Logo de la Universitat de València Logo Unitat d'Investigació en Economia de la Cultura i Turisme (ECONCULT) Logo del portal

  • Imatge representativa de la publicació

    L'impacte de les indústries culturals i creatives en la riquesa de països, regions i municipis.

    Boix Domenech, Rafael De Miguel Molina, Blanca Rausell-Köster, Pau

    València: Routledge , 2022. Article

    Aquest document compara l'impacte total de les indústries culturals i creatives (ICC) sobre la renda per càpita dels països, les regions i municipis. Estimem els efectes totals de les ICC en 78 països desenvolupats i en desenvolupament en 5 continents, en 275 regions europees i en 518 municipis de la regió europea de València, utilitzant dades obtingudes de múltiples bases de dades i mínims lineals locals no paramètrics. Els efectes mitjans de les ICC són positius en les tres escales territorials, tant en llocs de renda baixa com alta, i augmenten en conjunció amb augments de desenvolupament, amb llocs alts i molt desenvolupats mostrant impactes més grans. Les ICC són, per tant, un recurs...

    Aquest document compara l'impacte total de les indústries culturals i creatives (ICC) sobre la renda per càpita dels països, les regions i municipis. Estimem els efectes totals de les ICC en 78 països desenvolupats i en desenvolupament en 5 continents, en 275 regions europees i en 518 municipis de la regió europea de València, utilitzant dades obtingudes de múltiples bases de dades i mínims lineals locals no paramètrics. Els efectes mitjans de les ICC són positius en les tres escales territorials, tant en llocs de renda baixa com alta, i augmenten en conjunció amb augments de desenvolupament, amb llocs alts i molt desenvolupats mostrant impactes més grans. Les ICC són, per tant, un recurs poderós per a millorar el benestar dels llocs rics i pobres en totes les escales geogràfiques; no obstant això, també actuen com una espasa de doble tall, ja que augmenten les desigualtats entre els llocs.

    Llegir més Ocultar

    Vol. 30, No. 9, Pp. 1777–1797

     

    SCImago Journal & Country Rank

    DOI: 10.1080/09654313.2021.1909540
  • Imatge representativa de la publicació

    PLAN ESTRATÉGICO DE LA CULTURA Y LA CREATIVIDAD DE LA CIUDAD DE JEREZ.

    Director: Tony R. Murphy Equipo técnico: Pau Rausell Chema Segovia Sendy Ghirardi Patricia Ferragud Aitana Cabedo Andreu Frances Fernando Macías

    Jerez: CULTURALINK , 2022. Informes

    Documentos del Plan Estratégico de Jerez desarrollados por el equipo de Econcult en colaboración con CULTURALINK

  • Imatge representativa de la publicació

    Economía creativa en ciudades metropolitanas medianas

    (2021). Revista

    CCK Revista. Num.Nº 13, 2021

    Aquest text és la transcripció revisada de la ponència de Pau Rausell realitzada en les X Jornades Internacionals Ciutats Creatives Kreanta celebrades a Sant Just Desvern del 17 al 19 d’octubre de 2018 en el marc del projecte europeu “Rutes Singulars” (www.rutas-singulares.eu). Més informació de les Jornades en: https://www.ciudadescreativas.org/sant-just-desvern-2018

  • Imatge representativa de la publicació

    The impact of the music industry in Europe and the business models involved in its value chain

    Blanca de Miguel-Molina, Rafael Boix-Doménech & Pau Rausell-Köster

    (2021). Llibre

    SpringerBriefs in Economics.

    Aquest capítol analitza l'impacte de la indústria musical a Europa. Encara que l'impacte directe i indirecte d'aquesta indústria en l'economia europea és significatiu, el sector es compon de diferents activitats i empreses, que competeixen i troben en ell diversos reptes. La situació actual d'aquestes empreses i organitzacions es presenta a través d'una anàlisi dels models de negoci de diverses empreses que es dediquen a diverses activitats al llarg de la cadena de valor de la indústria, com la producció, edició, distribució i exhibició de música. A més, s'analitza la transformació digital i el creixement de la rivalitat detectat en aquestes activitats.

