1238, juny, 22: Jaume I dóna als hòmens del consell de Terol el castell i vila de Xèrica, amb els llocs de Pardines, Buqueres, Marines i Guadalmar amb els seus termes, i l’ús del fur de Terol. LLR, vol. 1, n. 0414.

1242, novembre, 27: Jaume I rep els comptes de la gestió de les rendes del castell i vila de Xèrica, entre altres. ACA, Pergamins de Jaume I, n. 891.

1249, abril, 13: Jaume I dóna la vila de Xèrica als seus pobladors. LLR, vol. 2, n. 0419.

1255, maig, 9: Jaume I dóna a na Teresa Gil de Vidaure el castell de Xèrica. ACA, Pergamins de Jaume I, n. 1416.

1258, abril, 30: Na Teresa Gil de Vidaure, senyora de Xèrica i El Toro, rep del bisbe de València la meitat dels delmes de dites localitats. ACV, Cod. 399, pergamí 2390.

1261, febrer, 8: Jaume I confirma a Teresa Gil de Vidaure i el seu fill Jaume la donació del castell de Xèrica. ACA, Pergamins de Jaume I, n. 1647.

1265: març, 18. Na Teresa Gil de Vidaure és senyora de Xèrica, Eslida, Tormon, Fançara i Sueras, Planes, Travadell, Castelló i Castro. ACA, reg. 28, f. 15v.

1276: Jaume I dóna a seu fill i de Teresa Gil de Vidaure, Jaume de Xèrica. Viciana,III, p.320

1279: març, 16. Jaume de Xèrica, senyor de Xèrica, pacta amb la Seu de València el pagament del delme pel lloc de Domenyo. ACV, Perg. 1358.

1280, abril, 25: L’infant Jaume Peres, senyor de Sogorb, pacta amb fra Pere de Costa, elet bisbe de Sogorb, el repartiment dels delmes de les parròquies d’Eslida, Aín, Veo, Sueras i Fançara tal com havien fet amb els de Xèrica, Sogorb i Pina de Montalgrao.ARV, Fons Sogorb, pergamí n. 5 (Pergamins en depòsit, caixa 12, n. 27).

1283, octubre, 7: Pere III notifica a tots els oficials reials que ha eliminat alguns drets reials a Xèrica, El Toro, Pina, Altura, Eslida, Suera, Fançara, Veo, Aín, Castellmontan, Planas, Domenyo, Xelva, Sot, Sinarques, Toixa, Loriguilla i altres del regne de València, senyoria de l’infant Jaume de Xèrica, germà del rei. ACA, reg. 47, f. 55v.

1284, juny, 2: Jaume de Xèrica la deixa a seu fill Jaume de Xèrica II. Viciana,III, p.320

1298, maig, 10: Jaume II nomena Jaume de Xèrica, senyor de Xèrica i procurador del regne de València, jutge reial en un plet entre fra Garcia Lopes, comanador de Montalbà de l’orde de Santiago, i Bernat de Sarrià per la possessió dels castells d’Enguera, Anna i Garmoxén. ACA, reg. 111, f. 185v.

1305: març, 23. Es senyor Jaume de Xèrica,qui fa cp. Sinarques, posant-li Sant Jaume. ARV, Varia, caixa 82, n.8

1321: agost, 16. Testament Jaume de Xèrica II, deixa Xèrica, Altura, Xelva, Montan, Eslida, Castro, Suera i Fançara a fill Jaume de Xèrica III Està casat amb Beatriu de Llúria. ARV, Real 611, f.184r

1323, agost, 27: Na Beatriu de Llúria, vídua de Jaume de Xèrica, senyor de Xèrica, apel·la contra la sentència en el plet pels delmes amb el bisbe de València. ACV, Perg. 4135.

