L'habitatge, en la mesura en què es troba capitalitzada i mercantilitzada, configura un factor clau en l'estructuració i reproducció de les desigualtats socials. La presa de decisions en matèria d'habitatge es veu condicionada, d'un costat, per la situació en la qual es troba el mercat immobiliari que constitueix, al costat de les polítiques de l'Estat, l'oferta d'habitatges i, d'un altre costat, la demanda construïda en funció de la producció de les disposicions dels agents socials i dels seus mitjans econòmics, en tant l'habitatge es troba subjecta al mecanisme de preus. Així doncs, en la relació indissociable entre l'oferta i la demanda emergeix les decisions en matèria d'habitatge.

En aquesta primera presa de contacte per a l'estudi de l'habitatge, prendrem de referència dues variables dependents principals: la renda disponible sense lloguer imputat de la llar (HY020) i el valor dels habitatges a preu de mercat.

La renda disponible fa referència a les rendes netes, això és el resultat de deduir-se de les rendes brutes, els impostos a la renda i patrimonials, així com les cotitzacions i les transferències socials.

Per part seua, el lloguer anual imputat atorga un valor a aquelles llars que no declaren un lloguer complet. Aquest imputaria a aquells habitatges en propietat amb i sense hipoteca, els lloguers a preu inferior al de mercat i les residències en cessió gratuïta.

El valor de l'habitatge a preu de mercat representa el lloguer imputat juntament amb el preu dels lloguers a preu de mercat. El lloguer imputat, en excloure els valors dels lloguers a preu de mercat (expressats en la base de dades mensualment) i, en conseqüència, a les famílies que resideixen sota aquest títol, els integrem en la fórmula transformant-los prèviament en valors anuals. De manera que, en la fórmula seria la següent:

Valor de l'Habitatge (VV) = HY030N + (HH060*12) = Lloguer imputat + (Lloguer mensual *12)

Així mateix, les variables independents que principalment s'han emprat han sigut tant el règim de tinença que apel·la a l'estructura del camp de l'habitatge, com la classe social a la qual es pertany, la qual llança llum sobre la desigual organització de l'espai. La classe social té una major significació a l'hora d'explicar la desigual distribució que existeix en matèria d'habitatge, ja que l'accés a l'habitatge es regeix pel mecanisme de preus i la classe social està constituïda, en part, pels nivells de renda. Així doncs, la conceptualització de la classe social requereix d'una major complexitat que, grosso modo, deriva de la sistematització de les aportacions de Marx, Weber i Durkheim i Simmel dutes a terme pel professor Rafael Castelló-Cogollos. En altres paraules, les classes socials es defineixen per tres dimensions: la proiedad dels mitjans de producció (PL040), l'ocupació (PL051) i els nivells de renda per unitat de consum (HY020*HX240).

Per part seua, els règims de tinença de l'habitatge fan referència a les formes en què les llars accedixen i romanen en el seu habitatge. Aquests poden categoritzar-se en:

- Habitatge en propietat amb hipoteca

- Habitatge en propietat sense hipoteca

- Habitatge en lloguer a preus de mercat

- Habitatge en lloguer a preus inferior al de mercat

- Habitatge en cessió gratuïta