Immersive technologies and the sustainability transition: A critical review of their integration in cultural heritage and museums

Mónica Edwards-Schachter; Chuan Li

Journal of Engineering and Technology Management. Num.Volume 81, Article 101981

This article examines the integration of immersive technologies, including Virtual Reality (VR), Augmented Reality (AR), Extended Reality (XR), Mixed Reality (MR) and the metaverse, in cultural heritage and museums within the context of the green, digital and social sustainability transition. Based on a bibliometric and qualitative analysis of 479 publications and a meta-review of 19 selected studies, the research identifies eight thematic clusters and highlights the uneven integration of environmental and social sustainability alongside digital transformation. The findings also point to the emergence of museums as hybrid innovation spaces connecting technology, territories and community...

This article examines the integration of immersive technologies, including Virtual Reality (VR), Augmented Reality (AR), Extended Reality (XR), Mixed Reality (MR) and the metaverse, in cultural heritage and museums within the context of the green, digital and social sustainability transition. Based on a bibliometric and qualitative analysis of 479 publications and a meta-review of 19 selected studies, the research identifies eight thematic clusters and highlights the uneven integration of environmental and social sustainability alongside digital transformation. The findings also point to the emergence of museums as hybrid innovation spaces connecting technology, territories and community engagement

Evaluating culture-led growth strategies in Asian economies: A multi-regional input-output analysi

Fernando Álvarez-Teresa, Chuan Li, Rafael Boix-Domènech, Pau Rausell-Köster

Humanities and Social Sciences Communications. Num.In press

Les estratègies de desenvolupament impulsades per la cultura han estat àmpliament adoptades a les economies asiàtiques per estimular el creixement territorial mitjançant diverses polítiques i iniciatives orientades a fomentar les indústries culturals i creatives (ICC). Aquest estudi avalua l'impacte econòmic de les ICC a la regió asiàtica utilitzant un model d'insum-producte multiregional global (GMRIO, per les sigles en anglès). Els resultats indiquen que, segons els multiplicadors del model GMRIO, un increment d'1 milió de dòlars a la demanda final de les ICC genera 1,59 milions de dòlars en valor afegit, 0,70 milions de dòlars en ingressos i 80 llocs de treball. Tot i això, els efectes...

Les estratègies de desenvolupament impulsades per la cultura han estat àmpliament adoptades a les economies asiàtiques per estimular el creixement territorial mitjançant diverses polítiques i iniciatives orientades a fomentar les indústries culturals i creatives (ICC). Aquest estudi avalua l'impacte econòmic de les ICC a la regió asiàtica utilitzant un model d'insum-producte multiregional global (GMRIO, per les sigles en anglès). Els resultats indiquen que, segons els multiplicadors del model GMRIO, un increment d'1 milió de dòlars a la demanda final de les ICC genera 1,59 milions de dòlars en valor afegit, 0,70 milions de dòlars en ingressos i 80 llocs de treball. Tot i això, els efectes varien segons la regió i depenen de les trajectòries de desenvolupament: Àsia Oriental presenta multiplicadors elevats de valor afegit i ingressos, però efectes més moderats en l'ocupació, mentre que el sud i el sud-est d'Àsia mostren la tendència oposada. La Xina continental destaca pels seus elevats multiplicadors en totes les dimensions, cosa que reflecteix la combinació d'un mercat de grans dimensions i les característiques estructurals de la seva economia. Aquestes troballes posen en relleu com les diferències estructurals observades en els efectes multiplicadors suggereixen possibles compensacions: les economies més desenvolupades presenten més multiplicadors de valor afegit i ingressos, mentre que les economies de menors ingressos tendeixen a registrar més multiplicadors d'ocupació. Aquests patrons poden orientar els debats i la planificació estratègica sobre com aprofitar les ICC segons les característiques regionals.

