El grup ScienceFlows ha presentat les seues investigacions sobre desinformació i polítiques de comunicació de la ciència en dos congressos internacionals: el Congrés Internacional Public Communication of Science and Technology (PCST 2025) i el XXXI Congrés Internacional de la Societat Espanyola de Periodisme (SEP).
Entre el 26 i el 29 de maig es va celebrar a Aberdeen (Escòcia) el Congrés Internacional Public Communication of Science and Technology (PCST 2025), una de les trobades internacionals més rellevants en l’àmbit de la comunicació social de la ciència. Carolina Moreno-Castro, investigadora principal del grup @ScienceFlows, juntament amb Isabel Mendoza-Poudereux, van participar en dues sessions presentades en el marc del projecte europeu COALESCE, en representació de l’equip de la Universitat de València.
La Dra. Moreno-Castro va presentar l’estudi “Places and community engagement for city science learning”, que analitza com dues localitats menudes, Ithaca (EUA) i Aras de los Olmos (Espanya), integren ciència, cultura i comunitat per a fomentar l’alfabetització científica. Des de la plataforma eBird a Ithaca fins al Planetari Els Ulls d’Hipàtia a Aras, l’estudi mostra com els espais informals i naturals poden convertir-se en aules obertes per a l’aprenentatge continu.
A més, ambdues investigadores van participar en dues sessions del projecte COALESCE. La primera, sobre la crisi de la desinformació en ciència, va abordar els desafiaments que enfronten les persones comunicadores davant la proliferació d’informació falsa i va proposar estratègies per a combatre-la des d’una perspectiva internacional. La segona sessió es va centrar a avançar en una agenda política per a professionalitzar la comunicació científica, destacant les recomanacions del Centre Europeu de Competència i els exercicis d’aprenentatge mutu impulsats per la Comissió Europea.
Del 4 al 6 de juny, el grup també va estar present en el XXXI Congrés Internacional de la SEP, celebrat a la Universitat Nebrija, on la doctoranda FPU Paula von-Polheim va presentar la comunicació: “Mapeig de la desinformació en nutrició: el paper dels fact-checkers en l’era post-COVID”. A través d’una anàlisi computacional de 564 publicacions de Newtral i Maldita Alimentación, von-Polheim va identificar temàtiques freqüents i estils discursius en les faules sobre alimentació.
L’estudi s’emmarca en el creixent interés acadèmic pels processos de verificació i el seu impacte en la salut pública. A través d’un anàlisi computacional rigorós de 564 publicacions dels verificadors Newtral i Maldita Alimentación, la investigadora identifica els principals eixos temàtics dels bulos alimentaris més freqüents. Entre aquests, destaquen els relacionats amb malalties cròniques, les propietats no contrastades dels aliments i els discursos pseudocientífics vinculats a l’alimentació.
Més enllà de la categorització temàtica, la recerca ofereix una reflexió crítica sobre el paper dels fact-checkers com a agents d’alfabetització científica i mediàtica. També es destaca la importància d’adaptar el llenguatge tècnic al públic general i la necessitat de reforçar la confiança en aquestes plataformes mitjançant estratègies comunicatives accessibles, fonamentades en evidència científica i suport institucional.
Aquest treball suposa la primera fase d’una línia d’investigació més àmplia que cerca desenvolupar estratègies educatives i comunicatives contra la desinformació alimentària. En un entorn digital on els bulos sobre salut troben una gran difusió, investigacions com aquesta representen un aport rellevant des de la interdisciplinarietat entre comunicació, ciència i salut pública.
Ambdues participacions reflecteixen el compromís de l’equip d’investigació ScienceFlows amb la interdisciplinarietat entre comunicació, ciència i salut pública, així com la seua aposta per una ciència oberta i connectada amb la ciutadania.
