Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Psicòlegs

“Una educació per a l’emancipació”

Els autors de l'article analitzen la importància de l’Educació Superior per a les persones majors. Per a ells, “l’envelliment constructiu” es tracta d’un concepte específic dels processos d’ensenyament i aprenentatge que no té per què limitar-se als anys de vida laboral. En aquest sentit, advoquen per introduir un canvi sociocultural sobre l’educació com a ferramenta per a desenvolupar un bon envelliment.

15 de de juliol de 2016

Dintre de tots els factors que juguen un paper clau en el procés d’envelliment, l’Educació Superior és un dels menys estudiats. A pesar del fet que el sistema educatiu espanyol compta amb una certa tradició acadèmica per a persones adultes, l’apertura d’universitats específiques per a aquest segment de la població s’ha dut a terme recentment. Tal com asseguren José Arnay, Javier Marrero i Inmaculada Fernández de la Universitat de la Laguna en el seu treball: “Educació i envelliment: l'envelliment constructiu”, publicat durant l’any 2012 en el monogràfic Informació Psicològica.

A pesar del fet que el sistema educatiu espanyol compta amb una certa tradició acadèmica per a persones adultes, l’apertura d’universitats específiques per a aquest segment de la població s’ha dut a terme recentment

Aquestes universitats, que no busquen preparar de cara a un futur professional, es dirigeixen a persones majors de 50 anys i arriben a integrar a majors de 80 o més; que busquen mitjançant aquesta educació una major satisfacció personal, intel·lectual o emocional.

Els autors descriuen a un sector de la població poc visible en els mitjans de comunicació, l'estigmatització del qual és més que palpable. Donat que aquesta etapa de la vida sempre és representada des d’una perspectiva negativa. De fet, un dels molts estereotips associats a la vellesa és el psicològic, que considera aquesta etapa com un procés de deteriorament de les capacitats humanes; concloent que les persones majors són més proclius a sofrir malalties com depressió i ansietat; sense haver-hi una relació directa entre el factor edat i depressió.

Un dels molts estereotips associats a la vellesa és el psicològic, que considera aquesta etapa com un procés de deteriorament de les capacitats humanes

Per tant, els autors insten a obviar els prejudicis que tenim, ja que aquests no es corresponen ni amb la realitat ni amb el dia a dia de les persones majors; donat que són fruit del desconeixement generalitzat. “Els 65 anys no són sinó una espècie de frontera burocràtica, i per tant arbitraria que, fins fa poc, indicava que la vida com a persona major comença oficialment amb l’abandonament del mercat de treball”, senyalen.

Els autors insten a obviar els prejudicis que tenim, ja que aquests no es corresponen ni amb la realitat ni amb el dia a dia de les persones majors; donat que són fruit del desconeixement generalitzat.

Sobre l’etapa de jubilació existeixen dues visions contraposades: per una part, la que es considera el final del cicle vital, en el qual les persones es converteixen en “improductives”. Per altra part, existeix una opinió, contraria a l’anterior; que considera a les persones majors més sabies i expertes. No obstant això, en aquest sentit hi ha una paradoxa, ja que aquesta concepció més positiva s’estén en societats majoritàriament envellides, en les quals es tendeix a pensar que aquesta característica demogràfica posa en perill a l’Estat de Benestar.

Açò sol portar als joves a rebutjar a la gent major en considerar que per "culpa” seua han d'assumir majors riscos socials, i inclús que són els seus competidors en el mercat laboral. Pareix difícil, d’aquesta forma, mantenir latent el valor que se li atorga a la saviesa. Al contrari del que a priori hi hauria d’ocórrer, com més persones majors hi ha, menys pareix ser el seu pes en la societat. Segons els autors, aquesta realitat es deu al concepte mercantil que tenim de l’existència humana, és a dir, la divisió entre els que treballen i aporten diners i els que representen, injustament, una càrrega perquè no són “productius”.

Açò sol portar als joves a rebutjar a la gent major en considerar que per "culpa” seua han d'assumir majors riscos socials

Així, s’incrementa perillosament el risc de marginació i exclusió social d’aquest segment de la població, el que comporta la inadaptació d’aquestes persones a l’hora de fer front als nous reptes que se li plantegen tant en l'àmbit polític, com social i econòmic.

D’aquesta forma, per a evitar que l’anterior es produïsca, si l’envelliment no suposa un procés estàtic, podem entendre, tal com expliquen els autors, que la seua relació amb l’educació pot ajudar a garantir una autoconstrucció personal, que facilite una millora de les capacitats cognitives, físiques i emocionals. Ajudant a la gent a assimilar d’una forma positiva el seu envelliment.

Si l’envelliment no suposa un procés estàtic, podem entendre, tal com expliquen els autors, que la seua relació amb l’educació pot ajudar a garantir una autoconstrucció personal

És necessari que l’educació ajude a construir, junt amb la visió personal, altres visions socials de l’envelliment”, destaquen Arnay, Marrero i Fernàndez. Segons aquests, millorar aquestes visions suposa aplanar el camí a la generació vinent que desconeix fins a quin punt estaran les seues vides molt més marcades pel fenomen de l’envelliment, que en l’actualitat.

D’ací la necessitat de desenvolupar una educació per a l’envelliment, que ajude a aquest sector de la població a considerar obertes totes les possibilitats d’interpretació de la realitat, amb independència de l’edat. En aquest sentit, l’educació hauria de ser la porta oberta a l’emancipació de la persona, que aconseguisca trencar amb els límits predeterminats per la biologia.

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies