El terme “escola” deriva del llatí schola i es referix alhora a l’espai, al lloc on s’imparteix el coneixement, així com a l’aprenentatge que s’hi desenvolupa i a la metodologia utilitzada pel professor. Una metodologia que pretén ser acurada, fluïda, i oberta, entre l’alumne i el professor. El format d’escola que es proposa és mixt, amb una part divulgativa i una altra formativa associada a un taller o seminari, amb un nombre reduït d’alumnes com a eina clau del nostre plantejament.

Amb aquesta iniciativa volem contribuir a crear un espai de reflexió i formació dins d’un àmbit geogràfic i cultural del què formem part. Es vol posar l’accent en la necessitat d’establir relacions entre projectes, càtedres, organismes i persones que tracten de convertir en pròximes les produccions i identitats culturals que existeixen a Europa.

Diuen els diccionaris que és allò que es du a la realitat gràcies a l’activitat de la nostra raó: els pensaments són productes que la ment elabora voluntàriament a partir d’una ordre racional, o involuntàriament a través d’un estímul extern. El pensament és acumulatiu i es desenvolupa al llarg del temps, pel fet de funcionar des d’estratègies que tendeixen a resoldre problemes. 

Lluís Vives (1492/3 – 1540). Un apunt d’un estudiós del humanista valencià, el mexicà Enrique González, i un primer pretext: “per a Vives, els processos d’aprenentatge i d’ensenyament son inseparables del problema de com és la ment que du a terme aquestes operacions”; aprenentatge, ensenyament, pensament.

Europa i un segon pretext: València, on naix, França, els Països Baixos, Anglaterra, París, Lovaina, Anvers, Bruges, Basilea, Breda, Lió, Colònia etc. llocs on estudia, on viu, on treballa, on es publiquen els seus escrits; Opuscula duo, Opera, Opuscula varia, Somnium et Vigilia, De institutione fœminæ Christianæ, De subventione pauperum, De Disciplinis etc.

Un tercer pretext: l’Estudi General, la universitat de València, on possiblement estudia gramàtica amb Jeroni Amiguet i amb el saragossà Sisó, on es forma intel·lectualment per a la seua futura activitat com a escriptor, on podia haver llegit al franciscà F. Eiximenis, com demostra el seu interès comú pels problemes de la ciutat i de la formació de la dona etc. I la seua presència simbòlica al claustre de La Nau des de 1881.