Per a citar l'estudi: Fajardo, I., Gómez-Merino, N., Ferrer, A., & Rodríguez-Ortiz, I. R. (2024). Hearing what you can’t see: Influence of face masks on speech perception and eye movement by adults with hearing loss. Journal of Speech, Language, and Hearing Research, 67, 3841–3861. https://doi.org/10.1044/2024_JSLHR-22-00562

Escoltar sense vore la boca? Mascaretes, mirada i comprensió de la parla en persones amb pèrdua auditiva

Context de l’estudi

La comprensió de la parla és multimodal: a més d’escoltar, “llegim” la cara, sobretot la boca. Amb la pandèmia, la pregunta es va fer evident: què passa quan la boca està tapada? Analitzem tres situacions (sense mascareta, mascareta amb finestra transparent i mascareta opaca FFP2) i tres modes de presentació (audiovisual, només vídeo i només àudio) en adults amb i sense pèrdua auditiva (PA) .

Què investigàrem

Volíem saber com les mascaretes afecten: (1) l’exactitud en reconéixer paraules i oracions, i (2) cap on mirem (ulls vs. boca) durant la comunicació, comparant PA i audició típica (AT) .

Com ho férem

40 participants (20 amb PA i 20 amb AT). Repetiren paraules i oracions en sis condicions (combinacions de tipus de mascareta i mode, amb disseny incomplet). Mesuràrem la precisió i, amb ullerada (eye-tracking), el temps relatiu mirant ulls i boca. Les proves es feren en silenci ambiental (condició tranquil·la) .

Què trobàrem

• En audiovisual, les persones amb PA encertaren més sense mascareta que amb opaca; no hi hagué diferències entre transparent i sense. En AT, el tipus de mascareta no va canviar l’exactitud (efecte sostre) .

• L’audiovisual beneficià de manera consistent el grup amb PA; en AT només superà el “només vídeo” (tots dos grups al voltant del ~30%) .

• Amb opaca es mirà més als ulls i menys a la boca; amb transparent o sense es mirà més a la boca .

• Exemple numèric (paraules, PA): ~88% sense vs. ~73% amb opaca; transparent ≈ sense .

Per què importa

• En hospitals o consulta/teràpia, prioritzar mascaretes transparents pot evitar el perjudici de les opaces per a persones amb PA, si es controla l’entelament i hi ha llum frontal adequada .

• En aula i logopèdia, maximitzar el suport audiovisual i posar la persona que parla amb bona il·luminació ajuda la lectura labial.

• Tindre cura de la visibilitat de la boca (posició, distància, llum) és clau .

Què falta per estudiar

Treballàrem en silenci, amb una única parlant i disseny incomplet; algunes oracions es repetiren entre condicions. La llum frontal i neteja de l’entelament es controlaren en laboratori; l’àudio (~65 dB SPL) no s’ajustà a cada persona. L’anàlisi acústica exploratòria indica més atenuació en baixes freqüències amb l’opaca, però sense diferències clares en altes i amb possibles confusions d’estímuls. Cal estudiar-ho amb soroll, més varietat d’estímuls i ajustos individualitzats.