Aquest article defineix l'"experiència cultural" i la situa en un model conceptual holístic, "la ciutat cultural", en el qual exerceix un paper rellevant per a millorar el rendiment de les ciutats. El model conceptual combina els elements bàsics de la ciutat patrimonial, la ciutat intel·ligent i la ciutat creativa. La ciutat s'interpreta des d'una triple perspectiva: com a depòsit de recursos, com a interfície connectiva i com a escenari de la vida i les experiències socials i professionals dels ciutadans. En aquest context, cadascuna d'aquestes perspectives incorpora la cultura de manera diferent, possibilitant diferents models de creació de valor i diferents processos de producció i reproducció d'aquest valor. En cadascun dels models urbans descrits anteriorment, s'implementen processos de producció que combinen capital simbòlic, físic, financer, social, humà i cultural de diferents maneres i estratègies urbanes per a proporcionar experiències culturals que encenen efectes transformadors a través de diversos "spillovers". Això significa que la cultura, en les seues diferents dimensions, recupera el paper de matèria primera i es converteix en el punt d'origen per a activar processos de desenvolupament i millorar el rendiment urbà. La integració de les dimensions de la ciutat patrimonial, la ciutat creativa i la ciutat intel·ligent a través d'un context propici és la proposta central de la "ciutat cultural". D'acord amb la Nova Agenda Europea per a la Cultura, aprofundim l'anàlisi en els efectes indirectes específics sobre el benestar i la qualitat de vida, el compromís ciutadà i la renovació urbana com a eix d'un conjunt d'efectes externs de les experiències culturals. En la part final d'aquest article, comprovem la plausibilitat d'aquesta proposta especulativa mitjançant algunes proves empíriques. Desenvolupem un model OLS amb indicadors proxy, que podrien considerar-se indicadors de transició, per a les tres estratègies potencials diferents (patrimonial, intel·ligent, creativa). Els resultats donen suport a l'afirmació que és concebible que l'oferta d'experiències culturals a través de diverses tàctiques (ciutat patrimonial, ciutat intel·ligent i ciutat creativa) puga explicar en part el creixement de les ciutats europees en els anys posteriors a la crisi financera de 2008. Aquestes estratègies han contribuït als bons resultats del dispositiu urbà de manera positiva, no menyspreable (expliquen entorn del 50% de la variància de la productivitat) i estadísticament significativa. La provisió d'un context que augmenta les experiències culturals per als ciutadans ha millorat clarament el rendiment de les ciutats europees, i desenvolupem alguns mecanismes conceptuals i empírics per a explicar i mesurar els impactes socioeconòmics d'aquests processos.