Regiones Creativas. Estudiando la atractividad de la Región Metropolitana de Valencia para la clase creativa.

Arestey Pablo, Vicente

L'objecte del present treball consisteix a prémer l'opinió dels treballadors dels sectors creatius i del coneixement per a esclarir fins a quin punt la Regió Metropolitana de València (*RMV) és atractiva per a aquests, per a la classe creativa (Florida 2002). Segons ell, aquests treballadors generen economies més competitives i busquen àrees urbanes atractives pel que fa a la seua activitat cultural i d'oci, tolerants quant a maneres de vida. En altres paraules, a més dels factors durs més fàcilment quantificables, tractarem de mesurar els factors d'ubicació blans com són un atractiu entorn residencial, espai públic i llocs de trobada per a tindre una base humana de talent necessària per a...

L'objecte del present treball consisteix a prémer l'opinió dels treballadors dels sectors creatius i del coneixement per a esclarir fins a quin punt la Regió Metropolitana de València (*RMV) és atractiva per a aquests, per a la classe creativa (Florida 2002). Segons ell, aquests treballadors generen economies més competitives i busquen àrees urbanes atractives pel que fa a la seua activitat cultural i d'oci, tolerants quant a maneres de vida. En altres paraules, a més dels factors durs més fàcilment quantificables, tractarem de mesurar els factors d'ubicació blans com són un atractiu entorn residencial, espai públic i llocs de trobada per a tindre una base humana de talent necessària per a convertir la *RMV en una àrea l'economia de la qual siga cognitiva, basada en sectors creatius i del coneixement. (Vegeu el punt 2.1) Posteriorment, es compararan els resultats amb els de les ciutats europees que participen en el projecte ACRE per a obtindre una visió més clara. Això ajudarà a millorar a la comprensió de les condicions que determinen l'aparició d'una economia del coneixement i la creativitat i de la seua importància per a la millora de la competitivitat. Això serà objecte d'un altre treball, encara que en el capítol 5 s'avancen algunes dades relatives a l'ocupació. La metodologia utilitzada (vegeu el capítol 2) està basada en el projecte europeu ACRE ja que la utilitat de l'estudi radica en les seues possibilitats de comparació amb la resta de ciutats implicades

València des de l'Horta a l'Oci.

Rausell-Köster, Pau

Amb motiu de la commemoració del cinquanta aniversari de la riuada de 1957, el MuVIM va voler oferir no sols una documentada exposició -La riuà que canvià València-, en el catàleg de la qual es troba una narració rigorosa, i a vegades nova, dels fets ocorreguts -antecedents inclosos- i de les seves conseqüències immediates. Com en altres ocasions, el MuVIM va organitzar també unes jornades, on l'objectiu central va ser analitzar alguns processos determinants de la transformació experimentada per la ciutat en els cinquanta anys posteriors a la riuada. Aquest llibre, fruit d'aquelles jornades realitzades al novembre de 2007, pretén obrir noves perspectives de discussió i contrast que ajudin a...

Amb motiu de la commemoració del cinquanta aniversari de la riuada de 1957, el MuVIM va voler oferir no sols una documentada exposició -La riuà que canvià València-, en el catàleg de la qual es troba una narració rigorosa, i a vegades nova, dels fets ocorreguts -antecedents inclosos- i de les seves conseqüències immediates. Com en altres ocasions, el MuVIM va organitzar també unes jornades, on l'objectiu central va ser analitzar alguns processos determinants de la transformació experimentada per la ciutat en els cinquanta anys posteriors a la riuada. Aquest llibre, fruit d'aquelles jornades realitzades al novembre de 2007, pretén obrir noves perspectives de discussió i contrast que ajudin a definir, de la forma més consensuada possible, polítiques urbanes assenyades i eficients

Pp. 14 

El valor económico de la Cultura en la Región de Murcia.

Uriel, Ezequiel Rausell, Pau

Obtencio d'una estimació del PIB cultural a la Regió de Múrcia, mitjançan un compte satèl·lit de cultura regional

El sector de la cultura como sector estratégico en el cambio del modelo productivo. Análisis de la productividad

Rausell-Köster, Pau Marco-Serrano, Francisod

Economía y empleo en la cultura.

Encara que del concepte de canvi del model productiu espanyol es parla i s'escriu des de les eleccions de 2004, les reflexions sobre la qüestió han adquirit centralitat des que la crisi econòmica s'ha manifestat amb major virulència. Quan acadèmics, sindicalistes o polítics esmenten la qüestió, bàsicament es referixen al “desig” que en comptes de que una part considerable de la nostra riquesa i de les nostres ocupacions s'originen en el sector de la construcció o el turisme, amb productivitats molt baixes, esta riquesa i ocupació se situe en els sectors de l'aeronàutica, les energies renovables, els sectors de les TIC, la biotecnologia, la investigació o altres servicis avançats. No hi ha...

