Desenvolupament econòmic creatives: una històrica de causalitat

Francisco Marco Serrano, Pau Rausell Köster, Raül Abeledo Sanchis

Creative Industries Journal. Num.Volume 7

Es considera que les indústries culturals i creatives són un motor de creixement econòmic. Durant l’última dècada, la investigació ha intentat relacionar la major intensitat d’aquestes indústries amb el benestar de la regió. No obstant això, es tracta d’una relació controvertida que encara està per demostrar. En aquest article, construïm un marc conceptual que ens ajuda a comprovar la possible causalitat entre la generació d’ingressos regionals i l’ocupació en els sectors cultural i creatiu. Utilitzant dades regionals europeus per a 19992008, els nostres resultats mostren que existeix una retroalimentació significativa (causalitat bidireccional) entre el PIB per càpita i la intensitat de...

Es considera que les indústries culturals i creatives són un motor de creixement econòmic. Durant l’última dècada, la investigació ha intentat relacionar la major intensitat d’aquestes indústries amb el benestar de la regió. No obstant això, es tracta d’una relació controvertida que encara està per demostrar. En aquest article, construïm un marc conceptual que ens ajuda a comprovar la possible causalitat entre la generació d’ingressos regionals i l’ocupació en els sectors cultural i creatiu. Utilitzant dades regionals europeus per a 19992008, els nostres resultats mostren que existeix una retroalimentació significativa (causalitat bidireccional) entre el PIB per càpita i la intensitat de l’ocupació en les indústries culturals i creatives, la qual cosa ens permet concloure que existeix un “cercle virtuós” alimentat per aquestes indústries.

La ciutat construida: del pla urbanístic al procés ciutadà

Ramón Marrades, David Estal, Chema Segovia

Què entenem per ciutat construïda? La ciutat temporal, la ciutat espontània, la ciutat que decreix, la ciutat després de l'abandó, la ciutat vacant, la ciutat del mentrestant, la ciutat en transició, la ciutat improvisada, la ciutat adaptable, la ciutat retirada, la ciutat arrítmica, la ciutat intermèdia. Tots aquests noms intenten delimitar una mateixa realitat: la ciutat del present. T'oferim la possibilitat d'acompanyar-nos en allò que considerem un canvi fonamental en la manera de fer ciutat, des del pla urbanístic ortodox al procés ciutadà innovador. Al llarg d'aquestes pàgines trobaràs un marc teòric, obert a interrogants, però contrastat amb cinc aplicacions al territori. David...

Què entenem per ciutat construïda? La ciutat temporal, la ciutat espontània, la ciutat que decreix, la ciutat després de l'abandó, la ciutat vacant, la ciutat del mentrestant, la ciutat en transició, la ciutat improvisada, la ciutat adaptable, la ciutat retirada, la ciutat arrítmica, la ciutat intermèdia. Tots aquests noms intenten delimitar una mateixa realitat: la ciutat del present. T'oferim la possibilitat d'acompanyar-nos en allò que considerem un canvi fonamental en la manera de fer ciutat, des del pla urbanístic ortodox al procés ciutadà innovador. Al llarg d'aquestes pàgines trobaràs un marc teòric, obert a interrogants, però contrastat amb cinc aplicacions al territori. David Estal Herrero (València, 1979) és arquitecte. Ramón Marrades Sempere (València, 1986) és economista urbanista. Chema Segòvia Collado (La Línia, 1982) és arquitecte. Tots tres treballen junts en propostes relacionades amb el concepte de ciutat construïda des de l'Ambaixada, un estudi als peus del barri del Carme. Amb l'objectiu de promoure la difusió d'aquestes idees, col·laboren habitualment amb eldiario.es/cv, Econcult i Aula Ciutat (UV-UPV).

El paper de les organitzacions culturals en el foment del desenvolupament rural: un estudi de cas

Raúl Abeledo Sanchis

El desarrollo territorial valenciano: reflexiones en torno a sus claves.

Al llarg d’aquest article s’identifica la necessitat d’integrar els models de desenvolupament territorial amb el potencial d’innovació de les activitats culturals. Comprendre millor l’evolució dels espais rurals requereix de la introducció en l’anàlisi socioeconòmica de variables extra-econòmiques com a valors, comportaments i aspectes culturals. En aquest escenari s’inscriuen els serveis de dinamització, investigació i formació desenvolupats per CITEMA, la identificació de noves audiències amb les quals interactuar; el disseny de models de negoci alternatius; la creació de valor cultural o l’impacte econòmic, per citar alguns exemples.