1324, agost, 27: Na Beatriu de Llúria, mulller de Jaume de Xèrica II i mare de Jaume, senyor de Xèrica III, d’una part, i Eximén Peres d’Arenós, senyor d’Andilla, pacten la delimitació dels termes de Xelva, senyoria de la primera com a dot del seu matrimoni. ARV, Man-Empares, any 1636, llibre 5, mà 44, f. 32.

1333, juny, 8: Jaume de Xèrica, senyor de Xèrica, nomena procurador. ACV, Perg. 6633.

1336: Mor Jaume de Xèrica i hereta totes les senyories el seu germà Pere de Xèrica. Dicc.Biográfico Real Acad.Hist. https://dbe.rah.es/biografias/47557/pedro-de-jerica

1336: desembre, 4. Pere de Xèrica dóna a Xèrica tota jurisdicció en Toro i Pina. Viciana,III, p.320.

1343: novembre, 11. Es senyor Pere de Xèrica. ARV, Real 611, f.78

1346: març, 14. Es senyor Pere de Xèrica, qui fa cp. Leuxa. ARV, Real 611, f.218

1355: Pere IV lis lleva tant Xèrica com Cocentaina per greuges, Escolano,IX,1352

1357: març, 20. Pere d'Aragó, comte de Xèrica i Viver, és senyor Sogorb. A.M.Altura

1362: Mor al castell de Garcimuñoz (Conca) Pere de Xèrica, senyor de Xèrica i altres. Dicc.Biográfico Real Acad.Hist. https://dbe.rah.es/biografias/47557/pedro-de-jerica

1362: Heret el seu fill Joan Alfons de Xèrica. Escolano, IX, 1352

1364, juny, 29: Pere IV, per l’ajuda que li ha donat en la guerra amb Castella i la recuperació de Llíria, dóna a Joan Alfons de Xèrica, donzell, les viles que foren del seu pare Pere de Xèrica i les del noble Alfons Roís de Llúria: Xèrica, El Toro, S.Pedro Belmonte, Pina, Altura, Les Alcubles, Eslida, Suera, Castro, Serra d’Espadà, Xelva, Sinarques, Capra, Tuexa, Domenyo, Navarrés, Quesa, Bicorb, Cocentaina, Penella, Ibi, Torre de les Maçanes, Miró, Gaianes, Planes, Almudaina, Margalida e Llombo i altres llocs a Aragó. ARV, Real 495, f. 120v o f. 135-144; ARV, Man-Empares, any 1704,, llibre 1, mà 3, f. 39

1367, abril, 12: Es senyor Joan Alfons de Xèrica i fa cp.Viver. ARV, Clero, Pergamí n.591

1367, agost, 30: Joan Alfons de Xèrica, senyor de Xèrica, atorga la carta pobla del lloc de Caudiel, el qual tenia per donació reial del 29 de juny de 1364. ARV, Man-Empares, any 1627, llibre 4, mà 31, f. 23; ARV, Man-Empares, any 1704, llibre 1, mà 3, f. 39

1369, febrer, 7: Es senyor Joan Alfons, fa cp.Xelva. ARV, Just.Civil, llib.788, f.278v

1369, abril, 21: Títols del propietat de les senyories de Joan Alfons de Xèrica. RAH, Col. Salazar y Castro, A-4, f. 133-137.

1369: Mor Joan Alfons de Xèrica, sense fills, i torna al rei Pere IV. Escolano, VIII,768

1369, maig, 19: Pere IV confirma la concòrdia feta entre Garcia de Lloris i Ramon de Vilanova, en nom del rei, amb na Constança d’Eslava, vídua de Joan Alfons de Xèrica, sobre el castell i vila de Xèrica i altres castells i llocs que havia tingut durant la seua vida. Acorden que el rei rep el castell de Xèrica i ella es queda el lloc de Viver fins cobrar els 54.000 sous que se li devien. ACA, reg. 1090, f. 150-154.

