La rellevància de les Societats Musicals i la cultura en el desenvolupament territorial del Camp de Turia.

Rausell-Köster, Pau Carrasco Arroyo, Salvador

L’anàlisi social en general i l’econòmic en particular han de anar fixant la seva atenció, cada vegada més, sobre els bens i serveis simbòlics (entre els quals s’hi inclou la cultura) fronts als bens físics, perquè els primers són els que defineixen les possibilitats de desenvolupament a llarg termini i l’assoliment de nivells de competitivitat adients dins del marc de la nova societat globalitzada de la informació. Però en aquest procés de mondialització i en el disseny de la nova societat de la informació, la cultura no és sols rellevant per les seues implicacions econòmiques, sinó que la cultura constitueix també, un dels mitjans per a millorar la qualitat de vida individual i...

L’anàlisi social en general i l’econòmic en particular han de anar fixant la seva atenció, cada vegada més, sobre els bens i serveis simbòlics (entre els quals s’hi inclou la cultura) fronts als bens físics, perquè els primers són els que defineixen les possibilitats de desenvolupament a llarg termini i l’assoliment de nivells de competitivitat adients dins del marc de la nova societat globalitzada de la informació. Però en aquest procés de mondialització i en el disseny de la nova societat de la informació, la cultura no és sols rellevant per les seues implicacions econòmiques, sinó que la cultura constitueix també, un dels mitjans per a millorar la qualitat de vida individual i socialment. Tanmateix, la cultura és un àncora efectiva i reconfortant en un món agressivament globalitzat i poc sensible a les demandes dels seus ciutadans.

No. 2, pp. 11-19.

El patrimoni industrial de Sagunt: un factor possible de desenvolupament territorial

Rausell Köster, Pau Carrasco Arroyo, Salvador

RECONVERSIÓN Y REVOLUCIÓN. Industrialización y Patrimonio en el Puerto de Sagunto..

En principi i des de l’anàlisi econòmica, el valor dels bens patrimonials convencionals depenen a) de la seua singularitat b) del valor dels atributs artístics atorgats a eixe bé patrimonial, c) del seu grau de conservació d) de la seua antiguitat. Tots quatre aspectes tenen a veure amb l’escassesa ja que estem parlant de bens irrepetibles, irreformables i per tant amb una oferta limitada. De tots aquestos elements podríem dir que sols el grau de conservació i l’antiguitat resulten relativament objectivables. És raonable pensar que de dos pont romans, de les mateixes característiques artístiques tindrà més valor aquell que mostre millor estat de conservació. De la mateixa manera que dos...

En principi i des de l’anàlisi econòmica, el valor dels bens patrimonials convencionals depenen a) de la seua singularitat b) del valor dels atributs artístics atorgats a eixe bé patrimonial, c) del seu grau de conservació d) de la seua antiguitat. Tots quatre aspectes tenen a veure amb l’escassesa ja que estem parlant de bens irrepetibles, irreformables i per tant amb una oferta limitada. De tots aquestos elements podríem dir que sols el grau de conservació i l’antiguitat resulten relativament objectivables. És raonable pensar que de dos pont romans, de les mateixes característiques artístiques tindrà més valor aquell que mostre millor estat de conservació. De la mateixa manera que dos palaus, amb la mateixa consideració artística resultarà més apreciat aquell del Segle XIV front al del Segle XIX. La incorporació del temps en el valor econòmic es tradueix en que quan més antic és un bé patrimonial més improbable serà trobar altres bens similars (per tant incrementar l’oferta de bens substitutius). En general, per al cas del patrimoni industrial podem dir que el origen del seu valor, en termes comparatius front a altres bens patrimonials, no pot fonamentar-se en aquestos dos elements objectivables ja que el seu bon estat de conservació queda compensat precisament per la seva escassa història (en termes temporals).

Pp. 11

Poder i cultura. L'origen de les polítiques culturals.

Rausell-Köster, Pau

Les pretensions inicials d'aquest text consistien a aproximar-se a l'anàlisi de les polítiques culturals, entenent que aquestes, dins de l'àmbit de l'acció pública, havien quedat excessivament al marge dels camps d'interés dels investigadors de les ciències socials. La pròpia singularitat de l'autor en l'entorn i temàtiques d'investigació del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de València, van provocar que les nostres primeres preguntes consistiren a intentar endevinar per què la política educativa, sanitària, social, econòmica, ambiental, susciten molt més interés des del punt de vista de la investigació que les polítiques culturals. Paradoxalment, des de les albors de les...

