Les polítiques culturals a Europa: el cas espanyol

Rausell-Köster, Pau

Les polítiques culturals a Europa: el cas espanyol.

Les primeres intervencions públiques en la vida cultural, més enllà del mecenatge de la Corona, s'inicien a Espanya en el segle XVIII. L'esperit il·lustrat que envolta als monarques de la nova dinastia borbònica inspira la posada en marxa de grans institucions culturals (Reials Acadèmies, Biblioteca Real i Teatre Real). Aquestes iniciatives s'emmarquen en el convenciment il·lustrat del paper de l'educació i la cultura per a promoure el progrés econòmic i social.

Pp. 42

Per un nou contracte cívic en política cultural.

Rausell Köster, Pau

En les últimes dècades un dels arguments legitimadors de les polítiques culturals ha sigut que la cultura s'ha convertit en un recurs econòmic, per la qual cosa moltes vegades davant la dificultat intrínseca de debatre al voltant de la pertinència, bondat o eficàcia de les polítiques culturals el discurs econòmic es converteix en l'argument definitiu que les impulsa. Sens dubte resulta correcte atribuir a la perspectiva econòmica el fet d'allunyar-nos d'aproximacions hermenèutiques a la cultura, que impossibilitaven qualsevol debat social al marge dels experts il·luminats i per tant ha permés una racionalització evident de la intervenció pública en el camp de la cultura.

Pp.9

Xarxa i mercat

Rausell-Köster, Claudia Rausell-Köster, Pau

Red y mercado. El debate sobre la cultura de la imagen..

Internet, com els salts tecnològics precedents, ha desencadenat el mateix fenomen social, idèntica proliferació de polèmiques i discursos trobats que en el seu moment van despertar artefactes com el ferrocarril, el telègraf o la televisió. L'eufòria davant el que és encara projecte s'enfronta de nou a la por al desconegut. I amb tota probabilitat, igual que va succeir en ocasions anteriors, l'avenir ni s'alineï amb els endevins de les catàstrofes ni amb els entusiastes de futurs perfectes.

Pp. 19

Democracia, información y mercado. Propuestas para democratizar el control de la realidad

Rausell Köster, Claudia Rausell Köster, Pau

Arran de l'augment de notícies d'interès humà en detriment de les notícies d'interès social, aquest assaig subratlla la inadequació de la informació dels mitjans de comunicació a les necessitats comunicatives del sistema democràtic. Tracta d'explicitar alguna de les contradiccions que hi ha entre les necessitats del sistema democràtic i el resultat de la producció real d'informació en un entorn de mercat. Denuncia no només el fet de convertir en culebró la realitat mediàtica, sinó també la il·legitimitat del poder polític que ara com ara exerceixen els mitjans, i proposa fer que el consumidor informatiu participi en la concepció de la realitat social que el mitjà proposa. Per això, planteja...

Arran de l'augment de notícies d'interès humà en detriment de les notícies d'interès social, aquest assaig subratlla la inadequació de la informació dels mitjans de comunicació a les necessitats comunicatives del sistema democràtic. Tracta d'explicitar alguna de les contradiccions que hi ha entre les necessitats del sistema democràtic i el resultat de la producció real d'informació en un entorn de mercat. Denuncia no només el fet de convertir en culebró la realitat mediàtica, sinó també la il·legitimitat del poder polític que ara com ara exerceixen els mitjans, i proposa fer que el consumidor informatiu participi en la concepció de la realitat social que el mitjà proposa. Per això, planteja la necessitat de diversificar l'oferta informativa i definir la notícia d'interès social. Finalment, amb l'arribada de les noves tecnologies alerta sobre la importància creixent dels nous mediadors socials i apunta cap al consum ideològic com a possible mode de participació social.

Cultura y Producción Simbólica en la Comunidad Valenciana. Un análisis sectorial e implicaciones territoriales.

Rausell-Köster, Pau Carrasco Arroyo. Salvador

En aquest treball tracten de dibuixar una descripció de les característiques y el posicionament d’una part d’eixe difús conjunt de la producció simbòlica que és la cultura, entesa en el nostre cas, d’una manera molt restringida, i com esta es manifesta sobre el territori de la Comunitat de Valenciana. Al punt 2 tractem d’aproximar-nos a la dimensió quantitativa en termes de ocupació i renda. El punt 3 el nostre anàlisi ubica les dimensions territorials erga-intra (és a dir ña jerarquia dels sistemes culturals locals a la Comunitat Valenciana y erga-extra (respecte a altres espais territorials). A continuació, en els punts 4, 5 y 6 tractem de descriure els trets més característics i...

En aquest treball tracten de dibuixar una descripció de les característiques y el posicionament d’una part d’eixe difús conjunt de la producció simbòlica que és la cultura, entesa en el nostre cas, d’una manera molt restringida, i com esta es manifesta sobre el territori de la Comunitat de Valenciana. Al punt 2 tractem d’aproximar-nos a la dimensió quantitativa en termes de ocupació i renda. El punt 3 el nostre anàlisi ubica les dimensions territorials erga-intra (és a dir ña jerarquia dels sistemes culturals locals a la Comunitat Valenciana y erga-extra (respecte a altres espais territorials). A continuació, en els punts 4, 5 y 6 tractem de descriure els trets més característics i diferenciadors dels distints sectors culturals, per a passar al punt 7 en el que oferim un explicació sobre el paper jugat per les polítiques culturals en la configuració dels sectors. Finalment oferim algunes conclusions.

Economia de la llengua.