Creative Hubs and Regional Innovation: Intermediary Institutions in the Mediterranean Textile Sector

Raúl Abeledo-Sanchis, Virgilio Pérez, Pau Rausell-Köster

Regional Science Policy & Practice. Num.Volume 18, Issue 11

Aquest article examina com les organitzacions intermediàries —els *Creative Hubs*— poden fomentar la innovació intersectorial entre les indústries culturals i creatives (ICC) i el sector tradicional del tèxtil i la confecció (T&C). A partir de l'evidència obtinguda en el projecte CreativeWear (2016–2019), finançat per la UE i desenvolupat en cinc regions mediterrànies, s'analitza com aquests centres mobilitzen coneixement creatiu, simbòlic i vinculat al territori en els processos d'innovació industrial, faciliten la col·laboració entre agents creatius i industrials i contribueixen a la política regional d'innovació. Els resultats identifiquen tres funcions intermediàries interconnectades...

Aquest article examina com les organitzacions intermediàries —els *Creative Hubs*— poden fomentar la innovació intersectorial entre les indústries culturals i creatives (ICC) i el sector tradicional del tèxtil i la confecció (T&C). A partir de l'evidència obtinguda en el projecte CreativeWear (2016–2019), finançat per la UE i desenvolupat en cinc regions mediterrànies, s'analitza com aquests centres mobilitzen coneixement creatiu, simbòlic i vinculat al territori en els processos d'innovació industrial, faciliten la col·laboració entre agents creatius i industrials i contribueixen a la política regional d'innovació. Els resultats identifiquen tres funcions intermediàries interconnectades —posar en contacte agents, aportar valor i connectar— i mostren com els centres arrelats al territori poden donar suport a la innovació territorialment específica, alhora que afronten reptes persistents d'institucionalització dins dels sistemes regionals d'innovació i dels marcs d'especialització intel·ligent.

Los intépretes como datos: trabajo creativo impulsado por IA y la gobernanza de la interpretación digital en China y Estados Unidos.

Yexin Lyu; Chuan Li

This chapter examines the use of generative artificial intelligence in film, television and entertainment through the specific case of digital replicas and synthetic performers. It analyses how these technologies enable the creation, modification and reuse of performances without the continuous participation of human actors, generating new opportunities for production efficiency while also raising concerns about employment displacement, intellectual property, personality rights, consent, data governance and consumer protection. The study compares the regulatory approaches adopted in China and the United States. China follows a predominantly state-led model based on administrative...

This chapter examines the use of generative artificial intelligence in film, television and entertainment through the specific case of digital replicas and synthetic performers. It analyses how these technologies enable the creation, modification and reuse of performances without the continuous participation of human actors, generating new opportunities for production efficiency while also raising concerns about employment displacement, intellectual property, personality rights, consent, data governance and consumer protection. The study compares the regulatory approaches adopted in China and the United States. China follows a predominantly state-led model based on administrative regulation, content governance and the protection of personality rights, while the United States relies on a multilevel framework combining federal initiatives, state legislation, contractual safeguards and industry self-regulation. Despite these differences, both systems converge around personality rights, licensing requirements and transparency obligations. The chapter concludes that neither framework sufficiently addresses workplace surveillance, algorithmic monitoring or growing platform power, and argues that future regulation should combine legal measures with ethical standards, economic incentives and broader mechanisms of social governance

Pages 279–292. Yexin Lyu is a doctoral researcher in Cultural Industries Management at the Communication University of China. Chuan Li is Assistant Professor of Applied Economics at the Universitat de València

¿Quién hizo qué? Transparencia y agencia en la contribución cultural creativa entre humanos e IA: el gradiente de medida HAICCS (Human–AI Creative Contribution Scale).

Amparo Oliver; Francesc Felipe; Pau Rausell

This chapter introduces the Human–AI Creative Contribution Scale, or HAICCS, as a conceptual and operational instrument for representing the distribution of human and artificial-intelligence agency in hybrid cultural production. The proposal seeks to move beyond binary labels that classify a work simply as human-made or AI-generated. Instead, it establishes a seven-level ordinal gradient ranging from predominantly autonomous artificial production to exclusively human authorship, with balanced human–AI co-authorship at its midpoint. The chapter presents preliminary psychometric evidence based on more than 400 responses from the general population and examines the scale’s internal...

