Nueva guía para la evaluación de las políticas culturales locales.

Javier Brun González, Lola Cerviño Riesco, Luis Ben Andrés, Luis Muñiz Martín, María Ángeles Pérez Corrales, Teresa Muela, Pau Rausell Köster, Tony R. Murphy, Rafa Boix-Doménech, Jordi Sanjuán Belda, Sendy Ghirardy, i

La Guía para la evaluación de las políticas culturales locales (GEPCL), elaborada hace ya diez años conjuntamente por la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) y el Ministerio de Cultura, presentaba una amplia reflexión teórica sobre los temas más relevantes y acuciantes entonces para los Gobiernos locales, en los que las políticas culturales tenían gran capacidad de progreso y transformación. El sistema de indicadores que propone el documento de 2009 atiende factores transversales como la diversidad, la participación y el papel de la memoria y la innovación en la construcción de la identidad local. En total, 316 indicadores permitían evaluar la política cultural desarrollada...

La Guía para la evaluación de las políticas culturales locales (GEPCL), elaborada hace ya diez años conjuntamente por la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) y el Ministerio de Cultura, presentaba una amplia reflexión teórica sobre los temas más relevantes y acuciantes entonces para los Gobiernos locales, en los que las políticas culturales tenían gran capacidad de progreso y transformación. El sistema de indicadores que propone el documento de 2009 atiende factores transversales como la diversidad, la participación y el papel de la memoria y la innovación en la construcción de la identidad local. En total, 316 indicadores permitían evaluar la política cultural desarrollada y planificar con amplitud y ambición las políticas culturales de futuro. El documento suponía una concreción práctica de la filosofía planteada por la Agenda 21 de la cultura, que en aquel momento constituía el documento que inspiraba el marco conceptual de la planificación cultural local. El interés por los indicadores urbanos relacionados con la cultura y la creatividad es creciente. Como señalan Valentina Montalto et al. (2019), en los dos últimos decenios se ha registrado un aumento masivo del interés por la cultura como uno de los principales recursos para la transformación urbana. Prueba de ello son las numerosas investigaciones académicas, así como los continuos informes y estudios de organizaciones internacionales como las Naciones Unidas, la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos (OCDE) y la Comisión Europea.

Economía de la cultura para la gestión cultural. De las políticas de innovación a las políticas de desarrollo

Rausell Köster, Pau Ramos Murphy, Tony

La gestión cultural en la era digital.

La revolución tecnológica afecta a todos los ámbitos de la vida humana, transformando de manera radical los procesos de creación, producción, distribución y consumo cultural en un contexto globalizado. Se hace extremadamente difícil concebir una idea de gestión cultural al margen de los entornos digitales. El papel de la cultura en el desarrollo económico y social es incuestionable, pues afecta a cuestiones tan diversas como el bienestar, la cohesión social, la calidad de la educación, la inclusión, la formación de una ciudadanía crítica, etc. Como catalizadora de nuevos procesos creativos, puede convertirse en una herramienta facilitadora de la innovación. La crisis de la Covid-19...

La revolución tecnológica afecta a todos los ámbitos de la vida humana, transformando de manera radical los procesos de creación, producción, distribución y consumo cultural en un contexto globalizado. Se hace extremadamente difícil concebir una idea de gestión cultural al margen de los entornos digitales. El papel de la cultura en el desarrollo económico y social es incuestionable, pues afecta a cuestiones tan diversas como el bienestar, la cohesión social, la calidad de la educación, la inclusión, la formación de una ciudadanía crítica, etc. Como catalizadora de nuevos procesos creativos, puede convertirse en una herramienta facilitadora de la innovación. La crisis de la Covid-19 ha generado nuevos problemas a la vez que ha evidenciado dilemas sobre el funcionamiento de la cultura en nuestra sociedad. El diseño de las políticas culturales se enfrenta a una nueva era caracterizada por la búsqueda de fórmulas efectivas de emprendimientos culturales bajo las directrices de la Agenda 2030. Desde esta óptica, la gestión cultural, como disciplina emergente, precisa un mayor reconocimiento de su importancia y especificidad en su contribución al desarrollo sostenible, la creatividad en la generación de puestos de trabajo, la salvaguarda del patrimonio cultural y natural o consumo responsable, entre otros. Los capítulos de este libro, elaborados por expertos de reconocido prestigio de los diferentes continentes, proporcionan nuevas herramientas conceptuales y metodológicas en el mundo de la gestión cultural.

Los sectores culturales y creativos como estrategia de desarrollo local en Sagunt

Sanjuán, Jordi Rausell, Pau

Sagunt, camins patrimonial, cruïlles culturals.

