València, 29 de novembre de 2024.
En plena conformitat i adhesió a la declaració de la Asociación Interprofesional de Ordenación del Territorio (FUNDICOT) del passat dia 3 de novembre, i en virtut de la capacitat arreplegada en els seus estatuts, les següents entitats
- Asociación de Estudios Urbanísticos y Territoriales Teatinos (AEUTT)
- Asociación Española de Geografía (AGE)
- Asociación Española de Técnicos Urbanistas (AETU)
- Asociación Interprofesional de Ordenación del Territorio (FUNDICOT)
- Colegio de Geógrafos (CG)
- Colegio de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos de la Comunitat Valenciana (CICCPCV)
- Colegio Oficial de Ingenieros Agrónomos de Levante (COIAL)
- Colegio Oficial de Trabajo Social de VALENCIA (COTSV)
- Colegio Profesional de Ciencias Ambientales de la Comunitat Valenciana (COAMBCV)
- Consejo General de Trabajo Social (CGTS)
- Instituto de Biotecnología y Desarrollo Azul (IBYDA)
- Instituto de Derecho y Gobierno Local (IDGL) de la Universidad Autónoma de Madrid
- Instituto de Investigaciones Jurídicas en Gobierno y Territorio (i-iNGOT) de la Universidad de Málaga.
- Instituto Interuniversitario de Desarrollo Local (IIDL), Universitat de València (UVEG) y
- Universidad Jaume I de Castellón (UJI)
- Unión de Agrupaciones de Arquitectos Urbanistas (UAAU)
Acorden ratificar el següent MANIFEST conjunt:
Les inundacions ocorregudes des de la vesprada del passat dimarts 29 d'octubre en diferents àmbits del territori espanyol com Andalusia, Castella-la Manxa i la Comunitat Valenciana han consternat al món sencer i en particular als qui integrem el conjunt d'entitats signants, des d'on volem traslladar la nostra solidaritat a totes les persones afectades, com també a tots aquells que estan contribuint amb el seu esforç a la recuperació d'aquest desastre d'extraordinària magnitud i efectes.
El conjunt d'entitats signants estan integrades per professionals que brinden el seu suport a les persones i administracions que han de vetlar per l'ordenació del territori com a columna vertebral a l'hora de prendre les decisions d'intervenció sobre aquest.
En el cas de la Comunitat Valenciana, amb llarga tradició en aquesta mena d'esdeveniments, amb els destacats referents de la riuada de 1957, de la pantanada de Tous de 1982 i del nou episodi de novembre de 1987, aquest compte amb instruments d'ordenació del territori, com és el Pla d'Acció Territorial sobre prevenció de Riscos d'Inundació en la Comunitat Valenciana (PATRICOVA) des de gener de 2003, revisat a l'octubre de 2015. Es tracta d'un instrument de caràcter preventiu que ha de regular la localització de nous usos en el territori a partir de cartografies de perillositat i d'una Normativa Urbanística de caràcter supramunicipal i vinculant en zones afectades per perillositat d'inundació. Aquestes cartografies de perillositat es van veure complementades i reforçades amb les primeres cartografies del Sistema Nacional de Cartografia de Zones Inundables (SNCZI) de l'any 2013, com a resultat de la Directiva Europea 2007/60/CE, relativa a l'avaluació i gestió dels riscos d'inundació, la transposició de la qual a l'ordenament jurídic espanyol es va realitzar a través del Reial decret 903/2010, de 9 de juliol, d'avaluació i gestió de riscos d'inundació.
Actualment es disposa en algunes de les zones afectades en la Comunitat Valenciana de projectes i plans sectorials en matèria inundacions mitjançant el desenvolupament d'infraestructures que no han sigut executades. Hui dia cap ja pensar en la seua realització combinant les solucions basades en la naturalesa juntament amb les d'obra tradicional, per a poder obtindre uns resultats adequats a les noves necessitats.
