Visita d'estudi en Nord Pas de Calais Region, 19-21 d'octubre 2015

La regió Nord-Pas de Calais ha estat invertint de manera força massiva en cultura durant els darrers anys (52 milions d'euros el 2014 - 3a regió a França), malgrat que està per sota de la mitjana nacional en termes d'ocupació, PIB per càpita i nombre de persones que guanyen prou per pagar un impost sobre la renda. Per tant, la cultura es veu realment com un motor del desenvolupament regional aquí. Aquesta visita d'estudi al Nord-Pas de Calais tenia com a objectiu explorar les dinàmiques territorials al voltant de dos projectes culturals emblemàtics de la regió a l'àrea d'Euralens: 1) El museu Louvre-Lens, una inversió cultural a gran escala 2) L'etiquetatge UNESCO de la conca...

La regió Nord-Pas de Calais ha estat invertint de manera força massiva en cultura durant els darrers anys (52 milions d'euros el 2014 - 3a regió a França), malgrat que està per sota de la mitjana nacional en termes d'ocupació, PIB per càpita i nombre de persones que guanyen prou per pagar un impost sobre la renda. Per tant, la cultura es veu realment com un motor del desenvolupament regional aquí. Aquesta visita d'estudi al Nord-Pas de Calais tenia com a objectiu explorar les dinàmiques territorials al voltant de dos projectes culturals emblemàtics de la regió a l'àrea d'Euralens: 1) El museu Louvre-Lens, una inversió cultural a gran escala 2) L'etiquetatge UNESCO de la conca minera. L'objectiu principal era entendre com s'havien implantat aquestes dues iniciatives i com les dinàmiques locals van agafar el relleu per impulsar projectes en benefici del desenvolupament territorial. Un altre aspecte clau a explorar va ser el vincle entre els locals i el projecte Louvre-Lens, que es pot veure com un objecte "estranger" a aquest territori. La qüestió dels impactes també estava a l'agenda: s'espera que un projecte d'aquesta envergadura contribueixi a resultats quantificables en termes de desenvolupament local. Els aspectes clau per a l'èxit de la iniciativa van ser: – Fort impuls polític per facilitar la implantació del Louvre-Lens amb les primeres discussions el 2004. - Inversió cultural a gran escala: un "xoc cultural" – Valorització dels béns territorials – patrimoni cultural per impulsar l'atractiu territorial – Cultivar la propietat local d'aquests dos projectes emblemàtics. – Euralens: enllaçar enfocaments contrastats mitjançant l'etiquetatge de projectes locals. Potser el que és més important, l'enfocament ha estat fortament participatiu: mitjançant tallers, esdeveniments ad hoc. Tot el projecte de regeneració territorial és encara incipient en molts aspectes, amb només dues onades de projectes etiquetats a través d'Euralens i una tercera que s'apropa, per exemple. El desenvolupament del lloc UNESCO de la conca minera també està en marxa per a una articulació intel·ligent d'una oferta turística integral. Tanmateix, ha donat resultats significatius pel que fa a la participació local, amb 1/6 de visitants del Louvre Lens procedents de la zona d'Euralens, 1/2 de la regió i 1/4 de visitants internacionals. En total, 2 milions de persones ja han visitat el Louvre Lens des de la seva obertura el desembre de 2012 (uns 500.000 l'any). El seguiment dels impactes tindrà un paper important en els desenvolupaments futurs. Això s'ha identificat com una prioritat per al Louvre-Lens, a través d'una associació amb l'INSEE (institut nacional d'estadística) per tal de fer un seguiment 25 indicadors clau al voltant del Louvre-Lens anualment.

La cultura com a factor d'innovació socioeconòmica en el medi rural El cas del clúster d'artesania artística de La Città Europea dei Mestieri d’Art (CITEMA).

Abeledo Sanchis, Raúl Coll Serrano, Vicente Rausell-Köster, Pau

Les activitats culturals i creatives constitueixen un factor de creixent rellevància per al desenvolupament dels territoris. La competitivitat en temps de globalització requereix de polítiques públiques que impulsin la innovació social i econòmica. Aquest fenomen posiciona a la cultura i a la creativitat en el centre de les estratègies de desenvolupament regional i local. Les organitzacions i els agents culturals es revelen així com promotors de la innovació de primer ordre. El món rural no és aliè a aquesta dinàmica, si bé compta amb les seves pròpies especificitats. L'emprenedoria cultural en relació amb un clúster d'artesania artística a la Vall de Chiana (Toscana, Itàlia) ens serveix...

