The Calatrava model: reflections on resilience and urban plasticity

Boix, Rafael Rausell, Pau Abeledo, Raül

The Role of Art and Culture for Regional and Urban Resilience.

Aquest llibre analitza la influència de l'art i la cultura com a motor per a promoure la resiliència de les economies regionals i urbanes. Sota una perspectiva multidiscplinar, el llibre examina la contribució d'algunes regions i ciutats creatives com a llocs en els quals s'activen processos de transformació, innovació i creixement en resposta a pressions externes. A través de diferents marcs teòrics i investigacions empíriques i proposant un debat crític sobre la noció de resiliència, els autors sostenen que els recursos culturals i creatius poden oferir un model sostenible per a fer front a diferents tipologies de pertorbacions. El llibre atraurà a estudiosos de les ciències regionals i...

Aquest llibre analitza la influència de l'art i la cultura com a motor per a promoure la resiliència de les economies regionals i urbanes. Sota una perspectiva multidiscplinar, el llibre examina la contribució d'algunes regions i ciutats creatives com a llocs en els quals s'activen processos de transformació, innovació i creixement en resposta a pressions externes. A través de diferents marcs teòrics i investigacions empíriques i proposant un debat crític sobre la noció de resiliència, els autors sostenen que els recursos culturals i creatius poden oferir un model sostenible per a fer front a diferents tipologies de pertorbacions. El llibre atraurà a estudiosos de les ciències regionals i urbanes i de les economies culturals i creatives i obrirà una sèrie de consideracions per als responsables polítics.

Cities as Enablers of Innovation

Concilio, Grazia Li, Chuan Rausell, Pau Tosoni, Ilaria

Innovation Capacity and the City: The Enabling Role of Design.

The relationship between cities and innovation in present times can be regarded from a distinctive perspective. As it is vital to rethink our development patterns, in order to contrast global warming and its ominous threats, cities are themselves concrete materials for innovation. Therefore, cities challenge the very same concept of innovation by adding the long-term perspective to its social assessment framework. Cities are therefore seen both as hotbeds of creativity and innovative culture and places where different actors (policy makers, civil servants, NGOs, citizens, start-uppers, entrepreneurs, etc.) receive continuous stimuli to engage in innovations that fulfil specific needs (be...

The relationship between cities and innovation in present times can be regarded from a distinctive perspective. As it is vital to rethink our development patterns, in order to contrast global warming and its ominous threats, cities are themselves concrete materials for innovation. Therefore, cities challenge the very same concept of innovation by adding the long-term perspective to its social assessment framework. Cities are therefore seen both as hotbeds of creativity and innovative culture and places where different actors (policy makers, civil servants, NGOs, citizens, start-uppers, entrepreneurs, etc.) receive continuous stimuli to engage in innovations that fulfil specific needs (be they market, organisational or community related).

Assessing the role of collaboration in the process of museum innovation

Chuan Li, Vicent Coll Serrano

Journal of Cultural Economy. Num.Volume 12

La relació entre la col·laboració i la innovació en les organitzacions culturals és un tema emergent que ha suscitat especial atenció per part d’acadèmics i professionals. L’objectiu principal d’aquest estudi és avaluar el paper de la col·laboració en el procés d’innovació en les organitzacions museístiques. Per a aconseguir aquest objectiu, en primer lloc, desenvolupem un marc analític de quatre dominis, fent coincidir els tipus d’innovació amb els processos de producció cultural per a reflectir les peculiaritats de la innovació en els museus. Aplicant aquest marc als múltiples estudis de cas de quatre museus espanyols, identifiquem tres motivacions principals (complementar la mà d’obra,...

La relació entre la col·laboració i la innovació en les organitzacions culturals és un tema emergent que ha suscitat especial atenció per part d’acadèmics i professionals. L’objectiu principal d’aquest estudi és avaluar el paper de la col·laboració en el procés d’innovació en les organitzacions museístiques. Per a aconseguir aquest objectiu, en primer lloc, desenvolupem un marc analític de quatre dominis, fent coincidir els tipus d’innovació amb els processos de producció cultural per a reflectir les peculiaritats de la innovació en els museus. Aplicant aquest marc als múltiples estudis de cas de quatre museus espanyols, identifiquem tres motivacions principals (complementar la mà d’obra, compensar l’escassetat de coneixements, millorar la innovació impulsada per la demanda) i quatre formes de col·laboració (treball en equip, subcontractació, consorci i conversa) i resumim les diferents maneres de col·laboració implicats en diversos dominis de producció i innovació. A continuació, es realitza una avaluació de l’eficàcia de les col·laboracions existents per a aconseguir la innovació tecnològica i cultural en els museus. Finalment, es presenta una llista d’implicacions per a la gestió de la innovació en els museus.

