Dissabte passat, el Jardí Botànic de la Universitat de València va acollir a unes 120 persones per a participar en la consulta ciutadana del projecte CONFIDES (Percepció pública i ciència post-COVID-19 a Espanya: confiança i desinformació en vacunes, canvi climàtic i intel·ligència artificial).
Dissabte passat, el Jardí Botànic de la Universitat de València va acollir a unes 120 persones per a participar en la consulta ciutadana del projecte CONFIDES (Percepció pública i ciència post-COVID-19 a Espanya: confiança i desinformació en vacunes, canvi climàtic i intel·ligència artificial). L'activitat convidava a reflexionar i a debatre sobre com rebem i percebem la informació sobre temes científics en tres àrees de gran actualitat: la intel·ligència artificial, les vacunes i el canvi climàtic.
Organitzats en taules de huit o nou persones i guiats per un moderador, els participants van compartir les seues experiències i opinions a partir de preguntes com “Alguna vegada has rebut informació falsa sobre el canvi climàtic?” o “Quan lliges notícies sobre intel·ligència artificial, penses que serà una tecnologia positiva per a les persones?”. Aquestes qüestions van servir de punt de partida perquè la ciutadania expressara dubtes, inquietuds i expectatives entorn de la comunicació de la ciència.
L'objectiu d'aquesta consulta pública era conéixer com interpreta la ciutadania la informació científica i quina nivell de confiança atorga a les fonts d'informació, després de la pandèmia de la COVID-19. Tal com va recordar Carolina Moreno, investigadora principal de ScienceFlows,al principi d'iniciar els debats ciutadans “totes les opinions són benvingudes, perquè el que busquem és mesurar com ha evolucionat la confiança de la societat en la informació científica des de la pandèmia”.
L'objectiu d'aquesta consulta pública era conéixer com interpreta la ciutadania la informació científica i quina nivell de confiança atorga a les fonts d'informació, després de la pandèmia de la COVID-19
Per a aconseguir una mostra diversa, es van seleccionar participants d'entre més de 250 persones inscrites voluntàriament, incloent també a un percentatge que ja havien participat en la consulta ciutadana CONCISE, celebrada en 2019 en el marc d'un altre projecte europeu. La varietat de perfils quant a edat, formació i procedència va permetre arreplegar una àmplia varietat de perspectives que van enriquir els debats ciutadans.
Les 45 hores de gravació dels debats serviran ara a l'equip d'investigació per a aprofundir en qüestions clau, com a quins canals i fonts d'informació resulten més creïbles per a la ciutadania o quins arguments utilitzen els qui neguen l'existència del canvi climàtic, així com l'eficàcia de les vacunes. L'anàlisi de les transcripcions, mitjançant l'ús de tècniques qualitatives i la integració de programari lingüístic, permetrà a més elaborar recomanacions i guies per a millorar la comunicació de la ciència, amb la finalitat que la informació arribe de manera més clara, precisa i útil a la societat.
Sobre el projecte CONFIDES
El projecte CONFIDES (Percepció pública i ciència post-COVID-19 a Espanya: confiança i desinformació en vacunes, canvi climàtic i intel·ligència artificial) és finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats a través de l'Agència Estatal d'Investigació, amb una dotació de 112.500 euros.
Està liderat per la Universitat de València i compta amb la participació de ESIC de València, la Universitat Carles III de Madrid i la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. A més, dona continuïtat al projecte europeu CONCISE, que en 2019 va organitzar cinc consultes ciutadanes en diferents països europeus amb la participació de més de 500 persones.