Les activitats culturals i creatives constitueixen un factor de creixent rellevància per al desenvolupament dels territoris. La competitivitat en temps de globalització requereix de polítiques públiques que impulsin la innovació social i econòmica. Aquest fenomen posiciona a la cultura i a la creativitat en el centre de les estratègies de desenvolupament regional i local. Les organitzacions i els agents culturals es revelen així com promotors de la innovació de primer ordre. El món rural no és aliè a aquesta dinàmica, si bé compta amb les seves pròpies especificitats. L'emprenedoria cultural en relació amb un clúster d'artesania artística a la Vall de Chiana (Toscana, Itàlia) ens serveix per a il·lustrar i analitzar aquestes i altres qüestions. Per a això, recorrem als principals resultats generats pel projecte: la promoció del sector artesanal i de la mobilitat artística, la projecció internacional del territori, la sensibilització i dinamització social i la millora de la coordinació institucional a través de l'establiment d'accions en xarxa.

No 20, pp: 73-103

Estimació de l'impacte econòmic dels museus a través de les noves tecnologies de la informació: el cas del museu d'energia tèrmica.

Pau Rausell-Köster, Raul Abeledo-Sanchís, Vicente Coll-Serrano

Cada vegada és més necessari posar en relleu el potencial de la cultura com a motor del desenvolupament econòmic i la seua capacitat per a generar ingressos i crear ocupació. Per aquest motiu, en aquest treball s’avalua l’impacte econòmic del museu Ena.Tèrmica sobre el territori en el qual se situa, Ponferrada (Comunitat de Castella i Lleó, Espanya). Per a aconseguir aquest objectiu, l’estimació dels diferents tipus d’efectes necessaris per a determinar l’impacte de les activitats econòmiques vincules a l’existència d’Ena.Tèrmica es realitza, sobre la base de la metodologia de les Taules Input-Output, mitjançant l’eina Impactrimonio, una aplicació implementada sobre una plataforma web. Els...

Cada vegada és més necessari posar en relleu el potencial de la cultura com a motor del desenvolupament econòmic i la seua capacitat per a generar ingressos i crear ocupació. Per aquest motiu, en aquest treball s’avalua l’impacte econòmic del museu Ena.Tèrmica sobre el territori en el qual se situa, Ponferrada (Comunitat de Castella i Lleó, Espanya). Per a aconseguir aquest objectiu, l’estimació dels diferents tipus d’efectes necessaris per a determinar l’impacte de les activitats econòmiques vincules a l’existència d’Ena.Tèrmica es realitza, sobre la base de la metodologia de les Taules Input-Output, mitjançant l’eina Impactrimonio, una aplicació implementada sobre una plataforma web. Els resultats obtinguts indiquen que entre les activitats del museu i els fluxos de demanda desplegats per l’efecte arrossegue dels visitants es va generar, entre els anys 2011 i 2012, un increment de la producció de més de 15 milions d’euros, un increment de les rendes de la població de quasi 10 milions d’euros i un augment de l’ocupació de 327 ocupacions.

Estimación del impacto económico de los museos a través de las nuevas tecnologías de la información: el caso del museo Ene.Térmica.

Coll-Serrano, Vicente; Rausell-Kóster, P.; Abeledo-Sanchis, R.

Cada vez es más necesario poner de relieve el potencial de la cultura como motor del desarrollo económico y su capacidad para generar ingresos y crear empleo. Por este motivo, en este trabajo se evalúa el impacto económico del museo Ene.Térmica sobre el territorio en el que se ubica, Ponferrada (Comunidad de Castilla y León, España). Para lograr este objetivo, la estimación de los distintos tipos de efectos necesarios para determinar el impacto de las actividades económicas vinculas a la existencia de Ene.Térmica se realiza, en base a la metodología de las Tablas Input-Output, mediante la herramienta Impactrimonio, una aplicación implementada sobre una plataforma web. Los resultados...

