Oferta formativa, mercat laboral i perfils professionals

Rausell Köster, Pau Cabañés Martínez, Francesc Revert Roldán, Ximo

PH 54 (2005). Especial Monográfico: Patrimonio y empleo.

Els autors analitzen, en primer lloc, el perfil professional dels gestors de patrimoni cultural, per considerar que, donades les característiques de l'activitat de la gestió patrimonial a Espanya i les actuals discussions sobre la inserció universitària de la gestió cultural, es tracta d'un cas paradigmàtic de les dificultats que comporta definir al nostre país l'oferta formativa, el mercat laboral i els perfils professionals vinculats al sector cultural. En segon terme, i seguint el model de les tres categories aportat per X. Greffe, tracten d'acostar-se a l'estructura i composició percentual del mercat laboral lligat al patrimoni a Espanya. La principal dificultat per a aquesta tasca...

Els autors analitzen, en primer lloc, el perfil professional dels gestors de patrimoni cultural, per considerar que, donades les característiques de l'activitat de la gestió patrimonial a Espanya i les actuals discussions sobre la inserció universitària de la gestió cultural, es tracta d'un cas paradigmàtic de les dificultats que comporta definir al nostre país l'oferta formativa, el mercat laboral i els perfils professionals vinculats al sector cultural. En segon terme, i seguint el model de les tres categories aportat per X. Greffe, tracten d'acostar-se a l'estructura i composició percentual del mercat laboral lligat al patrimoni a Espanya. La principal dificultat per a aquesta tasca radica en la pràctica absència de dades i investigacions fiables. Seguidament s'apunten algunes possibilitats de creixement en l'ocupació, molt relacionades amb les polítiques públiques i el turisme cultural. Finalment, repassen les característiques de l'oferta formativa en l'àmbit de la gestió patrimonial.

No. 54, pp. 48-54

Una aproximació al turisme urbà. El valor de la ciutat empaquetada en el cas de València..

Rausell-Köster, Pau Marco Serrano, Francisco

Aquest treball tracta de desenvolupar un nou concepte útil per a analitzar el fenomen del turisme urbà: la ciutat empaquetada; a) com a catàleg sintètic de l'oferta turística de les ciutats, b) com a element prescriptor de la demanda i c) configurador de la imatge de la ciutat. Aquest concepte tracta de lligar les connexions entre les estratègies de residents, planificadors i agents privats. Analitza també el fenomen emergent del turisme urbà, a més de proposar una aproximació quantitativa al concepte de la “ciutat empaquetada” a través del mètode de la valoració contingent aplicat a València. Per a això proposa una anàlisi de la recent configuració de la ciutat de València com a destí urbà.

No 2. Pp: 9-34

Reahabilitación, patrimono y participación.

Sanchez, E. Rausell, P. (Editors)

Diversos textos de diversos autores sobre los interrogantes que plantej la rehabilitación del patrimonio

Turisme, cultura i competitivitat urbana: El cas de la ciutat de valència.

Carrasco Arroyo, Salvador Rausell-Köster, Pau

Les actuacions públiques en matèria de desenvolupament urbà passen per redefinir les estratègies de sectors tan importants com el cultural i el turístic, no obstant això, aquests canvis en les polítiques públiques porten parelles unes conseqüències econòmiques i socials per a la ciutat. En aquest treball es mostra la política duta a terme a la ciutat de València i com una estratègia de modernització de la ciutat ha modificat els referents culturals generant competitivitat entre l'oferta turística urbana.

Pp. 8

Anotacions i eines per a l'anàlisi de la realitat cultural local

Rausell-Köster, Pau Martínez-Tormo, José

Anotacions i eines per a l'anàlisi de la realitat cultural local.

El marc local s'ha convertit en l'escenari més rellevant per a la implementació de la política cultural. En primer lloc cal tindre constància que l'àmbit municipal és realment l'espai significativament pròxim a les necessitats i demanda dels ciutadans, per la qual cosa resulta l'espai idoni de presa de decisions col·lectives per a resoldre aquestes demandes. De fet, la construcció de les polítiques culturals a l'Espanya contemporània s'estructura a partir del “gran esforç de l'administració local, generadora del gruix de la despesa cultural de les administracions públiques”, que “té els seus orígens en els governs locals nascuts de les primeres eleccions municipals democràtiques en 1979,...

El marc local s'ha convertit en l'escenari més rellevant per a la implementació de la política cultural. En primer lloc cal tindre constància que l'àmbit municipal és realment l'espai significativament pròxim a les necessitats i demanda dels ciutadans, per la qual cosa resulta l'espai idoni de presa de decisions col·lectives per a resoldre aquestes demandes. De fet, la construcció de les polítiques culturals a l'Espanya contemporània s'estructura a partir del “gran esforç de l'administració local, generadora del gruix de la despesa cultural de les administracions públiques”, que “té els seus orígens en els governs locals nascuts de les primeres eleccions municipals democràtiques en 1979, que van apostar per la cultura i la recuperació del carrer com a espai festiu col·lectiu”.

