El sector professional de la cultura a la Regió de Múrcia. Característiques de la gestió cultural i la detecció de les necessitats formatives

Rausell-Köster, Pau Cabañés Martínez, Francesc Abeledo Sanchis, Raül

El sector professional de la cultura a la Regió de Múrcia. Característiques de la gestió cultural i la detecció de les necessitats formatives.

La professió de la gestió cultural és una activitat laboral que en aquests moments es troba en una vertadera cruïlla, ja que se situa inserida, després de més de 25 anys del seu desenvolupament, en un procés –pensem que definitiu– de consolidació i definició. Des de les reflexions del propi sector –difusament definit–, la dinàmica de la pròpia experiència professional i l'estructuració del sector a partir de les associacions professionals, la creixent centralitat de la cultura en l'àmbit públic i en el privat, i la consolidació en el sistema formatiu de propostes reglades conformen tot un procés que convergeix cap a la definició d'un enfocament més precís de les característiques, els...

La professió de la gestió cultural és una activitat laboral que en aquests moments es troba en una vertadera cruïlla, ja que se situa inserida, després de més de 25 anys del seu desenvolupament, en un procés –pensem que definitiu– de consolidació i definició. Des de les reflexions del propi sector –difusament definit–, la dinàmica de la pròpia experiència professional i l'estructuració del sector a partir de les associacions professionals, la creixent centralitat de la cultura en l'àmbit públic i en el privat, i la consolidació en el sistema formatiu de propostes reglades conformen tot un procés que convergeix cap a la definició d'un enfocament més precís de les característiques, els condicionants del desenvolupament professional. En els últims 5 anys s'han incrementat notablement els estudis i les investigacions sobre l'activitat de la gestió cultural i sobre moltes d'aquestes iniciatives subjau la intencionalitat de delimitar els marges del procés de transformar “aqueix treball” en una professió.

Pp. 116

Culture as a factor for Economic and Social Innovation.

Scientific coordination: Pau Rausell Köster Editorial coordination: Raúl Abeledo Sanchis Contributors: Blanco Sierra, Óscar (Econcult, UV) Boix Doménech, Rafael (Economic Structure Department, UV) De Miguel Molina, Blanca (UPV) Hervás Oliver, José Luis (UPV) Marco-Serrano, Francisco (K|P|K, UV) Pérez-Bustamante Yábar, Diana (Universidad Rey Juan Carlos) Pérez Vázquez, Pedro (MC2, UV) Vila Lladosa, Luis (MC2, UV)

*Sostenuto, que va reunir set socis de molt diversa índole, pretenia fomentar la reflexió sobre la innovació social i econòmica en l'espai *Medspace. Amb la intenció de fer una contribució significativa i participar en les mutacions en curs, tots els socis van fer esforços constants per a obrir el debat, confrontar opinions, ampliar l'abast temàtic i geogràfic i prendre posició. Les recents crisis no han fet sinó reforçar la necessitat d'un debat públic i de punts de vista alternatius sobre el desarrollo.la publicació que posa la nota final al projecte *Sostenuto, basada en dos volums complementaris, s'ha redactat també des d'aquesta perspectiva.Aquest primer volum, elaborat per la Unitat...

*Sostenuto, que va reunir set socis de molt diversa índole, pretenia fomentar la reflexió sobre la innovació social i econòmica en l'espai *Medspace. Amb la intenció de fer una contribució significativa i participar en les mutacions en curs, tots els socis van fer esforços constants per a obrir el debat, confrontar opinions, ampliar l'abast temàtic i geogràfic i prendre posició. Les recents crisis no han fet sinó reforçar la necessitat d'un debat públic i de punts de vista alternatius sobre el desarrollo.la publicació que posa la nota final al projecte *Sostenuto, basada en dos volums complementaris, s'ha redactat també des d'aquesta perspectiva.Aquest primer volum, elaborat per la Unitat d'Investigació en Economia de la Cultura (*Econcult) - Universitat de València (Espanya), proposa una anàlisi econòmica de les relacions entre cultura, innovació i desenvolupament a Europa i, en particular, en l'espai *Med.Els resultats de la investigació de *Econcult es posen en perspectiva en el segon volum: "*Culture & *Innovation(s), *Europe *seen *from *the *South", coordinat per *Relais *Culture *Europe.

La renovación de las políticas públicas y del marco regulatorio para el sector cultural

Rausell Köster, Pau

El sector cultural hoy: oportunidades, desafíos y respuestas. Seminario Internacional. MEMORIAAS.

Pág 117-133

El Valor Económico de la Cultura en la Isla de Gran Canaria.

Uriel Jiménez, Ezequiel Rausell Köster, Pau Murphy, Tony R.

A Double-Hurdle model of urban green areas valuation: Dealing with zero responses.

del Saz-Salazar, Salvador Rausell-Köster, Pau

Due to the widespread support for public parks and open spaces in urban areas, there is an increasing need to analyse the social benefits that are generated by such amenities. The city of Valencia (Spain) has a large park that can be considered its green backbone due to its transversal layout running along 9 of the 19 districts into which the city is divided. A contingent valuation survey was therefore conducted in order to obtain the non-market benefits derived from the use of this park by the inhabitants of Valencia. In addition, to deal with the large number of zero responses obtained, a Double-Hurdle model was applied. The results show that this model is more appropriate than other,...

Due to the widespread support for public parks and open spaces in urban areas, there is an increasing need to analyse the social benefits that are generated by such amenities. The city of Valencia (Spain) has a large park that can be considered its green backbone due to its transversal layout running along 9 of the 19 districts into which the city is divided. A contingent valuation survey was therefore conducted in order to obtain the non-market benefits derived from the use of this park by the inhabitants of Valencia. In addition, to deal with the large number of zero responses obtained, a Double-Hurdle model was applied. The results show that this model is more appropriate than other, simpler approaches. They also show that willingness to pay is positively related with the respondent's income and education, as was expected. Another interesting finding is that willingness to pay is also affected by the section of the park in which the interview was conducted. The information gathered form this study is of interest to decision-making with regard environmental issues.