Els sector culturals i creatius a la Comunitat Valenciana

Pau Rausell Köster, Chuan Li, Maria Caballero Pons

La comunicació a la Comunitat Valenciana (2010-2018): crisi i canvi. Num.Págines 253-276

Aquest estudi mostra com és el sector valencià de la comunicació, quals són les seves fortaleses i febleses, com ha evolucionat en els últims anys i com és previsible que ho faci en el futur. És una continuïtat del treball “L’ecosistema comunicatiu valencià” (López García, 2010), publicat en un moment molt diferent a l’actual, en el qual ja es veien les conseqüències de la crisi econòmica i la reconversió tecnològica, i quan l’influx dels noves tecnologies comunicatives, encara que molt important, no havia arribat a afectar a tot el sector amb el grau de profunditat i amb l’omnipresència que s’acredita en el present. Ara les xifres mostren un cert creixement en el nombre de mitjans de...

Aquest estudi mostra com és el sector valencià de la comunicació, quals són les seves fortaleses i febleses, com ha evolucionat en els últims anys i com és previsible que ho faci en el futur. És una continuïtat del treball “L’ecosistema comunicatiu valencià” (López García, 2010), publicat en un moment molt diferent a l’actual, en el qual ja es veien les conseqüències de la crisi econòmica i la reconversió tecnològica, i quan l’influx dels noves tecnologies comunicatives, encara que molt important, no havia arribat a afectar a tot el sector amb el grau de profunditat i amb l’omnipresència que s’acredita en el present. Ara les xifres mostren un cert creixement en el nombre de mitjans de comunicació que operen en el territori valencià, una pujada que es basa sobretot en l’augment d’emissores de ràdio i el manteniment dels mitjans escrits, a pesar que s’observa una major presència dels mitjans exclusivament digitals que, a poc a poc, ocupen l’espai dels impresos.

Economia taronja i els sectors culturals i creatius (SCC) en la Comunitat Valenciana: situació, potencialitats i definició de propostes d'actuació per al seu foment

Pau Rausell-Köster, Rafael Boix-Domènech, Raúl Abeledo-Sanchis, Maria Sendra-Moreno & Sendy Ghirardi

Conselleria d'Hisenda i Model Econòmic.

Aquest informe pretén realitzar una revisió de la situació de la denominada “Economia Taronja” en la Comunitat Valenciana, per a poder realitzar un diagnòstic basat en les evidències i que ens porte a algunes propostes i recomanacions des de la perspectiva de la voluntat transformadora del model productiu valencià. El concepte d'Economia Taronja, correspon a les activitats econòmiques dels sectors culturals i creatius (SCC), que delimitarem en la primera secció a partir dels codis corresponents de la CNAE 2009. La revisió s'inicia amb una aproximació conceptual i teòrica sobre les relacions entre els sectors culturals i creatius i la dinàmica econòmica en general, tant des d'una perspectiva...

Aquest informe pretén realitzar una revisió de la situació de la denominada “Economia Taronja” en la Comunitat Valenciana, per a poder realitzar un diagnòstic basat en les evidències i que ens porte a algunes propostes i recomanacions des de la perspectiva de la voluntat transformadora del model productiu valencià. El concepte d'Economia Taronja, correspon a les activitats econòmiques dels sectors culturals i creatius (SCC), que delimitarem en la primera secció a partir dels codis corresponents de la CNAE 2009. La revisió s'inicia amb una aproximació conceptual i teòrica sobre les relacions entre els sectors culturals i creatius i la dinàmica econòmica en general, tant des d'una perspectiva macro (entre l'evolució de les variables agregades com la productivitat, el creixement, la renda per càpita i l'activitat dels SCC) com des de la perspectiva micro (el paper de les sectors culturals i creatius en la transformació de la relacions laborals, la capacitat d'innovació dels individus en les organitzacions empresarials o les transformació en la cultura corporativa). Seguidament, es realitza una descripció de l'aproximació valenciana, enfront de les realitats de la resta d'Espanya i Europa. A continuació, es proporciona una descripció de les dinàmiques, sectorials i territorials dels diferents sectors de l'Economia Taronja, a partir de l'elaboració d'una base de microdades, que ens permet identificar i geolocalitzar variables com a empreses, ocupats i facturació de les activitats dels sectors culturals i creatius, per diferents unitats territorials. Posteriorment, es realitza una anàlisi sobre les dinàmiques territorials a partir de les unitats municipals i dels sistemes locals de treball. La secció següent correspon al desenvolupament de diferents metodologies d'estimació per a revelar les relacions entre SCC i la renda local, per a arribar als resultats de l'anàlisi de les consideracions derivades de la interacció amb 27 experts en el sector. Amb tot aquest diagnòstic es realitzen una sèrie de conclusions, per a seguir amb un conjunt de recomanacions en clau de polítiques públiques, amb l'objectiu d'estimular la denominada Economia Taronja.

