La privatització del bens culturals. Una alternativa?

Pau Rausell Köster, Julio Montagut Marqués

Hi ha nombroses raons, de caràcter tecnicoeconòmic, que justifiquen que la responsabilitat principal de la protecció del patrimoni històric ha de recaure en l'acció col·lectiva ia través del sector públic. Però tant des de la simple observació de la realitat com des d'aproximacions teòriques és evident que nombrosos recursos privats, ja sigui amb voluntat de lucre o sense, flueixen a les societats occidentals cap a la valorització del patrimoni. Davant la doble restricció que per una banda ens trobem davant d'una tendència estructural a la no sostenibilitat dels recursos públics orientats a la preservació del patrimoni, i per altra banda, davant d'una previsible situació de contracció dels...

Hi ha nombroses raons, de caràcter tecnicoeconòmic, que justifiquen que la responsabilitat principal de la protecció del patrimoni històric ha de recaure en l'acció col·lectiva ia través del sector públic. Però tant des de la simple observació de la realitat com des d'aproximacions teòriques és evident que nombrosos recursos privats, ja sigui amb voluntat de lucre o sense, flueixen a les societats occidentals cap a la valorització del patrimoni. Davant la doble restricció que per una banda ens trobem davant d'una tendència estructural a la no sostenibilitat dels recursos públics orientats a la preservació del patrimoni, i per altra banda, davant d'una previsible situació de contracció dels recursos públics orientats cap a la provisió de béns i serveis, a causa de la crisi econòmica, cal plantejar-se com aconseguir que la preservació del patrimoni o la seva gestió sigui també un espai atractiu per a recursos privats que busquin recompenses de mercat o d'aquells fons que sense voluntat de lucre persegueixin algun altre tipus de recompensa en termes de capital cultural, imatge, reconeixement social, legitimitat, etc. En aquest treball intentem aproximar-nos, des de la perspectiva de l'Economia de la Cultura a com es manifesta la dimensió pública de la preservació del patrimoni i com cal complementar-se d'una manera oberta amb nous models de partenariat publicoprivat. Aquesta obertura del model de polítiques de protecció del patrimoni requereix més nivells d'informació, transparència i participació i constatem que només amb més grau de governança serà possible assolir nivells més elevats d'eficiència social.

Economía y Museos

Rausell Köster, Pau

Pensar en Red. ¿Qué queremos para los museos?.

L'economia de la cultura ha analitzat amb bastant intensitat la qüestió dels museus i, fent un joc de paraules sobre el títol del seminari, jo l'he reformulat, perquè el títol original és: “Què volem per als museus?”. Com si foren fills ximples i hem de veure què volem per a ells, per al futur d'ells. El plantejament és “per a què volem nosaltres els museus?”. els museus no són ens autònoms, els museus són producte, resultat de l'acció dels homes i les dones, per tant el que cal plantejar-se és per a què volem els museus i llavors veurem quines funcions poden complir els museus.

Pàgs 42-61

Ocupació i cultura

Rausell-Köster, Pau

Cultura, empleo y desarrollo.

L'anàlisi de l'evolució del sector cultural està íntimament relacionat amb una reflexió molt més àmplia sobre el grau de sostenibilitat que els nostres sistemes culturals tenen davant els canvis en la vida cultural i els efectes de la crisi econòmica. Davant d'aquests reptes els responsables de centres d'estudis, observatoris, laboratoris, experts i investigadors hem de fer un esforç per actualitzar les nostres agendes d'acord amb aquestes problemàtiques que incideixen en la gestió de la cultura.

Pp. 91–116

Regiones Creativas. Estudiando la atractividad de la Región Metropolitana de Valencia para la clase creativa.

Arestey Pablo, Vicente

L'objecte del present treball consisteix a prémer l'opinió dels treballadors dels sectors creatius i del coneixement per a esclarir fins a quin punt la Regió Metropolitana de València (*RMV) és atractiva per a aquests, per a la classe creativa (Florida 2002). Segons ell, aquests treballadors generen economies més competitives i busquen àrees urbanes atractives pel que fa a la seua activitat cultural i d'oci, tolerants quant a maneres de vida. En altres paraules, a més dels factors durs més fàcilment quantificables, tractarem de mesurar els factors d'ubicació blans com són un atractiu entorn residencial, espai públic i llocs de trobada per a tindre una base humana de talent necessària per a...

