Cultural attitudes and tourist destination prescription.

Pardo-García, C Coll-Serranoa, V Rausell-Köster, P Pérez Bustamante-Yábar, D

This research note analyzes the effect of cultural, cognitive and hedonic attitudes of the urban tourist (Brida, Nogare, & Scuderi, 2017; Um & Crompton, 1990) towards the destination on being a prescriber of it. A tourist prescriber of the destination is not only highly satisfied with the destination but also recommends it strongly to others, the type of tourist policy makers are most interested in. Undoubtedly, satisfied tourists are more likely to recommend a destination (Chen & Chen, 2010), or develop loyalty towards a destination (Yuksel, Yuksel, & Bilim, 2010). However, tourist satisfaction can be: (1) a direct consequence of the quality of the services received; or (2) a broader...

This research note analyzes the effect of cultural, cognitive and hedonic attitudes of the urban tourist (Brida, Nogare, & Scuderi, 2017; Um & Crompton, 1990) towards the destination on being a prescriber of it. A tourist prescriber of the destination is not only highly satisfied with the destination but also recommends it strongly to others, the type of tourist policy makers are most interested in. Undoubtedly, satisfied tourists are more likely to recommend a destination (Chen & Chen, 2010), or develop loyalty towards a destination (Yuksel, Yuksel, & Bilim, 2010). However, tourist satisfaction can be: (1) a direct consequence of the quality of the services received; or (2) a broader concept based on emotion and pleasure (De Rojas & Camarero, 2008)

The Calatrava model: reflections on resilence and urban plasticity.

Boix, Rafael; Rausell, Pau; Abeledo, Raül

European Planning Studies. Num.Volume 25, Issue 1

L'article introdueix una reflexió crítica sobre els efectes que la versió del capitalisme cultural basada en grans esdeveniments i símbols arquitectònics té en la resiliència de les ciutats quan s'utilitzen com a motor, i no com a complement de les polítiques de transformació urbana. L'article introdueix com a cas d'estudi l'anomenat «model Calatarrava» de la ciutat de València. El model d'una bombolla cultural de València, dissenyada per permetre un nou espai, es desenvolupa i contrasta amb altres dos exemples de transformació urbana dissenyats per revitalitzar espais: Bilbao -representat simbòlicament pel museu Guggenheim de Frank Gehry- i el Barcelona 22. -representat simbòlicament per...

L'article introdueix una reflexió crítica sobre els efectes que la versió del capitalisme cultural basada en grans esdeveniments i símbols arquitectònics té en la resiliència de les ciutats quan s'utilitzen com a motor, i no com a complement de les polítiques de transformació urbana. L'article introdueix com a cas d'estudi l'anomenat «model Calatarrava» de la ciutat de València. El model d'una bombolla cultural de València, dissenyada per permetre un nou espai, es desenvolupa i contrasta amb altres dos exemples de transformació urbana dissenyats per revitalitzar espais: Bilbao -representat simbòlicament pel museu Guggenheim de Frank Gehry- i el Barcelona 22. -representat simbòlicament per la Torre Agbar de Jean Nouvel. A través de la noció de "plasticitat" analitzem com, malgrat el fracàs global del model de Calatrava i el seu efecte negatiu en la capacitat a curt termini de la ciutat per absorbir xocs, València és capaç d'adaptar i absorbir la transformació urbana al voltant del complex arquitectònic de Calatrava i incorporar-la en els seus processos de resiliència dinàmica.

Pàgines 29-74

Culture, Economy and economic progress

Rausell Köster, Pau

Culture, Innovation and The Economy.

Biljana Mickov, James E. Doyle (eds)

Los sectores culturales y creativos en València. Proyecto de mapificación y generación de indicadores.

Boix Domènech, Rafael Rausell Köster, Pau

L'objectiu general del següent treball és el disseny d'un sistema d'informació i localització per al seguiment, de les dinàmiques dels sectors culturals i creatius a la ciutat de València. Per això s'estableixen un conjunt d'objectius específics com ara: Delimitació de les activitats econòmiques relacionades amb la cultura i la creativitat. [Anàlisi de la proposta IVIE, 2014]. S'hi inclouran espais relacionats amb la creació, producció i distribució cultural. 2. Disseny i avaluació del sistema dindicadors i selecció de variables; [empreses per mida, ocupats per sexe i edat, facturació, valor afegit, rendibilitat econòmica, productivitat] 3. Anàlisi de la qualitat i comparabilitat de...

L'objectiu general del següent treball és el disseny d'un sistema d'informació i localització per al seguiment, de les dinàmiques dels sectors culturals i creatius a la ciutat de València. Per això s'estableixen un conjunt d'objectius específics com ara: Delimitació de les activitats econòmiques relacionades amb la cultura i la creativitat. [Anàlisi de la proposta IVIE, 2014]. S'hi inclouran espais relacionats amb la creació, producció i distribució cultural. 2. Disseny i avaluació del sistema dindicadors i selecció de variables; [empreses per mida, ocupats per sexe i edat, facturació, valor afegit, rendibilitat econòmica, productivitat] 3. Anàlisi de la qualitat i comparabilitat de les fonts sobre les activitats culturals i creatives a nivell local. [SABI, Seguretat Social, IAE, Cens, EPA, altres fonts] 4. Mapificació de les activitats culturals i creatives a la ciutat de València. 5. Recomanacions sobre el sistema dinformació i sobre les polítiques locals orientades als sectors culturals i creatius, especialment relacionades amb les lògiques espacials.