This chapter introduces the Human–AI Creative Contribution Scale, or HAICCS, as a conceptual and operational instrument for representing the distribution of human and artificial-intelligence agency in hybrid cultural production. The proposal seeks to move beyond binary labels that classify a work simply as human-made or AI-generated. Instead, it establishes a seven-level ordinal gradient ranging from predominantly autonomous artificial production to exclusively human authorship, with balanced human–AI co-authorship at its midpoint. The chapter presents preliminary psychometric evidence based on more than 400 responses from the general population and examines the scale’s internal consistency, dimensionality and relationships with established measures of critical thinking and AI literacy. The findings provide initial support for interpreting HAICCS as a unidimensional and understandable framework for identifying different levels of AI involvement in cultural creation. The authors propose its potential use in cultural metadata, provenance systems, public communication and future regulatory frameworks aimed at strengthening transparency, authorship recognition, responsibility and trust in hybrid creative ecosystems.

Pages 183–192. Amparo Oliver is affiliated with ARMAQoL, while Francesc Felipe and Pau Rausell are affiliated with Econcult. All three affiliations are within the Universitat de València

La IA generativa y la reconfiguración del valor cultural: autoría, plataformas y gobernanza en el ecosistema creativo europeo.

Víctor Fernández Pallarés

This chapter analyses generative artificial intelligence as a process of structural reorganisation within the European digital cultural ecosystem. It examines how generative models, platform infrastructures and algorithmic mediation are transforming cultural production, redistributing creative agency and modifying the mechanisms through which economic and symbolic value are captured. The chapter situates generative AI within longer-term processes of digitalisation, datafication and platformisation rather than treating it as an isolated technological disruption. It discusses the destabilisation of conventional notions of authorship and originality in hybrid human–machine environments, as...

This chapter analyses generative artificial intelligence as a process of structural reorganisation within the European digital cultural ecosystem. It examines how generative models, platform infrastructures and algorithmic mediation are transforming cultural production, redistributing creative agency and modifying the mechanisms through which economic and symbolic value are captured. The chapter situates generative AI within longer-term processes of digitalisation, datafication and platformisation rather than treating it as an isolated technological disruption. It discusses the destabilisation of conventional notions of authorship and originality in hybrid human–machine environments, as well as the growing role of platforms in controlling visibility, recommendation, audience access and monetisation. The analysis concludes that the central issue is not simply whether machines can create culturally relevant content, but who controls the infrastructures through which culture is produced, circulated, legitimised and economically valued. It therefore frames generative AI as a matter of cultural governance, platform power and digital cultural sovereignty.

Pages 143–154. The author is affiliated with the Universitat de València and Econcult and participates in the European projects AI-SECRETT and AISHA. ORCID: 0000-0002-0595-516X

AI slop, plataformas audiovisuales y derechos digitales: la crisis de la descubribilidad y la desigualdad en el acceso en la era de la inteligencia artificial generativa.

Francesc Felipe-Campillo

This chapter examines AI slop as a structural consequence of the convergence between generative automation, digital platforms and attention-based economic models. Rather than treating AI slop merely as low-quality, artificially generated content, it analyses it as a form of audiovisual production specifically adapted to algorithmic recommendation systems that reward scalability, frequency, engagement and continuous monetisation. The chapter explores how platforms such as YouTube organise cultural visibility, determine discoverability and increasingly operate as private regulators of audiovisual circulation. It argues that the proliferation of automated content contributes to a broader...

This chapter examines AI slop as a structural consequence of the convergence between generative automation, digital platforms and attention-based economic models. Rather than treating AI slop merely as low-quality, artificially generated content, it analyses it as a form of audiovisual production specifically adapted to algorithmic recommendation systems that reward scalability, frequency, engagement and continuous monetisation. The chapter explores how platforms such as YouTube organise cultural visibility, determine discoverability and increasingly operate as private regulators of audiovisual circulation. It argues that the proliferation of automated content contributes to a broader crisis of cultural relevance and exposure diversity, reinforcing inequalities between actors with different technical, economic and analytical capacities. The chapter situates these transformations within the framework of digital rights and algorithmic governance, highlighting concerns related to transparency, accountability, concentration of platform power and meaningful access to culturally diverse content.

