-
Anàlisi de la funció dels espais culturals en la redefinició de les polítiques culturals de les ciutats. Un estudi dels casos de les àrees metropolitanes de Las Palmas de Gran Canaria i Santa Cruz de Tenerife-San Cristobal de la Laguna
Antonio Ramos Murphy
(2020). TesiAquesta tesi aborda la relació entre els espais culturals i les polítiques culturals, específicament en l'àmbit urbà. Concretament, en aquest projecte d'investigació argumentem, en primer lloc, que les polítiques culturals urbanes i les polítiques de creació d'espais culturals estan regides per una mateixa lògica i s'articulen en un tot funcional al paradigma dominant de política cultural (en la qual els espais culturals són alhora derivada i condició del model de democratització cultural). En segon lloc, sostenim que els espais culturals són la clau de volta de les polítiques de democratització cultural, en tant que constitueixen l'eina principal de la seua materialització efectiva....
Aquesta tesi aborda la relació entre els espais culturals i les polítiques culturals, específicament en l'àmbit urbà. Concretament, en aquest projecte d'investigació argumentem, en primer lloc, que les polítiques culturals urbanes i les polítiques de creació d'espais culturals estan regides per una mateixa lògica i s'articulen en un tot funcional al paradigma dominant de política cultural (en la qual els espais culturals són alhora derivada i condició del model de democratització cultural). En segon lloc, sostenim que els espais culturals són la clau de volta de les polítiques de democratització cultural, en tant que constitueixen l'eina principal de la seua materialització efectiva. Finalment, sostenim que una redefinició del rol i els models d'ús i gestió dels espais culturals urbans comporta la potencialitat per a reformular les polítiques culturals locals en un sentit més eficaç, més eficient i més equitatiu. La proposta d'investigació es compon bàsicament d'una anàlisi teòrica, des d'una perspectiva interdisciplinària, que tracta de projectar una mirada crítica sobre els models convencionals de les polítiques culturals, suportat en l'estudi empíric de cas. L'estudi de cas, compost per les anàlisis dels espais culturals de les àrees metropolitanes de les dues capitals de la Comunitat Autònoma de Canàries ha sigut abordat de manera detallada i exhaustiva. En aquest marc, l'anàlisi dels espais de l'àrea metropolitana de Las Palmas de Gran Canaria té la funcionalitat epistemològica de corroborar els límits de les polítiques culturals convencionals; mentre que la segona anàlisi, referit al model del Projecte Districte de les Arts de Tenerife, exerceix la funció projectiva d'idear, sobre un escenari concret i real, les possibilitats de definir d'una nova manera els usos dels espais amb la voluntat de vehiculitzar aqueixa nova política cultural superadora de les limitacions detectades. És a dir, la metodologia de l'anàlisi de cas ens permet, d'una banda, falsar la teoria convencional i, per una altra, testar la plausibilitat d'una nova aproximació a la política cultural. En aquest sentit, la investigació s'ha centrat en dues qüestions principals. En primer lloc, pretén testar la coherència interna d'un marc teòric per a la definició i legitimació d'un nou model de política cultural capaç de superar —en termes d'eficàcia, eficiència i equitat— les principals limitacions i dèficits d'un paradigma, el de la democratització cultural, que argumentem com esgotat (tant des de la perspectiva intrateòrica —inconsistent— com des de la extrateórica —inoperant i incapaç de fer avançar els propis objectius pràctics proposats—). En segon lloc, la investigació pretén examinar les possibilitats de dissenyar un model d'espai cultural que contribuïsca a conformar una política cultural urbana de nova planta superadora dels principals dèficits —en termes d'eficàcia, eficiència i equitat— del paradigma de la democratització cultural.
Llegir més OcultarDirectors: Pau Rausell Köster & Raúl Abeledo Sanchis
-
Reptes, limitacions i contradiccions de les relacions entre la planificació cultural i el desenvolupament local sostenible: lliçons desde l'agenda 21 local
Raúl Abeledo Sanchís
(2020). RevistaRevistas de la Universidad de Cádiz.
A partir de l'avaluació de l'experiència històrica (2000-2006) d'Agenda 21 Local a Espanya, aquest article analitza les oportunitats, limitacions i obstàcles de les polítiques culturals orientades cap a la sostenibilitat al nostre país. Al seu torn, tracta d'evidenciar l'estreta simbiosi existent entre les polítiques de cultura i desenvolupament, i el mutu reforç possible entre elles.
DOI: https://doi.org/10.25267/Periferica.2020.i21.14 -
Com recuperar-se de l'ictus cultural?.
