Acabem de tindre un nadó que ha nascut amb Microsomia Hemifacial. La seua careta és asimètrica, la seua orella dreta i la mandíbula són més xicotetes. El cirurgià maxil·lofacial ens ha comentat que seria convenient treballar amb un logopeda expert en teràpia miofuncional. En què ens pot ajudar un logopeda?

Efectivament, necessitareu un logopeda especialitzat en síndromes craniofacials, que estiga familiaritzat amb aquest tipus d’alteracions anatòmiques i, al mateix temps, amb el treball de la musculatura orofacial i de les seues funcions; és a dir: l’alimentació (succió i masticació), la deglució i la respiració.

D’altra banda, també haureu de prestar molta atenció a la seua audició i estar alerta al desenvolupament del llenguatge. Cal que sapieu que el xiquet no localitzarà la font del so i podria tindre dificultats per discriminar la parla en ambients sorollosos. L’otorinolaringòleg, en coordinació amb el logopeda, vos guiarà durant tot aquest procés.

Segurament ja vos haureu adonat que al vostre nadó li costa prendre el biberó i que no ha sigut capaç de succionar del pit matern. Tot açò és freqüent en aquests casos, perquè no tenen suficient força a la llengua, als llavis ni a les galtes per a extraure la llet de manera autònoma. En aquesta primera etapa, el logopeda vos explicarà com fer-ho de manera correcta i segura per al vostre nadó, i també vos assessorarà sobre quan i com fer la transició cap a un altre tipus d’alimentació perquè el vostre menut desenvolupe la musculatura de la cara, la dentició i la mandíbula de la millor manera possible.

En cas que el nadó presente alguna fissura associada, el logopeda vos ajudarà a millorar les alteracions de la ressonància i l’articulació. Si manifesta una paràlisi facial, treballarà per mobilitzar la musculatura afectada i relaxar aquella que treballe amb més esforç.

Més endavant, cap als 5 anys, el logopeda també haurà de preparar la musculatura de la cara per a la distracció mandibular, que és la tècnica quirúrgica destinada a allargar la mandíbula més curta. Aquesta intervenció obligarà el xiquet a menjar aliments triturats o molt tous durant diversos mesos, la qual cosa provocarà un “afebliment” de la musculatura facial, especialment la masticatòria.

En aquesta fase, el logopeda elaborarà un programa d’exercicis per tal que els teixits blans es recuperen més ràpid i s’adapten millor al nou os, utilitzant aparells miofuncionals, embenats neuromusculars que afavoriran l’oxigenació i l’augment de volum. Al llarg del creixement, probablement serà necessari allargar novament el os mandibular en altres ocasions, i el treball del logopeda serà fonamental en tots els períodes postquirúrgics.

Cristina Peris Hernández, logopeda, Col. Nº 46515

Bibliografía recomendada:

Peris, C. (2012) La terapia miofuncional en los síndromes craneofaciales. Boletín de AELFA, 12(2), 54-60.

Peris, C. (2013) Los síndromes craneofaciales en el contexto logopédico. www.logopediamail.net

Peris-Hernández, C. y Rosell-Clari, V. (2019). Abordaje multidisciplinario en un caso de microsomía hemifacial: Aportes de los logopedas. Revista de Investigación en Logopedia , 9 (1), 17-27.