Logo de la Universitat de València Logo Grup d'Investigació en Drets Humans i Globalització (DERGLO) Logo del portal

Línies d'investigació

 

 

  • Personalisme i cosmopolitisme. Durant el segle XX, el personalisme comunitari, un horitzó filosòfic i moviment per a l’acció, va contribuir de manera valuosa al desenvolupament d’aquesta tradició de l’humanisme i al procés de construcció de la unitat política europea en el reconeixement de la diversitat i el respecte als drets humans.
  • Drets humans i tecnopoder. El repte principal del dret és la defensa de l’ésser humà davant del poder incontrolat de la tecnologia en diversos àmbits: ecologia vs. Antropocè; finances vs. especulació i frau fiscal; biodret vs. transhumanisme; el dret a la intimitat i a no ser manipulat vs. digitocràcia.
  • Igualtat, gènere i no discriminació. Estudi de la situació actual dels drets de les dones tenint en compte la perspectiva de gènere: igualtat formal i material en l’exercici dels drets; integració de la igualtat amb la diferència; anàlisi del model de coresponsabilitat; debats entorn de la identitat de gènere.
  • Filosofia política: Justícia, democràcia i participació. Aquesta línia de recerca se centrarà principalment en els desafiaments contemporanis al model democràtic liberal, analitzant valors essencials com la “justícia”, la “llibertat” o els “drets humans” i abordant temes com la participació política, les teories contemporànies de la justícia i la justícia intergeneracional.
  • Filosofia de la pau i de les relacions internacionals. Anàlisi dels grans reptes de les RR.II.: estats fallits, noves guerres, guerres asimètriques, violacions greus i sistemàtiques dels drets humans, crisi de refugiats; i del concepte positiu de pau, que no és mera absència de guerra, sinó que inclou la justícia i el respecte dels drets humans.
  • Seguretat humana i sostenibilitat planetària en l’era posglobal. Concepte de Nacions Unides per a desplaçar el concepte de seguretat nacional, que afecta la qualitat de vida i no el potencial armamentístic, i del PIB, centrat en l’augment d’operacions computables. La seua sostenibilitat depèn de subordinar les finances a l’economia real i aquesta a les capacitats humanes.