La investigadora de ScienceFlows, Isabel Mendoza Poudereux, ha assistit a la reunió anual de la Societat de Biologia Experimental (SEB, de l'anglés Society of Experimental Biology), celebrada a Sevilla durant els dies 2-5 de juliol. La seua presentació “How does the public build their opinions and beliefs related to scientific issues?” ha permés acostar als assistents el projecte H2020 CONCISE, liderat pel nostre grup d'investigació.
Aquesta reunió és un dels esdeveniments internacionals més importants en l'àrea de la biologia. Durant quatre dies, al voltant de 800 científics i científiques provinents de totes les parts del nostre planeta s'han congregat en el Palau de Congressos i Exposicions, FIBES II, per a presentar el seu treball, establir contacte i compartir experiències.
Enguany, l'esdeveniment ha comptat amb una secció dedicada a la integració de la comunicació i l'alfabetització en el treball en l'educació en biologia (SEB+2, Integrating communication and work literacies into biology education), en la qual es van tractar temes tan diversos i interessants com l'ús d'eines online per a avaluar la dificultat del vocabulari utilitzat en articles de divulgació destinats al públic general i l'escriptura científica específica per a ensenyants de la matèria, tema del qual, fins i tot, va haver-hi un taller.
Ha sigut en aquest context interdisciplinari, en el qual aquesta societat de biologia porta apostant durant anys pel foment de les relacions entre diferents professionals i per remarcar la rellevància de la comunicació científica, en el qual la investigadora Isabel Mendoza va presentar el projecte CONCISE.
Isabel Mendoza presenting in the #scicomm session at #SEBAMM on where ordinary people get their scientific info@form @GlobalPlantGPC pic.twitter.com/JZsEPTQ74f
— Prof Ros Gleadow (@RosGleadow) July 2, 2019
Aquest projecte cerca entendre com s'origina la bretxa entre el consens científic i les creences populars, per a d'aquesta manera, proposar mesures de mitigació que ajuden a millorar la comunicació científica i la presa de decisions polítiques relacionades amb temes científics. A més, CONCISE ens ajudarà a entendre com la ciutadania percep la comunicació científica, pren decisions sobre temes relacionats amb la ciència (com la vacunació) i quins són els canals principals pels quals s'accedeix a la informació científica.
Per a això, investigadors de les diferents entitats participants duran a terme consultes públiques ciutadanes en cinc països europeus (Espanya, Portugal, Itàlia, Polònia i Eslovàquia), on es registraran les opinions de 500 persones voluntàries, representatives de la població de cada país. Les consultes es transcriuran i s'analitzaran amb un programari lingüístic de corpus per a identificar diferents marcadors que ajudaran al personal investigador en comunicació científica, a la classe política i científica, als i les periodistes especialistes en ciència i, al públic en general, a comunicar-se de manera més directa i eficaç, i evitar així els discursos erronis que generen desconfiança i malentesos. Encara que el projecte CONCISE se centra en quatre temes científics d'actualitat: les vacunes, l'ús de medicines complementàries i alternatives, el canvi climàtic i els organismes genèticament modificats; els seus resultats seran escalables i la seua metodologia es podrà aplicar a altres temes científics diferents, així com a altres països europeus no participants per a promoure i millorar, tant qualitativament com quantitativament, la comunicació científica en tota Europa.
Imatges:
