Alternative data to monitor cultural occupations

Sanjuán, Jordi Montalto, Valentina Panella, Francesco Alberti, Valentina

Publications Office of the European Union. Num.JRC132055

This publication is a Technical report by the Joint Research Centre (JRC), the European Commission’s science and knowledge service. It aims to provide evidence-based scientific support to the European policymaking process. The scientific output expressed does not imply a policy position of the European Commission. Neither the European Commission nor any person acting on behalf of the Commission is responsible for the use that might be made of this publication. For information on the methodology and quality underlying the data used in this publication for which the source is neither Eurostat nor other Commission services, users should contact the referenced source. The designations...

This publication is a Technical report by the Joint Research Centre (JRC), the European Commission’s science and knowledge service. It aims to provide evidence-based scientific support to the European policymaking process. The scientific output expressed does not imply a policy position of the European Commission. Neither the European Commission nor any person acting on behalf of the Commission is responsible for the use that might be made of this publication. For information on the methodology and quality underlying the data used in this publication for which the source is neither Eurostat nor other Commission services, users should contact the referenced source. The designations employed and the presentation of material on the maps do not imply the expression of any opinion whatsoever on the part of the European Union concerning the legal status of any country, territory, city or area or of its authorities, or concerning the delimitation of its frontiers or boundaries

1-26

Cultural experiences in the framework of “cultural cities”: measuring the socioeconomic impact of culture in urban performance

Pau Rausell-Köster, Sendy Ghirardi, Jordi Sanjuán, Francesco Molinari & Borja Abril

City, Territory and Architecture. Num.9

Aquest article defineix l'"experiència cultural" i la situa en un model conceptual holístic, "la ciutat cultural", en el qual exerceix un paper rellevant per a millorar el rendiment de les ciutats. El model conceptual combina els elements bàsics de la ciutat patrimonial, la ciutat intel·ligent i la ciutat creativa. La ciutat s'interpreta des d'una triple perspectiva: com a depòsit de recursos, com a interfície connectiva i com a escenari de la vida i les experiències socials i professionals dels ciutadans. En aquest context, cadascuna d'aquestes perspectives incorpora la cultura de manera diferent, possibilitant diferents models de creació de valor i diferents processos de producció i...

Aquest article defineix l'"experiència cultural" i la situa en un model conceptual holístic, "la ciutat cultural", en el qual exerceix un paper rellevant per a millorar el rendiment de les ciutats. El model conceptual combina els elements bàsics de la ciutat patrimonial, la ciutat intel·ligent i la ciutat creativa. La ciutat s'interpreta des d'una triple perspectiva: com a depòsit de recursos, com a interfície connectiva i com a escenari de la vida i les experiències socials i professionals dels ciutadans. En aquest context, cadascuna d'aquestes perspectives incorpora la cultura de manera diferent, possibilitant diferents models de creació de valor i diferents processos de producció i reproducció d'aquest valor. En cadascun dels models urbans descrits anteriorment, s'implementen processos de producció que combinen capital simbòlic, físic, financer, social, humà i cultural de diferents maneres i estratègies urbanes per a proporcionar experiències culturals que encenen efectes transformadors a través de diversos "spillovers". Això significa que la cultura, en les seues diferents dimensions, recupera el paper de matèria primera i es converteix en el punt d'origen per a activar processos de desenvolupament i millorar el rendiment urbà. La integració de les dimensions de la ciutat patrimonial, la ciutat creativa i la ciutat intel·ligent a través d'un context propici és la proposta central de la "ciutat cultural". D'acord amb la Nova Agenda Europea per a la Cultura, aprofundim l'anàlisi en els efectes indirectes específics sobre el benestar i la qualitat de vida, el compromís ciutadà i la renovació urbana com a eix d'un conjunt d'efectes externs de les experiències culturals. En la part final d'aquest article, comprovem la plausibilitat d'aquesta proposta especulativa mitjançant algunes proves empíriques. Desenvolupem un model OLS amb indicadors proxy, que podrien considerar-se indicadors de transició, per a les tres estratègies potencials diferents (patrimonial, intel·ligent, creativa). Els resultats donen suport a l'afirmació que és concebible que l'oferta d'experiències culturals a través de diverses tàctiques (ciutat patrimonial, ciutat intel·ligent i ciutat creativa) puga explicar en part el creixement de les ciutats europees en els anys posteriors a la crisi financera de 2008. Aquestes estratègies han contribuït als bons resultats del dispositiu urbà de manera positiva, no menyspreable (expliquen entorn del 50% de la variància de la productivitat) i estadísticament significativa. La provisió d'un context que augmenta les experiències culturals per als ciutadans ha millorat clarament el rendiment de les ciutats europees, i desenvolupem alguns mecanismes conceptuals i empírics per a explicar i mesurar els impactes socioeconòmics d'aquests processos.

