Un exercici desacralitzador consiteix a pensar, indagar i observar el preu, (que a llarg termini no difereix del valor, com sembla defensar un cert adagi popular) de la producció simbòlica. Això que els acabo de comptar té un preu de tres Euros. Si dividim els 80 Euros que em prometen pagar els editors de la revista Badall, pels 8000 caràcters que m'exigeixen, el resultat és que fins al punt anterior he produït prou per a pagar EL PAÍS del Diumenge 7 de Febrer (2,20 Euros), més la pel·lícula 16 Calles que per 0,80 cèntims em proposen avui. No està malament, no?. He materialitzat en 3 línies, la meva inversió històrica en reputació –si no els de Badall no m'haguessin buscat- , la meva inversió en capital humà i per tant la meva capacitat de presentar coneixement estructurat, i, finalment, els que em paguen, també suposo que paguen pel meu peculiar talent; és a dir per la meva capacitat de presentar aquesta informació estructurada amb un cert enginy, de manera que resulti atractiva per als lectors i que contribueixi al fet que aquests lectors, després de l'experiència, incrementin la seva disponibilitat a pagar pels pròxims números de la revista Badall.