i Castalla, fill de Ramon Lladró de Vilanova, senyor de Xelva, i de n’Elvira Pallars. AHN, Noblesa, Osuna, CP.137, D.8.
1464, abril, 29: Ramon Lladró de Vilanova, vescomte de Vilanova, atorga el seu testament davant el notari Jaume Ferrando. Son hereus els seus fills Roger Lladró de Vilanova i Jaume Lladró de Pallars. Cita: Demostración fidedigna... origen y descendencia.... Marqués de Valdecarzana, Madrid, 1776, pp. 21-22.
1473: Encara és senyor Roger Lladró, casat amb Cecília Arinyo, Escolano,VIII,881
1474: Ha mort Roger Lladró, vescomte de Vilanova, sense fills i el Governador del RV sentència que l’hereu és el seu germà Jaume Lladró de Pallars. Cita: Demostración fidedigna... origen y descendencia.... Marqués de Valdecarzana, Madrid, 1776, p. 24.
1480, novembre, 24: Altra sentència del Justícia civil de València indica aquesta data com la de l’herència anterior a Jaume Lladró de Pallars, i assigna a aquest el matrimoni amb Cecília Arinyo, discrepant així del cronista Escolano. Jaume Lladró casa en segones amb Caterina de Centelles. Cita: Demostración fidedigna... origen y descendencia.... Marqués de Valdecarzana, Madrid, 1776, p. 25.
1493, juny, 5: Pere de Vilanova, vescomte de Xelva, és senyor de Xelva. Ar.Gral.Simancas, secció Registro del Sello, leg. 149.306, f. 230.
1504: Na Brianda de Vilaragut, senyora d’Almedíxer, dóna els llocs de Xòvar i Bellota al seu nebot Jaume Pallars Centelles, fill de Caterina Centelles i Jaume Lladró Pallars, vescomtes de Xelva, arran del seu matrimoni amb la seua cosina n’Àngela, filla de dita na Brianda. Cita J. Corbaran de Celis, “El castell i la vall d’Almedíxer...”, p. 244.
1505, juny, 23: El rei Ferran II atorga el títol d’egregi a Pere Lladró de Vilanova, vescomte de Vilanova o Xelva. Cita: Demostración fidedigna... origen y descendencia.... Marqués de Valdecarzana, Madrid, 1776, p. 25-26.
1541, abril, 6: Na Caterina Lloris de Borja és la vescomtessa de Xelva. AHN, Toledo, Noblesa, Osuna, CP.170, D-14
1546: Na Caterina Lloris, vescomtessa de Xelva, manté un plet amb Joan de Montcada, comte d’Aitona i senyor de Xiva. ARV, Processos Reial Audiència, part III, apèndix, n. 493
1551: maig. Francisco Lladró de Vilanova és el senyor i vescomte de Xelva. . ARV, Reial Justícia, vol. 794, f. 256.
1563: El vescomte de Xelva és senyor de Xelva. Desarmament dels moriscos del 1563, ARV, Cancelleria, reg. 562-563-564
1575, novembre, 20: Testament de Francisco Lladró, vescomte de Xelva, en favor de la seua muller Inés Manrique. ARV, Man-Empares, any 1696, llibre 2 mà 167, f. 18
1580, agost, 27: Na Inés Manrique és la vídua de Francesc Lladró de Pallàs, vescomte de Xelva. AHN, Toledo, Noblesa, Osuna, CP.206, D-15.
1591: Elionor Pons Lladró de Pallàs és vescomtessa de Xelva i senyora dels llocs de Beniarbeig, Beniomer i Benicadim, dins els termes generals de Dénia, i senyora de Paiporta, i el seu fill Jaume Ceferí Lladró de Pallàs és el comte de Sinarques i vescomte de Xelva. AHN, Toledo, Noblesa, Cifuentes, C-5, D-20-36.
1597, maig, 12: El rei Felip II crea el comtat de Sinarques per a Jaime Ceferino Ladron Pallàs de Vilanova i Pons, I comte de Sinarques, VIII vescomte de Vilanova i Xelva. Casat amb Francisca Ferrer i Cardona. Wikipèdia
1606: març, 18. Jaume Severí Lladró de Pallàs és el comte de Sinarques i vescomte de Xelva. ARV, Man-Empares, any 1606, llibre 2, mà 16, f. 19.
1610, maig, 25: Jaume Severí Lladró de Pallàs, comte de Sinarques i vescomte de Xelva, és senyor de les viles de Villanueva i Toixa, del raval de Xelva, i dels llocs de Benaixèver, Benaxuay, Calles, Domenyo, Loriguilla, Beniarbeig, Beniomer i Benicadim, i atorga carta pobla al lloc de Benaixeve. Ar.Mun.Benaixèver, còpia en paper del s.XIX.