Measuring the Cultural and Ceative Sectors EU. Final Report.

Vilares, Manuel Rausell, Pau Martínez, Christian

The Cultural and Creative Sectors (CCS) are amongst Europe’s most dynamic industries and are an important asset to generate economic growth and employment, as well as to foster social cohesion and promote diversity. According to the Annual Single Market Report 20211, the economic contribution of CCS is substantial and even greater than that of several other leading sectors such as telecommunications, high technology, pharmaceuticals, and the automotive industry. However, measuring the economic, cultural, and social value generated by the CCS and their specific sub-sectors is certainly not an easy task. Challenges in measuring the impact of the CCS include the lack of a common...

The Cultural and Creative Sectors (CCS) are amongst Europe’s most dynamic industries and are an important asset to generate economic growth and employment, as well as to foster social cohesion and promote diversity. According to the Annual Single Market Report 20211, the economic contribution of CCS is substantial and even greater than that of several other leading sectors such as telecommunications, high technology, pharmaceuticals, and the automotive industry. However, measuring the economic, cultural, and social value generated by the CCS and their specific sub-sectors is certainly not an easy task. Challenges in measuring the impact of the CCS include the lack of a common definition of the cultural and creative sectors, poor or inadequate data collection mechanisms for specific indicators, and outdated statistical classifications (e.g., NACE codes - Nomenclature des Activités Économiques dans la Communauté Européenne, Nomenclature of Economic Activities) regarding accounting for digitalisation and capturing the value generated by online services. The need for measuring and having proper figures on the CCS responds to various demands ranging from the simple technical need for reliable results in national accounts to concrete policy demands that require accurate information on the linkages between various productive sectors, including the demands of specific sectors and actors that require accurate and detailed information to make better and more efficient decisions, or to advocate for their activities. Within this context, the European Commission launched a Call for proposals to address these challenges and build a new statistical framework for measuring the cultural and creative sectors, to enable regular statistical analysis of the economic, cultural, and social potential of the CCS in Europe. The Consortium behind this Project – under the name Measuring the Cultural and Creative Sectors in the EU – submitted a research Proposal that was selected. This Report is the concluding and closing document marking the end of our research. The proposal had three main goals: (i) to propose a new framework with an updated definition of the scope of the “Cultural and Creative Sectors”, to better quantify the CCS and ensure comparability at European Union (EU) level of all available data; (ii) to develop new methods for capturing and quantifying online services in the CCS, and (iii) to provide updated economic figures on the CCS.

Nueva guía para la evaluación de las políticas culturales locales.

Javier Brun González, Lola Cerviño Riesco, Luis Ben Andrés, Luis Muñiz Martín, María Ángeles Pérez Corrales, Teresa Muela, Pau Rausell Köster, Tony R. Murphy, Rafa Boix-Doménech, Jordi Sanjuán Belda, Sendy Ghirardy, i

La Guía para la evaluación de las políticas culturales locales (GEPCL), elaborada hace ya diez años conjuntamente por la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) y el Ministerio de Cultura, presentaba una amplia reflexión teórica sobre los temas más relevantes y acuciantes entonces para los Gobiernos locales, en los que las políticas culturales tenían gran capacidad de progreso y transformación. El sistema de indicadores que propone el documento de 2009 atiende factores transversales como la diversidad, la participación y el papel de la memoria y la innovación en la construcción de la identidad local. En total, 316 indicadores permitían evaluar la política cultural desarrollada...

La Guía para la evaluación de las políticas culturales locales (GEPCL), elaborada hace ya diez años conjuntamente por la Federación Española de Municipios y Provincias (FEMP) y el Ministerio de Cultura, presentaba una amplia reflexión teórica sobre los temas más relevantes y acuciantes entonces para los Gobiernos locales, en los que las políticas culturales tenían gran capacidad de progreso y transformación. El sistema de indicadores que propone el documento de 2009 atiende factores transversales como la diversidad, la participación y el papel de la memoria y la innovación en la construcción de la identidad local. En total, 316 indicadores permitían evaluar la política cultural desarrollada y planificar con amplitud y ambición las políticas culturales de futuro. El documento suponía una concreción práctica de la filosofía planteada por la Agenda 21 de la cultura, que en aquel momento constituía el documento que inspiraba el marco conceptual de la planificación cultural local. El interés por los indicadores urbanos relacionados con la cultura y la creatividad es creciente. Como señalan Valentina Montalto et al. (2019), en los dos últimos decenios se ha registrado un aumento masivo del interés por la cultura como uno de los principales recursos para la transformación urbana. Prueba de ello son las numerosas investigaciones académicas, así como los continuos informes y estudios de organizaciones internacionales como las Naciones Unidas, la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económicos (OCDE) y la Comisión Europea.

