L’anàlisi social en general i l’econòmic en particular han de anar fixant la seva atenció, cada vegada més, sobre els bens i serveis simbòlics (entre els quals s’hi inclou la cultura) fronts als bens físics, perquè els primers són els que defineixen les possibilitats de desenvolupament a llarg termini i l’assoliment de nivells de competitivitat adients dins del marc de la nova societat globalitzada de la informació. Però en aquest procés de mondialització i en el disseny de la nova societat de la informació, la cultura no és sols rellevant per les seues implicacions econòmiques, sinó que la cultura constitueix també, un dels mitjans per a millorar la qualitat de vida individual i socialment. Tanmateix, la cultura és un àncora efectiva i reconfortant en un món agressivament globalitzat i poc sensible a les demandes dels seus ciutadans.