Rausell-Köster, Pau

Que la ciència econòmica considere la llengua com a subjecte d’estudi exigeix, almenys, una breu introducció. És habitual des de ja fa alguns anys que des d’altres ciències socials, i fins i tot des dels vessants més crítics de la mateixa Economia, es llance l’acusació de l’imperialisme del paradigma econòmic. L’Economia, rebutjada ja, primerament com a mística de l’edat contemporània amb la dissolució marxista, després desacreditada com a ungüent tecnocràtic amb les dificultats del keynesianisme, i finalment avorrida de les prosaiques misèries del mercat, cercava nous camps de conreu. L’Econometria, economia de la salut i l’educació, teoria de jocs, economia de la justícia i el crim,...

Que la ciència econòmica considere la llengua com a subjecte d’estudi exigeix, almenys, una breu introducció. És habitual des de ja fa alguns anys que des d’altres ciències socials, i fins i tot des dels vessants més crítics de la mateixa Economia, es llance l’acusació de l’imperialisme del paradigma econòmic. L’Economia, rebutjada ja, primerament com a mística de l’edat contemporània amb la dissolució marxista, després desacreditada com a ungüent tecnocràtic amb les dificultats del keynesianisme, i finalment avorrida de les prosaiques misèries del mercat, cercava nous camps de conreu. L’Econometria, economia de la salut i l’educació, teoria de jocs, economia de la justícia i el crim, economia ecològica, economia de la família, l’onanisme matemàtic, etc. són algunes de les fugides cap endavant i alguns dels atzucacs on acaba malfiada la ciència d’Smith. Dos-cents cinquanta anys han estat suficients per a convertir l’Economia, quasi la més jove de les ciències, en una vella dama decadent. Semblava que no s’atreviria amb les paraules majors de l’Art, l’Estètica, la Cultura, la Llengua…, però ho ha fet (p. ex. Frey, 2000; Towse i Khakee, 1992; Mosseto, 1993; Trimarchi, 1993; Bretton,1999). Potser, com afirma l’economista David Levy: “Linguistics may be the last of the social sciences to avoid the rational choice approach”. Amb tot i això, ell mateix descriu com Adam Smith, fa més de dos segles, les interaccions entre llengua i economia: “[Smith’s] argument in Wealth of Nations is that trade and language are two aspects of the same process; humans trade because we have language, nonhumans do not trade because they do not”.

Pp. 15

Xarxa i producció simbòlica

Rausell-Köster, Claudia Rausell-Köster, Pau

El debate sobre la cultura de la imagen.

Ens trobem en un món que no és més (ni menys) que un bon cocktail d'informació i matèria. No obstant això les Ciències Socials no s'han caracteritzat per la seua profusió a atendre les implicacions d'aquesta essencial divisió de la realitat. La sociologia és la ciència, que a partir dels treballs de Bourdieu més ha treballat el concepte de capital simbòlic. Des de l'economia, no obstant això les diferenciacions entre béns simbòlics (o informacionals) i béns materials no ha mostrat ser de massa utilitat més que per a algunes subdisciplines marginals com l'Economia de la Cultura, la Economia de la Comunicació o la més recent Netnomics.

Pp. 15

New employment opportunities in the culture sector. The experience of the case of the museums of San Juan (Argentina) and the management of Musical Societies in Valencia..

Arredondo, Jorge Rausell-Köster, Pau Carrasco Arroyo, Salvador Fombuena Borràs, Enric

It is no secret to note that cultural activities, in western and developed societies, constitute a sector of growing demand with strong implications on the quality of life of citizens, and increasingly, with a greater economic impact in terms of income and employment. Even cultural policy has become another dimension of development strategies. So in Ibero-America is generating a whole process of reflection on the importance of culture and so much cultural policies. Culture generates meaning and significance, and shapes identities. But so is welfare and wealth, and is a dynamizing activity of the economy. In addition, it has a key role in the endogenous development processes, based on the...

It is no secret to note that cultural activities, in western and developed societies, constitute a sector of growing demand with strong implications on the quality of life of citizens, and increasingly, with a greater economic impact in terms of income and employment. Even cultural policy has become another dimension of development strategies. So in Ibero-America is generating a whole process of reflection on the importance of culture and so much cultural policies. Culture generates meaning and significance, and shapes identities. But so is welfare and wealth, and is a dynamizing activity of the economy. In addition, it has a key role in the endogenous development processes, based on the own potentialities of the nations and regions. From this point of view, the culture should not be linked only to the own dynamic markets, but also in a fundamental way, the development policies. Although they are not yet in any case differentiated sectors for accounting purposes (in terms of national accounts), some studies suggest that a generic definition of "culture and leisure" could already account for more than 3 or 4% of GDP in countries such as Spain.

No. 38-39, pp.149-166.

Una anàlisi de la gestió de l'IVAM.

Rausel-Köster, Pau

L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) és una de les institucions més significatives de l'espai cultural de la Comunitat Valenciana. El seu paper com a museu d'Art Modern constitueix avui dia una de les referències més importants en la realitat museística nacional. La consistència del seu projecte, la seva repercussió i la seva consolidació en un espai de temps relativament curt han cridat l'atenció dels especialistes. El fet que sorgeixi a partir d'una iniciativa del sector públic i en un espai relativament perifèric quant a la forta concentració i centralització que viu el panorama artístic mundial, li confereix una singularitat especial que exigeix una certa atenció a les seves pautes...

L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) és una de les institucions més significatives de l'espai cultural de la Comunitat Valenciana. El seu paper com a museu d'Art Modern constitueix avui dia una de les referències més importants en la realitat museística nacional. La consistència del seu projecte, la seva repercussió i la seva consolidació en un espai de temps relativament curt han cridat l'atenció dels especialistes. El fet que sorgeixi a partir d'una iniciativa del sector públic i en un espai relativament perifèric quant a la forta concentració i centralització que viu el panorama artístic mundial, li confereix una singularitat especial que exigeix una certa atenció a les seves pautes de gestió.

Pp. 41-63