El conjunt patrimonial de Sagunt mereix una reflexió minuciosa, ja que conforma una fita històrica i cultural que el situen com un clar exemple del que la Unesco qualifica com a lloc patrimonial. Les restes, testimoniatges d’un passat històric excepcional, posicionen la ciutat com a paradigma d’un patrimoni integral que enclou béns culturals d’èpoques antigues i també del passat industrial més recent, a més de paisatges culturals emblemàtics fossilitzats des de l’antiguitat i d’altres més novells, passant per la muntanya, el regadiu històric i les activitats portuàries: del Grau Vell als alts forns i l’activitat siderúrgica. Sagunt pot considerar-se com un metajaciment en si mateix, una...

El conjunt patrimonial de Sagunt mereix una reflexió minuciosa, ja que conforma una fita històrica i cultural que el situen com un clar exemple del que la Unesco qualifica com a lloc patrimonial. Les restes, testimoniatges d’un passat històric excepcional, posicionen la ciutat com a paradigma d’un patrimoni integral que enclou béns culturals d’èpoques antigues i també del passat industrial més recent, a més de paisatges culturals emblemàtics fossilitzats des de l’antiguitat i d’altres més novells, passant per la muntanya, el regadiu històric i les activitats portuàries: del Grau Vell als alts forns i l’activitat siderúrgica. Sagunt pot considerar-se com un metajaciment en si mateix, una ciutat clau en la cultura del Mediterrani, cruïlla cultural i històrica i lloc de confluència de camins històrics tant terrestres com marítims.

La cultura com a factor d’innovació socio-econòmica en el territori rural.

Abeledo Sanchis, Raül Rausell Köster, Pau

L’aproximació al medi rural des de la cultura s’ha de fer partint del reconeixement del que és rural com a categoria cultural en si mateixa. Una cultura que ha de ser entesa des de la memòria col· lectiva, la identitat i la cohesió social, des la perspectiva territorial i la projecció social del seu patrimoni històric i natural, material i immaterial. Una cultura capaç de posar en valor i actualitzar els recursos locals propis, contribuint a reforçar el capital social del territori, la vertebració i la confiança de la comunitat amb el lloc.

Economía de la cultura. Una lectura desde las ciudades medias

Rausell Köster, Pau

Cultura y turismo en ciudades medias. Diálogos para un escenario postcovid.

L'ètica i els valors de la creixent centralitat de la condició humana en l'escenari urbà s'estenen a través de l'espai, social i econòmic i possibilita l'aparició de noves activitats, algunes d'elles amb valor econòmic i que espenten a la innovació tecnològica i el desenvolupament de la comunitat. El desenvolupament sostenible, la creativitat, la transparència, la participació, la rendició de comptes, la tecnologia i el compromís com els pilars de les noves activitats socials i nous sectors productius; la innovació social, les activitats creatives, l'economia de proximitat, l'economia col·laborativa, l'economia circular, les activitats de la cura, l'economia verda, l'economia del bé comú....

L'ètica i els valors de la creixent centralitat de la condició humana en l'escenari urbà s'estenen a través de l'espai, social i econòmic i possibilita l'aparició de noves activitats, algunes d'elles amb valor econòmic i que espenten a la innovació tecnològica i el desenvolupament de la comunitat. El desenvolupament sostenible, la creativitat, la transparència, la participació, la rendició de comptes, la tecnologia i el compromís com els pilars de les noves activitats socials i nous sectors productius; la innovació social, les activitats creatives, l'economia de proximitat, l'economia col·laborativa, l'economia circular, les activitats de la cura, l'economia verda, l'economia del bé comú. És en aquests àmbits on la ciutadania informada, conscient i propietària dels seus graus de llibertat desitgen desenvolupar les seues trajectòries professionals i vitals, ja que és en aquestes activitats on pot trobar el compromís, el plaer i el significat de les accions quotidianes. Els determinants del comportament, en aquest àmbit, respon a una nova jerarquia de valors associats amb les pràctiques culturals: el plaer, el desig exprés de la innovació, del consum relacional (versus el transaccional) i l'intercanvi lliure, el pensament crític, el desenvolupament personal, la solidaritat, la cooperació, el treball en xarxa, el valor de la diversitat i la bellesa, el sentit de justícia, la participació, la importància de la dimensió lúdica i vital en comparació amb un benefici purament econòmic (BoixDomènech & Rausell-Köster, 2018).

Ecología del aprendizaje. Los procesos no formales e informales de aprendizaje en cultura y comunicación

Pau Rausell-Köster

Participación educativa.