1610, juny, 21: Jaume Severí Lladró de Pallàs, comte de Sinarques i vescomte de Xelva, és senyor de les viles de Vilanova i Toixa, del raval de Xelva, i dels llocs de Benaixèver, Benaxuay, Calles, Domenyo, Loriguilla, Beniarbeig, Beniomer i Benicadim, i atorga carta pobla al lloc de Domenyo. ARV, Escrivanies de Càmara, any 1785, exp. 27, segon procés de l’any 1786, f. 208r-245r.
1610, setembre, 7: Jaume Severí Lladró de Pallàs, comte de Sinarques i vescomte de Xelva, és senyor de les viles de Vilanova i Toixa, del raval de Xelva, i dels llocs de Benaixèver, Benaxuay, Calles, Domenyo, Loriguilla, Beniarbeig, Beniomer i Benicadim, i atorga carta pobla per al raval de Xelva i el barri de Benixuai. ARV, Protocols n. 10.186, notari Joaquim Martí., segonà mà de 1610, f. 29v-30v.
1611, agost, 7: Jaume Ceferí Lladró de Pallàs, comte de Sinarques i vescomte de Xelva, és procurador general de Sanxo Roís de Lihori Folch Borja i Cardona olim Felip de Cardona, cavaller d’Alcàntara i marqués de Guadalest, quan aquest atorga la carta de poblament per a la vila de Riba-roja. ARV, Reial Audiència, Processos part 2, lletra M, exp. 1333, f. 115r-150v.
1617, maig, 14: Jaume Ceferí Lladró de Pallàs, vescomte de Xelva, ven uns censos. ARV, Man-Empares, any 1617, llibre 4, mà 33, f. 30.
1617: Mor Jaime Ceferino Ladron de Pallàs Vilanova i Pons, I comte de Sinarques, i hereta el seu fill Juan Ladron Pallàs Vilanova i Ferrer, II comte de Sinarques, IX vescomte de Vilanova i Xelva. Casat amb Maria Ana de Velasco i Ibarra. Wikipedia.
1622, setembre, 4: Capítols matrimonials de Juan Lladró de Pallàs, comte de Sinarques, amb Mariana Velasco de Iborra, filla del marqués de Salinas, i pressa de possessió de Xelva, Toixa, Sinarques, Benaixeve, Domenyo, Calles i Loriguilla pel procurador de dita muller en els dies següents. ARV, Man-Empares, anya 1645, llibre 3, mà 26, f.1, i possessions: llibre 3, mà 26, f. 36 fins final mà, i mà 27 completa, i mà 28, f. 1 a 7
1631: Mor Juan Ladron Pallàs Vilanova i Ferrer, II comte de Sinarques, IX vescomte de Vilanova i Xelva, i hereta el seu fill Gaspar Ladron de Pallàs Vilanova i Ferrer i Velasco, IV comte de Sinarques, X vescomte de Vilanova i Xelva, baró de Sot de Ferrer i de Quart. Casat amb Isabel de Silva i Corella, filla del II marqués d’Orani. Wikipedia
1644, maig, 4: Capítols matrimonials de Gaspar Lladró de Pallàs, comte de Sinarques i vescomte de Xelva, amb na Maria de Silva. ARV, Man-Empares, any 1700, llibre 1, mà 11, f. 47
1647: Gaspar Lladró de Pallàs i la seua muller na Maria Isabel de Silva, III comtes de Sinarques i vescomtes de Xelva. Cita T. Canet, La magistratura valenciana, 1990, p. 175
1651, febrer, 22: Gaspar Lladró de Pallàs i Velasco és comte de Sinarques i vescomte de Xelva. ARV, Man-Empares, any 1651, llibre 3, mà 27, f. 45
1653, febrer, 25: Gaspar Lladró de Pallàs és el vescomte de Xelva, i ven un pinar del terme. ARV, Man-Empares, any 1655, llibre 2, mà 13-2ª, f. 5
1655: Mor Gaspar Ladron de Pallàs Vilanova i Ferrer i Velasco, IV comte de Sinarques, i hereta la seua filla Mariana Bárbara Ladron de Vilanova i Silva, V comtessa de Sinarques, XI vescomtessa de Vilanova i Xelva. Wikipedia
1659: març. Francesc Lladró de Pallàs és comte de Sinarques i vescomte de Xelva. ACA, Consell d’Aragó, Lligall 744, núm. 100.
1659: Mariana de Belano i Iborra de Ladrón és la comtessa de Sinarques i vescomtessa de Xelva. ARV, Man-Empares, any 1661, llibre 2, mà 22, f. 39
1666, desembre, 8: Capítols matrimonials entre Juan Guillén de Urrea Palafox i Cardona i Mariana Ladron de Vilanova i Silva, comtessa de Sinarques i vescomtessa de Xelva. ARV, Man-Empares, any 1667, llibre 3, mà 27, f. 28.
1667: Juan Guillem de Palafox i na Mariana Bàrbara Lladró de Pallàs són els comtes de Sinarques i vescomtes de Xelva. ACA, Consell d’Aragó, Lligall 786, núm. 72.
