Estimating Cultural Tourists in Spanish Regions through Machine Learning

Sanjuán, Jordi Rausell-Köster, Pau Álvarez-Teresa, Fernando

Tourism Analysis.

El turisme cultural rep una atenció creixent i juga un paper significatiu en la configuració del panorama turístic global. No obstant això, la definició de turisme cultural continua sent ambigua, i no hi ha mètodes estandarditzats per a mesurar-ne l’abast. Este estudi introdueix una metodologia innovadora per a quantificar els turistes culturals en les regions espanyoles. L’enfocament proposat consistix a calcular l’elasticitat dels fluxos turístics d’una regió en relació amb la dimensió dels sectors culturals i creatius. Per a això, s’apliquen tècniques d’aprenentatge automàtic, en particular el Causal Forest, emprant una base de dades completa que recull informació de regions europees...

El turisme cultural rep una atenció creixent i juga un paper significatiu en la configuració del panorama turístic global. No obstant això, la definició de turisme cultural continua sent ambigua, i no hi ha mètodes estandarditzats per a mesurar-ne l’abast. Este estudi introdueix una metodologia innovadora per a quantificar els turistes culturals en les regions espanyoles. L’enfocament proposat consistix a calcular l’elasticitat dels fluxos turístics d’una regió en relació amb la dimensió dels sectors culturals i creatius. Per a això, s’apliquen tècniques d’aprenentatge automàtic, en particular el Causal Forest, emprant una base de dades completa que recull informació de regions europees entre els anys 2008 i 2019. Es simula un escenari contrafactual, assumint l’absència de treballadors culturals i creatius en cada regió, per tal d’identificar el nombre de pernoctacions atribuïdes al turisme cultural. Els resultats indiquen que el turisme cultural representa el 18,6% del total de pernoctacions a Espanya, per damunt del mètode tradicional, que en calculava un 10,1%. Tot i això, hi ha diferències importants entre regions, des d’un 65% a Galícia fins a un impacte quasi nul a les Illes Canàries o a Cantàbria. La metodologia proposada és prometedora i podria convertir-se en un estàndard acceptable i comparable per a altres regions.

Podcast explicant l'article: https://notebooklm.google.com/notebook/636053ed-ee32-4be6-b9e0-9cb30464e2bd/audio

La ultraderecha en la gestión de la política cultural en el País Valenciano

Pau Rausell Köster

OBSERVATORI CULTURAL DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA REFLEXIONES, EXPERIENCIAS Y PRÁCTICAS SOBRE LA GESTIÓN CULTURAL CONTEMPORÁNEA.

Al País Valencià va succeir un gir electoral a les últimes eleccions autonòmiques de 2023, de manera que es va truncar el cicle progressista iniciat el 2015 i es va consolidar una majoria composta per la coalició entre el Partit Popular de dretes i el partit ultradretà de VOX. Així es va iniciar un període de govern en què les competències en matèria de cultural van ser assignades al partit minoritari d'ultradreta, juntament amb polítiques de justícia, interior i agricultura. Totes les competències assignades a la facció de la ultradreta s'alineen amb alguns dels seus principis reaccionaris com la batalla cultural, la seguretat i el negacionisme del canvi climàtic l'assumpció del qual...

Al País Valencià va succeir un gir electoral a les últimes eleccions autonòmiques de 2023, de manera que es va truncar el cicle progressista iniciat el 2015 i es va consolidar una majoria composta per la coalició entre el Partit Popular de dretes i el partit ultradretà de VOX. Així es va iniciar un període de govern en què les competències en matèria de cultural van ser assignades al partit minoritari d'ultradreta, juntament amb polítiques de justícia, interior i agricultura. Totes les competències assignades a la facció de la ultradreta s'alineen amb alguns dels seus principis reaccionaris com la batalla cultural, la seguretat i el negacionisme del canvi climàtic l'assumpció del qual suposadament amenaça a la producció del sector primari.

Article extractat del llibre

Observatori Cultural de la Universitat de València: Reflexions, experiències i pràctiques sobre la gestió cultural contemporània

Raúl Abeledo Sanchis, Marcia Jadue Boeri

Aquest tercer volum editat per l‟Observatori Cultural de la Universitat de València aborda qüestions urgents i significatives per als sectors cultural i creatiu. A partir de la mirada de persones expertes i de reconeguda trajectòria, es reflexiona sobre les interseccions entre cultura i política, amb un èmfasi especial en l'exercici contemporani dels drets culturals i els riscos de la instrumentalització política de la cultura. També es comparteix l'experiència de projectes que han fet el salt a la internacionalització, desvetllant les estratègies amb què els seus responsables han sortejat els complexos desafiaments que comporta. Finalment, es veuen iniciatives d'abast local posant en...

