Els parcs són en tota la seva dimensió espais públics en el sentit que proveeixen un lloc perquè qualsevol els usi amb finalitats de descans, de relax o recreacionales en un entorn d'efectiva interrelació individual o col·lectiva en condicions d'una certa seguretat. (Low, Taplin, Scheld, 2005, pág 3). Els espais oberts i els parcs urbans s'han convertit en elements essencials en el desenvolupament de les ciutats pràcticament des de l'inici del la planificació urbana. El parc esdevé així en una vacuna d'ampli espectre que prevé a l'espai contra el stress de la vida urbana, suavitza l'agressiu paisatge d'asfalt i ciment i recicla, converteix i purifica el soroll i els gasos de la motorització i de la contaminació.