Les pretensions inicials d'aquest text consistien a aproximar-se a l'anàlisi de les polítiques culturals, entenent que aquestes, dins de l'àmbit de l'acció pública, havien quedat excessivament al marge dels camps d'interés dels investigadors de les ciències socials. La pròpia singularitat de l'autor en l'entorn i temàtiques d'investigació del Departament d'Economia Aplicada de la Universitat de València, van provocar que les nostres primeres preguntes consistiren a intentar endevinar per què la política educativa, sanitària, social, econòmica, ambiental, susciten molt més interés des del punt de vista de la investigació que les polítiques culturals. Paradoxalment, des de les albors de les civilitzacions, el poder ha pres decisions sobre quins béns culturals produir, consumir i distribuir, i potser molt abans que sobre altres àmbits de la vida col·lectiva. És ben cert que les polítiques culturals, a nivell pressupostari, en les societats occidentals del benestar, ocupen sempre posicions més aviat modestes, i podríem pensar que aquesta jerarquització de les prioritats públiques s'haguera traslladat paral·lelament als interessos dels investigadors. No obstant això, aquesta resposta no ens sembla del tot convincent, i intuíem des del principi que alguna cosa en la naturalesa dels propis béns i serveis culturals els feien especialment esmunyedissos per a les Ciències Socials.

Cap. 1, pp. 29

Una aproximació econòmica a les Societats Musicals.

Rausell Köster, Pau Antonio Estrems, José

El present treball és un extracte d'un primer pas per a un projecte de major profunditat que pretén realitzar un estudi sobre la dimensió socioeconòmica de les Societats Musicals. Per a això, una vegada posada de manifest la rellevància i significació de les Societats Musicals a la Comunitat Valenciana, tractem d'enquadrar la seva complexa delimitació organitzativa i institucional en el marc de la teoria de les organitzacions sense ànim de lucre, aspecte aquest que ens permet explicitar moltes de les característiques i funcions que defineixen les activitats de les societats musicals. Finalment, a partir de la caracterització de les societats musicals com a unitats no assistencials...

El present treball és un extracte d'un primer pas per a un projecte de major profunditat que pretén realitzar un estudi sobre la dimensió socioeconòmica de les Societats Musicals. Per a això, una vegada posada de manifest la rellevància i significació de les Societats Musicals a la Comunitat Valenciana, tractem d'enquadrar la seva complexa delimitació organitzativa i institucional en el marc de la teoria de les organitzacions sense ànim de lucre, aspecte aquest que ens permet explicitar moltes de les característiques i funcions que defineixen les activitats de les societats musicals. Finalment, a partir de la caracterització de les societats musicals com a unitats no assistencials multiproducte, realitzem unes anotacions descriptives sobre els aspectes productius d'aquestes societats.

Pp. 149-186

Polítiques i sectors culturals a la Comunitat Valenciana: un assaig sobre les trames entre economia, cultura i poder

Rausell-Köster, Pau

Una aproximació al fenomen de la cultura a partir de la caixa d'eines de l'economia, tractant d'esbrossar les relacions entre el poder, l'economia i la cultura. L'Economia de la Cultura és una disciplina amb personalitat pròpia en l'àmbit genèric de l'Economia, que ha aportat des de fa tres dècades una interessant visió aobre el món de l'art i la cultura. Món que, d'altra banda, ha resultat històricament bastant refractari a l'escrutini de les ciències socials. En la primera part es presenta una anàlisi sobre les relacions entre poder i cultura; segueix amb un repàs de les aportacions de l'Economia a l'estudi de l'art i la cultura, per a conculir en un model d'interpretació de les...

Una aproximació al fenomen de la cultura a partir de la caixa d'eines de l'economia, tractant d'esbrossar les relacions entre el poder, l'economia i la cultura. L'Economia de la Cultura és una disciplina amb personalitat pròpia en l'àmbit genèric de l'Economia, que ha aportat des de fa tres dècades una interessant visió aobre el món de l'art i la cultura. Món que, d'altra banda, ha resultat històricament bastant refractari a l'escrutini de les ciències socials. En la primera part es presenta una anàlisi sobre les relacions entre poder i cultura; segueix amb un repàs de les aportacions de l'Economia a l'estudi de l'art i la cultura, per a conculir en un model d'interpretació de les polítiques culturals. La segona part de l'obra conté un repàs exhaustiu dels sectors i les polítiques culturals de la Comunitat Valenciana, des del moment de la seua consolidació, a mitjan anys huitanta, fins a 1995. En l'última part es recullen les experiències de les polítiques culturals autonòmiques i es llança una original classificació aobre la realitat de la política cultural a la Comunitat Valenciana.