Aquest tercer volum editat per l‟Observatori Cultural de la Universitat de València aborda qüestions urgents i significatives per als sectors cultural i creatiu. A partir de la mirada de persones expertes i de reconeguda trajectòria, es reflexiona sobre les interseccions entre cultura i política, amb un èmfasi especial en l'exercici contemporani dels drets culturals i els riscos de la instrumentalització política de la cultura. També es comparteix l'experiència de projectes que han fet el salt a la internacionalització, desvetllant les estratègies amb què els seus responsables han sortejat els complexos desafiaments que comporta. Finalment, es veuen iniciatives d'abast local posant en relleu la significació històrica d'espais alternatius que, recolzats en models de gestió autònoma, han col·laborat en la supervivència dels ecosistemes de proximitat i la construcció d'identitats comunitàries.

Virtuopolis.

Pau Rausell Francesco Molinari

Aquest article presenta "Virtuopolis", un concepte innovador de ciutat digital dissenyat al voltant del principis de virtut i excel·lència en les dimensions social, cultural, intel·lectual i ètica. A diferència dels bessons digitals tradicionals, Virtuopolis pretén replicar no només els aspectes físics d'una ciutat però també les seves dimensions cultural, emocional i simbòlica. El marc de tres capes de Virtuopolis comprèn "The Things", centrat en la digitalització i la preservació del patrimoni cultural; "Flows", que captura interaccions culturals dinàmiques; i "The Experiences", que mesura l'impacte de experiències culturals sobre la vida personal i social. Aprofitant mètodes...

Aquest article presenta "Virtuopolis", un concepte innovador de ciutat digital dissenyat al voltant del principis de virtut i excel·lència en les dimensions social, cultural, intel·lectual i ètica. A diferència dels bessons digitals tradicionals, Virtuopolis pretén replicar no només els aspectes físics d'una ciutat però també les seves dimensions cultural, emocional i simbòlica. El marc de tres capes de Virtuopolis comprèn "The Things", centrat en la digitalització i la preservació del patrimoni cultural; "Flows", que captura interaccions culturals dinàmiques; i "The Experiences", que mesura l'impacte de experiències culturals sobre la vida personal i social. Aprofitant mètodes computacionals avançats i teoria de xarxes, Virtuopolis ofereix una plataforma per a l'experimentació urbanística, el foment col·laboració entre les diverses parts interessades i millorar la habitabilitat de les ciutats a través del integració dels valors culturals i artístics.

Collaborating for Museum Innovation. Technological, Cultural, and Organisational Innovation in Spanish Museums

Li, Chuan

Aquest llibre és una nova reflexió sobre l'estudi de la innovació museística, amb especial atenció al paper facilitador de la col·laboració en el procés. Es proposa capturar la dinàmica d'innovació dels museus i explorar fins a quin punt i com l'organització col·laborativa pot contribuir a diferents tipus d'activitats innovadores en el sector dels museus. El llibre presenta una revisió holística de la innovació museística des de múltiples perspectives, entre d'altres, de l'economia, la sociologia, la museologia i l'estudi organitzatiu, alhora que adopta un enfocament interdisciplinari per explorar i analitzar el procés d'innovació i el mecanisme de col·laboració des del punt de vista de...

Aquest llibre és una nova reflexió sobre l'estudi de la innovació museística, amb especial atenció al paper facilitador de la col·laboració en el procés. Es proposa capturar la dinàmica d'innovació dels museus i explorar fins a quin punt i com l'organització col·laborativa pot contribuir a diferents tipus d'activitats innovadores en el sector dels museus. El llibre presenta una revisió holística de la innovació museística des de múltiples perspectives, entre d'altres, de l'economia, la sociologia, la museologia i l'estudi organitzatiu, alhora que adopta un enfocament interdisciplinari per explorar i analitzar el procés d'innovació i el mecanisme de col·laboració des del punt de vista de l'economia i la sociologia. La recerca presentada es basa en tres aspectes interdependents: en primer lloc, una definició i taxonomia holística de la innovació a les organitzacions museístiques; segon, anàlisi qualitativa i quantitativa del paper facilitador de la col·laboració en la innovació tecnològica, cultural i organitzativa als museus; i tercer, múltiples casos pràctics per a la identificació i avaluació de models de col·laboració efectius en diferents tipus d'innovació. Es tracta d'un estudi orientat a problemes, que evita centrar-se en aquells grans i súper museus que han estat ben documentats en estudis previs; en canvi, es concentra en els museus petits i mitjans, que representen més del 85% dels museus del món i s'han convertit en els principals recursos del turisme cultural i de l'economia creativa a nivell regional. Escrits principalment per a postgraus, investigadors i acadèmics interessats en l'estudi de la innovació, la innovació en els sectors culturals i creatius i l'estudi dels museus, els resultats també poden tenir implicacions importants en la gestió i la política de la innovació per als museus regionals i les autoritats públiques.