1372, juliol, 6: Pere IV dóna en feu al seu fill l’infant Martí, en casar amb Maria de Luna, filla de Llop de Luna, la baronia de Xèrica, amb els llocs de Pina, Toro, Serra d’Eslida, Vall de Sueras, Vall de Veo, castell Fançara; a més li dóna Altura i Les Alcubles, Gaibiel i Castro, i també li dóna la Vall d’Uixó i l’alqueria de Fondeguella, les quals penyorades temporalment al noble Pere de Centelles. Així com el riu de Xelva amb tots els seus llocs i alqueries. Amb tot el conjunt crea el comtat de Xèrica. ARV Real 611, f.224v, ACA, reg. 1554, f. 21r-24r; ACA, reg. 1554, f. 28r-29r. Cita Escolano, VIII, 768 (amb errada del mes de juny). La dot de Maria de Luna porta Sogorb, comtat de Luna, Paterna, Benaguasil i la Pobla de Vallbona. Escolano, VIII,761

1379, juny, 12: infant Martí, comte de Xèrica, pacta amb el bisbe de Sogorb sobre el pagament del delme en dita vila i baronia. ARV, Man-Empares, any 1697, llibre 1, mà 9, f. 33.

1386, gener, 22: Pere IV atorga al seu fill l’infant Martí que les donacions en feu que li ha fet en 1358 d’Elx i Crevillent, de la baronia de Xèrica, el castell de la Vall d’Uixó i l’alqueria de Fondeguella el 1372, de Camarasa i altres llocs de Catalunya com marquesat el 1358, passen a ser en alou durant la seua vida, si bé tornaran a ser feus després. ACA, reg. 2026, f. 7-10.

1391, agost, 17: Infant Martí ven a la ciutat de València amb carta de gràcia Alcoi, Llíria, Xèrica, Pina, Barraques, Xirillent, Seta i Travadell. Confirmat pel rei Joan I el 25, novembre, 1391. ACA, reg. 2026, f. 66v-71.

1392: Rei Martí empenyora Xèrica a Ciutat València fins 20 nov.1404. Escolano, VIII,769

1403, juny, 30: Martí I autoritza la ciutat de Sogorb i les viles de Llíria i Xèrica, i llocs de Pina, Barraques, Benaguasil, Pobla de Vallbona, Paterna, Vall d’Uixò, Castro, Serra d’Eslida i Vall d’Almonesir per carregar censals, garantits amb les rendes reials de cada una, per pagar a la ciutat de València la redempció i retorn a la corona de Llíria, Xèrica, Pina, Barraques, Altura, Alcubles i Penàguila. ACA, reg. 2297, f. 12v-17r.

1403, juliol, 2: Martí V pacta amb la ciutat de València les condicions de retorn a la corona del castell i vila de Llíria, el castell i vila de Xèrica, els llocs de Pina i Barraques dit Sant Pere de Bellmunt, la vila d’Altura i lloc de Les Alcubles, i el castell i vila de Penàguila, amb tota la jurisdicció, que havien estat venuts a dita ciutat. ACA, reg. 2297, f. 12r-v.

1404, juliol, 11: Martí I confirma la incorporació del castell i vila de Xèrica a la Corona, amb la seua tinença, tal com havia establert el rei Pere en donar-li dits castells i llocs si esdevenia rei, tal com ha passat. ACA, reg. 2201, f. 27-29.

1404, novembre, 20: Desempenyora el comtat de Xèrica, Escolano, VIII,769

1406, abril, 29: Martí I declara Baronia Xèrica reial per sempre. ARV, Real 611, f.190

1409, maig, 10: Martí I pacta amb les viles de Llíria i Xérica i llocs de Pina i Barraques que aquestes controlen les seues rendes reials fins que la corona faça lluició de 5.000 sous censals que pagaven en favor de la corona. ACA, reg. 2225, f. 29v-32v.