Cada vez es más necesario poner de relieve el potencial de la cultura como motor del desarrollo económico y su capacidad para generar ingresos y crear empleo. Por este motivo, en este trabajo se evalúa el impacto económico del museo Ene.Térmica sobre el territorio en el que se ubica, Ponferrada (Comunidad de Castilla y León, España). Para lograr este objetivo, la estimación de los distintos tipos de efectos necesarios para determinar el impacto de las actividades económicas vinculas a la existencia de Ene.Térmica se realiza, en base a la metodología de las Tablas Input-Output, mediante la herramienta Impactrimonio, una aplicación implementada sobre una plataforma web. Los resultados obtenidos indican que entre las actividades del museo y los flujos de demanda desplegados por el efecto arrastre de los visitantes se generó, entre los años 2011 y 2012, un incremento de la producción de más de 15 millones de euros, un incremento de las rentas de la población de casi 10 millones de euros y un aumento de la ocupación de 327 empleos.

Espacios: Para la Innovación, la Creatividad y la Cultura

Chema Segovia, Ramon Marrades, Pau Rausell Köster, Raül Abeledo

Aquesta publicació recull les reflexions de la unitat de recerca Econcult en el marc del projecte europeu 3C4 Incubators. Centrada en les relacions d'interdependència que es donen entre els espais, la innovació, la creativitat i la cultura, es presenta com un cos teòric que fila i posa en relació diferents tendències i plantejaments, que al seu torn són il·lustrats a través d'una àmplia selecció internacional de 48 casos d'estudi de diferent orientació i procedència. Per evitar l'ànim de construir un discurs tancat, cada apartat es clou amb la participació d'una veu convidada, que desenvolupa des de la seua experiència acadèmica o professional una part dels temes tractats, de manera que...

Aquesta publicació recull les reflexions de la unitat de recerca Econcult en el marc del projecte europeu 3C4 Incubators. Centrada en les relacions d'interdependència que es donen entre els espais, la innovació, la creativitat i la cultura, es presenta com un cos teòric que fila i posa en relació diferents tendències i plantejaments, que al seu torn són il·lustrats a través d'una àmplia selecció internacional de 48 casos d'estudi de diferent orientació i procedència. Per evitar l'ànim de construir un discurs tancat, cada apartat es clou amb la participació d'una veu convidada, que desenvolupa des de la seua experiència acadèmica o professional una part dels temes tractats, de manera que contribueix a ampliar el marc de cada capítol i a deixar el discurs previ entreobert.

Noticia en prensa de su presentación

Reutilització d’infraestructures obsoletes: el cas del llit del Guadalmedina

En aquest treball presentem un procés urbà que fomentarà els beneficis d’una infraestructura obsoleta a través de l’ús públic, que funciona com a catalitzador de la revitalització econòmica. El riu Guadalmedina, a Màlaga (Espanya), és un riu sec que divideix la ciutat en dues parts. Els arquitectes van elaborar plans per a recuperar aquesta zona com a espai públic. Els polítics van convocar audiències. Els editorialistes van escriure apassionats comentaris. Però tot el que van planejar era massa costós i no es va fer res durant dècades. El model obert d’ús públic del Guadalmedina que es presenta en aquesta proposta és un exemple de les noves formes d’intervenció urbana en un context...

En aquest treball presentem un procés urbà que fomentarà els beneficis d’una infraestructura obsoleta a través de l’ús públic, que funciona com a catalitzador de la revitalització econòmica. El riu Guadalmedina, a Màlaga (Espanya), és un riu sec que divideix la ciutat en dues parts. Els arquitectes van elaborar plans per a recuperar aquesta zona com a espai públic. Els polítics van convocar audiències. Els editorialistes van escriure apassionats comentaris. Però tot el que van planejar era massa costós i no es va fer res durant dècades. El model obert d’ús públic del Guadalmedina que es presenta en aquesta proposta és un exemple de les noves formes d’intervenció urbana en un context caracteritzat per les dificultats per a realitzar grans intervencions que suposen un gran esforç inversor. Pertany a l’òrbita de les noves tendències d’intervenció urbanística basades en la creació de nous espais d’oportunitat social, d’alt impacte, alta efectivitat i baixos pressupostos. Suposa la mobilització dels recursos infrautilitzats de la ciutat, en aquest cas el Guadalmedina i tota la seua àrea d’influència, la intel·ligència urbana i les oportunitats per a generar nous recursos per al desenvolupament econòmic i el gaudi social. L’activació d’aquests recursos com a efectes multiplicadors no sols implica una renovació física, sinó també, la generació de noves activitats per a dinamitzar l’economia local i la societat civil. La integració dels projectes urbans en l’economia local és positiva en tots els sentits possibles: genera oportunitats per a la posada en marxa de noves activitats que fomenten el comerç local, noves activitats d’atracció turística i la reutilització de les capacitats existents a la ciutat. L’estratègia de Guadalmedina que propose es basa en les següents proposicions (i) No esperar més per a gaudir de la ciutat. (ii) Mantindre, facilitar i potenciar els usos existents. (iii) Sense construir en el llit del riu. (iv) Acostar la ciutat al riu. (v) Implicació veïnal. (vaig veure) Unir mar, muntanya i ciutat. (vii) Recuperar l’Albereda (Carrer Major que creua el Guadalmedina) com a saló urbà. (viii) Fomentar la identitat dels ciutadans amb el Guadalmedina. (ix) Treballar aigües avall.