Anàlisi sectorial i territorial dels sectors culturals i creatius a Canàries. L'impacte de la pandèmia covid-19.

Tony Ramos Murphy Jordi Sanjuán Belda Rafael Boix Aitana Cabedo Andreu Francés Pau Rausell

El principal valor que pretén aportar aquest treball és el d'extreure lliçons a futur davant el nou context canviant que es porta dibuixant en els darrers anys i que obliga a replantejar estratègies per a més resiliència proactiva de l'economia canària. Per això, aquest document parteix de la caracterització dels sectors culturals i creatius i de l'anàlisi del context que els envolta a les Canàries. A continuació, després d'aclarir alguns conceptes sobre de com els SCC es relacionen i influeixen en el sistema econòmic, es realitza un exercici analític a partir de dades municipals i detallades dels SCC, observant com s'ha vist afectat l'ecosistema cultural i creatiu canari i la implantació...

El principal valor que pretén aportar aquest treball és el d'extreure lliçons a futur davant el nou context canviant que es porta dibuixant en els darrers anys i que obliga a replantejar estratègies per a més resiliència proactiva de l'economia canària. Per això, aquest document parteix de la caracterització dels sectors culturals i creatius i de l'anàlisi del context que els envolta a les Canàries. A continuació, després d'aclarir alguns conceptes sobre de com els SCC es relacionen i influeixen en el sistema econòmic, es realitza un exercici analític a partir de dades municipals i detallades dels SCC, observant com s'ha vist afectat l'ecosistema cultural i creatiu canari i la implantació d'aquest territorial, i identificant els principals impactes, les fortaleses, les debilitats i les oportunitats que s'obren per al desenvolupament de l'economia cultural i creativa a Canàries a l'escenari postcovid. Es conclou, finalment, amb alguns apunts. i reflexions sobre la idoneïtat, augmentada després de la pandèmia, de perseguir-ne una estratègia de desenvolupament per a les Canàries que situï la cultura i la creativitat a l'epicentre del sistema econòmic.

Estudi sobre l'impacte dels sectors cultural i creatiu en el benestar de la població canària.

Jordi Sanjuán Belda Tony Ramos Murphy Pau Rausell Köster Rafael Boix Domènech

En els darrers anys, esdeveniments com la Gran Recessió, la pandèmia del Covid-19, la guerra d'Ucraïna o la crisi climàtica han posat de manifest alguns dels desequilibris del model productiu actual i com aquests afecten greument el benestar de la població. Més enllà de les dificultats actuals que s'han hagut d'abordar, s'han posat de manifest debilitats estructurals notables en algunes economies que s'han mostrat especialment vulnerables, com les Illes Canàries. Les Illes Canàries són, de fet, la comunitat autònoma espanyola que menys havia augmentat la seva renda per càpita el 2022 respecte al 2008, abans de la crisi econòmica (amb prou feines un 6% enfront del 16,7% del conjunt de...

En els darrers anys, esdeveniments com la Gran Recessió, la pandèmia del Covid-19, la guerra d'Ucraïna o la crisi climàtica han posat de manifest alguns dels desequilibris del model productiu actual i com aquests afecten greument el benestar de la població. Més enllà de les dificultats actuals que s'han hagut d'abordar, s'han posat de manifest debilitats estructurals notables en algunes economies que s'han mostrat especialment vulnerables, com les Illes Canàries. Les Illes Canàries són, de fet, la comunitat autònoma espanyola que menys havia augmentat la seva renda per càpita el 2022 respecte al 2008, abans de la crisi econòmica (amb prou feines un 6% enfront del 16,7% del conjunt de l'economia espanyola). També va ser la segona comunitat autònoma (després de les Illes Balears) que va experimentar un major retrocés econòmic derivat de la pandèmia del covid-19, donada la forta dependència externa de la seva estructura productiva com a territori perifèric i altament especialitzat en activitats turístiques. A més, aquesta tendència no només respon a situacions concretes, sinó que reflecteix una bretxa que s'ha anat ampliant, almenys, des de principis del segle XXI.