Rausell-Köster, Pau Tony Ramos Murphy
València: Dramática: una revista original del Centro Dramático Nacional , 2020. ArticleSembla case inevitable que la crisi sanitària de la COVID-19 nos indueix a les metàfores mèdiques i si hem de trobar analogies sobre el que li està succeint al sector cultural, no hi ha dubte que el ictus nos proporciona una imatge adequada. El sector cultural ha patit un col·lapse repentine que es nos ha presentat de manera brusca por ho confinament i que a tindre uns efectes persistents en el temps, por els previsibles rebrotes, que obligaran a replantejar molts aspectes de les relaciones entre creadores i creadores, espais de mediació cultural i les persones usuàries, participants, clientes i consumidores. Molts dels supòsits convencionals i moltes de les inèrcies pràctiques acumulades...
Sembla case inevitable que la crisi sanitària de la COVID-19 nos indueix a les metàfores mèdiques i si hem de trobar analogies sobre el que li està succeint al sector cultural, no hi ha dubte que el ictus nos proporciona una imatge adequada. El sector cultural ha patit un col·lapse repentine que es nos ha presentat de manera brusca por ho confinament i que a tindre uns efectes persistents en el temps, por els previsibles rebrotes, que obligaran a replantejar molts aspectes de les relaciones entre creadores i creadores, espais de mediació cultural i les persones usuàries, participants, clientes i consumidores. Molts dels supòsits convencionals i moltes de les inèrcies pràctiques acumulades por el sector es revelaran del tot ineficaços per al procés de recuperació. Per a recobrar els seus funciones vitals, el sector cultural es ve davant el rendisc de desaparéixer per a reaprendre.
Llegir més OcultarPp. 62-65
ISSN: 2952-282X -
Impact of the COVID-19 crisis on the organisations and cultural agents of the Valencian community
Abeledo Sanchis, Raúl Bacete Armengot, Guillem Sendra Moreno, Maria
(2020). LlibreThe need to analyse the implications of the COVID-19 crisis for the cultural sector calls for an urgent diagnosis. The COVID-19 crisis comes at a historic moment when the effects of the previous financial crisis in 2008 are still being felt. In order to study the impact of COVID-19 on the CC, we have carried out a telematic survey of cultural and creative agents, using the oil-tape sample procedure, with a sample of 410 respondents. The results indicate that the size of organizations and the ability to digitize their activity have been key variables in determining the impact, leading to an increase in teleworking where it has been possible to minimize activity in response, highlighting the...
The need to analyse the implications of the COVID-19 crisis for the cultural sector calls for an urgent diagnosis. The COVID-19 crisis comes at a historic moment when the effects of the previous financial crisis in 2008 are still being felt. In order to study the impact of COVID-19 on the CC, we have carried out a telematic survey of cultural and creative agents, using the oil-tape sample procedure, with a sample of 410 respondents. The results indicate that the size of organizations and the ability to digitize their activity have been key variables in determining the impact, leading to an increase in teleworking where it has been possible to minimize activity in response, highlighting the increase in precariousness, digital consumption and the emergence of new business models in the cultural sectors as future trends.
Llegir més Ocultar -
Analysis of the impact of COVID-19 on organisations
Abeledo Sanchis, Raúl Bacete Armengot, Guillem Sendra Moreno, Maria Álvarez Teresa, Fernando
(2020). LlibreAnalysis of the impact of COVID-19 on organisations.
This report originates from the research initiative promoted by Econcult in the framework of the European Interreg MED project "Chebec" (https://chebec.interreg-med.eu). Among the objectives of Chebec is to promote the empowerment of cultural organisations in entrepreneurship and internationalisation through a series of pilot initiatives including training, mentoring, mobility and access to funding.
ISBN: 978-84-09-22341-1 -
Explorant les oportunitats i els reptes de la política europea de disseny per a fomentar la innovació. El cas del projecte Designscapes
Chuan Li & Pau Rausell-Köster
(2020). ArticleCultural Crossovers and Social Sustainability. Num.12(12), 5132
La política de disseny per a la innovació i la prosperitat ha sigut reconeguda i adoptada a tot el món. La bibliografia existent sobre polítiques de disseny sol adoptar una perspectiva descendent per a analitzar els components del sistema d'innovació del disseny i ignora les necessitats pràctiques dels professionals. El nostre estudi pretén explorar les oportunitats i reptes potencials de les polítiques de disseny per a la innovació facilitada pel disseny des d'una perspectiva ascendent. En primer lloc, analitzem la funció facilitadora del disseny en el context del disseny com a input, producte i procés d'innovació, posant l'accent en la concepció de la innovació possibilitada pel disseny;...