Economía de la cultura para la gestión cultural. De las políticas de innovación a las políticas de desarrollo

Rausell Köster, Pau Ramos Murphy, Tony

La gestión cultural en la era digital.

La revolución tecnológica afecta a todos los ámbitos de la vida humana, transformando de manera radical los procesos de creación, producción, distribución y consumo cultural en un contexto globalizado. Se hace extremadamente difícil concebir una idea de gestión cultural al margen de los entornos digitales. El papel de la cultura en el desarrollo económico y social es incuestionable, pues afecta a cuestiones tan diversas como el bienestar, la cohesión social, la calidad de la educación, la inclusión, la formación de una ciudadanía crítica, etc. Como catalizadora de nuevos procesos creativos, puede convertirse en una herramienta facilitadora de la innovación. La crisis de la Covid-19...

La revolución tecnológica afecta a todos los ámbitos de la vida humana, transformando de manera radical los procesos de creación, producción, distribución y consumo cultural en un contexto globalizado. Se hace extremadamente difícil concebir una idea de gestión cultural al margen de los entornos digitales. El papel de la cultura en el desarrollo económico y social es incuestionable, pues afecta a cuestiones tan diversas como el bienestar, la cohesión social, la calidad de la educación, la inclusión, la formación de una ciudadanía crítica, etc. Como catalizadora de nuevos procesos creativos, puede convertirse en una herramienta facilitadora de la innovación. La crisis de la Covid-19 ha generado nuevos problemas a la vez que ha evidenciado dilemas sobre el funcionamiento de la cultura en nuestra sociedad. El diseño de las políticas culturales se enfrenta a una nueva era caracterizada por la búsqueda de fórmulas efectivas de emprendimientos culturales bajo las directrices de la Agenda 2030. Desde esta óptica, la gestión cultural, como disciplina emergente, precisa un mayor reconocimiento de su importancia y especificidad en su contribución al desarrollo sostenible, la creatividad en la generación de puestos de trabajo, la salvaguarda del patrimonio cultural y natural o consumo responsable, entre otros. Los capítulos de este libro, elaborados por expertos de reconocido prestigio de los diferentes continentes, proporcionan nuevas herramientas conceptuales y metodológicas en el mundo de la gestión cultural.

Los sectores culturales y creativos como estrategia de desarrollo local en Sagunt

Sanjuán, Jordi Rausell, Pau

Sagunt, camins patrimonial, cruïlles culturals.

El conjunt patrimonial de Sagunt mereix una reflexió minuciosa, ja que conforma una fita històrica i cultural que el situen com un clar exemple del que la Unesco qualifica com a lloc patrimonial. Les restes, testimoniatges d’un passat històric excepcional, posicionen la ciutat com a paradigma d’un patrimoni integral que enclou béns culturals d’èpoques antigues i també del passat industrial més recent, a més de paisatges culturals emblemàtics fossilitzats des de l’antiguitat i d’altres més novells, passant per la muntanya, el regadiu històric i les activitats portuàries: del Grau Vell als alts forns i l’activitat siderúrgica. Sagunt pot considerar-se com un metajaciment en si mateix, una...

El conjunt patrimonial de Sagunt mereix una reflexió minuciosa, ja que conforma una fita històrica i cultural que el situen com un clar exemple del que la Unesco qualifica com a lloc patrimonial. Les restes, testimoniatges d’un passat històric excepcional, posicionen la ciutat com a paradigma d’un patrimoni integral que enclou béns culturals d’èpoques antigues i també del passat industrial més recent, a més de paisatges culturals emblemàtics fossilitzats des de l’antiguitat i d’altres més novells, passant per la muntanya, el regadiu històric i les activitats portuàries: del Grau Vell als alts forns i l’activitat siderúrgica. Sagunt pot considerar-se com un metajaciment en si mateix, una ciutat clau en la cultura del Mediterrani, cruïlla cultural i històrica i lloc de confluència de camins històrics tant terrestres com marítims.

La cultura com a factor d’innovació socio-econòmica en el territori rural.