1668: Mor Mariana Bárbara Ladron de Vilanova i Silva, V comtessa de Sinarques, sense descendència, i hereta la seua germana Lucrècia Ladron de Pallàs i Silva, V comtessa de Sinarques, XII vescomtessa de Vilanova i Xelva, I marquesat de Sot de Ferrer (any 1688). Wikipedia.
1707: Na Lucrècia Lladró de Silva és la comtessa de Sinarques. ARV, Reial Justícia, llibre 781, f. 2.
1723: febrer. Na Lucrècia Lladró de Vilanova i Silva és duquesa de Linares i comtessa de Sinarques. ARV, Reial Justícia, llibre 788, f. 122.
1726: Mor Lucrècia Ladron de Pallàs i Silva, V comtessa de Sinarques. Hereta Eximén Zapata de Calatayud i Ladron, VI comte de Sinarques, XIII comte de Vilanova i Xelva. Wikipedia
1729, desembre, 11: Clemente Pérez Zapata de Calatayud i Chávez Ladron de Vilanova, comte de Real, comte de Sinarques i vescomte de Xelva, compra unes terres. Ar.Mun.Sueca, Fons Boïl de la Scala, sig. 8-6.
1730: Els marmessors de Lucrècia Ladró de Vilanova i Silva, duquesa de Linares i comtessa de Sinarques, nomenen procuradors. ARV, Reial Justícia, vol. 791, f. 343.
1743: Mor Eximén Peres Zapata de Calataiud i Chaves, V comte de Real i Sinarques, casat en segon matrimoni amb Inés Maria Ferrer de Pròxita i Calataiud, neboda d’ell i filla del comte d’Almenara. Li hereta el seu fill Francisco Zapata de Calataiud olim Francisco Fernàndez de Híjar i Calataiud, VI comte del Real, duc de Lecera i de la Palata. ARV, Protocol 5183, not: Ventura Cantó.
1754: Mor Francisco Antonio Zapata de Calataiud Fernàndez de Híjar, comte del Real, duc de Palata, duc de Lesera, comte de Sinarques i vescomte de Xelva, és senyor de Xelva, Benaixèver, Beniatjar, Beniaia, Benisili, Bugarra, Calles, Catarroja, Domenyo, Higueruelas, Loriguilla, Millares, Montserrat, Pedralba, Real de Montroi, Sinarques, Toixa, Vall d’Alcalà de la Jovada. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 276.
1754: Vicente Pascual Zapata de Calataiud i Ferrer de Pròxita, germà de Francisco, VI comte del Real, hereta com VII comte del Real, comte de Sinarques, comtat d’Almenara, vescomtat de Xelva i Vilanova, y senyories de Catarroja, Montserrat, Millars, Toixa, Pedralba, Bugarra, Beniatjar, Benaixèver, Benisili, Beniaia, Llaurí, Beniomer, Beniboquer, Matada, Calles, Domenyo, Loriguilla, Higueruelas, Alcalà de la Jovada, Antella, Faldeta, Rafelguaraf, Quart de les Valls, La Llosa, la Granja i Xilxes. Cita: J.Català, Rentas y patrimonios..., p. 35.
1760: Joaquín Vich Pròxita i Calataiud, comte d’Almenara, fill d’Eximén Peres Sapata Calataiud, comte del Real, comte de Sinarques i vescomte de Xelva, manté plet amb Maria Francisca Vives, comtessa de Cervelló. ARV, Roís de Liori, caixa 22, n. 18
1766: Hereta el nebot dels dos comtes anteriors, Juan Pablo d’Azlor-Aragón i Calataiud, com VIII comte del Real, a més de comte de Guara i duc de Villahermosa.
1790, setembre, 18: Mor Juan Pablo d’Azlor-Aragón i Calataiud, VIII comte del Real i XI duc de Villahermosa, comte de Sinarques, senyor d’Artana. . http://dbe.rah.es/biografias/16744/juan-pablo-azlor-de-aragon-y-zapata-de-calatayud
1790, setembre, 18: Hereta el seu fill Víctor Amadeo d’Aragon-Azlor, XII duc de Villahermosa, VIII comte del Real, comte de Sinarques, senyor d’Artana, qui mor dos anys després sense fills. https://dbe.rah.es/biografias/20313/jose-antonio-azlor-de-aragon-y-pignatelli-de-aragon
1792: Hereta el seu germà José Antonio d’Aragon-Azlor i Pignatelli d’Aragon, XIII duc de Villahermosa, IX comte del Real, comte de Sinarques senyor d’Artana, tutelat inicialment per la seua mare Maria Manuela Pignatelli. https://dbe.rah.es/biografias/20313/jose-antonio-azlor-de-aragon-y-pignatelli-de-aragon
1804: És del duc de Villahermosa. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531
1852, maig, 2: Mor José Antonio Azlor de Aragón i Pignatelli de Aragón, XIII duc de Villahermosa i senyor d’Artana, comte del Real i de Sinarques. http://dbe.rah.es/biografias/20313/jose-antonio-azlor-de-aragon-y-pignatelli-de-aragon