En l'article es destaca la creixent centralitat de la formació no formal i informal per a adquirir les capacitats i habilitats requerides en l'espai socioeconòmic del segle XXI, i en aquest context s'explora el paper que juguen les experiències culturals i simbòliques en els processos d'aprenentatge informal, per a arribar a destacar la rellevància de l'ecologia de l'aprenentatge com a sistema complex que relaciona els diferents plans de l'educació. Seguidament s'analitzen dos casos molt concrets a manera d'il·lustració d'aquestes relacions i complementarietats dels plans formatius. El primer cas és el de AMURE, on es recorre a l'educació no formal per a solucionar un problema del sistema...

En l'article es destaca la creixent centralitat de la formació no formal i informal per a adquirir les capacitats i habilitats requerides en l'espai socioeconòmic del segle XXI, i en aquest context s'explora el paper que juguen les experiències culturals i simbòliques en els processos d'aprenentatge informal, per a arribar a destacar la rellevància de l'ecologia de l'aprenentatge com a sistema complex que relaciona els diferents plans de l'educació. Seguidament s'analitzen dos casos molt concrets a manera d'il·lustració d'aquestes relacions i complementarietats dels plans formatius. El primer cas és el de AMURE, on es recorre a l'educació no formal per a solucionar un problema del sistema educatiu formal com és l'abandó escolar. En el segon cas, MAGACIM tv es descriu com una proposta d'educació no formal, basada en les capacitats de producció audiovisual que activa tot un complex procés d'aprenentatge informal no previst. Tots dos casos serveixen per a proposar com a tema de debat que, si volem entendre el procés educatiu, hem de posar el focus en les ecologies de l'aprenentatge i, si el que volem és incrementar els efectes transformadors de l'aprenentatge, llavors hem d'incrementar la quantitat i la intensitat de les experiències culturals i comunicatives, i inserir-les en processos d'aprenentatge informal.

Participación educativa nº 12, pp. 49-59

L'impacte de les indústries culturals i creatives en la riquesa de països, regions i municipis.

Boix Domenech, Rafael De Miguel Molina, Blanca Rausell-Köster, Pau

Aquest document compara l'impacte total de les indústries culturals i creatives (ICC) sobre la renda per càpita dels països, les regions i municipis. Estimem els efectes totals de les ICC en 78 països desenvolupats i en desenvolupament en 5 continents, en 275 regions europees i en 518 municipis de la regió europea de València, utilitzant dades obtingudes de múltiples bases de dades i mínims lineals locals no paramètrics. Els efectes mitjans de les ICC són positius en les tres escales territorials, tant en llocs de renda baixa com alta, i augmenten en conjunció amb augments de desenvolupament, amb llocs alts i molt desenvolupats mostrant impactes més grans. Les ICC són, per tant, un recurs...

Aquest document compara l'impacte total de les indústries culturals i creatives (ICC) sobre la renda per càpita dels països, les regions i municipis. Estimem els efectes totals de les ICC en 78 països desenvolupats i en desenvolupament en 5 continents, en 275 regions europees i en 518 municipis de la regió europea de València, utilitzant dades obtingudes de múltiples bases de dades i mínims lineals locals no paramètrics. Els efectes mitjans de les ICC són positius en les tres escales territorials, tant en llocs de renda baixa com alta, i augmenten en conjunció amb augments de desenvolupament, amb llocs alts i molt desenvolupats mostrant impactes més grans. Les ICC són, per tant, un recurs poderós per a millorar el benestar dels llocs rics i pobres en totes les escales geogràfiques; no obstant això, també actuen com una espasa de doble tall, ja que augmenten les desigualtats entre els llocs.

Vol. 30, No. 9, Pp. 1777–1797

PLAN ESTRATÉGICO DE LA CULTURA Y LA CREATIVIDAD DE LA CIUDAD DE JEREZ.

Director: Tony R. Murphy Equipo técnico: Pau Rausell Chema Segovia Sendy Ghirardi Patricia Ferragud Aitana Cabedo Andreu Frances Fernando Macías

Documentos del Plan Estratégico de Jerez desarrollados por el equipo de Econcult en colaboración con CULTURALINK

Economía creativa en ciudades metropolitanas medianas

CCK Revista. Num.Nº 13, 2021

Aquest text és la transcripció revisada de la ponència de Pau Rausell realitzada en les X Jornades Internacionals Ciutats Creatives Kreanta celebrades a Sant Just Desvern del 17 al 19 d’octubre de 2018 en el marc del projecte europeu “Rutes Singulars” (www.rutas-singulares.eu). Més informació de les Jornades en: https://www.ciudadescreativas.org/sant-just-desvern-2018