Economia de la cultura

Rausell, Pau

Treballs de Comunicació [Societat Catalana de Comunicació]. Num.22

L’article repassa les aportacions de l’economia de la cultura, com a subdisciplina de l’economia i reconeguda pel Journal of Economic Literature, a la recerca de realitats socials del País Valencià relacionades amb la cultura, la qual està prou emparentada amb la comunicació. Des d’aquesta aproximació, destaquen els orígens de la recerca, des de meitat dels anys noranta, que provenen de: a) des de l’entorn estrictament acadèmic, b) dels treballs de planificació sectorial o territorial on s’incorpora de manera rellevant la cultura, c) dels treballs derivats de l’entorn formatiu al voltant de la gestió cultural, d) dels treballs derivats de la celebració de jornades, congressos o...

L’article repassa les aportacions de l’economia de la cultura, com a subdisciplina de l’economia i reconeguda pel Journal of Economic Literature, a la recerca de realitats socials del País Valencià relacionades amb la cultura, la qual està prou emparentada amb la comunicació. Des d’aquesta aproximació, destaquen els orígens de la recerca, des de meitat dels anys noranta, que provenen de: a) des de l’entorn estrictament acadèmic, b) dels treballs de planificació sectorial o territorial on s’incorpora de manera rellevant la cultura, c) dels treballs derivats de l’entorn formatiu al voltant de la gestió cultural, d) dels treballs derivats de la celebració de jornades, congressos o esdeveniments similars. A mena de conclusió i constatant certa contradicció cal dir que la història de la recerca en economia de la cultura en el País Valencià, tot i la importància de les grans inversions en infraestructures culturals per part del sector públic és una curta història molt limitada, encara avui, a un reduït grup d’investigadors, principalment de la Universitat de València.

p. 243-255

Économie et politiques du patrimoine

Rausell Köster, Pau

La politique culturelle en Espagne.

Reseña

Cultura en la Comunidad Valenciana

Rausell Köster, Pau

La Comunidad Valenciana en el siglo XXI. Estrategias de desarrollo económico.

En el ámbito de la planificación económica y territorial, cada vez se va generando mayor consenso alrededor de la afirmación de que la dimensión simbólica de un espacio es un factor relevante para determinar su competitividad. Los últimos y precisos estudios, dirigidos por el profesor Ezequiel Uriel (Uriel, E., 2007), muestran que en el conjunto de España y de acuerdo con las definiciones estándar de los sectores culturales, estos sectores suponen alrededor del 3% del PIB, lo que implica una posición muy próxima a otros grandes sectores económicos (-en el año 2004, 3,07 % de participación en el VAB del sector de actividades culturales, 3,85% del VAB de las actividades ligadas a la propiedad...

En el ámbito de la planificación económica y territorial, cada vez se va generando mayor consenso alrededor de la afirmación de que la dimensión simbólica de un espacio es un factor relevante para determinar su competitividad. Los últimos y precisos estudios, dirigidos por el profesor Ezequiel Uriel (Uriel, E., 2007), muestran que en el conjunto de España y de acuerdo con las definiciones estándar de los sectores culturales, estos sectores suponen alrededor del 3% del PIB, lo que implica una posición muy próxima a otros grandes sectores económicos (-en el año 2004, 3,07 % de participación en el VAB del sector de actividades culturales, 3,85% del VAB de las actividades ligadas a la propiedad intelectual frente al 77% del sector de la Agricultura Ganadería y Pesca, o el 2,56% del sector de la Energía-)

Museus i excel·lència a les ciutats.

Museos y ciudades. Nuevos escenarios para el desarrollo. XV congreso nacional de amigos de los museos.

Les Ciències Socials, fa ja algunes dècades, que ens venen anunciant un nou paradigma que articula les relacions socials i econòmiques de manera diferent a la que ho feien en el model del capitalisme convencional. Nombrosa literatura, des de Touraine i Bell o Toffler en la dècada dels seixanta i setanta fins a les aportacions més recents de Castells, o Rifkin constaten, entre moltes altres qüestions, la creixent importància de la “dimensió simbòlica” com a atribut dels béns, els territoris o dels propis grups humans.