Abeledo Sanchis, Raül Rausell Köster, Pau

L’aproximació al medi rural des de la cultura s’ha de fer partint del reconeixement del que és rural com a categoria cultural en si mateixa. Una cultura que ha de ser entesa des de la memòria col· lectiva, la identitat i la cohesió social, des la perspectiva territorial i la projecció social del seu patrimoni històric i natural, material i immaterial. Una cultura capaç de posar en valor i actualitzar els recursos locals propis, contribuint a reforçar el capital social del territori, la vertebració i la confiança de la comunitat amb el lloc.

Economía de la cultura. Una lectura desde las ciudades medias

Rausell Köster, Pau

Cultura y turismo en ciudades medias. Diálogos para un escenario postcovid.

L'ètica i els valors de la creixent centralitat de la condició humana en l'escenari urbà s'estenen a través de l'espai, social i econòmic i possibilita l'aparició de noves activitats, algunes d'elles amb valor econòmic i que espenten a la innovació tecnològica i el desenvolupament de la comunitat. El desenvolupament sostenible, la creativitat, la transparència, la participació, la rendició de comptes, la tecnologia i el compromís com els pilars de les noves activitats socials i nous sectors productius; la innovació social, les activitats creatives, l'economia de proximitat, l'economia col·laborativa, l'economia circular, les activitats de la cura, l'economia verda, l'economia del bé comú....

L'ètica i els valors de la creixent centralitat de la condició humana en l'escenari urbà s'estenen a través de l'espai, social i econòmic i possibilita l'aparició de noves activitats, algunes d'elles amb valor econòmic i que espenten a la innovació tecnològica i el desenvolupament de la comunitat. El desenvolupament sostenible, la creativitat, la transparència, la participació, la rendició de comptes, la tecnologia i el compromís com els pilars de les noves activitats socials i nous sectors productius; la innovació social, les activitats creatives, l'economia de proximitat, l'economia col·laborativa, l'economia circular, les activitats de la cura, l'economia verda, l'economia del bé comú. És en aquests àmbits on la ciutadania informada, conscient i propietària dels seus graus de llibertat desitgen desenvolupar les seues trajectòries professionals i vitals, ja que és en aquestes activitats on pot trobar el compromís, el plaer i el significat de les accions quotidianes. Els determinants del comportament, en aquest àmbit, respon a una nova jerarquia de valors associats amb les pràctiques culturals: el plaer, el desig exprés de la innovació, del consum relacional (versus el transaccional) i l'intercanvi lliure, el pensament crític, el desenvolupament personal, la solidaritat, la cooperació, el treball en xarxa, el valor de la diversitat i la bellesa, el sentit de justícia, la participació, la importància de la dimensió lúdica i vital en comparació amb un benefici purament econòmic (BoixDomènech & Rausell-Köster, 2018).

Ecología del aprendizaje. Los procesos no formales e informales de aprendizaje en cultura y comunicación

Pau Rausell-Köster

Participación educativa.

En l'article es destaca la creixent centralitat de la formació no formal i informal per a adquirir les capacitats i habilitats requerides en l'espai socioeconòmic del segle XXI, i en aquest context s'explora el paper que juguen les experiències culturals i simbòliques en els processos d'aprenentatge informal, per a arribar a destacar la rellevància de l'ecologia de l'aprenentatge com a sistema complex que relaciona els diferents plans de l'educació. Seguidament s'analitzen dos casos molt concrets a manera d'il·lustració d'aquestes relacions i complementarietats dels plans formatius. El primer cas és el de AMURE, on es recorre a l'educació no formal per a solucionar un problema del sistema...

En l'article es destaca la creixent centralitat de la formació no formal i informal per a adquirir les capacitats i habilitats requerides en l'espai socioeconòmic del segle XXI, i en aquest context s'explora el paper que juguen les experiències culturals i simbòliques en els processos d'aprenentatge informal, per a arribar a destacar la rellevància de l'ecologia de l'aprenentatge com a sistema complex que relaciona els diferents plans de l'educació. Seguidament s'analitzen dos casos molt concrets a manera d'il·lustració d'aquestes relacions i complementarietats dels plans formatius. El primer cas és el de AMURE, on es recorre a l'educació no formal per a solucionar un problema del sistema educatiu formal com és l'abandó escolar. En el segon cas, MAGACIM tv es descriu com una proposta d'educació no formal, basada en les capacitats de producció audiovisual que activa tot un complex procés d'aprenentatge informal no previst. Tots dos casos serveixen per a proposar com a tema de debat que, si volem entendre el procés educatiu, hem de posar el focus en les ecologies de l'aprenentatge i, si el que volem és incrementar els efectes transformadors de l'aprenentatge, llavors hem d'incrementar la quantitat i la intensitat de les experiències culturals i comunicatives, i inserir-les en processos d'aprenentatge informal.

Participación educativa nº 12, pp. 49-59