    ISBN: 978-3-030-76881-2
  • Imatge representativa de la publicació

    CIUTAT DE L’ARTISTA FALLER. Strategic framework for its recovery and transformation

    Chema Segovia, Pau Rausell Tony R. Murphy Antonio Laguna Guillem Bacete

    València: CULTURALINK , 2021. Informes

    CIUTAT DE L’ARTISTA FALLER. Strategic framework for its recovery and transformation.

    The main purpose of this project is to establish the Strategic Framework for the recovery and economic transformation of the productive space of the Ciutat de l’Artista Faller, located in the Benicalap district of the city of Valencia. This proposal leverages the different studies, participation processes and specific propo¬sals, already undertaken, concerning the exploration of the potential development oppor¬tunities going forward of this highly unique urban enclave. Of particular importance here is the Decalogue for the Revitalisation and Improvement of the City of the Fallas Artist, developed in partnership with the professional sector and unanimously approved by the Valencia City...

    The main purpose of this project is to establish the Strategic Framework for the recovery and economic transformation of the productive space of the Ciutat de l’Artista Faller, located in the Benicalap district of the city of Valencia. This proposal leverages the different studies, participation processes and specific propo¬sals, already undertaken, concerning the exploration of the potential development oppor¬tunities going forward of this highly unique urban enclave. Of particular importance here is the Decalogue for the Revitalisation and Improvement of the City of the Fallas Artist, developed in partnership with the professional sector and unanimously approved by the Valencia City Council in 2015. The design process for this Strategic Framework has sought to increase the commitment of those desiring to revitalise the Ciutat de l’Artista Faller and has sought to broaden their support by exploring new avenues for engagement. Thus, the preparation of this project was undertaken with substantial involvement of the Gremio de Artistas Falleros de València (Guild of Fallas Artists of Valencia), that provided a snapshot of the actual situation of the workshops that are currently located in the Ciutat de l’Artista Faller and served to gauge their interest. Initial contacts were also established with a range of potentially relevant stakeholders, including the Directorate General for the Coordination of Government Action of the Generalitat Valenciana, the Department of Culture and Education, the association València World Design Capital 2022, as well as others involved in European projects linked to cultural and creative initiatives, such as Designscapes and MESOC. The proposal to reactivate the Ciutat de l’Artista Faller was strengthened through close aligned with higher ranking frameworks, such as the Missions València 2030 strategy and the guidelines of the New European Agenda for Culture. Other potential avenues for the promotion of the project, such as the European funding programs Next Generation EU and React-EU, the state guidelines of the PERTE (Strategic Projects for Economic Recovery and Transformation), or the initiative in deployment of the New European Bauhaus, were also considered.

    Llegir més Ocultar
  • Imatge representativa de la publicació

    Informe 2021 de ceramistas de la Comunitat Valenciana. Datos y conclusiones..

    Pau Rausell Köster (Coord.) Jordi Sanjuán Belda Aitana Cabedo Pérez Rafa Boix Doménech

    (2021). Informes

    La ceràmica és una de les formes d'art i artesania més antigues creades per la humanitat, i hui dia els coneixements tècnics de la ceràmica s'han estés gradualment per tot el món, creant districtes i agrupacions d'artistes, artesans, associacions, escoles artístiques i museus. S'han construït i consolidat xarxes nacionals i internacionals a través de col·laboracions culturals, productives i institucionals, desenvolupant contactes i cooperació, organitzant i promovent esdeveniments com a festivals, mercats, tallers, simposis, exposicions i premis. La ceràmica artística representa una part central de la tradició europea, i des del punt de vista productiu es compon principalment per petites...

    La ceràmica és una de les formes d'art i artesania més antigues creades per la humanitat, i hui dia els coneixements tècnics de la ceràmica s'han estés gradualment per tot el món, creant districtes i agrupacions d'artistes, artesans, associacions, escoles artístiques i museus. S'han construït i consolidat xarxes nacionals i internacionals a través de col·laboracions culturals, productives i institucionals, desenvolupant contactes i cooperació, organitzant i promovent esdeveniments com a festivals, mercats, tallers, simposis, exposicions i premis. La ceràmica artística representa una part central de la tradició europea, i des del punt de vista productiu es compon principalment per petites empreses i microempreses que es van veure afectades per la crisi econòmica de 2008 i per la competència de la producció a baix cost.