La política de disseny per a la innovació i la prosperitat ha sigut reconeguda i adoptada a tot el món. La bibliografia existent sobre polítiques de disseny sol adoptar una perspectiva descendent per a analitzar els components del sistema d'innovació del disseny i ignora les necessitats pràctiques dels professionals. El nostre estudi pretén explorar les oportunitats i reptes potencials de les polítiques de disseny per a la innovació facilitada pel disseny des d'una perspectiva ascendent. En primer lloc, analitzem la funció facilitadora del disseny en el context del disseny com a input, producte i procés d'innovació, posant l'accent en la concepció de la innovació possibilitada pel disseny; a continuació, es revisen les polítiques europees de disseny quant a característiques, prioritats i estratègies a escala comunitària, nacional i regional. A partir de múltiples estudis de casos sobre l'anàlisi DAFO (és a dir, de punts forts, punts febles, oportunitats i amenaces) de 50 iniciatives europees d'innovació en disseny, resumim huit dimensions dels factors DAFO -organització, producció, rendiment, coneixement, entorn, mercat, tecnologia i institució- per a identificar els principals punts forts, punts febles, oportunitats i amenaces als quals s'enfronten els professionals, i debatem els factors comuns i específics que podrien influir en la identificació de les forces DAFO tenint en compte els factors del país i del sector. Arribem a la conclusió que la política europea de disseny es troba en un punt de transició intergeneracional que va de la sensibilització a la capacitació, la qual cosa exigeix polítiques més coordinades per a abordar les oportunitats i els reptes actuals.
Llegir més Ocultar DOI: 10.3390/su12125132 -
Mayors, Using Cultural Expenditure in An Opportunistic Way Improves the Chances of Re-Election, but Do Not Do It: Revisiting Political Budget Cycles
Sanjuán, Jordi Rausell, Pau Abeledo, Raül
(2020). ArticleSustainability. Num.2020, 12, 9095
Aquest article analitza si la despesa en béns de mèrit, cultura, salut, educació i esports, per part dels governs locals, en ciutats de mida mitjana (entre 20.000 i 100.000 habitants) està lligat al cicle electoral; és a dir, si la despesa augmenta en el període previ a un procés electoral. A més, analitzem si l'augment de la despesa en cultura per part dels governs locals té algun efecte significatiu en la probabilitat que els governs locals siguin reelegits. Per respondre aquestes preguntes, s'utilitza una base de dades de 350 municipis de mida mitjana que comprèn el període 2011-2019, quan es van celebrar dues eleccions municipals a Espanya; el 2015 i el 2019. Els resultats confirmen que...
Aquest article analitza si la despesa en béns de mèrit, cultura, salut, educació i esports, per part dels governs locals, en ciutats de mida mitjana (entre 20.000 i 100.000 habitants) està lligat al cicle electoral; és a dir, si la despesa augmenta en el període previ a un procés electoral. A més, analitzem si l'augment de la despesa en cultura per part dels governs locals té algun efecte significatiu en la probabilitat que els governs locals siguin reelegits. Per respondre aquestes preguntes, s'utilitza una base de dades de 350 municipis de mida mitjana que comprèn el període 2011-2019, quan es van celebrar dues eleccions municipals a Espanya; el 2015 i el 2019. Els resultats confirmen que tant la despesa total com la despesa en cultura i esports estan vinculats al cicle electoral, mentre que la despesa en altres béns de mèrit no ho està. A més, utilitzant un model logit, es confirma que un augment de la despesa cultural té un efecte significatiu en la probabilitat que el govern sigui reelegit. Concretament, un augment d'un terç de la despesa cultural, com a proporció de la despesa total (per exemple, passant del 6% al 8%) a nivell de governs locals, millora les possibilitats de reelecció en gairebé un 10%.
Llegir més Ocultar1-15
-
Report on Analysis of Covid-19 Impacts in Chebec Project
Abeledo Sanchis, Raúl Bacete Armengot, Guillem Sendra Moreno, Maria
(2020). LlibreReport on Analysis of Covid-19 Impacts in Chebec Project.
Among the activities that have been put in place to analyze and understand this enormous change, a report produced by Econcult (University of Valencia) provides an overview of the challenges encountered and the efforts still to be made to maintain sustainable, free and diverse environments for creation, dissemination and access to cultural life.
Pages: 48
-
CULTURE FOR CITIES AND REGIONS. Successful investments in culture in European cities and regions: a catalogue of case studies.
Phillipe Kern Julie Herve Pau Rausell Peter Inkei Tom Flemming Valentina Montalto Nils Scheffler Arthur Legall
(2020). Informes -
BID BOOK World Design Capital 2022. València.
María Lapiedra Mayte Aparisi Nuria Vicedo Pau Rausell Xavi Calvo
Valencia: Associació València Capital del Disseny , 2019. InformesDocumento desarrollado para la ciudad de Valencia con el objetivo de competir por la candidatura de la Capital Mundial del Diseño. Se trata de una etiqueta gestionada por la Organización Mundial del Diseño