Encara que del concepte de canvi del model productiu espanyol es parla i s'escriu des de les eleccions de 2004, les reflexions sobre la qüestió han adquirit centralitat des que la crisi econòmica s'ha manifestat amb major virulència. Quan acadèmics, sindicalistes o polítics esmenten la qüestió, bàsicament es referixen al “desig” que en comptes de que una part considerable de la nostra riquesa i de les nostres ocupacions s'originen en el sector de la construcció o el turisme, amb productivitats molt baixes, esta riquesa i ocupació se situe en els sectors de l'aeronàutica, les energies renovables, els sectors de les TIC, la biotecnologia, la investigació o altres servicis avançats. No hi ha cap dubte que hi ha alguns sectors capaços de generar major riquesa per treballador/al fet que uns altres i no hi ha cap dubte que hi ha sectors que oferixen ocupacions més atractives que recepcionista d'hotel, reposador en una gran superfície o obrera de primera.

Editor: Enrique Hernández Pavón

Inspiració i manduca

Rausell-Köster, Pau

Publicaciones Econcult: Área de Investigación en Economía de la Cultura y Turismo.

Un exercici desacralitzador consiteix a pensar, indagar i observar el preu, (que a llarg termini no difereix del valor, com sembla defensar un cert adagi popular) de la producció simbòlica. Això que els acabo de comptar té un preu de tres Euros. Si dividim els 80 Euros que em prometen pagar els editors de la revista Badall, pels 8000 caràcters que m'exigeixen, el resultat és que fins al punt anterior he produït prou per a pagar EL PAÍS del Diumenge 7 de Febrer (2,20 Euros), més la pel·lícula 16 Calles que per 0,80 cèntims em proposen avui. No està malament, no?. He materialitzat en 3 línies, la meva inversió històrica en reputació –si no els de Badall no m'haguessin buscat- , la meva...

Un exercici desacralitzador consiteix a pensar, indagar i observar el preu, (que a llarg termini no difereix del valor, com sembla defensar un cert adagi popular) de la producció simbòlica. Això que els acabo de comptar té un preu de tres Euros. Si dividim els 80 Euros que em prometen pagar els editors de la revista Badall, pels 8000 caràcters que m'exigeixen, el resultat és que fins al punt anterior he produït prou per a pagar EL PAÍS del Diumenge 7 de Febrer (2,20 Euros), més la pel·lícula 16 Calles que per 0,80 cèntims em proposen avui. No està malament, no?. He materialitzat en 3 línies, la meva inversió històrica en reputació –si no els de Badall no m'haguessin buscat- , la meva inversió en capital humà i per tant la meva capacitat de presentar coneixement estructurat, i, finalment, els que em paguen, també suposo que paguen pel meu peculiar talent; és a dir per la meva capacitat de presentar aquesta informació estructurada amb un cert enginy, de manera que resulti atractiva per als lectors i que contribueixi al fet que aquests lectors, després de l'experiència, incrementin la seva disponibilitat a pagar pels pròxims números de la revista Badall.

Pp. 4

O mercado dos bens culturais

Rausell, Pau

A mercantilización e a regulación do coñecemento.

Podemos encontrar numerosas aproximaciones que desde la Academia traten de acotar qué es un “bien cultural”. De entre todas ellas, la que a nosotros nos interesa es la pone el acento en dos atributos de dicho bien; a) es un bien cultural aquel que o en su producción o en su consumo –más tarde veremos que hay menos diferencias de las previstas entre estos dos procesos - los sujetos que los producen o consumen lo hacen con una deliberada intención de obtener/generar algún impacto estético, cognitivo, espiritual o comunicativo que vaya más allá de la mera utilización del tiempo de ocio. b) es un bien cultural aquel que es imposible detectar con anticipación cuál va a ser la satisfacción –...

Podemos encontrar numerosas aproximaciones que desde la Academia traten de acotar qué es un “bien cultural”. De entre todas ellas, la que a nosotros nos interesa es la pone el acento en dos atributos de dicho bien; a) es un bien cultural aquel que o en su producción o en su consumo –más tarde veremos que hay menos diferencias de las previstas entre estos dos procesos - los sujetos que los producen o consumen lo hacen con una deliberada intención de obtener/generar algún impacto estético, cognitivo, espiritual o comunicativo que vaya más allá de la mera utilización del tiempo de ocio. b) es un bien cultural aquel que es imposible detectar con anticipación cuál va a ser la satisfacción – utilidad - que nos reporte; es decir que se trata de un bien de experiencia en el que sólo después de usado/practicado/consumido tenemos la información suficiente para determinar la “satisfacción” que nos ha proporcionado. Hasta aquí, los atributos señalados no presuponen de ninguna manera que dicho bien sea intercambiado mediante mecanismos de mercado y con esta aproximación bienes culturales podrían ser desde puestas de sol en el Mediterráneo, poemas escritos por un ama de casa en un pueblo de Galicia, la contemplación de unos cuadros en un museo o conversaciones con un librero de lance…. Si alguno/a de los que se exponen a esas situaciones lo hace con la intención deliberada de obtener algún impacto de los reseñados anteriormente. La intencionalidad tampoco presupone que finalmente el impacto estético, cognitivo, espiritual o comunicativo se consiga de alguna forma, sino sólo que dicha finalidad sea perseguida por aquel que se expone al “proceso cultural”. En este sentido se puede señalar que la mayoría de los bienes culturales se convierten en experiencias culturales frustradas que lo único que nos permiten es acumular indicios para evaluar mejor la probabilidad de obtener outputs culturales en las próximas exposiciones similares.