L'objecte del present treball consisteix a prémer l'opinió dels treballadors dels sectors creatius i del coneixement per a esclarir fins a quin punt la Regió Metropolitana de València (*RMV) és atractiva per a aquests, per a la classe creativa (Florida 2002). Segons ell, aquests treballadors generen economies més competitives i busquen àrees urbanes atractives pel que fa a la seua activitat cultural i d'oci, tolerants quant a maneres de vida. En altres paraules, a més dels factors durs més fàcilment quantificables, tractarem de mesurar els factors d'ubicació blans com són un atractiu entorn residencial, espai públic i llocs de trobada per a tindre una base humana de talent necessària per a convertir la *RMV en una àrea l'economia de la qual siga cognitiva, basada en sectors creatius i del coneixement. (Vegeu el punt 2.1) Posteriorment, es compararan els resultats amb els de les ciutats europees que participen en el projecte ACRE per a obtindre una visió més clara. Això ajudarà a millorar a la comprensió de les condicions que determinen l'aparició d'una economia del coneixement i la creativitat i de la seua importància per a la millora de la competitivitat. Això serà objecte d'un altre treball, encara que en el capítol 5 s'avancen algunes dades relatives a l'ocupació. La metodologia utilitzada (vegeu el capítol 2) està basada en el projecte europeu ACRE ja que la utilitat de l'estudi radica en les seues possibilitats de comparació amb la resta de ciutats implicades

València des de l'Horta a l'Oci.

Rausell-Köster, Pau

Amb motiu de la commemoració del cinquanta aniversari de la riuada de 1957, el MuVIM va voler oferir no sols una documentada exposició -La riuà que canvià València-, en el catàleg de la qual es troba una narració rigorosa, i a vegades nova, dels fets ocorreguts -antecedents inclosos- i de les seves conseqüències immediates. Com en altres ocasions, el MuVIM va organitzar també unes jornades, on l'objectiu central va ser analitzar alguns processos determinants de la transformació experimentada per la ciutat en els cinquanta anys posteriors a la riuada. Aquest llibre, fruit d'aquelles jornades realitzades al novembre de 2007, pretén obrir noves perspectives de discussió i contrast que ajudin a...

Amb motiu de la commemoració del cinquanta aniversari de la riuada de 1957, el MuVIM va voler oferir no sols una documentada exposició -La riuà que canvià València-, en el catàleg de la qual es troba una narració rigorosa, i a vegades nova, dels fets ocorreguts -antecedents inclosos- i de les seves conseqüències immediates. Com en altres ocasions, el MuVIM va organitzar també unes jornades, on l'objectiu central va ser analitzar alguns processos determinants de la transformació experimentada per la ciutat en els cinquanta anys posteriors a la riuada. Aquest llibre, fruit d'aquelles jornades realitzades al novembre de 2007, pretén obrir noves perspectives de discussió i contrast que ajudin a definir, de la forma més consensuada possible, polítiques urbanes assenyades i eficients

Pp. 14 

El valor económico de la Cultura en la Región de Murcia.

Uriel, Ezequiel Rausell, Pau

Obtencio d'una estimació del PIB cultural a la Regió de Múrcia, mitjançan un compte satèl·lit de cultura regional

El sector de la cultura como sector estratégico en el cambio del modelo productivo. Análisis de la productividad

Rausell-Köster, Pau Marco-Serrano, Francisod

Economía y empleo en la cultura.

Encara que del concepte de canvi del model productiu espanyol es parla i s'escriu des de les eleccions de 2004, les reflexions sobre la qüestió han adquirit centralitat des que la crisi econòmica s'ha manifestat amb major virulència. Quan acadèmics, sindicalistes o polítics esmenten la qüestió, bàsicament es referixen al “desig” que en comptes de que una part considerable de la nostra riquesa i de les nostres ocupacions s'originen en el sector de la construcció o el turisme, amb productivitats molt baixes, esta riquesa i ocupació se situe en els sectors de l'aeronàutica, les energies renovables, els sectors de les TIC, la biotecnologia, la investigació o altres servicis avançats. No hi ha...

Encara que del concepte de canvi del model productiu espanyol es parla i s'escriu des de les eleccions de 2004, les reflexions sobre la qüestió han adquirit centralitat des que la crisi econòmica s'ha manifestat amb major virulència. Quan acadèmics, sindicalistes o polítics esmenten la qüestió, bàsicament es referixen al “desig” que en comptes de que una part considerable de la nostra riquesa i de les nostres ocupacions s'originen en el sector de la construcció o el turisme, amb productivitats molt baixes, esta riquesa i ocupació se situe en els sectors de l'aeronàutica, les energies renovables, els sectors de les TIC, la biotecnologia, la investigació o altres servicis avançats. No hi ha cap dubte que hi ha alguns sectors capaços de generar major riquesa per treballador/al fet que uns altres i no hi ha cap dubte que hi ha sectors que oferixen ocupacions més atractives que recepcionista d'hotel, reposador en una gran superfície o obrera de primera.