Volume 84, Issues 3–4, 3 March 2008, Pages 241-251

 

 

LES POLÍTIQUES CULTURALS I LES CIÈNCIES ECONÒMIQUES. Més enllà de la lògica positiva de l'acció pública

Rausell-Köster, Pau

I Seminario Internacional Ciencias Económicas, Derecho y Cultura: Hacia un modelo del Río de la Plata.

Introducció: L'Economia de la Cultura com a “subproducte” de la política cultural. La Economia de la Cultura, com a subdisciplina de l'Economia, realment es desenvolupa a partir d'una discussió estricta sobre política cultural. Malgrat esta constatació, és evident que des del punt de vista de l'anàlisi positiva i a partir del plantejament disciplinar de l'Economia, el marc conceptual que explica la intervenció pública en cultura prové dels esquemes de racionalització dels processos d'acció pública.

Pp. 77-83

Les Polítiques culturals i les Ciències Econòmiques. més enllà de la lògica positiva de l'acció pública

Rausell-Köster, Pau

Un encuentro no casual: Cultura, Ciencias Económicas y Derecho.

L'Economia de la Cultura, com a subdisciplina de l'Economia, realment es desenvolupa a partir d'una discussió estricta sobre política cultural. Malgrat aquesta constatació, és evident que des del punt de vista de l'anàlisi positiva i a partir del plantejament disciplinar de l'Economia, el marc conceptual que explica la intervenció pública en cultura prové dels esquemes de racionalització dels processos d'acció pública. Si existeix un acord en l'àmbit de l'Economia de la Cultura és que, malgrat els esments que fan alguns dels clàssics sobre els béns i serveis culturals, el treball que dona el tret d'eixida en la formació de l'especialitat d'Economia de la Cultura és el treball de Baumol i...

L'Economia de la Cultura, com a subdisciplina de l'Economia, realment es desenvolupa a partir d'una discussió estricta sobre política cultural. Malgrat aquesta constatació, és evident que des del punt de vista de l'anàlisi positiva i a partir del plantejament disciplinar de l'Economia, el marc conceptual que explica la intervenció pública en cultura prové dels esquemes de racionalització dels processos d'acció pública. Si existeix un acord en l'àmbit de l'Economia de la Cultura és que, malgrat els esments que fan alguns dels clàssics sobre els béns i serveis culturals, el treball que dona el tret d'eixida en la formació de l'especialitat d'Economia de la Cultura és el treball de Baumol i Bowen: “Performing arts, the economic dilema. A study of problems common to theatre, opera, music and danse” aparegut en 1966. Aquests treballs, encarregats per una fundació la funció de la qual era proveir de fons a les arts i la cultura, marcaran la característica que influeix fins hui en les investigacions principals: la vinculació amb les disputes sobre el paper del sector publique en la subvenció de la cultura, és a dir la seua adscripció dins de l'Economia a aquells departaments tradicionalment lligats a l'estudi de la Hisenda Pública.

Pp. 76-85

Les ciutats creatives: furgant en l'eslògan.

Rausell Köster, Pau

L'any 2009, per a la Unió europea es converteix l'any de la Creativitat i la Innovació, en un moment en què el model econòmic dels primers anys del segle XXI es mostra fracassat i a punt d'espentar-nos cap a una depressió econòmica de dimensions preocupants. Es tracta d'una casualitat? o, Ens trobem davant una nova mostra de “eventitis commemorativa” que per reiterada perd qualsevol capacitat de generar processos de transformació social? Sembla que la proposta de focalitzar l'atenció dels europeus cap a la creativitat i la innovació respon a una orientació creixent, que pràcticament des de mitjan anys noranta del segle passat, es planteja a Europa.

Pp. 11-21

La planificació cultural a les comarques centrals. Ho relato d'un fracàs immerescut

Rausell-Köster, Pau

La planificación cultural en las comarcas centrales. El relato de un fracaso inmerecido .

El present cas de planificació cultural resulta interessant d'analitzar per dues questiones. i) Es tracta de planificar un espai poc habitual; les comarques centrals valencianes, en el sentit que constitueix un territori supramunicipal però que no compta amb cap estructura administrativa/política que el governi. Més encara, estem parlant d'un territori que es distribueix per dues províncies diferents. Els atributs del territori planificat apunten amb precisió al fet que des de la perspectiva de la racionalitat instrumental de la planificació, tal com expliquem més davant, la definició del territori objecte d'aquesta planificació és l'idoni ii) Estem parlant d'un procés d'ordenació integral...

El present cas de planificació cultural resulta interessant d'analitzar per dues questiones. i) Es tracta de planificar un espai poc habitual; les comarques centrals valencianes, en el sentit que constitueix un territori supramunicipal però que no compta amb cap estructura administrativa/política que el governi. Més encara, estem parlant d'un territori que es distribueix per dues províncies diferents. Els atributs del territori planificat apunten amb precisió al fet que des de la perspectiva de la racionalitat instrumental de la planificació, tal com expliquem més davant, la definició del territori objecte d'aquesta planificació és l'idoni ii) Estem parlant d'un procés d'ordenació integral del territori que, a la fi dels anys 90, reconeix sense ambages i sense dubtes, que la dimensió cultural és una dimensió estratègica per a aquesta ordenació, aspecte i circumstància que només a hores d'ara –finals de 2006- es comença a acceptar de manera menys excepcional en els processos de planificació territorial.

Pp. 357-385