Marketing cultural

Diana C. Pérez-Bustamante Yábar, Pau Rausell Köster

Les diverses organitzacions requereixen de personal format al més alt nivell en l’àmbit del màrqueting. Com deia Peter Drucker, «un bon conseller delegat (CEO) serà un directiu de màrqueting que sap llegir un balanç». Ara bé, l’entorn competitiu actual es caracteritza per una gran especialització en els seus respectius sectors, amb tendències i característiques competitives molt diferents. Per a l’empresa, la clau està a dissenyar i implementar una estratègia a partir de les relacions inherents entre l’entorn socioeconòmic general i el seu sector d’activitat, adaptant i gestionant les seues diverses àrees funcionals a les característiques particulars del seu sector i a les tendències...

Les diverses organitzacions requereixen de personal format al més alt nivell en l’àmbit del màrqueting. Com deia Peter Drucker, «un bon conseller delegat (CEO) serà un directiu de màrqueting que sap llegir un balanç». Ara bé, l’entorn competitiu actual es caracteritza per una gran especialització en els seus respectius sectors, amb tendències i característiques competitives molt diferents. Per a l’empresa, la clau està a dissenyar i implementar una estratègia a partir de les relacions inherents entre l’entorn socioeconòmic general i el seu sector d’activitat, adaptant i gestionant les seues diverses àrees funcionals a les característiques particulars del seu sector i a les tendències generals de l’entorn nacional i internacional. En general, les bases conceptuals de la ciència del màrqueting solen ser les mateixes en tots els sectors: una bona orientació al mercat buscant la creació de valor per a tots els stakeholders de l’empresa (principalment consumidors, accionistes i empleats). Ara bé, la probabilitat d’èxit en les decisions comercials s’incrementa quan l’empresa defineix bé el seu públic i mercat objectiu i implanta estratègies i polítiques adaptades a les especificitats d’aqueix mercat. Doncs bé, l’objectiu d’aquest llibre és tractar, per a l’àrea de màrqueting, aquesta creixent especialitat en sectors d’activitat, que requereix de coneixements més específics i sectorials. El llibre es dirigeix principalment a l’estudiant avançat de llicenciatura i de Màster en Direcció i Gestió d’Empreses (MBAs) que compte amb coneixements previs en el camp del màrqueting. L’estructura en catorze capítols, que cobreixen àrees d’especialització de creixent interés en l’àmbit empresarial, està dissenyada perquè, dins dels graus-llicenciatures del nou sistema de Bolonya, el programa enquadre fàcilment en les setmanes lectives d’un quadrimestre acadèmic. Així mateix, i a causa de la profunda cobertura dels temes i el suport d’exemples i casos pràctics d’empreses, també constitueix un excel·lent instrument per als cursos intensius Executive i un manual de suport per als directius de l’àrea de màrqueting de qualsevol tipus d’empresa. El llibre és un esforç conjunt d’un grup ampli de professors i especialistes de diverses universitats, escoles de negoci i empreses, que han posat en comú els coneixements acadèmics i experiències professionals en les seues diverses àrees d’especialització. Els continguts estan desenvolupats d’una manera pràctica, amena i alhora rigorosa i profunda, que permetrà al lector descobrir les diverses especialitats sectorials dins de l’apassionant món del màrqueting.

Comprendre l'economia de la cultura com a via per a sortir de la crisi.

Rausell-Köster, Pau

Defensa de la necessitat de redefinir les polítiques culturals, convertint-les en l'eix central de les accions per a sortir de la crisi. Encara que l'objectiu intrínsec de la política cultural és la satisfacció dels drets culturals dels ciutadans, en molts casos ni tan sols aquests es compleixen. Cal proposar unes polítiques culturals de nova planta que persegueixin aquests drets però que també siguin capaços de dirigir la transformació del model productiu i la persecució d'altres objectius socials. La dimensió dels sectors culturals té efectes causals sobre la riquesa de les regions europees. Aquesta nova política haurà de reconèixer d'una nova manera els drets de propietat intel·lectual i...

Defensa de la necessitat de redefinir les polítiques culturals, convertint-les en l'eix central de les accions per a sortir de la crisi. Encara que l'objectiu intrínsec de la política cultural és la satisfacció dels drets culturals dels ciutadans, en molts casos ni tan sols aquests es compleixen. Cal proposar unes polítiques culturals de nova planta que persegueixin aquests drets però que també siguin capaços de dirigir la transformació del model productiu i la persecució d'altres objectius socials. La dimensió dels sectors culturals té efectes causals sobre la riquesa de les regions europees. Aquesta nova política haurà de reconèixer d'una nova manera els drets de propietat intel·lectual i els seus drets econòmics associats, facilitar l'emprenedoria cultural, democratitzar l'ús dels equipaments i els espais públics i tractar de conèixer en major profunditat la relació entre l'individu i el fet cultural.