L’arte nei luoghi di cura: quali strategie?.

Ghirardi, Sendy

Aquesta secció aprofundeix en la perdurable connexió entre art, medi ambient i salut, investigant els obstacles i les possibilitats que es troben a l'hora d'integrar intervencions artístiques en programes de salut, especialment a Itàlia. Subratlla la necessitat de metodologies creatives per mesurar l'impacte social de les polítiques culturals en l'atenció sanitària, emprant el marc del projecte Horizon 2020 MESOC. Examinant diversos exemples de bones pràctiques, discerneix diversos enfocaments mitjançant els quals les activitats artístiques passen a formar part dels entorns sanitaris. La secció conclou analitzant els reptes compartits i facilitant factors en la formulació d'iniciatives...

Aquesta secció aprofundeix en la perdurable connexió entre art, medi ambient i salut, investigant els obstacles i les possibilitats que es troben a l'hora d'integrar intervencions artístiques en programes de salut, especialment a Itàlia. Subratlla la necessitat de metodologies creatives per mesurar l'impacte social de les polítiques culturals en l'atenció sanitària, emprant el marc del projecte Horizon 2020 MESOC. Examinant diversos exemples de bones pràctiques, discerneix diversos enfocaments mitjançant els quals les activitats artístiques passen a formar part dels entorns sanitaris. La secció conclou analitzant els reptes compartits i facilitant factors en la formulació d'iniciatives intersectorials dins dels àmbits de la cultura, la salut i la implicació social.

Sendy Ghirardi, L’arte nei luoghi di cura: quali strategie?, in "Economia della Cultura, Rivista trimestrale dell'Associazione per l'Economia della Cultura" Speciale/2023, pp. 161-174, doi: 10.1446/112799

Student Response Systems in higher education: A comparative analysis using Wooclap platform in economic courses

Catala Estada, Belén Muñoz-Higueras, Diego Sanjuán Belda, Jordi

Journal of Management and Business Education. Num. 7(2), 244–260.

La implantació d'eines tecnològiques com els sistemes de resposta dels estudiants per dinamitzar les classes a l'educació superior ha anat augmentant en els darrers anys, encara que sovint sense un seguiment adequat dels seus efectes. Aquesta recerca pretén analitzar el principal valor afegit de l'ús de la plataforma Wooclap en l'ensenyament universitari, i si hi ha diferències en els seus resultats en funció de les característiques heterogènies dels cursos i col·lectius en què s'aplica. Amb aquesta finalitat, s'ha realitzat una anàlisi comparativa en tres ensenyaments diferents de l'àmbit de l'economia de la Universitat de València. En els tres cursos, es van introduir preguntes a Wooclap...

La implantació d'eines tecnològiques com els sistemes de resposta dels estudiants per dinamitzar les classes a l'educació superior ha anat augmentant en els darrers anys, encara que sovint sense un seguiment adequat dels seus efectes. Aquesta recerca pretén analitzar el principal valor afegit de l'ús de la plataforma Wooclap en l'ensenyament universitari, i si hi ha diferències en els seus resultats en funció de les característiques heterogènies dels cursos i col·lectius en què s'aplica. Amb aquesta finalitat, s'ha realitzat una anàlisi comparativa en tres ensenyaments diferents de l'àmbit de l'economia de la Universitat de València. En els tres cursos, es van introduir preguntes a Wooclap durant les classes de teoria. Els alumnes dels tres cursos van rebre una enquesta anònima al final del curs per avaluar l'ús d'aquesta eina. Els alumnes es van mostrar molt satisfets amb l'eina, destacant que els ajuda a mantenir la seva atenció, identificar els conceptes més importants, comprendre'ls i consolidar-los. A més, mitjançant el test de Chi quadrat, no es van observar diferències significatives en els tres grups, de la qual cosa es pot deduir que més enllà de les característiques específiques de l'assignatura, el perfil de l'alumnat o el professor, aquesta eina es pot extrapolar. a diferents contextos i es poden esperar resultats satisfactoris. La facilitat d'implementació, la possibilitat d'obtenir un feedback immediat dels estudiants i trencar la monotonia de les classes són altres avantatges per als professors. Les conclusions extretes posen de manifest el potencial de Wooclap per estendre el seu ús a l'educació superior.

244-260