Economía y artes escénicas

Pau Rausel

LIBRO BLANCO DE LA ACADEMIA DE LAS ARTES ESCÉNICAS DE ESPAÑA.

Més de 20 anys d'investigació ens porta a afirmar, sense cap lloc a dubtes, que la densitat de les activitats culturals d'un determinat territori –entre elles les relacionades amb les arts escèniques–, transformen la capacitat de desenvolupament d'aquest, i això es produeix a través dels complexos i sofisticats vincles entre la cultura i el sistema socioeconòmic. Aquestes relacions van molt més allà del simple efecte multiplicador econòmic que ja ha sigut fefaentment constatat en nombrosos estudis de festivals o temporades estables de teatre. Amb aproximacions més complexes hem constatat també efectes transformadors en el capital social i la seua interacció amb el capital humà, en la...

Més de 20 anys d'investigació ens porta a afirmar, sense cap lloc a dubtes, que la densitat de les activitats culturals d'un determinat territori –entre elles les relacionades amb les arts escèniques–, transformen la capacitat de desenvolupament d'aquest, i això es produeix a través dels complexos i sofisticats vincles entre la cultura i el sistema socioeconòmic. Aquestes relacions van molt més allà del simple efecte multiplicador econòmic que ja ha sigut fefaentment constatat en nombrosos estudis de festivals o temporades estables de teatre. Amb aproximacions més complexes hem constatat també efectes transformadors en el capital social i la seua interacció amb el capital humà, en la capacitat d'innovació i en la propensió a l'emprenedoria

Taula redona. Una nova ràdio televisió púlbica valenciana.

Rausell Köster, Pau

El Consell Valencià de Cultura, mogut per la proposta de la Comissió de Promoció Cultural, amb tot el que hem exposat, va considerar encertat convocar una taula redona per tal de conèixer de font directa les valoracions que els agents socials, econòmics, professionals i universitaris feien de la possible constitució d’una nova radiotelevisió publica valenciana, i el 27 de novembre de 2014 es va celebrar a la seu institucional

Labhuir: una proposta experimental per als usos del territori. El cas de la platja de l'Auir

Julio Montagut Marqués, Ramón Marrades Sempere, Pau Rausell Köster

Medi ambient i desenvolupament territorial segón congrés Universitat de València-Instituts d'Estudis Comarcals.

Les intervencions sobre el patrimoni natural generen efectes econòmics, socials, ambientals i culturals sobre el territori. El model convencional d’ocupació dels primers quilòmetres de costa per a usos turístics ha resultat ser tremendament depredador encara que el turisme de “sol i platja”, malgrat els discursos permanent sobre l’esgotament del model, encara conserva un atractiu molt elevat per a la demanda. En aquest context cal situar l’existència de la platja de l’Auir, en el municipi de Gandia, una platja “urbanitzable” encara que, per diverses raons, encara no urbanitzada i que molt recentment s’ha convertit en objecte de debat per la convocatòria d’un concurs d’idees sobre els...

Les intervencions sobre el patrimoni natural generen efectes econòmics, socials, ambientals i culturals sobre el territori. El model convencional d’ocupació dels primers quilòmetres de costa per a usos turístics ha resultat ser tremendament depredador encara que el turisme de “sol i platja”, malgrat els discursos permanent sobre l’esgotament del model, encara conserva un atractiu molt elevat per a la demanda. En aquest context cal situar l’existència de la platja de l’Auir, en el municipi de Gandia, una platja “urbanitzable” encara que, per diverses raons, encara no urbanitzada i que molt recentment s’ha convertit en objecte de debat per la convocatòria d’un concurs d’idees sobre els potencials models d’ús d’aquest espai territorial. En aquest treball plantegem algunes de les reflexions derivades d’una de les idees participants en aquest concurs amb el lema LABHUIR.

versión manuscrito