LA TESI CONSISTEIX, DES DEL PUNT DE VISTA TEORICO, EN UNA APROXIMACION AL ANALISIS DE LES POLITICAS CULTURALS, DES DE LA PERSPECTIVA DE LA ECONOMIA APLICADA I DINS DEL AMBITO DE LA ACCION PUBLICA. PER A AIXÒ HA SIGUT NECESSARI COMENÇAR AMB UNA DISGRESION HISTORICA SOBRE LES RELACIONS ENTRE EL PODER POLITICO I LA PROVISION DE CULTURA QUE ESTE OFEREIX, QÜESTIONANT ADEMAS, ALGUNS DELS DISCURSOS QUE IMPLIQUEN UNA JERARQUIZACION MORAL DE LA PRODUCCION, EL CONSUM O LA PROVISION CULTURAL ENFRONT DE LA PRODUCCION, CONSUM O PROVISION D'UNA ALTRA MENA DE BÉNS. LES CONCLUSIONS D'ESTA APROXIMACION PORTEN A LA AFIRMACION QUE LES POLITICAS CULTURALS CONTEMPORANEAS SÓN DEUTORES D'una banda D'UNA LOGICA INDIVIDUAL QUE EXPLICA LES ACCIONS DE "POLITICA CULTURAL" QUE ES CONFORMEN EN LES PRACTIQUES DEL PODER EN SOCIETATS PRE-DEMOCRATICAS I QUE TRACTEN D'APROFITAR LA FUNCIONALITAT SOCIAL I INDIVIDUAL DE LA PROVISION CULTURAL I D'altra banda SÓN CONSEQÜÈNCIA TAMBIEN DEL PATRIMONI VALORATIU QUE DES DE LA ILUSTRACION INCORPORA EL "DRET A LA CULTURA" COM UN DELS DRETS DE L'HOME EN LES SOCIETATS OCCIDENTALS I QUE ALMENYS A EUROPA CONSTITUEIX UN MES DELS PILARS DE L'ESTAT DEL BENESTAR. L'ENFOCAMENT TRADICIONAL DE LA ECONOMIA DE L'ART I LA CULTURA, EN ESTE AMBITO, I TAL COM REPASSA SUCCINTAMENT EL TEXT, S'HA LIMITAT A DISCUTIR ELS ARGUMENTS EN FAVOR O EN CONTRA DE LA INTERVENCION PUBLICA PERÒ LA LITERATURA HABITUAL NO HA TRACTAT LES VARIABLES QUE DETERMINEN L'OFERTA DE LES POLITICAS CULTURALS PER PART DELS SEUS RESPONSABLES POLITICOS. DES DE PERSPECTIVA S'ELABORA UN MODEL DE INTERPRETACION DE LES POLITICAS CULTURALS QUE CONSISTEIX EN UNA CLASIFICACION A partir de LA DEFINICION TEORICA DE LA INTENCIONALITAT DE LES POLITICAS CULTURALS A TRAVES DELS SEUS BENEFICIARIS. PER A DETECTAR ESTA INTENCIONALITAT S'ESTABLEIXEN CORRELACIONS PLAUSIBLES ENTRE ELS BENEFICIARIS I LES FORMES DE INTERVENCION (ESTADI DEL PROCÉS DE PRODUCCION E