(En gallego la versión publicada)

El sector professional de la cultura a la Regió de Múrcia. Característiques de la gestió cultural i la detecció de les necessitats formatives

Rausell-Köster, Pau Cabañés Martínez, Francesc Abeledo Sanchis, Raül

El sector professional de la cultura a la Regió de Múrcia. Característiques de la gestió cultural i la detecció de les necessitats formatives.

La professió de la gestió cultural és una activitat laboral que en aquests moments es troba en una vertadera cruïlla, ja que se situa inserida, després de més de 25 anys del seu desenvolupament, en un procés –pensem que definitiu– de consolidació i definició. Des de les reflexions del propi sector –difusament definit–, la dinàmica de la pròpia experiència professional i l'estructuració del sector a partir de les associacions professionals, la creixent centralitat de la cultura en l'àmbit públic i en el privat, i la consolidació en el sistema formatiu de propostes reglades conformen tot un procés que convergeix cap a la definició d'un enfocament més precís de les característiques, els...

La professió de la gestió cultural és una activitat laboral que en aquests moments es troba en una vertadera cruïlla, ja que se situa inserida, després de més de 25 anys del seu desenvolupament, en un procés –pensem que definitiu– de consolidació i definició. Des de les reflexions del propi sector –difusament definit–, la dinàmica de la pròpia experiència professional i l'estructuració del sector a partir de les associacions professionals, la creixent centralitat de la cultura en l'àmbit públic i en el privat, i la consolidació en el sistema formatiu de propostes reglades conformen tot un procés que convergeix cap a la definició d'un enfocament més precís de les característiques, els condicionants del desenvolupament professional. En els últims 5 anys s'han incrementat notablement els estudis i les investigacions sobre l'activitat de la gestió cultural i sobre moltes d'aquestes iniciatives subjau la intencionalitat de delimitar els marges del procés de transformar “aqueix treball” en una professió.

Pp. 116

Culture as a factor for Economic and Social Innovation.

Scientific coordination: Pau Rausell Köster Editorial coordination: Raúl Abeledo Sanchis Contributors: Blanco Sierra, Óscar (Econcult, UV) Boix Doménech, Rafael (Economic Structure Department, UV) De Miguel Molina, Blanca (UPV) Hervás Oliver, José Luis (UPV) Marco-Serrano, Francisco (K|P|K, UV) Pérez-Bustamante Yábar, Diana (Universidad Rey Juan Carlos) Pérez Vázquez, Pedro (MC2, UV) Vila Lladosa, Luis (MC2, UV)

*Sostenuto, que va reunir set socis de molt diversa índole, pretenia fomentar la reflexió sobre la innovació social i econòmica en l'espai *Medspace. Amb la intenció de fer una contribució significativa i participar en les mutacions en curs, tots els socis van fer esforços constants per a obrir el debat, confrontar opinions, ampliar l'abast temàtic i geogràfic i prendre posició. Les recents crisis no han fet sinó reforçar la necessitat d'un debat públic i de punts de vista alternatius sobre el desarrollo.la publicació que posa la nota final al projecte *Sostenuto, basada en dos volums complementaris, s'ha redactat també des d'aquesta perspectiva.Aquest primer volum, elaborat per la Unitat...

*Sostenuto, que va reunir set socis de molt diversa índole, pretenia fomentar la reflexió sobre la innovació social i econòmica en l'espai *Medspace. Amb la intenció de fer una contribució significativa i participar en les mutacions en curs, tots els socis van fer esforços constants per a obrir el debat, confrontar opinions, ampliar l'abast temàtic i geogràfic i prendre posició. Les recents crisis no han fet sinó reforçar la necessitat d'un debat públic i de punts de vista alternatius sobre el desarrollo.la publicació que posa la nota final al projecte *Sostenuto, basada en dos volums complementaris, s'ha redactat també des d'aquesta perspectiva.Aquest primer volum, elaborat per la Unitat d'Investigació en Economia de la Cultura (*Econcult) - Universitat de València (Espanya), proposa una anàlisi econòmica de les relacions entre cultura, innovació i desenvolupament a Europa i, en particular, en l'espai *Med.Els resultats de la investigació de *Econcult es posen en perspectiva en el segon volum: "*Culture & *Innovation(s), *Europe *seen *from *the *South", coordinat per *Relais *Culture *Europe.

La renovación de las políticas públicas y del marco regulatorio para el sector cultural

Rausell Köster, Pau

El sector cultural hoy: oportunidades, desafíos y respuestas. Seminario Internacional. MEMORIAAS.

Pág 117-133