Anàlisi de la productivitat en el sector de la cultura i l'oci espanyol: una perspectiva regional.

Marco-Serrano, Francisco Rausell-Köster, Pau

El Sector de les Indústries de la Cultura i l'Oci representa una creixent participació en el PIB de l'economia espanyola. En aquest treball, amb les dades disponibles, que es refereixen al període comprès entre 1993 i 1997 comprovem l'evolució dels productivitat total dels factors, així com la distribució de les productivitat aparent dels factors per CCAA. En el següent punt descomponem aquestes variacions de productivitat segons el seu origen a partir de tècniques no paramètriques i índexs de *Malmquist, per a concloure que les millores de la productivitat de les Indústries de la Cultura i l'Oci expliquen aquesta creixent participació en el PIB, que els increments de productivitat venen...

El Sector de les Indústries de la Cultura i l'Oci representa una creixent participació en el PIB de l'economia espanyola. En aquest treball, amb les dades disponibles, que es refereixen al període comprès entre 1993 i 1997 comprovem l'evolució dels productivitat total dels factors, així com la distribució de les productivitat aparent dels factors per CCAA. En el següent punt descomponem aquestes variacions de productivitat segons el seu origen a partir de tècniques no paramètriques i índexs de *Malmquist, per a concloure que les millores de la productivitat de les Indústries de la Cultura i l'Oci expliquen aquesta creixent participació en el PIB, que els increments de productivitat venen donats principalment per variacions en el progrés tècnic i que la Comunitat de Madrid, exerceix un indiscutible i creixent lideratge en aquest procés.

Vol. 24-2, Pp: 699-722

El temps de la cultura. Informe econòmic i social de les illes balears 2004

Rausell-Köster, Pau

El temps de la cultura. Informe econòmic i social de les illes balears 2004.

La prospectiva social al voltant del fenomen de la cultura repeteix amb prou recurrència el relat que derivam ineludiblement cap a l’espai de la banalització dels missatges simbòlics, és a dir, cap a l’ocàs de la cultura. Per als més, el detriment del significat profund, la massificació, la reducció de la diversitat cultural com a resultat de la globalització, els fracassos dels sistemes educatius en la transmissió dels esdeveniments essencials de les nostres històries i literatures, la tergiversació mediàtica dels esdeveniments culturals, la invasió de les hordes turístiques als emplaçaments culturals i fins i tot l’aparició d’Internet, són percebuts com la prova irrefutable d’una...

La prospectiva social al voltant del fenomen de la cultura repeteix amb prou recurrència el relat que derivam ineludiblement cap a l’espai de la banalització dels missatges simbòlics, és a dir, cap a l’ocàs de la cultura. Per als més, el detriment del significat profund, la massificació, la reducció de la diversitat cultural com a resultat de la globalització, els fracassos dels sistemes educatius en la transmissió dels esdeveniments essencials de les nostres històries i literatures, la tergiversació mediàtica dels esdeveniments culturals, la invasió de les hordes turístiques als emplaçaments culturals i fins i tot l’aparició d’Internet, són percebuts com la prova irrefutable d’una decadència que ens acosta a uns entorns socials més pobres, reduïts i que limiten la condició humana sotmesa al bombardeig de la televisió i als missatges publicitaris que només activen i reforcen la nostra condició d’éssers consumidors.

Pp. 532-538

Les pràctiques i els usos culturals dels immigrants estrangers a Gandia

Rausell-Köster, Pau

Las prácticas y los usos culturales de los inmigrantes extranjeros en Gandía .

Com apareix en altres parts del present treball, el fenomen de la recent immigració és un succés compost, multidimensional i difícil d'abordar en tota la seva complexitat. L'anàlisi social, per tant, ha de partir de procediments de esquematizació que en alguns casos poden arribar a extrems excessivament simplificadors. Aquest és el risc que es corre en tractar d'analitzar quins són els comportaments i actituds d'un conjunt de ciutadans que pel seu rerefons cultural resulten absolutament diversos i condicionats per factors i circumstàncies completament diferents.

Pp. 200-220

Oferta formativa, mercat laboral i perfils professionals

Rausell Köster, Pau Cabañés Martínez, Francesc Revert Roldán, Ximo

PH 54 (2005). Especial Monográfico: Patrimonio y empleo.

Els autors analitzen, en primer lloc, el perfil professional dels gestors de patrimoni cultural, per considerar que, donades les característiques de l'activitat de la gestió patrimonial a Espanya i les actuals discussions sobre la inserció universitària de la gestió cultural, es tracta d'un cas paradigmàtic de les dificultats que comporta definir al nostre país l'oferta formativa, el mercat laboral i els perfils professionals vinculats al sector cultural. En segon terme, i seguint el model de les tres categories aportat per X. Greffe, tracten d'acostar-se a l'estructura i composició percentual del mercat laboral lligat al patrimoni a Espanya. La principal dificultat per a aquesta tasca...