Pp. 24-38

Un anàlisi de la Gestió d'Institucions Culturals: El cas específic dels Museus.

Rausell-Köster, Pau Asuaga, Carolina

Els Museus com a institució han estat abordats des de diverses disciplines. L'Economia, o més precisament l'Economia Aplicada a la Cultura ha fet dels museus objectes susceptibles de ser estudiats amb els instruments de l'anàlisi econòmica, donant lloc a l'aparició d'una àrea denominada Economia dels Museus. No obstant això, la Comptabilitat de Gestió no ha mostrat major interès en el Museu com a institució subjecte d'estudi, encara quan la noció de museu com a guardià del patrimoni públic a dau passo a la concepció del museu com a negoci, amb productes altament comercials i amb un enfocament més centrat en el visitant que en les col·leccions. El present article té com a objectiu presentar...

Els Museus com a institució han estat abordats des de diverses disciplines. L'Economia, o més precisament l'Economia Aplicada a la Cultura ha fet dels museus objectes susceptibles de ser estudiats amb els instruments de l'anàlisi econòmica, donant lloc a l'aparició d'una àrea denominada Economia dels Museus. No obstant això, la Comptabilitat de Gestió no ha mostrat major interès en el Museu com a institució subjecte d'estudi, encara quan la noció de museu com a guardià del patrimoni públic a dau passo a la concepció del museu com a negoci, amb productes altament comercials i amb un enfocament més centrat en el visitant que en les col·leccions. El present article té com a objectiu presentar algunes peculiaritats de la gestió museística, especialment les derivades en la definició de la missió del museu i el conflicte d'interessos existents entorn dels diversos agents involucrats, ja sigui l'estat com a proveïdor de fons, la comunitat, el visitant, els directors, a més dels qui contribueixen en el procés de creació de valor en el mercat d'art com els artistes, galeristes, col·leccionistes, crítics, comissaris i altres experts. Es conclou que el disseny i implementació d'eines per al control de gestió, concordes a cada institució i consolidant les diferents perspectives de tots els agents involucrats, aportarà a la institució que el creï, una eina fonamental per al monitoratge de la seva gestió i la consecució dels seus objectius.

Vol. IV, No. 8, pp 83-104

Els sectors culturals com estratègia de desenvolupament territorial a les comarques centrals valencianes.

Rausell-Köster, Pau Carrasco Arroyo, Salvador Marco Serrano, Francisco Tomàs Miñana, Josep Fombuena i Borràs, Enric

ELS SECTORS CULTURALS COM ESTRATÈGIA DE DESENVOLUPAMENT TERRITORIAL A LES COMARQUES CENTRALS VALENCIANES1 ..

La singularitat d’esta proposta rau en la decidida aposta per part dels dissenyadors i redactors del projecte, Nestor Novell i Elisabeth Delios, que els sectors culturals i per tant la cultura podien ser uns elements rellevants en la definició d’un espai. Fermament creiem en esta perspectiva i pensem que en el marc de la nova societat globalitzada i de la informació, la producció cultural i el seu model de distribució són realment elements claus en la definició dels nivells de competitivitat i en la sostenibilitat a llarg termini dels espais territorials. Si això ens resulta cert per a qualsevol espai ho és més encara per al territori que anomenen Comarques Centrals, ja que es tracta d’un...

La singularitat d’esta proposta rau en la decidida aposta per part dels dissenyadors i redactors del projecte, Nestor Novell i Elisabeth Delios, que els sectors culturals i per tant la cultura podien ser uns elements rellevants en la definició d’un espai. Fermament creiem en esta perspectiva i pensem que en el marc de la nova societat globalitzada i de la informació, la producció cultural i el seu model de distribució són realment elements claus en la definició dels nivells de competitivitat i en la sostenibilitat a llarg termini dels espais territorials. Si això ens resulta cert per a qualsevol espai ho és més encara per al territori que anomenen Comarques Centrals, ja que es tracta d’un espai que fins fa molt poc no constituïa cap unitat administrativa, però que interioritzava cert discurs d’homogeneïtat cultural i inclús gaudia de certa llegenda –per altra banda poc objectivable- de “potència” en la producció cultural dins del marc de la Comunitat Valenciana. Raons històriques, certes experiències culturals singulars des de la recuperació de la democràcia allà a mitjans dels setanta i també la voluntat d’alguns agents culturals havien embastat aquest discurs que calia contrastar. Amb aquesta intencionalitat, la nostra anàlisi lliga cultura i territori en tres nòduls principals: 1) cultura com a element de cohesió territorial, 2) relació entre cultura, creixement econòmic i ocupació, i 3) la cultura com a factor definidor de la qualitat de vida dels seus ciutadans