Editor: Enrique Hernández Pavón

Inspiració i manduca

Rausell-Köster, Pau

Publicaciones Econcult: Área de Investigación en Economía de la Cultura y Turismo.

Un exercici desacralitzador consiteix a pensar, indagar i observar el preu, (que a llarg termini no difereix del valor, com sembla defensar un cert adagi popular) de la producció simbòlica. Això que els acabo de comptar té un preu de tres Euros. Si dividim els 80 Euros que em prometen pagar els editors de la revista Badall, pels 8000 caràcters que m'exigeixen, el resultat és que fins al punt anterior he produït prou per a pagar EL PAÍS del Diumenge 7 de Febrer (2,20 Euros), més la pel·lícula 16 Calles que per 0,80 cèntims em proposen avui. No està malament, no?. He materialitzat en 3 línies, la meva inversió històrica en reputació –si no els de Badall no m'haguessin buscat- , la meva...

Un exercici desacralitzador consiteix a pensar, indagar i observar el preu, (que a llarg termini no difereix del valor, com sembla defensar un cert adagi popular) de la producció simbòlica. Això que els acabo de comptar té un preu de tres Euros. Si dividim els 80 Euros que em prometen pagar els editors de la revista Badall, pels 8000 caràcters que m'exigeixen, el resultat és que fins al punt anterior he produït prou per a pagar EL PAÍS del Diumenge 7 de Febrer (2,20 Euros), més la pel·lícula 16 Calles que per 0,80 cèntims em proposen avui. No està malament, no?. He materialitzat en 3 línies, la meva inversió històrica en reputació –si no els de Badall no m'haguessin buscat- , la meva inversió en capital humà i per tant la meva capacitat de presentar coneixement estructurat, i, finalment, els que em paguen, també suposo que paguen pel meu peculiar talent; és a dir per la meva capacitat de presentar aquesta informació estructurada amb un cert enginy, de manera que resulti atractiva per als lectors i que contribueixi al fet que aquests lectors, després de l'experiència, incrementin la seva disponibilitat a pagar pels pròxims números de la revista Badall.

Pp. 4

O mercado dos bens culturais

Rausell, Pau

A mercantilización e a regulación do coñecemento.

Podemos encontrar numerosas aproximaciones que desde la Academia traten de acotar qué es un “bien cultural”. De entre todas ellas, la que a nosotros nos interesa es la pone el acento en dos atributos de dicho bien; a) es un bien cultural aquel que o en su producción o en su consumo –más tarde veremos que hay menos diferencias de las previstas entre estos dos procesos - los sujetos que los producen o consumen lo hacen con una deliberada intención de obtener/generar algún impacto estético, cognitivo, espiritual o comunicativo que vaya más allá de la mera utilización del tiempo de ocio. b) es un bien cultural aquel que es imposible detectar con anticipación cuál va a ser la satisfacción –...

Podemos encontrar numerosas aproximaciones que desde la Academia traten de acotar qué es un “bien cultural”. De entre todas ellas, la que a nosotros nos interesa es la pone el acento en dos atributos de dicho bien; a) es un bien cultural aquel que o en su producción o en su consumo –más tarde veremos que hay menos diferencias de las previstas entre estos dos procesos - los sujetos que los producen o consumen lo hacen con una deliberada intención de obtener/generar algún impacto estético, cognitivo, espiritual o comunicativo que vaya más allá de la mera utilización del tiempo de ocio. b) es un bien cultural aquel que es imposible detectar con anticipación cuál va a ser la satisfacción – utilidad - que nos reporte; es decir que se trata de un bien de experiencia en el que sólo después de usado/practicado/consumido tenemos la información suficiente para determinar la “satisfacción” que nos ha proporcionado. Hasta aquí, los atributos señalados no presuponen de ninguna manera que dicho bien sea intercambiado mediante mecanismos de mercado y con esta aproximación bienes culturales podrían ser desde puestas de sol en el Mediterráneo, poemas escritos por un ama de casa en un pueblo de Galicia, la contemplación de unos cuadros en un museo o conversaciones con un librero de lance…. Si alguno/a de los que se exponen a esas situaciones lo hace con la intención deliberada de obtener algún impacto de los reseñados anteriormente. La intencionalidad tampoco presupone que finalmente el impacto estético, cognitivo, espiritual o comunicativo se consiga de alguna forma, sino sólo que dicha finalidad sea perseguida por aquel que se expone al “proceso cultural”. En este sentido se puede señalar que la mayoría de los bienes culturales se convierten en experiencias culturales frustradas que lo único que nos permiten es acumular indicios para evaluar mejor la probabilidad de obtener outputs culturales en las próximas exposiciones similares.

(En gallego la versión publicada)