Document de la presentació del informe 

MAIN CONNECTIONS BETWEEN CULTURAL AND CREATIVE ACTIVITIES AND THE SOCIO-ECONOMIC SPACE

Rausell Köster, Pau Abeledo Sanchis, Raül

CULTURE FOR SHARED, SMART, INNOVATIVE TERRITORIES.

L'estructura simbòlica d'una comunitat sempre ha tingut un paper rellevant en la configuració de l'espai socioeconòmic. Tanmateix, aquesta influència s'ha fet més forta durant les dues últimes dècades. Com la UE indicat en el seu Llibre Verd “Unlocking the potential of cultural and creative industries” (2010), fàbrica Els sòls estan sent substituïts progressivament per comunitats creatives la matèria prima de les quals és la seva capacitat imaginar, crear i innovar. Totes les formulacions de la Societat del Coneixement o de la Informació destaquen la creixent importància i centralitat de la dimensió simbòlica en les relacions socials i econòmiques. Tanmateix, aquesta percepció s'ha...

L'estructura simbòlica d'una comunitat sempre ha tingut un paper rellevant en la configuració de l'espai socioeconòmic. Tanmateix, aquesta influència s'ha fet més forta durant les dues últimes dècades. Com la UE indicat en el seu Llibre Verd “Unlocking the potential of cultural and creative industries” (2010), fàbrica Els sòls estan sent substituïts progressivament per comunitats creatives la matèria prima de les quals és la seva capacitat imaginar, crear i innovar. Totes les formulacions de la Societat del Coneixement o de la Informació destaquen la creixent importància i centralitat de la dimensió simbòlica en les relacions socials i econòmiques. Tanmateix, aquesta percepció s'ha convertit en un tòpic que manca de l'evidència completa i definitiva necessari explicar clarament les causes, les variables, les relacions entre aquestes variables i les seves conseqüències.

13 pàgines. 

Citat a un document del Parlament Europeu

Explicat a un Podcast: 

I am granted, therefore I create.

Caspar Nieuwenhuis Pau Rausell-Köster

Report from the IETM Valencia Plenary Meeting, 3 - 6 November 2016 The European. En esta sessió es van presentar dos conceptes futuristes, provocadors i controvertits, que partien de la idea que l'statu quo necessita un canvi radical i el necessita ja. El primer es va endinsar en l'anarquisme cibernètic en demanar que s'elimine tot el sistema basat en subvencions i se substituïsca pel que sembla ser un paradigma neoliberal de subvencions basades en projectes i estimacions de retenció d'audiència. El segon concepte semblava ajustar-se al sistema de subvencions establit, però soscavava els principis bàsics de distribució de la riquesa actuals en introduir el model de renda bàsica en el...

Report from the IETM Valencia Plenary Meeting, 3 - 6 November 2016 The European. En esta sessió es van presentar dos conceptes futuristes, provocadors i controvertits, que partien de la idea que l'statu quo necessita un canvi radical i el necessita ja. El primer es va endinsar en l'anarquisme cibernètic en demanar que s'elimine tot el sistema basat en subvencions i se substituïsca pel que sembla ser un paradigma neoliberal de subvencions basades en projectes i estimacions de retenció d'audiència. El segon concepte semblava ajustar-se al sistema de subvencions establit, però soscavava els principis bàsics de distribució de la riquesa actuals en introduir el model de renda bàsica en el finançament del sector artístic i cultural. Els models específics diferixen molt d'un país a un altre, per la qual cosa cal tindre en compte la influència del context local en l'actitud de cada ponent cap al govern, el finançament, les polítiques i l'avaluació. Així com els seus antecedents professionals, per descomptat.

El valor del patrimoni musical valencià. Una aproximació des de l'economia de la cultura.

Rausell-Köster, Pau

El valor cultural de la música. Punt de partida per a l'estudi del patrimoni musical.

Pp. 183-192

La política cultural europea. 欧洲的文化政策

Rausell Köster, Pau

Researc On Regional Culture Industries.

现在，欧洲正站在一个复杂的十字路口，发展、公民权利、竞争力、可持续力等全球性问题均牵涉其中。鉴于创造力和社会创新对于欧洲发展战略的重要性，文化作为战略实施工具的潜力就显得至关重要。因此，需要对文化和创意产业领域的一系列公共政策加以再思考和重新制定，以加强不同政策间的多层次协调，提升其在地区发展中的核心地位，为政策应对不同挑战提供法律机制和融资机制。本文快速回顾了欧盟各成员国实施的不同文化政策的主要特点，分析了欧盟主要国家为其文化政策分配的财政预算，概括了《欧洲文化议程》（European Agenda for Culture）中反映出的欧洲文化政策的主要特征。最后，详细阐释了依照一个更加全面的范式来重新制定文化政策的必要性

En Chino

Economic Development and the Creative Industries: A Tale of Causality

Marco-Serrano, Francisco Rausell-Köster, Pau Abeledo Sanchís, Raül

The Economics of Creative Industries The International Library of Critical Writings in Economics series.

This timely volume explores the emerging field of the economics of creative industries. Professor Potts has selected key papers, authored by leading scholars, which cover the evolution and development of this new subject of study. Topics addressed include: the economic theory foundations, creative economic agents, contracts and organizations, creative industries dynamics and innovation, creative cities and clusters, as well as digital new media and intellectual property.

Edited by Jason Potts, RMIT Blockchain Innovation Hub, School of Economics, Finance and Marketing, RMIT University in Melbourne, Australia

With an original introduction by the author, this in-depth and considered collection will be an invaluable source of reference for academics, scholars and practitioners.