1409, maig, 22: Martí I, per ell, pel seu fill l’infant Martí el jove i com procurador dels béns de la seua difunta muller la reina Maria, ven a Jaume, comte d’Urgell, 1.000 sous anuals censals carregats sobre les rendes de la ciutat de Sogorb, moreria de Sogorb, i les baronies, viles i llocs de Paterna, Benaguasil, Pobla de Benaguasil, Vall d’Almonesir, Vall d’Uixó, Serra d’Eslida, castell de Llíria, de Xèrica i de Penàguila i altres llocs dits de l’antic patrimoni de dit rei i de la reina Maria, i que arat tenia dit infant Martí hereu seu. El preu és de 13.000 sous. ACA, reg. 2225, f. 50v-54.

1410: Mor rei i torna a ser vila reial?. Escolano, VIII,769

1417, gener, 30: Alfons V dóna la baronia de Xèrica amb Viver, Caudiel, Novalitxes, Pina, Toro, Barraques al seu germà l’infant Joan de Navarra. ACA, reg. 2586, f. 42r-43v; ARV, Real 611, f.185r.

1428: desembre, 19. L’infant Joan, rei de Navarra, estableix al seu secretari Joan de Pina les escrivanies del ducat i vila de Gandia, de Dénia, batlia del terme de Calp, batlia de Callosa i Montanyes, vila d’Aiora, batlia i termes de Xèrica. Alfons V ho confirma el 20 de febrer de 1420. ACA, reg. 2757, f. 37-38.

1431: Alf. V la ven a Francesc Sarçola, Justícia d'Aragó i Tresorer Reial, Escolano, VIII,770

1446, juliol, 1: Francesc Sarsola és senyor de Xèrica, Viver, Caudiel, Novalitxes, El Toro, Sant Pere de Bellmunt i Pina. ARV, Cancelleria, reg. 70, f. 57r-v

1463: Detenció de la muller de Francesc Sarçola, senyor de Xèrica. ARV, Real 286, f. 167v

1470: Mor i hereda seu fill Francesc Sarçola Xèrica, Pina i Barraques, mentre El Toro, Viver, Caudiel i Benafer? són per al 2n fill Miquel Sarçola. Escolano, VIII,770 i 776

1475: juliol, ... Mor en bàndols amb Xèrica, assassinat, Francesc Sarçola, i plet legal per incorporació al reialenc, Escolano, VIII,770. 1479, octubre, 23. Sentència per la qual Xèrica passa al realenc. Escolano,VIII, 774-5

1480: març, 22. Ferran II reconeix que la vila de Xèrica i llocs de Pina i Barraques eren reials i del patrimoni reial, i promet no traure-les del reialenc per la qual cosa declara nul·la la seua donació a Francesc Sarçola. ARV, Reial Justícia, llibre 786, f. 153; Viciana,III,320

1550, octubre, 25: Publicació del testament de Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, en el qual nomena hereu el monestir de Sant Miquel dels Reis de València dels castells i llocs de Xèrica, Pina, Barraques, Caudiel, Novalitxes, Toro i Mançanera. AHN, Noblesa, Foix, CP.328, D.20.

1707, octubre, 16: El rei Felip V crea el ducat de Llíria i Xèrica per a Jacobo Fitz-James Stuart, duc de Berwick. L.Valero de Bernabé, Instituciones nobiliarias del RV, Hidalguía, 2020, p. 150.

1712, maig, 14: James Fitzjames, duc de Berwick, és duc de Llíria i de Xèrica. ARV, Reial Justícia, llibre 784, f. 97.

1765: Jacobo Francisco Fitz-James Stuardo Colon de Portugal Ayala, duc de Llíria, duc de Xèrica, duc de Berwick, duc de Veragua, és senyor de Llíria, Xèrica, Pina, Barraques i Higueras. M. Peset, V.Graullera, “Nobleza y señoríos...”, Estud.Hist.Social, 12-13, 1980, p. 272.

1804: És senyor el duc de Berwick. V.I.Franco, Noticia de..., 1804. Ar.Mun.Val., Fons Serrano Morales, Ms. 6531