• Dra. María Esther Sánchez López
  Professora Titular de la Universidad de Castilla La Mancha.
• Dra. Esther Bueno Gallardo
  Professora Contractada Doctora de la Universidad de Córdoba.
• Dr. Juan Ignacio Moreno Fernández
  Lletrat del TC. Professor Titular de Dret Financer de la Universidad de Alcalá de Henares.
• D. Marcos Álvarez Suso
  Inspector d'Hisenda de l'Estat. Subdirector General d'Ordenació Legal en el Departament d'Inspecció de la AEAT.

Protecció a la intimitat

El dret a la intimitat front a l'Administració tributària i que estan resoltes pel TC i el TEDH però no interioritzats pels operadors jurídics.

En aquest sentit, es plantegen 3 qüestions:

• Equival el dret a la intimitat a un dret al secret sobre certs àmbits, dades o informacions íntimes?
• Existeix alguna dada íntima que no siga susceptible d'afectació  pel poder  públic en general i per l'administració en particular?
• Les dades econòmiques són intimitat tutelats per la CE? Tots, algun, cap?

Requisits que ha d'observar la ingerència sobre la intimitat per a ser compatible amb l'art. 18.1 CE.

1.     Anàlisi de la primera qüestió

Hi ha que fer una delimitació tant negativa com positiva del contingut del dret  constitucional a la intimitat.

El dret a la intimitat NO és: NO es pot equiparar a un dret al secret, no és una prohibició absoluta d'intromissions en l'àmbit  de la intimitat o de cessió de dades o informacions íntimes, el contingut essencial no és una interdicció absoluta d'ingerències en certs àmbits, dades o informacions que pertanyen a les facetes més reservades de la vida privada del titular del dret. Es parla del concepte de concepció material absoluta de la intimitat que no és defensable a causa de l'existència d'altres drets i interessos constitucionalment reconeguts que necessiten de l'afectació per a la seua plena realització, entre ells la contribució al sosteniment de les despeses públiques. Tampoc és defensable per les regles de l'hermenèutica de la Constitució, principi d'unitat de la CE i de concordança pràctica i perquè si entenem la intimitat des d'un punt de vista absolut, això provoca una provisió en el deure de contribuir que se salda en la cessió de la intimitat en nom de la tutela de l'interés públic amb la consegüent vulneració de la garantia del contingut essencial del dret  a la intimitat. No existeixen, amb caràcter general, dades, àmbits o informacions que no siguen susceptibles d'una afectació per part del poder públic.

Delimitació positiva: és la prohibició d'intromissions il·legítimes en l'àmbit de la intimitat constitucionalment protegida. Té 2 aspectes: un material i un jurídic.

• Aspecte material: la intimitat protegida. Els àmbits, dades o informacions que resultaran tutelats pel 18.1 CE.
• Aspecte jurídic: facultats o poders jurídics que el Dº concedeix al seu titular, que bàsicament consisteix en lafacultad d'impedir que en absència del consentiment es produïsquen ingerències il·legítimes. L'accent es posa en la legitimitat de la ingerència.

A la seua vegada, l'aspecte material, consta de 2 elements:

• Esfera íntima, opera com un criteri de delimitació positiva: quins àmbits, dades o informacions.
• També hi ha criteri de delimitació negativa, que és la reserva o absència de publicitat. No és la referida a la de l'art. 95 bis LGT, sinó a actes dispositius del titular del dret que col·loquen fora de l'àmbit  del dret, dades que a priori són inscriptibles en ell, que són les revelacions a tercers i la publicació de dades íntimes.

En l'aspecte jurídic: d'una banda tenim quines actuacions del poder públic constitueixen una ingerència en la intimitat, són la intromissió i la presa de coneixement en la intimitat i per una altra part tenim la posada en coneixement de tercers de dades amb informacions íntimes, i això amb absència de consentiment del titular  del dret.

Es diu que quan concorre consentiment la ingerència és legítima, s'entén  que no hi ha ingerència als  efectes del 18.1  CE.

Exigències de la legitimitat establides pel TC: necessitat d'una fi constitucionalment legítima, previsió legal de la ingerència, necessitat d'autorització judicial, observança del principi de proporcionalitat (judici d'idoneïtat, necessitat, proporcionalitat en sentit estricte). El contingut essencial del dret no consisteix en dades intimísimos que no puga conéixer l'Administració sinó que l'integra tota la intimitat constitucionalment protegida (intimitat de qualitat mínima, mitjana o màxima), l'integra la necessitat de justificació de la ingerència i sobre tot l'observança del principi  de proporcionalitat. La densitat del control de constitucionalitat és directament proporcional a la intensitat de la ingerència en la intimitat constitucionalment protegida. La intensitat vindrà condicionada per la qualitat de la intimitat afectada, els mitjans emprats, el tipus d'ingerència, etc., de manera que quan la ingerència tinga una gran càrrega intromisiva, el control ha de ser material intensiu. En canvi, quan la ingerència afecte informació purament financera, bastaria un mer control de justificabilidad o de mera evidència, depenent de la qualitat de la intimitat afectada.

2.  Anàlisi de la segona qüestió

Les dades econòmiques són intimitat? Conforme a quins criteris delimitem la intimitat protegida?

