La singularitat d’esta proposta rau en la decidida aposta per part dels dissenyadors i redactors del projecte, Nestor Novell i Elisabeth Delios, que els sectors culturals i per tant la cultura podien ser uns elements rellevants en la definició d’un espai. Fermament creiem en esta perspectiva i pensem que en el marc de la nova societat globalitzada i de la informació, la producció cultural i el seu model de distribució són realment elements claus en la definició dels nivells de competitivitat i en la sostenibilitat a llarg termini dels espais territorials. Si això ens resulta cert per a qualsevol espai ho és més encara per al territori que anomenen Comarques Centrals, ja que es tracta d’un espai que fins fa molt poc no constituïa cap unitat administrativa, però que interioritzava cert discurs d’homogeneïtat cultural i inclús gaudia de certa llegenda –per altra banda poc objectivable- de “potència” en la producció cultural dins del marc de la Comunitat Valenciana. Raons històriques, certes experiències culturals singulars des de la recuperació de la democràcia allà a mitjans dels setanta i també la voluntat d’alguns agents culturals havien embastat aquest discurs que calia contrastar. Amb aquesta intencionalitat, la nostra anàlisi lliga cultura i territori en tres nòduls principals: 1) cultura com a element de cohesió territorial, 2) relació entre cultura, creixement econòmic i ocupació, i 3) la cultura com a factor definidor de la qualitat de vida dels seus ciutadans