Com la cultura alimenta la innovació industrial? Una avaluació estratègica des del projecte Creativewear

Raúl Abeledo Sanchis, Óscar M. Blanco Sierra, Maria Sendra Moreno, Guillem Bacete Armengot

Com la cultura alimenta la innovació industrial? Una avaluació estratègica des del projecte Creativewear.

Com poden les Indústries Culturals i Creatives (ICC) oferir solucions innovadores a la indústria tèxtil i de la confecció (T&C)? CreativeWear és un projecte Interreg MED (2017-2019) que té com a objectiu revitalitzar la indústria tèxtil i de la confecció (T&C) en crisi, aprofitant les potencialitats creatives regionals mitjançant la implicació de comunitats creatives, la millora del patrimoni cultural i l'adopció d'activitats per als clients. cadenes de valor orientades. Aquest llibre avalua les activitats i els resultats del projecte CreativeWear i la seUa capacitat per introduir canvis en les organitzacions creatives i tèxtils, l'ecosistema d'innovació regional i les estratègies de...

Com poden les Indústries Culturals i Creatives (ICC) oferir solucions innovadores a la indústria tèxtil i de la confecció (T&C)? CreativeWear és un projecte Interreg MED (2017-2019) que té com a objectiu revitalitzar la indústria tèxtil i de la confecció (T&C) en crisi, aprofitant les potencialitats creatives regionals mitjançant la implicació de comunitats creatives, la millora del patrimoni cultural i l'adopció d'activitats per als clients. cadenes de valor orientades. Aquest llibre avalua les activitats i els resultats del projecte CreativeWear i la seUa capacitat per introduir canvis en les organitzacions creatives i tèxtils, l'ecosistema d'innovació regional i les estratègies de cooperació transnacional. En aquest sentit, intentem respondre a les preguntes següents: Quines són les evidències clau del mercat descobertes durant el projecte CreativeWear? S'han complert les expectatives i els objectius del projecte? Quins problemes inesperats han sorgit? Quines lliçons i recomanacions proporcionen per als responsables polítics i les estratègies d'especialització regional?

The Economic Impact of the Creative Industry in the European Union

Boix-Domenech, Rafael Rausell-Köster, Pau

Drones and the Creative Industry,.

This work analyses the economic impact of the creative industry in the European Union. The paper quantifies the direct and indirect impacts of the creative industry, concluding that they not only have a direct impact on the employment and the production, but also contributes to the technological progress and long-term development of the European Union. Most of this contribution is due to the creative service industries, whereas the direct contribution of the creative manufacturing industries is smaller

ESTRUCTURA, DIMENSIÓN E IMPACTO ECONÓMICO DE LAS SOCIEDADES MUSICALES. Actualización de los datos 2016.

Rausell, Pau Cervera, Omar Castaño, Juan Vicente Coll, Vicente Montagut, Julio Sendra, Maria

35 páginas

Impacte econòmic i social de les societats musicals en la meseta de Requena-Utiel

Julio Montagut Marqués, Pau Rausell Köster

Oleana: Cuadernos de Cultura Comarcal. Num.Nº 32, 2018

Les societats musicals conformen una dels senyals d’identitat valenciana rellevant, a causa del gran arrelament que tenen en la nostra Autonomia, per això van ser declarades “bé de rellevància local” en 2011, i a partir de llavors s’està treballant perquè siguin declarades “bé d’interès cultural”. Les SSMM aglutinen una sèrie de particularitats, propietats i conceptes que les fan úniques i que inclouen accions com l’associacionisme, el treball voluntari, la producció i la formació musical, les activitats recreatives, etc., provocant amb tot l’output generat un impacte econòmic i social sobre la població i la comarca. En aquest treball, volem incidir en algunes de les conseqüències que tenen...

Les societats musicals conformen una dels senyals d’identitat valenciana rellevant, a causa del gran arrelament que tenen en la nostra Autonomia, per això van ser declarades “bé de rellevància local” en 2011, i a partir de llavors s’està treballant perquè siguin declarades “bé d’interès cultural”. Les SSMM aglutinen una sèrie de particularitats, propietats i conceptes que les fan úniques i que inclouen accions com l’associacionisme, el treball voluntari, la producció i la formació musical, les activitats recreatives, etc., provocant amb tot l’output generat un impacte econòmic i social sobre la població i la comarca. En aquest treball, volem incidir en algunes de les conseqüències que tenen les SSMM a la comarca de la Meseta de Requena-Utiel.