Observatori Cultural de la Universitat de València. Memòria 2022 .

Abeledo Sanchis, Raúl Jadue Boeri, Marcia

A través d'una acurada selecció temàtica, aquesta segona publicació de l'Observatori Cultural de la Universitat de València introdueix en l'agenda pública temes emergents amb una visibilitat especial prioritària per al sector artístic i cultural. Es tracta d'un llibre escrit per diversos autors que reprodueix les veus dels doctors en Belles Arts, Economia, Humanitats o Mitjans de Comunicació, però també reflecteix la valuosa experiència d'agitació cultural, guionistes, activistes del moviment social, gestors culturals, investigadors, periodistes i especialistes en il·lusionisme. Junts, els seus testimonis aconsegueixen integrar els reptes als quals s'enfronta l'ecosistema cultural local des...

A través d'una acurada selecció temàtica, aquesta segona publicació de l'Observatori Cultural de la Universitat de València introdueix en l'agenda pública temes emergents amb una visibilitat especial prioritària per al sector artístic i cultural. Es tracta d'un llibre escrit per diversos autors que reprodueix les veus dels doctors en Belles Arts, Economia, Humanitats o Mitjans de Comunicació, però també reflecteix la valuosa experiència d'agitació cultural, guionistes, activistes del moviment social, gestors culturals, investigadors, periodistes i especialistes en il·lusionisme. Junts, els seus testimonis aconsegueixen integrar els reptes als quals s'enfronta l'ecosistema cultural local des d'una perspectiva transversal i amb un abast internacional des d'un punt de vista territorial. Aquesta publicació pretén contribuir a la generació de coneixement específic per a la Gestió Cultural, però encara més transferir-lo de manera sensible a la comunitat universitària i al conjunt de la societat posant l'accent en l'experiència i la professionalitat de les persones implicades.

Pp. 188

L'impacte social de la cultura a Europa. Contribucions recents

Sanjuán Belda, Jordi Rausell-Köster, Pau

Informe sobre l'estat de la cultura a Espanya 2023.

La idea que la cultura juga un rol central en els processos de desenvolupament està cada vegada més acceptada, tant a nivell acadèmic com per part de les administracions públiques i de les institucions supranacionals, entre elles especialment la Unió Europea. Des de l'àmbit del coneixement i la investigació cada vegada s'aporten evidències més sòlides i contundents que estableixen vincles causals entre la cultura i la creativitat i múltiples impactes sobre variables socials i econòmiques. En el present capítol se sintetitzen els principals resultats d'un estudi que, a través de noves i complexes tècniques d'aprenentatge automàtic causal, analitza els impactes dels sectors culturals i...

La idea que la cultura juga un rol central en els processos de desenvolupament està cada vegada més acceptada, tant a nivell acadèmic com per part de les administracions públiques i de les institucions supranacionals, entre elles especialment la Unió Europea. Des de l'àmbit del coneixement i la investigació cada vegada s'aporten evidències més sòlides i contundents que estableixen vincles causals entre la cultura i la creativitat i múltiples impactes sobre variables socials i econòmiques. En el present capítol se sintetitzen els principals resultats d'un estudi que, a través de noves i complexes tècniques d'aprenentatge automàtic causal, analitza els impactes dels sectors culturals i creatius a les regions europees sobre diverses dimensions del benestar entre les quals s'inclouen la renda, l'ocupació, l'educació, la salut o el sentit de comunitat, entre altres. Els resultats confirmen que, tant a Europa com a les regions espanyoles en particular, els efectes són positius en la majoria de dimensions per a la major part de regions. S'evidencia així la potencialitat de la cultura i la creativitat per a activar processos de desenvolupament regional i millorar el benestar de la ciutadania europea.

Pp. 37-51

Algunas consideraciones sobre las posibilidades de monetización de servicios culturales digitales

Rausell Köster, Pau

Cultura en Digital. Innovación digital para nuevas audinecias.

La digitalització i l'extensió d'internet han canviat radicalment el context en què s'intercanvia la producció simbòlica. Rígids textos, relats, contes, imatges, pel·lícules o representacions que abans requerien o sincronia entre emissor i receptor o suports físics (llibres, rotlles de pel·lícules, bastidors, materials diversos o paper fotogràfic) per traslladar-los d'un lloc a un altre, en molt pocs anys, amb la seva conversió en zeros i uns, han esdevingut productes eteris que poden transitar a la velocitat de la llum d'una banda a l'altra del món. Estem davant d'una veritable revolució del transport dels béns simbòlics i, així com la revolució del transport va activar la Revolució...