    Llegir més Ocultar
  • Imatge representativa de la publicació

    The impact of cultural and creative industries on the wealth of countries, regions and municipalities

    Rafael Boix Domenech, Blanca De Miguel Molina, Pau Rausell Köster

    (2021). Revista

    European Planning Studies. Num.Volume 30

    Aquest article compara l'impacte total de les indústries culturals i creatives (ICC) sobre la renda per càpita de països, regions i municipis. Estimem els efectes totals de les ICC en 78 països desenvolupats i en desenvolupament de 5 continents, en 275 regions europees i en 518 municipis de la regió europea de València, utilitzant dades obtingudes de múltiples bases de dades i mínims quadrats lineals locals no paramètrics. Els efectes mitjans de les ICC són positius a les tres escales territorials, tant en indrets de renda baixa com alta, i augmenten conjuntament amb l'augment del desenvolupament, amb els llocs urbanitzats alts i molt alts que presenten impactes més grans. Les ICC són,...

    Aquest article compara l'impacte total de les indústries culturals i creatives (ICC) sobre la renda per càpita de països, regions i municipis. Estimem els efectes totals de les ICC en 78 països desenvolupats i en desenvolupament de 5 continents, en 275 regions europees i en 518 municipis de la regió europea de València, utilitzant dades obtingudes de múltiples bases de dades i mínims quadrats lineals locals no paramètrics. Els efectes mitjans de les ICC són positius a les tres escales territorials, tant en indrets de renda baixa com alta, i augmenten conjuntament amb l'augment del desenvolupament, amb els llocs urbanitzats alts i molt alts que presenten impactes més grans. Les ICC són, doncs, un recurs potent per millorar el benestar dels llocs rics i pobres a totes les escales geogràfiques; tanmateix, també actuen com una arma de doble tall, ja que augmenten les desigualtats entre llocs.

    Llegir més Ocultar

     

    SCImago Journal & Country Rank

    DOI: https://doi.org/10.1080/09654313.2021.1909540
  • Imatge representativa de la publicació

    White Paper on Design Enabled Innovation in Europe

    Chuan Li, Pau Rausell, Francesco Molinari, Nicola Morelli, Luca Simeone, Hadas Azohar, Grazia Concilio, Talita Medina, Ilaria Tosoni

    (2021). Informes

    El disseny pot expressar la cultura, desenvolupar conceptes nous i nous productes, apuntalar el creixement empresarial, facilitar la innovació social, humanitzar la tecnologia i donar suport i orientar el canvi sistèmic per oferir una vida millor. Ha passat una dècada des que la UE va reconèixer per primera vegada el disseny com a font d'innovació i el va incloure als temes centrals de la iniciativa emblemàtica d'Europa 2020 “Unió per la innovació”. En els darrers deu anys, tant la disciplina del disseny com l'entorn polític han canviat considerablement. És urgent, doncs, que els responsables polítics de la UE adoptin una nova dinàmica i actualitzin les polítiques d'innovació en disseny...

    El disseny pot expressar la cultura, desenvolupar conceptes nous i nous productes, apuntalar el creixement empresarial, facilitar la innovació social, humanitzar la tecnologia i donar suport i orientar el canvi sistèmic per oferir una vida millor. Ha passat una dècada des que la UE va reconèixer per primera vegada el disseny com a font d'innovació i el va incloure als temes centrals de la iniciativa emblemàtica d'Europa 2020 “Unió per la innovació”. En els darrers deu anys, tant la disciplina del disseny com l'entorn polític han canviat considerablement. És urgent, doncs, que els responsables polítics de la UE adoptin una nova dinàmica i actualitzin les polítiques d'innovació en disseny existents per fer front als nous reptes del nou i complex entorn polític actual. Aquest Llibre Blanc proposa una nova generació de polítiques d'innovació en disseny de la UE centrades en el pas de la innovació tradicional impulsada pel disseny a la innovació possibilitada pel disseny (DeI), amb vista a aprofitar tot el potencial del disseny per desencadenar un canvi sistèmic en un nivell sociotècnic més ampli per tal de fer front als reptes mundials actuals.

    Llegir més Ocultar
    DOI: 10.13140/RG.2.2.17559.09127
  • Imatge representativa de la publicació

    The COVID-19 pandemic and cultural industries in Spain

    Raúl Abeledo-Sanchis & Guillem Bacete-Armengot

    (2021). Llibre

    Cultural Industries and the Covid-19 Pandemic.