Els autors analitzen, en primer lloc, el perfil professional dels gestors de patrimoni cultural, per considerar que, donades les característiques de l'activitat de la gestió patrimonial a Espanya i les actuals discussions sobre la inserció universitària de la gestió cultural, es tracta d'un cas paradigmàtic de les dificultats que comporta definir al nostre país l'oferta formativa, el mercat laboral i els perfils professionals vinculats al sector cultural. En segon terme, i seguint el model de les tres categories aportat per X. Greffe, tracten d'acostar-se a l'estructura i composició percentual del mercat laboral lligat al patrimoni a Espanya. La principal dificultat per a aquesta tasca radica en la pràctica absència de dades i investigacions fiables. Seguidament s'apunten algunes possibilitats de creixement en l'ocupació, molt relacionades amb les polítiques públiques i el turisme cultural. Finalment, repassen les característiques de l'oferta formativa en l'àmbit de la gestió patrimonial.

No. 54, pp. 48-54

Una aproximació al turisme urbà. El valor de la ciutat empaquetada en el cas de València..

Rausell-Köster, Pau Marco Serrano, Francisco

Aquest treball tracta de desenvolupar un nou concepte útil per a analitzar el fenomen del turisme urbà: la ciutat empaquetada; a) com a catàleg sintètic de l'oferta turística de les ciutats, b) com a element prescriptor de la demanda i c) configurador de la imatge de la ciutat. Aquest concepte tracta de lligar les connexions entre les estratègies de residents, planificadors i agents privats. Analitza també el fenomen emergent del turisme urbà, a més de proposar una aproximació quantitativa al concepte de la “ciutat empaquetada” a través del mètode de la valoració contingent aplicat a València. Per a això proposa una anàlisi de la recent configuració de la ciutat de València com a destí urbà.

No 2. Pp: 9-34

Reahabilitación, patrimono y participación.

Sanchez, E. Rausell, P. (Editors)

Diversos textos de diversos autores sobre los interrogantes que plantej la rehabilitación del patrimonio

Turisme, cultura i competitivitat urbana: El cas de la ciutat de valència.

Carrasco Arroyo, Salvador Rausell-Köster, Pau

Les actuacions públiques en matèria de desenvolupament urbà passen per redefinir les estratègies de sectors tan importants com el cultural i el turístic, no obstant això, aquests canvis en les polítiques públiques porten parelles unes conseqüències econòmiques i socials per a la ciutat. En aquest treball es mostra la política duta a terme a la ciutat de València i com una estratègia de modernització de la ciutat ha modificat els referents culturals generant competitivitat entre l'oferta turística urbana.

Pp. 8

Anotacions i eines per a l'anàlisi de la realitat cultural local

Rausell-Köster, Pau Martínez-Tormo, José

Anotacions i eines per a l'anàlisi de la realitat cultural local.

El marc local s'ha convertit en l'escenari més rellevant per a la implementació de la política cultural. En primer lloc cal tindre constància que l'àmbit municipal és realment l'espai significativament pròxim a les necessitats i demanda dels ciutadans, per la qual cosa resulta l'espai idoni de presa de decisions col·lectives per a resoldre aquestes demandes. De fet, la construcció de les polítiques culturals a l'Espanya contemporània s'estructura a partir del “gran esforç de l'administració local, generadora del gruix de la despesa cultural de les administracions públiques”, que “té els seus orígens en els governs locals nascuts de les primeres eleccions municipals democràtiques en 1979,...

El marc local s'ha convertit en l'escenari més rellevant per a la implementació de la política cultural. En primer lloc cal tindre constància que l'àmbit municipal és realment l'espai significativament pròxim a les necessitats i demanda dels ciutadans, per la qual cosa resulta l'espai idoni de presa de decisions col·lectives per a resoldre aquestes demandes. De fet, la construcció de les polítiques culturals a l'Espanya contemporània s'estructura a partir del “gran esforç de l'administració local, generadora del gruix de la despesa cultural de les administracions públiques”, que “té els seus orígens en els governs locals nascuts de les primeres eleccions municipals democràtiques en 1979, que van apostar per la cultura i la recuperació del carrer com a espai festiu col·lectiu”.

Pp. 25

El revés de la cultura. Deu anys d'economia de la cultura a València .

Rausell-Köster, Pau

Entre les aportacions més destacades d'Unamuno figura la distinció entre història i intrahistoria. Respecte a la primera, l'intel·lectual basc incorporava poques novetats a les ja conegudes en el seu moment sobre l'expressió temporal dels esdeveniments que havien forjat l'esdevenir de la humanitat. No obstant això, en les seves reflexions sobre els fets culturals, sincrònicament explicitats, introduïa un matís important: la relació dels petits fets que conformen la cultura d'un poble. Sobre aquest concepte del rector de Salamanca, els exegetes han passat gairebé de puntetes, encara a pesar que en el seu moment va servir perquè alguns historiadors marxistes l'apliquessin a la seva dialèctica...

Entre les aportacions més destacades d'Unamuno figura la distinció entre història i intrahistoria. Respecte a la primera, l'intel·lectual basc incorporava poques novetats a les ja conegudes en el seu moment sobre l'expressió temporal dels esdeveniments que havien forjat l'esdevenir de la humanitat. No obstant això, en les seves reflexions sobre els fets culturals, sincrònicament explicitats, introduïa un matís important: la relació dels petits fets que conformen la cultura d'un poble. Sobre aquest concepte del rector de Salamanca, els exegetes han passat gairebé de puntetes, encara a pesar que en el seu moment va servir perquè alguns historiadors marxistes l'apliquessin a la seva dialèctica pròpia de la història i fins i tot uns altres el rebategessin amb un terme diferent, però semblant en el seu contingut: el de microhistòria.