La digitalització i l'extensió d'internet han canviat radicalment el context en què s'intercanvia la producció simbòlica. Rígids textos, relats, contes, imatges, pel·lícules o representacions que abans requerien o sincronia entre emissor i receptor o suports físics (llibres, rotlles de pel·lícules, bastidors, materials diversos o paper fotogràfic) per traslladar-los d'un lloc a un altre, en molt pocs anys, amb la seva conversió en zeros i uns, han esdevingut productes eteris que poden transitar a la velocitat de la llum d'una banda a l'altra del món. Estem davant d'una veritable revolució del transport dels béns simbòlics i, així com la revolució del transport va activar la Revolució Industrial, aquesta nova revolució ens porta a la societat digital, on tots els símbols, inclosos els diners, es poden descompondre en codis binaris.

Les indústries culturals i creatives com a potencial estratègia d'especialització europea: algunes perspectives per a la política industrial

Sanjuán Belda, Jordi

Noticias de Política Económica.

Revista Número 40

Pág 10

Trabajos de Planificación urbana y cultura desarrollados en colaboración con CULTURALINK

Ramos Murphy, Antono Segovia Collado, Chema Rausell Köster et al.

Repositorio.

MEASURING THE SOCIAL DIMENSION OF CULTURE. HANDBOOK.

Editors: Lluís Bonet and Giada Calvano Authors and research contributors of this book: University of Barcelona: Lluís Bonet, Giada Calvano, Núria Codina, Pablo Fernández Compañ, Montserrat Pareja Eastaway, Jose Vicente Pestana, Carlos Sancho Gómez, Anna Villarroya. University of Valencia: Borja Abril, Sendy Ghirardi, Jordi Sanjuan, Francesco Molinari, Amparo Oliver, Pau Rausell Köster. Politecnico de Milano: Irene Bianchi, Grazia Concilio, Ilaria Tosoni. University of Rijeka: Božidar Kovaćić, Sanda Marcinćić, Dragan Šišić. KEA: Arthur Le Gall. Trànsit Projectes: Jordi Baltà, Danielle Bishop.

MESOC (Measuring the Social Dimension of Culture) is a European project that focused on the measurement of the societal value and impacts of cultural policies and practices. Implemented between 2020 and 2023 with funding from the European Union’s Horizon 2020 programme (EU Framework Programme for Research and Innovation, 2014-2020), MESOC has proposed, tested and validated an innovative and original approach for measuring the value and impacts of culture on society.

Dels equipaments culturals a la ciutat cultural. L’experiència projectiva de la Ciutat de l’Artista Faller a València

Pau Rausell-Köster Antonio Ramos Murphy Chema Segovia Collado

DEBATS, Revista de cultura, poder i societat,. Num.Vol. 137 No 1 (2023)

Aquest text proposa una revisió de la idea de l’equipament cultural per a avançar cap a una comprensió ampliada del paper de la cultura en una ciutat contemporània. A fi de desenvolupar aquest argument, partim d’un breu repàs a l’evolució de la gestió i el govern de les grans ciutats espanyoles des de la restauració de la democràcia, atés l’encaix que en aquest procés han tingut els equipaments culturals. Seguidament, proposem una lectura de l’equipament cultural que, finalment, presenta com un element ancorat en la lògica de la democratització cultural, paradigma de política pública amb considerables faltes i estretors de què resulta necessari desprendre’s. Formulem llavors el marc de la...

Aquest text proposa una revisió de la idea de l’equipament cultural per a avançar cap a una comprensió ampliada del paper de la cultura en una ciutat contemporània. A fi de desenvolupar aquest argument, partim d’un breu repàs a l’evolució de la gestió i el govern de les grans ciutats espanyoles des de la restauració de la democràcia, atés l’encaix que en aquest procés han tingut els equipaments culturals. Seguidament, proposem una lectura de l’equipament cultural que, finalment, presenta com un element ancorat en la lògica de la democratització cultural, paradigma de política pública amb considerables faltes i estretors de què resulta necessari desprendre’s. Formulem llavors el marc de la «ciutat cultural», un aparell conceptual per a la reorientació i la reconnexió de la política cultural i la política urbana. La conceptualització proposada entén tres funcionalitats bàsiques de la ciutat com a artefacte: repositori, interfície i escenari, i les enuncia des d’una òptica complexa que posa en primer pla la satisfacció dels drets culturals de la ciutadania. Les possibilitats projectives que la ciutat cultural ofereix s’exemplifiquen amb les Bases Estratègiques per a la Transformació i la Recuperació de la Ciutat de l’Artista Faller a València, una estratègia cultural orientada a la transformació urbana que busca generar un espai productiu sostingut en les arts, la creativitat i la innovació, en el marc d’un entorn accessible de vivencialitat, trobada i col·laboració, amb l’objectiu últim de satisfer la materialització efectiva dels drets culturals de la ciutadania entesos de manera ampliada.

