Sembla case inevitable que la crisi sanitària de la COVID-19 nos indueix a les metàfores mèdiques i si hem de trobar analogies sobre el que li està succeint al sector cultural, no hi ha dubte que el ictus nos proporciona una imatge adequada. El sector cultural ha patit un col·lapse repentine que es nos ha presentat de manera brusca por ho confinament i que a tindre uns efectes persistents en el temps, por els previsibles rebrotes, que obligaran a replantejar molts aspectes de les relaciones entre creadores i creadores, espais de mediació cultural i les persones usuàries, participants, clientes i consumidores. Molts dels supòsits convencionals i moltes de les inèrcies pràctiques acumulades por el sector es revelaran del tot ineficaços per al procés de recuperació. Per a recobrar els seus funciones vitals, el sector cultural es ve davant el rendisc de desaparéixer per a reaprendre.