22(4), 286–289

La cultura, la innovació i la creativitat com a reptes i oportunitats per al futur d'Europa

Rausell-Köster, Pau Abeledo Sanchis, Raúl

Aquesta publicació presenta uns estudis sobre els impactes de la cultura al desenvolupament des de diferents perspectives i experiències. Aquests treballs responen a la necessitat d'avançar en la concreció i l'aplicació pràctica de les reflexions que s'han construint en un enfocament cultural per al desenvolupament. La incorporació de la dimensió cultural en les polítiques de desenvolupament presenta un avanç molt considerable en els últims anys a partir de les resolucions de les Nacions Unides i d'experiències molt significatives en l'àmbit dels ODM a nivell local i internacional. L'eficàcia de les polítiques de desenvolupament és una exigència de la comunitat internacional per aconseguir...

Aquesta publicació presenta uns estudis sobre els impactes de la cultura al desenvolupament des de diferents perspectives i experiències. Aquests treballs responen a la necessitat d'avançar en la concreció i l'aplicació pràctica de les reflexions que s'han construint en un enfocament cultural per al desenvolupament. La incorporació de la dimensió cultural en les polítiques de desenvolupament presenta un avanç molt considerable en els últims anys a partir de les resolucions de les Nacions Unides i d'experiències molt significatives en l'àmbit dels ODM a nivell local i internacional. L'eficàcia de les polítiques de desenvolupament és una exigència de la comunitat internacional per aconseguir la reducció de la pobresa i l'exclusió, on s'han d'abordar des de totes les dimensions. Valorar els impactes de la cultura al desenvolupament adquireix actualment una necessitat a causa de les característiques pròpies de la cultura i la seva necessitat d'una major visibilitat en els processos de desenvolupament.

Pp. 101-126

Eficiència de les societats musicals de la Comunitat Valenciana

Rausell Koster, Pau Coll-Serrano, Vicente Abeledo Sanchis, Raul Marco-Serrano, Francisco

Les aplicacions empíriques basades en les anàlisis d'eficiència resulten encara molt escasses dins del camp de les organitzacions culturals. En aquest treball s'analitza l'eficiència mitjançant un model DEA output orientat no radial que s'aplica a una mostra de 292 societats musicals de la Comunitat Valenciana. L'interès en aquesta mena d'associació cultural radica tant en la seva rellevància socioeconòmica com en el seu grau de territorialitat. Els resultats obtinguts indiquen que l'eficiència mitjana de les societats musicals de la Comunitat Valenciana se situa en el 72,66% i apunten cap a l'existència de determinades especificitats en l'oferta i la demanda dels mercats provincials en què...

Les aplicacions empíriques basades en les anàlisis d'eficiència resulten encara molt escasses dins del camp de les organitzacions culturals. En aquest treball s'analitza l'eficiència mitjançant un model DEA output orientat no radial que s'aplica a una mostra de 292 societats musicals de la Comunitat Valenciana. L'interès en aquesta mena d'associació cultural radica tant en la seva rellevància socioeconòmica com en el seu grau de territorialitat. Els resultats obtinguts indiquen que l'eficiència mitjana de les societats musicals de la Comunitat Valenciana se situa en el 72,66% i apunten cap a l'existència de determinades especificitats en l'oferta i la demanda dels mercats provincials en què operen.

Vol. 15(1), pp.117-132

Cap a un nou model de finançament cultural. Renovar el mecenatge?.

Rausell Köster, Pau Montagut Marqués, Julio Minyana Beltrán, Tomás

Desenvolupen els autors una reflexió nascuda a la calor de la nova situació plantejada en l'àmbit de la gestió cultural pel context actual de crisi econòmica. S'interroguen sobre les possibilitats que generarien les polítiques de mecenatge i les servituds que aquestes imposarien.

No. 14, Pp. 209-233

Aposta per uns sectors culturals i creatius que contribueixin de manera més significativa a la reactivació econòmica de Catalunya .

Ezequiel Baró Tomás, Xavier Cubeles Bonet, Pere Galí Kelonen, Alfons Martinell Sempere, Pau Rausell Köster,

Aquest document analitza exclusivament el paper que les activitats culturals i creatives tenen en l’economia del país. Es centra en la interacció entre els aspectes simbòlics i identitaris amb els creatius i innovadors i analitza com la cultura pot contribuir a la reactivació i transformació de la nostra economia, a la creació d’ocupació i a la internacionalització del país.