Logo de la Universitat de València Logo Unitat d'Investigació en Economia de la Cultura i Turisme (ECONCULT) Logo del portal

El projecte MESOC, liderat per la Universitat de València, utilitza diverses eines d'Intel·ligència Artificial per a l'anàlisi de l'impacte social de la cultura

  • 11 de setembre de 2023
Image de la noticia

MESOC, el projecte H2020 liderat per la Universitat de València, conclou de moment els seus treballs. MESOC desenvolupat per un consorci de 10 organitzacions i institucions acadèmiques va finalitzar les seues comeses el mes de juliol passat. A la fi de setembre realitzarà la seua reunió d'avaluació i revisió a la ciutat de Rijeka, on se situen dues de les organitzacions participant. El projecte ha comptat amb una financiació pròxima als tres milions d'Euros

L'objectiu del projecte consistia a presentar noves innovadores per a mesurar i comptar l'impacte l'impacte social de la cultura, més enllà de la seua dimensió econòmica. I s'ha desenvolupat des de Febrer de 2020 fins a mitjan 2023. El consorci està compost per 4 universitats (València, Politecnica de Milà, Barcelona i Rijeka) 1 consultora belga especialitzada en cultura (KEA) una agència francesa per al desenvolupament de projectes culturals (Relais Culture Europe), un centre cultural Romanés (Cluj Cultur Center), una empresa de comunicació (WorldCrunch) i dues ciutats (DAEM d'Atenes i la corporació de Rijeka). 

Al costat d'aquests membres del consorci s'han seguit activitats i projectes en col·laboració amb 11 ciutats europees com València, Barcelona, Bilbao, Jerez Lublin, Turku, Issy le Moulineaux, Gant, Cluj, Rijeka i Atenes

Comprendre el valor social de les activitats culturals i ser capaç de mesurar-lo i explicar-ho és especialment rellevant per als qui es dediquen a dissenyar i executar projectes culturals sobre el terreny, així com per als responsables de la presa de decisions i els gestors públics i privats que proporcionen finançament i estableixen prioritats, i per als investigadors que es dediquen a la investigació i l'avaluació.

Encara que el projecte se centra és tres transformacions socials en concret, que són les que apareixen en la Nova Agenda per a la Cultura de la UE; regeneració urbana, participació ciutadana i benestar, les seues propostes teòriques i les propostes d'indicadors i anàlisis de dades serveixen per a analitzar qualsevol tipus d'impacte social de la cultura i a qualsevol escala; micro, meso i macro.

El projecte ha desenvolupat diverses i innovadores eines i recursos que poden ser de gran utilitat per als agents culturals, els policy makers i la ciutadania interessada en general.

El "model convergent", un dels resultats teòrics del projecte explica les diferents vies i trajectòries de l'impacte social de la cultura, partint d'una aplicació concreta d'una teoria del canvi que es fixa en les variables de transició (aquelles variables socioeconòmiques que podem mesurar i anticipen la transformació social). 

El model convergent és el resultat del procés de confluència de diferents eines metodològiques que van des de processos DELPHI de consulta a experts a anàlisi detallada d'experiències pilot i anàlisi de la literatura acadèmica disponible. Tot això a més al costat d'un intens treball de cocreación entre els diferents membres

Aquest model sorgeix de l'anàlisi amb tècniques d'anàlisi semàntica (desenvolupat amb una eina accessible) d'un ampli corpus de literatura científica (disponible en línia) i al qual podem apuntar-nos des de l'eines de la intel·ligència artificial mitjançant un aplicació denominada Serapeum

Aquesta part analítica ha permés a nivell micro desenvolupar aplicacions, a lliure disposició de tots els interessats que possibiliten la mesura de l'impacte sobre un individu de la seua participació en una experiència cultural (aplicació AU Cultur) al mateix temps que s'ha desenvolupat un manual (Handbook) on s'identifiquen i expliciten aquells factors que en la producció cultural poden amplificar els impactes socials.

A nivell meso el projecte recollit les experiències sobre programes culturals orientats a l'impacte social de diferents ciutats europea (City-pilots), recollint nombroses experiències i exemples, així com recomanacions.

En un vídeo divulgatiu s'explicita l'ús de la Intel·ligència Artificial com a eina per a l'anàlisi de l'impacte social de la cultura.

Finalment a nivell macro s'ha desenvolupat una eina (SICCRED) que mesura, a nivell regional i amb precisió causal l'impacte de la cultura sobre les 11 variables socials de l'índex de benestar de la OECD. En conseqüència, el projecte permet mesurar per a cadascuna de les regions l'impacte que té la cultural sobre dimensions socials.

Amb aquesta eina el projecte MESOC demostra, entre moltes altres qüestions, que incrementar els ocupats en els sectors culturals i creatius té efectes causals sobre l'esperança de vida o la renda per càpita en la majoria de les regions europees.

Il·lustració 1. Efectes sobre la salut (esperança de vida) d'incrementar un punt percentual l'ocupació en els SCC. Mitjana 2009-2019. Font: Elaboració pròpia. MESOC

 

 Il·lustració 2. Efectes sobre els ingressos disponibles nets per càpita d'incrementar en un punt percentual l'ocupació en els SCC. Mitjana 2009-2019. Font: Elaboració pròpia

 

La comunitat d'aprenentatge conformada al voltant del projecte reclamen en una declaració oberta que cal destacar de manera explícita i concreta en els projectes, programes i polítiques culturals els objectius socials, econòmics, culturals o d'un altre tipus que es persegueixen amb l'execució d'aquests projectes o programes.

Això obliga a assignar en el disseny dels projectes, programes i polítiques culturals els recursos necessaris (5% del pressupost) per a desenvolupar processos d'avaluació i seguiment, sense comprometre el finançament cultural.

I s'ha d'aprofundir en la col·laboració entre tots els agents de l'ecosistema cultural, per a generar indicadors, connectats a objectius específics però també a facilitadors clau, així com noves fonts de dades i metodologies per a captar totes les dimensions rellevants de la cultura.

En un àmbit com la cultura, tan heterogeni i tan dependent del context territorial específic, és especialment necessari convergir cap a protocols d'avaluació harmonitzats (encara que flexibles).

Hem de convéncer i comprometre als professionals mitjançant l'anàlisi intensiva de dades i, quan siga possible, la intel·ligència artificial, que la cultura està en el centre de moltes de les grans qüestions entorn dels reptes socials de la humanitat.

I també resulta convenient instar les institucions estadístiques oficials que siguen sensibles i receptives a les demandes i necessitats de l'ecosistema cultural.