Els criteris a utilitzar són materials-objectius (i no formals-subjectius). Existeixen afirmacions en lajurisprudencia constitucional que semblen donar a entendre que correspon al titular  fitar els àmbits, dades o informacions que són íntims. Aquestes afirmacions no es poden sostenir perquè són fetes obiter dicta però sota cap moment ràtio decidendi. Cal optar per un criteri material objectiu i en concret la intimitat que resulte tutelada s'ha d'establir conforme a criteris socioculturals actualment imperants, li competeix als  tribunals de justícia i en última instància al TC.

Partint d'aqueixa  premissa i de quin siga la intimitat a protegir, es pot dir que la intimitat del art 18.1 CE equival a vida privada, entenent vida privada a aquella que es contraposa a la vida pública.

• Intimitat de qualitat mínima: aquelles dades que guarden major relació amb el món exterior.
• Intimitat de qualitat mitjana: s'inscriu bona part del flux patrimonial personal del subjecte.
• Intensitat de qualitat màxima: patiment de malalties, orientació sexual, etc.

Les dades econòmiques són intimitat? En el Tribunal Constitucional s'adverteixen 4 etapes: 1a, caràcter íntimode les dades econòmiques; 2a, sí que es consideren intimitat; 3r es produeix una involució; 4t des de 2005 (STC 33/20005), la situació econòmica en la qual es troba un subjecte hi ha dades íntimes i menys íntims, els menys íntims són titularitat del compte corrent, l'import  del compte  corrent, els més íntims són tots els relatius a la investigació de la despesa.

Es comenta una altra sentència del Tribunal Constitucional: La informació que accedeix al Registre de caràcter patrimonial també registra protegida per l'article  18. La línia jurisprudencial constitucional està en línia amb el TEDH. Els ingressos patrimonials i el patrimoni net d'un subjecte constitueixen propietat privada, les dades bancàries són protegits pel art.8.1 del Conveni. Es va indicar a més que el flux patrimonial net del subjecte (flux d'ingressos, despeses, patrimoni net) són intimitat del 18.2  CE. No són intimitats de qualitat màxima.

Pel que  es refereix a àmbits i espais, hi ha tendència de qualificar com a domicili àmbits i espais que no són tals, ej: una caixa de seguretat en una entitat bancària, un pendrive, disc dur portàtil. Un domicili constitucionalment protegit ha de ser un espai apte o idoni per al desenvolupament  de la vida privada, ni fins i tot traslladant mutatis mutandi la jurisprudència sobre el domicili de persones jurídiques. Els espais tutelats són aquells idonis per a mantindre material íntim.

Dos tipus:

• Aquells l'accés  dels quals comporta una afectació del 18.1 CE (caixes de seguretat, maletins, maletes).
• Aquells l'accés dels quals comporta una afectació de l'art. 18.1 CE i també del 18.3 CE, amb necessitat d'autorització judicial per al seu accés i registre (espais d'emmagatzematge virtual, ordinadors portàtils, telèfons mòbils).

3.  Anàlisi sobre la tercera qüestió

A quanta més intensitat de la ingerència amb més rigidesa funcionen les exigències que dimanen del requisit de la legitimitat de la ingerència. En relació amb la previsió legal de la ingerència es precisa del desenvolupament d'una llei que regule el tipus d'ingerències sobretot quan quede afectat els apartats 1 i 3 de l'art. 18 CE. Sobre la necessitat d'autorització judicial per a aquesta mena d'ingerències: no existeix un monopoli judicial, però en l'àmbit del procés penal senecesita autorització judicial encara que hi ha ocasions en què la policia pot actuar directament, amb previsió legal i sempre guardant el principi de proporcionalitat, adduint raons d'urgència  i necessitat o bé #tractar de raons d'ingerències lleus en la intimitat. En l'àmbit tributari no fa mancada resolució judicial per les següents raons: el Constitucional en el seu STC 233/2005 ho va dir, es permet aqueixa ingerència sempre que una llei ho preveja. El TEDH ho diu igual, quan només s'afecta la vida privada i no la resta de garanties del 8.1 Conveni noprecisa d'autorització judicial. El tenor literal de l'art. 117.4 CE (Els tribunals no exerciran més funcions que les de l'apartat anterior –jutjar i executar el jutjat– i les que expressament atribuïsca el legislador en garantia de qualsevol dret), de manera que és el legislador el que pondera els interessos en lliça i determinar en cada cas i amb quines condicions es pot veure afectada la intimitat. L'EL 1/1982, de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, diu que no són intromissions les actuacions autoritzades d'acord amb la llei per autoritat competent.

“Per autoritat competent”: l'Administració tributària.

“D'acord amb la Llei”: La LGT només parla d'autorització judicial per a l'accés al domicili  constitucionalment protegit. Per analogia s'aplica:  per a precintar i accedir; per exemple, a les caixes de seguretat, fa falta autorització judicial. Marc normatiu: 91.2 LOPJ, art.

LJCA, art. 100.3 llei 39/2015, atribueixen de manera formal (no material) competència al jutjat  del contenciós, l'accés  al domicili  i altres llocs dependents de la voluntat del titular.

L'article  100.3 és en seu d'execució  forçosa d'actes  administratius.

Hi ha llocs íntims que sí que necessitarien autorització judicial a la llum d'aquest marc normatiu, però es produeix un greuge respecte d'altres actuacions de l'Administració tributària com la del 93.3 LGT (obligacions d'informació). Per què els llocs íntims més enllà del domicili quedaran més protegits que l'accés a aquests àmbits d'informacions íntimes?