99-115

Versió en anglés: Aci

DESARROLLO LOCAL EN CLAVE CULTURAL. Guanartemen-Plaza del Pliar. una propuesta conceptual y metodológica para la conexión de la política urbana y cultural.

Chema Segovia, Tony Ramos Murphy & Pau Rausell-Köster

Aquesta publicació recull l'Estratègia de Desenvolupament Barri-Ciutat en Clau Cultural per a Guanarteme-Plaza del Pilar, elaborada per l'equip de Culturalink per encàrrec de l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria. Per Guanarteme-Plaza del Pilar ens referim al nucli fundacional del barri de Guanarteme, un entorn urbà altament recognoscible, organitzat al voltant de la Plaça del Pilar i situat en l'extrem sud-oest de la Platja de Les Pedreres. Guanarteme-Plaza del Pilar és un barri d'elevada singularitat. Aquesta afirmació necessita ser entesa de manera àmplia i se sosté en el pòsit històric del lloc, en la seua trama edificada, en el seu teixit social, en les...

Aquesta publicació recull l'Estratègia de Desenvolupament Barri-Ciutat en Clau Cultural per a Guanarteme-Plaza del Pilar, elaborada per l'equip de Culturalink per encàrrec de l'Àrea d'Urbanisme de l'Ajuntament de Las Palmas de Gran Canaria. Per Guanarteme-Plaza del Pilar ens referim al nucli fundacional del barri de Guanarteme, un entorn urbà altament recognoscible, organitzat al voltant de la Plaça del Pilar i situat en l'extrem sud-oest de la Platja de Les Pedreres. Guanarteme-Plaza del Pilar és un barri d'elevada singularitat. Aquesta afirmació necessita ser entesa de manera àmplia i se sosté en el pòsit històric del lloc, en la seua trama edificada, en el seu teixit social, en les activitats econòmiques que allotja i en l'univers simbòlic que l'embolica. En l'últim mig segle, la dinàmica urbana que ha travessat Guanarteme-Plaza del Pilar ha tingut un caràcter ambivalent. El barri ha donat comptes d'una resiliència particular, però també de fragilitats i riscos als quals es fa necessari atendre. El treball detallat d'anàlisi i diagnòstic amb el qual va començar el disseny de l'estratègia aprofundeix en aquestes qüestions i es presenta en el segon bloc d'aquesta publicació. Davant un context d'actuació complex i sensible, l'apartat propositiu de l'estratègia de Guanarteme-Plaza del Pilar va fixar dues premisses principals per a la seua elaboració. En primer lloc, es va voler véncer les suposades dicotomies que existeixen entre l'escala de barri i la de ciutat, buscant de manera simultània contribuir positivament a la vida en Guanarteme-Plaza del Pilar i reforçar la connexió del barri amb la dinàmica de conjunt de Las Palmas de Gran Canaria i fins i tot amb l'escala insular. En relació a aquesta inquietud, l'estratègia es va pensar a més en clau de projecte pilot, potencialment *replicable en altres barris de la ciutat, per a fer que els espais de proximitat i cotidianeidad de Las Palmas de Gran Canaria ho siguen també de centralitat i productivitat. Com a segona premissa clau, si bé l'elaboració de l'estratègia va emprar una visió àmplia al mateix temps que específica de les possibilitats de les polítiques urbanes, es va decidir que això es faria des d'una perspectiva clarament cultural. Aquest punt porta a observar l'espai urbà d'una manera particularment atenta als seus continguts simbòlics i introdueix a més una modalitat d'intervenció pròpia, caracteritzada per la transversalitat, la creativitat i la lògica procesual. La manera en què aquestes dues voluntats de base es concreten i el conjunt de propostes que l'estratègia formula s'inclouen en el tercer bloc d'aquesta publicació.

Cambios de modelos en cultura: por una nueva hoja de ruta para el sector cultural

Abeledo, Raül Rausell, Pau

Cultura para la Vida.

Abeledo y Pau Rausell ahondan en el valor de las industrias culturales y creativas más allá de las retóricas sobre el valor terapéutico y utilitario de la cultura. Por el contrario, en la urgente transformación del relato de un desarrollo ilimitado y la necesidad de invertir el orden de prioridades, la incorporación del capital cultural (valores, relatos, imaginarios, estilos de vida) adquiere una condición imprescindible en la gobernanza de esta transformación sistémica.