    En els últims anys, els Sectors Cultural i Creatiu s’han enfrontat a importants reptes malgrat el reconeixement del valor intrínsec de la cultura com a motor del creixement econòmic, l’equitat social, la ciutadania activa i la identitat, han comptat amb recursos limitats per a això. En un moment en el qual els efectes de la crisi financera encara es deixen sentir en els ecosistemes culturals espanyols, la crisi de Covid-19 ha posat de manifest la rellevància de la cultura com a remei social, especialment durant el tancament, encara que també ha exposat la vulnerabilitat dels Sectors Cultural i Creatiu (SCC) en termes de condicions laborals i suport públic. El següent capítol examina com van...

    En els últims anys, els Sectors Cultural i Creatiu s’han enfrontat a importants reptes malgrat el reconeixement del valor intrínsec de la cultura com a motor del creixement econòmic, l’equitat social, la ciutadania activa i la identitat, han comptat amb recursos limitats per a això. En un moment en el qual els efectes de la crisi financera encara es deixen sentir en els ecosistemes culturals espanyols, la crisi de Covid-19 ha posat de manifest la rellevància de la cultura com a remei social, especialment durant el tancament, encara que també ha exposat la vulnerabilitat dels Sectors Cultural i Creatiu (SCC) en termes de condicions laborals i suport públic. El següent capítol examina com van reaccionar les organitzacions culturals i creatives espanyoles a les mesures de bloqueig aplicades al març de 2020 després del brot. Proporciona dades descriptives sobre l’impacte inicial del tancament en l’estructura operativa de les organitzacions del SCC, les accions que van prendre per a adaptar-se a la situació i els recursos dels quals disposaven, així com les seues perspectives a mitjà i llarg termini. El capítol conclou plantejant qüestions entorn de l’eficàcia del règim de subvencions implantat a Espanya per a fer costat als CAC, destacant la necessitat d’un pla estratègic de recuperació.

    Llegir més Ocultar
    ISBN: 9781003128274
  • Imatge representativa de la publicació

    Indústries creatives i productivitat a les regions europees. Existeix un efecte mediterrani?

    Rafael Boix-Domenech, Jesús Peiró-Palomino & Pau Rausell-Köster

    (2021). Article

    Regional Science Policy & Practice. Num.13

    En les estratègies europees de desenvolupament s'ha parlat de l'existència d'una manera mediterrània de creativitat i dels seus efectes en els resultats regionals. No obstant això, hi ha poques proves que donen suport a aquesta idea. Aquest treball aborda aquesta qüestió utilitzant dades sobre indústries creatives per a una mostra de 276 regions europees i l'estimador de mínims quadrats lineals locals, capaç de tractar l'heterogeneïtat dels paràmetres. Els resultats suggereixen que les indústries creatives augmenten la productivitat laboral. No obstant això, el treball contribueix a demostrar, per primera vegada, que l'impacte mitjà de les indústries creatives a les regions mediterrànies no...

    En les estratègies europees de desenvolupament s'ha parlat de l'existència d'una manera mediterrània de creativitat i dels seus efectes en els resultats regionals. No obstant això, hi ha poques proves que donen suport a aquesta idea. Aquest treball aborda aquesta qüestió utilitzant dades sobre indústries creatives per a una mostra de 276 regions europees i l'estimador de mínims quadrats lineals locals, capaç de tractar l'heterogeneïtat dels paràmetres. Els resultats suggereixen que les indústries creatives augmenten la productivitat laboral. No obstant això, el treball contribueix a demostrar, per primera vegada, que l'impacte mitjà de les indústries creatives a les regions mediterrànies no difereix substancialment del de la resta de regions europees. No obstant això, emergeixen altres patrons territorials que mostren l'heterogeneïtat dels impactes de les indústries creatives, que poden ser fins i tot negatius en algunes regions. Aquesta evidència té implicacions per a les polítiques regionals, econòmiques i culturals.

    Llegir més Ocultar

    Ministerio de Economía y Competitividad, Grant/Award Number: ECO2017-85746-P; EU H2020, Grant/Award Number: 870935 - MESOC project

     

    SCImago Journal & Country Rank

    DOI: 10.1111/rsp3.12395