Pages 169–182. The chapter is affiliated with Econcult and the Universitat de València. It was developed within the AI-SECRETT project, coordinated by the Universitat de València and co-funded by the European Union under the Digital Europe Programme.

La mirada económica sobre la cultura en el desarrollo rural: Evidencias,limitaciones y oportunidades

Rausell Köster, Pau

VII UNIVERSIDAD DE VERANO ARAS DE LOS OLMOS CIENCIA Y DESARROLLO RURAL LA CULTURA Y LA GESTIÓN CULTURAL PARA EL DESARROLLO RURAL SOSTENIBLE.

Aquesta publicació recull les ponències presentades a la VII Universitat d'Estiu d'Ares dels Olms (2024), dedicada a l'anàlisi del paper de la cultura i la gestió cultural com a eines per al desenvolupament rural sostenible. Els diferents capítols aborden qüestions relacionades amb la transferència de coneixement, el patrimoni cultural, la participació ciutadana, la innovació territorial, les indústries culturals i creatives i les polítiques culturals aplicades als entorns rurals. L'obra ofereix una visió interdisciplinària sobre les oportunitats que la cultura genera per combatre la despoblació i reforçar la cohesió social i territorial.

https://roderic.uv.es/items/c25ce764-dbd5-4d64-b8e8-7e5f52a44732

Desenvolupament de la Geobase de Teatre Espanyol: una eina completa per a l'anàlisi d'infraestructures culturals.

Virgilio Pérez, Vicente Coll & Pau Rausell-Köster

El sector cultural juga un paper important en el desenvolupament econòmic i social, contribuint aproximadament al 3% del PIB mundial. Malgrat la seva importància, l'anàlisi espacial detallada de les infraestructures culturals s'ha vist obstaculitzada per la manca de bases de dades exhaustives. Aquest estudi presenta el desenvolupament de la Base de Dades Geogràfica de Teatres Espanyols, un conjunt de dades únic que integra informació geoespacial i cadastral sobre els teatres públics a Espanya. En combinar dades del Cadastre Espanyol i Redescena (la Xarxa Espanyola de Teatres Públics), aquesta base de dades proporciona una eina replicable per analitzar la dotació espacial de les...

El sector cultural juga un paper important en el desenvolupament econòmic i social, contribuint aproximadament al 3% del PIB mundial. Malgrat la seva importància, l'anàlisi espacial detallada de les infraestructures culturals s'ha vist obstaculitzada per la manca de bases de dades exhaustives. Aquest estudi presenta el desenvolupament de la Base de Dades Geogràfica de Teatres Espanyols, un conjunt de dades únic que integra informació geoespacial i cadastral sobre els teatres públics a Espanya. En combinar dades del Cadastre Espanyol i Redescena (la Xarxa Espanyola de Teatres Públics), aquesta base de dades proporciona una eina replicable per analitzar la dotació espacial de les infraestructures culturals. La metodologia, tot i que està adaptada als teatres espanyols, és altament adaptable i es pot aplicar a altres estudis d'infraestructures. Es proposen quatre indicadors: la Taxa de Densitat de Teatres (TDR), la Taxa de Superfície de Teatres (TAR), la Taxa de Densitat d'Edificis Públics (PBDR) i la Taxa de Superfície d'Edificis Públics (PBAR) per quantificar la inversió pública en equipaments culturals. Els resultats revelen una marcada heterogeneïtat territorial i una agrupació espacial estadísticament significativa, especialment per a la densitat de teatres, patrons que romanen robustos sota comprovacions de sensibilitat. Aquestes troballes subratllen la importància d'integrar les infraestructures culturals en les agendes de planificació espacial, alhora que destaquen la necessitat de dades més completes per capturar completament les diferències regionals. Treballs futurs podrien ampliar el conjunt de dades a variables i territoris addicionals, permetent una anàlisi més precisa i una política cultural basada en l'evidència tant a Espanya com a nivell internacional.