Des del nostre punt de vista, considerem que els riscos naturals, com les inundacions, han d'incorporar-se en plans amb una visió integral que contemple tots els usos del territori (desenvolupaments urbanístics, infraestructures, activitats econòmiques i espais oberts) i la seua interrelació com a part d'un mateix sistema territorial que evoluciona en el temps. En el cas particular de l'Horta Sud, en l'àrea metropolitana de la ciutat de València, ens trobem amb un territori molt complex, amb alta ocupació per l'edificació provinent en la seua major part per desenvolupaments anteriors a aquest segle, en la qual els riscos han sigut àmpliament estudiats però escassament integrats en els instruments locals d'ordenació i de gestió territorial, i en la presa de decisions. Els Ajuntaments han de desenvolupar sense demora els Plans Especials de Minimització de l'Impacte Ambiental i Territorial (PEMIT) per a les edificacions situades en zones crítiques amb el risc d'inundació.
La pràctica habitual de l'urbanisme com a instrument per a modelar el territori a les necessitats de societats cada vegada més complexes troba límits tant en una lògica polític administrativa excessivament sectorial i no integrada, així com excessivament constreta per uns límits municipals que en absolut s'ajusten a l'escala a la qual aquest tipus de riscos actua ni a les accions a adoptar per part dels actors del territori (administracions, empreses, societat civil i ciutadania). Si entenem que els llits fluvials i els riscos hidrològics no entenen de límits administratius, és raonable considerar que la planificació, a través d'instruments d'ordenació del territori, pot contribuir a millorar la seguretat de les persones de cada territori. A més, ha de tendir-se a una gestió cada vegada més dinàmica en contínua revisió, adequació i seguiment. També resulta imprescindible una adequada governança, a través de la cooperació i coordinació de les diferents administracions, agents públics i privats que intervenen i desenvolupen les seues funcions vitals (residència, treball, cures, etc.) en el territori. Això suposa incloure necessàriament a les persones en la consecució de ciutats i territoris socialment sostenibles.
Aquesta imprescindible col·laboració, recollida i plasmada en els instruments d'ordenació, és la clau fonamental per a resoldre els conflictes i preparar-se per a les amenaces que en el territori es produeixen, afavorint un millor enteniment i cultura territorial de la ciutadania en el seu conjunt. D'aquesta cultura territorial també forma part el coneixement que es viu en un territori afectat per un determinat tipus i probabilitat de risc. La planificació, prevenció, plans d'alarma (especialment l'alerta primerenca, que resulta crucial tal com s'ha demostrat per desgràcia en l'actual catàstrofe), de reacció i d'emergències (que hauran de procurar una major integració en la planificació territorial per a fixar les rutes i sistemes d'evacuació més eficients), i l'atenció a la població afectada exigeixen d'una coordinació interadministrativa i amb la societat civil que ha de quedar fora del conflicte partidista, com a veritable i necessària qüestió d'Estat. En cas contrari, els efectes i els danys que això genera, especialment la pèrdua de vides, superen, en molt, els suposats costos o efectes econòmics de prendre les pertinents mesures des de les respectives polítiques sectorials, urbanístiques i territorials.
Hem d'acostumar-nos a incorporar el coneixement (cultura) territorial en les nostres vides per a una adequada organització comunitària, i estar preparats per a reaccionar adequadament al context en el qual s'emmarca el nostre espai de vida. Més si tenim en compte que aquest tipus d'episodis es preveu seran més freqüents i d'intensitat creixent en el futur davant el progressiu procés de calfament global. En el mateix sentit, també una major atenció a les evidències científiques per part dels prenedors de decisions, una millor relació entre ciència i política, és evident que resulta necessària. És una cosa que sembla estar assumit en aquests moments de catàstrofe, però cal procurar que no s'oblide prompte, com sol ocórrer, quan la situació de xoc desapareix.
És moment d'aprendre bé aquesta nova lliçó, posar solucions sobre el fet i tindre-ho molt en compte per a nous desenvolupaments de cara al futur. Els professionals del territori, com és el cas de les entitats signants, han vingut parlant alt i clar referent a això. De nou, des de tota elles volem manifestar el nostre compromís amb les persones i amb el territori, posant-nos a la seua disposició per a prestar la nostra màxima col·laboració per a poder estar millor preparats i evitar en endavant la inassumible pèrdua de més vides humanes, així com per a poder minimitzar els danys materials en el futur; alguna cosa que una societat com la nostra no pot permetre's amb l'actual nivell de coneixements.