Pp. 120

Els usos del Jardí del Túria

Rausell-Köster, Pau Sorribes Monrabal, Josep del Saz Salazar, Salvador

Los usos del Jardín del Turia.

Els parcs són en tota la seva dimensió espais públics en el sentit que proveeixen un lloc perquè qualsevol els usi amb finalitats de descans, de relax o recreacionales en un entorn d'efectiva interrelació individual o col·lectiva en condicions d'una certa seguretat. (Low, Taplin, Scheld, 2005, pág 3). Els espais oberts i els parcs urbans s'han convertit en elements essencials en el desenvolupament de les ciutats pràcticament des de l'inici del la planificació urbana. El parc esdevé així en una vacuna d'ampli espectre que prevé a l'espai contra el stress de la vida urbana, suavitza l'agressiu paisatge d'asfalt i ciment i recicla, converteix i purifica el soroll i els gasos de la motorització...

Els parcs són en tota la seva dimensió espais públics en el sentit que proveeixen un lloc perquè qualsevol els usi amb finalitats de descans, de relax o recreacionales en un entorn d'efectiva interrelació individual o col·lectiva en condicions d'una certa seguretat. (Low, Taplin, Scheld, 2005, pág 3). Els espais oberts i els parcs urbans s'han convertit en elements essencials en el desenvolupament de les ciutats pràcticament des de l'inici del la planificació urbana. El parc esdevé així en una vacuna d'ampli espectre que prevé a l'espai contra el stress de la vida urbana, suavitza l'agressiu paisatge d'asfalt i ciment i recicla, converteix i purifica el soroll i els gasos de la motorització i de la contaminació.

Pp. 39

Què pot dir l'economia de la literatura infantil i juvenil? moltes coses.

Rausell-Köster, Pau

Primeras Noticias De Literatura Infantil Y Juvenil.

En aquest treball es pretén mostrar quines són les possibilitats de l'Economia per a interpretar el fenomen de la literatura Infantil i Juvenil. En aquest sentit cal parlar d'una doble aproximació: a) una visió de l'Economia més restringida en la qual s'aproxima a les característiques del llibre infantil i juvenil com a producte b) una aproximació com a teoria de l'elecció racional des de la qual es pot tractar d'explicar les decisions dels creadors, els distribuïdors i els consumidors de literatura infantil i juvenil. Finalment, també des d'aquesta segona perspectiva es presenta una visió sobre les polítiques de promoció de la lectura. En conjunt s'apel·la, per tant, a la capacitat i a...

En aquest treball es pretén mostrar quines són les possibilitats de l'Economia per a interpretar el fenomen de la literatura Infantil i Juvenil. En aquest sentit cal parlar d'una doble aproximació: a) una visió de l'Economia més restringida en la qual s'aproxima a les característiques del llibre infantil i juvenil com a producte b) una aproximació com a teoria de l'elecció racional des de la qual es pot tractar d'explicar les decisions dels creadors, els distribuïdors i els consumidors de literatura infantil i juvenil. Finalment, també des d'aquesta segona perspectiva es presenta una visió sobre les polítiques de promoció de la lectura. En conjunt s'apel·la, per tant, a la capacitat i a l'oportunitat de l'Economia, per a aprofundir en l'anàlisi de tots aquells fets socials que tinguen a veure amb la pràctica i la difusió de la cultura en general, i amb l'anàlisi de la literatura infantil i juvenil en particular.

No. 218, pp. 41-46

Economia de la identitat. Sols un divertimento?

Rausell, Pau

L'Espill. Num.Nº 24. Hivern de 2006

pp 26-34