El passat 15 i 16 de maig es va celebrar en el Saló de graus de la Facultat de Dret de la Universitat de València les jornades tributàries: 'Fiscalitat de reestructuració empresarial. Qüestions pendents'.
Els directors de les jornades, D. F. Alfredo García Prats i Sr. Germán Orón Moratal, Catedràtics de Dret Financer i Tributaris de la Universitat de València i de Jaume I, respectivament. Tots dos codirectors van explicar que la raó d'aquesta jornada es devia al fet que les operacions de reestructuració empresarial suposen profundes alteracions en l'organització de les empreses que, fins i tot sent necessàries per a adaptar-se a un entorn permanentment canviant i fortament competitiu, poden desmotivar-se per l'elevat cost tributari que té en la imposició personal sobre la renda. Tant és així que el component tributari pot ser una rèmora que obstaculitze o impedisca la reestructuració.
Per a evitar-ho, el nostre ordenament, a l'empara del Dret comunitari, difereix, mitjançant un règim especial, la tributació de les plusvàlues que tals reestructuracions generen. No obstant això, aquesta regulació persegueix diferenciar, la qual cosa no sempre és fàcil i desemboca en una copiosa casuística, les modificacions que obeeixen a autèntics motius econòmics diferents de l'estalvi fiscal d'aquelles inspirades únicament per la finalitat de retardar “sine die” la seua tributació. Aquesta polèmica, encara que antiga, està permanentment d'actualitat, projectant-se tant en l'àmbit de la comprovació administrativa com en el de la praxi judicial.