Pp. 25

El revés de la cultura. Deu anys d'economia de la cultura a València .

Rausell-Köster, Pau

Entre les aportacions més destacades d'Unamuno figura la distinció entre història i intrahistoria. Respecte a la primera, l'intel·lectual basc incorporava poques novetats a les ja conegudes en el seu moment sobre l'expressió temporal dels esdeveniments que havien forjat l'esdevenir de la humanitat. No obstant això, en les seves reflexions sobre els fets culturals, sincrònicament explicitats, introduïa un matís important: la relació dels petits fets que conformen la cultura d'un poble. Sobre aquest concepte del rector de Salamanca, els exegetes han passat gairebé de puntetes, encara a pesar que en el seu moment va servir perquè alguns historiadors marxistes l'apliquessin a la seva dialèctica...

Entre les aportacions més destacades d'Unamuno figura la distinció entre història i intrahistoria. Respecte a la primera, l'intel·lectual basc incorporava poques novetats a les ja conegudes en el seu moment sobre l'expressió temporal dels esdeveniments que havien forjat l'esdevenir de la humanitat. No obstant això, en les seves reflexions sobre els fets culturals, sincrònicament explicitats, introduïa un matís important: la relació dels petits fets que conformen la cultura d'un poble. Sobre aquest concepte del rector de Salamanca, els exegetes han passat gairebé de puntetes, encara a pesar que en el seu moment va servir perquè alguns historiadors marxistes l'apliquessin a la seva dialèctica pròpia de la història i fins i tot uns altres el rebategessin amb un terme diferent, però semblant en el seu contingut: el de microhistòria.

El ecomuseu: Al voltant de Sant Jeroni de Cotalbal

Rausell Köster, Pau

La falzia, la veu dels pobles silenciosos.

Des de l'arribada del capitalisme i amb l'extensió de l'economia de mercat, tenim una sèrie d'institucions, normes i procediments que determinen que es pot fer amb tota una sèrie de recursos, artefactes i bens. La institució de la propietat privada, fonamentada en tot un seguit de corpus jurídic i d'un eficaç aparell coercitiu, permet que li siguen atribuits a una persona física o jurídica els drets de propietat d'un determinat bé i aquest en l'exercici de la seua llibertat individual i la seua autonomia i dins de l'espai que dibuixa la “legalitat” pot fer d'eixe bé el que vullga; consumir-ho, regalar-ho, vendre-ho. La filosofia econòmica, ja des de la coneguda faula de Mandeville...

Des de l'arribada del capitalisme i amb l'extensió de l'economia de mercat, tenim una sèrie d'institucions, normes i procediments que determinen que es pot fer amb tota una sèrie de recursos, artefactes i bens. La institució de la propietat privada, fonamentada en tot un seguit de corpus jurídic i d'un eficaç aparell coercitiu, permet que li siguen atribuits a una persona física o jurídica els drets de propietat d'un determinat bé i aquest en l'exercici de la seua llibertat individual i la seua autonomia i dins de l'espai que dibuixa la “legalitat” pot fer d'eixe bé el que vullga; consumir-ho, regalar-ho, vendre-ho. La filosofia econòmica, ja des de la coneguda faula de Mandeville (1670-1733), ens assegura que tots perseguint el nostre benefici particular arribaren a obtenir el màxim benefici col·lectiu (Así pués cada parte estaba llena de vicios, pero todo el conjunto era un paraiso), que ja s'encarrega la “mà invisible” d'assignar el recursos de manera adient.

Les polítiques culturals a Europa: el cas espanyol

Rausell-Köster, Pau

Les polítiques culturals a Europa: el cas espanyol.

Les primeres intervencions públiques en la vida cultural, més enllà del mecenatge de la Corona, s'inicien a Espanya en el segle XVIII. L'esperit il·lustrat que envolta als monarques de la nova dinastia borbònica inspira la posada en marxa de grans institucions culturals (Reials Acadèmies, Biblioteca Real i Teatre Real). Aquestes iniciatives s'emmarquen en el convenciment il·lustrat del paper de l'educació i la cultura per a promoure el progrés econòmic i social.

Pp. 42

Per un nou contracte cívic en política cultural.

Rausell Köster, Pau

En les últimes dècades un dels arguments legitimadors de les polítiques culturals ha sigut que la cultura s'ha convertit en un recurs econòmic, per la qual cosa moltes vegades davant la dificultat intrínseca de debatre al voltant de la pertinència, bondat o eficàcia de les polítiques culturals el discurs econòmic es converteix en l'argument definitiu que les impulsa. Sens dubte resulta correcte atribuir a la perspectiva econòmica el fet d'allunyar-nos d'aproximacions hermenèutiques a la cultura, que impossibilitaven qualsevol debat social al marge dels experts il·luminats i per tant ha permés una racionalització evident de la intervenció pública en el camp de la cultura.

Pp.9