L’aproximació al medi rural des de la cultura s’ha de fer partint del reconeixement del que és rural com a categoria cultural en si mateixa. Una cultura que ha de ser entesa des de la memòria col· lectiva, la identitat i la cohesió social, des la perspectiva territorial i la projecció social del seu patrimoni històric i natural, material i immaterial. Una cultura capaç de posar en valor i actualitzar els recursos locals propis, contribuint a reforçar el capital social del territori, la vertebració i la confiança de la comunitat amb el lloc.