Un model d'interpretació de les polítiques culturals el cas de la Comunitat Valenciana

Rausell-Köster, Pau

LA TESI CONSISTEIX, DES DEL PUNT DE VISTA TEORICO, EN UNA APROXIMACION AL ANALISIS DE LES POLITICAS CULTURALS, DES DE LA PERSPECTIVA DE LA ECONOMIA APLICADA I DINS DEL AMBITO DE LA ACCION PUBLICA. PER A AIXÒ HA SIGUT NECESSARI COMENÇAR AMB UNA DISGRESION HISTORICA SOBRE LES RELACIONS ENTRE EL PODER POLITICO I LA PROVISION DE CULTURA QUE ESTE OFEREIX, QÜESTIONANT ADEMAS, ALGUNS DELS DISCURSOS QUE IMPLIQUEN UNA JERARQUIZACION MORAL DE LA PRODUCCION, EL CONSUM O LA PROVISION CULTURAL ENFRONT DE LA PRODUCCION, CONSUM O PROVISION D'UNA ALTRA MENA DE BÉNS. LES CONCLUSIONS D'ESTA APROXIMACION PORTEN A LA AFIRMACION QUE LES POLITICAS CULTURALS CONTEMPORANEAS SÓN DEUTORES D'una banda D'UNA LOGICA...

LA TESI CONSISTEIX, DES DEL PUNT DE VISTA TEORICO, EN UNA APROXIMACION AL ANALISIS DE LES POLITICAS CULTURALS, DES DE LA PERSPECTIVA DE LA ECONOMIA APLICADA I DINS DEL AMBITO DE LA ACCION PUBLICA. PER A AIXÒ HA SIGUT NECESSARI COMENÇAR AMB UNA DISGRESION HISTORICA SOBRE LES RELACIONS ENTRE EL PODER POLITICO I LA PROVISION DE CULTURA QUE ESTE OFEREIX, QÜESTIONANT ADEMAS, ALGUNS DELS DISCURSOS QUE IMPLIQUEN UNA JERARQUIZACION MORAL DE LA PRODUCCION, EL CONSUM O LA PROVISION CULTURAL ENFRONT DE LA PRODUCCION, CONSUM O PROVISION D'UNA ALTRA MENA DE BÉNS. LES CONCLUSIONS D'ESTA APROXIMACION PORTEN A LA AFIRMACION QUE LES POLITICAS CULTURALS CONTEMPORANEAS SÓN DEUTORES D'una banda D'UNA LOGICA INDIVIDUAL QUE EXPLICA LES ACCIONS DE "POLITICA CULTURAL" QUE ES CONFORMEN EN LES PRACTIQUES DEL PODER EN SOCIETATS PRE-DEMOCRATICAS I QUE TRACTEN D'APROFITAR LA FUNCIONALITAT SOCIAL I INDIVIDUAL DE LA PROVISION CULTURAL I D'altra banda SÓN CONSEQÜÈNCIA TAMBIEN DEL PATRIMONI VALORATIU QUE DES DE LA ILUSTRACION INCORPORA EL "DRET A LA CULTURA" COM UN DELS DRETS DE L'HOME EN LES SOCIETATS OCCIDENTALS I QUE ALMENYS A EUROPA CONSTITUEIX UN MES DELS PILARS DE L'ESTAT DEL BENESTAR. L'ENFOCAMENT TRADICIONAL DE LA ECONOMIA DE L'ART I LA CULTURA, EN ESTE AMBITO, I TAL COM REPASSA SUCCINTAMENT EL TEXT, S'HA LIMITAT A DISCUTIR ELS ARGUMENTS EN FAVOR O EN CONTRA DE LA INTERVENCION PUBLICA PERÒ LA LITERATURA HABITUAL NO HA TRACTAT LES VARIABLES QUE DETERMINEN L'OFERTA DE LES POLITICAS CULTURALS PER PART DELS SEUS RESPONSABLES POLITICOS. DES DE PERSPECTIVA S'ELABORA UN MODEL DE INTERPRETACION DE LES POLITICAS CULTURALS QUE CONSISTEIX EN UNA CLASIFICACION A partir de LA DEFINICION TEORICA DE LA INTENCIONALITAT DE LES POLITICAS CULTURALS A TRAVES DELS SEUS BENEFICIARIS. PER A DETECTAR ESTA INTENCIONALITAT S'ESTABLEIXEN CORRELACIONS PLAUSIBLES ENTRE ELS BENEFICIARIS I LES FORMES DE INTERVENCION (ESTADI DEL PROCÉS DE PRODUCCION E