Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Psicòlegs

Promoció del benestar i dels estils de vida saludables

entrenamiento deportivo

En el nou marc de política comú de l'Organització Mundial de la Salut, en el seu Comité Regional per a Europa, s’inclou com a objectiu per a l’any 2020 “millorar significativament la salut i el benestar de la població”. Segons Isabel Balaguer i Isabel Castillo, ambdues docents de la facultat de Psicologia de la Universitat de València, l’interés per promoure el benestar humà, fi últim de la psicologia, s’ha vist reflectit en nombrosos actes públics, com importants discursos, codis deontològics o treballs científics.

19 de de juliol de 2016

Tal n’és la importància que ha adquirit en els últims anys el benestar humà que els investigadors han desenvolupat diferents mètodes d’intervenció en diversos contextos com l’escolar o l'esportiu. En el mòdul impartit al màster de Psicologia General Sanitària de la Universitat de València “Intervenció en els contextos socials per a la promoció del benestar i els estils de vida saludables”, les autores busquen determinar quins factors influeixen en el benestar psicològic, conéixer les teories contemporànies de la motivació que permeten a les persones desenvolupar aquest benestar, així com saber dissenyar i aplicar programes d’intervenció per a la promoció de la salut psicològica.

Per a aconseguir els objectius anteriors, Balaguer i Castillo comencen descrivint les principals teories del benestar, que han sigut l’hedònica (benestar subjectiu o metes d’èxit, el principal teòric de la qual és Diener) i l’eudaimónica (benestar psicològic o autorealització, els principals teòrics de la qual són Ryan, Deci i Rogers). De la primera s’extrau la concepció de benestar com a consecució del plaer, mentre que de la segona part s’extrau que el benestar personal s’aconsegueix mitjançant el bon funcionament psicològic. Els principals indicadors que s’investiguen respecte a la primera teoria són: els afectes positius, els afectes negatius i la satisfacció amb la vida; no obstant això, quant a la segona teoria els més estudiats han sigut la vitalitat subjectiva i l’autoestima.

De la primera s’extrau la concepció de benestar com a consecució del plaer, mentre que de la segona part s’extrau que el benestar personal s’aconsegueix mitjançant el bon funcionament psicològic

  • La teoria de les metes d’èxit: s’ha convertit en una de les principals teories motivacionals en el camp escolar i esportiu. Aquesta ve a defendre que la importància que les persones li donen a les seues activitats d’èxit influeixen en els seus patrons motivacionals mentre que les realitzen. No obstant això, no totes les persones s’impliquen igual perquè no totes interpreten l’èxit de la mateixa manera, existeix la implicació en la tasca (l'èmfasi es posa en l’esforç i en la millora) i la implicació en l’ego (centren el seu interés a demostrar que són millors que els altres).

Aquesta ve a defendre que la importància que les persones li donen a les seues activitats d’èxit influeixen en els seus patrons motivacionals mentre que les realitzen

  • La Teoria de l'Autodeterminació o autorealització: es tracta d’una teoria que es compon a la vegada de sis mini-teories desenvolupades per Deci i Ryan (Teoria de l’avaluació cognitiva; Teoria de la integració organísmica; Teoria de les orientacions de causalitat; Teoria de les necessitats bàsiques; Teoria dels continguts de metes i Teoria motivacional de les relacions). Aquestes expliquen com els éssers humans tendeixen cap al creixement personal i busquen sentir-se competents en el seu entorn. Per tant, els contextos socials són importants per al desenvolupament òptim de les persones.

Expliquen com els éssers humans tendeixen cap al creixement personal i busquen sentir-se competents en el seu entorn

Per tal de garantir una vida saludable, les autores expliquen una sèrie de programes d’entrenament per a professors i entrenadors en la creació de climes motivacionals, cadascú d’ells dirigits a una o altra de les teories abans mencionades. Centrant-se en l’entorn esportiu, destaquen les estructures del TARGET (Disseny de la Tasca, Font d’autoritat, naturalesa del reconeixement, forma d’agrupar, com es realitza l’avaluació i el temps ofert per a executar les tasques) que influeixen significativament en la percepció dels estudiants i en les seues emocions.

A més, també proposen elles mateixes un programa de formació d’entrenadors per a promoure el benestar psicològic dels esportistes, que “consistiria en la creació de climes motivacionals i la seua repercussió sobre el benestar dels esportistes”, asseguren. Les fases d’aquest programa serien:

  1. Familiarització dels professionals amb l’equip.
  2. Avaluació de la realitat social d’estudi mitjançant els entrenadors i els jugadors.
  3. Observació de les interaccions entre jugadors i entrenadors: Anàlisi del clima motivacional creat per l’entrenador mitjançant el TARGET. Anàlisis del suport a l’autonomia oferit per l’entrenador i la implicació dels esportistes
  4. Avaluació mitjançant qüestionaris, entrevistes i diaris personals.
  5. Informe d’avaluació i disseny i implantació del programa d’intervenció.             

En aquest sentit, relaten una sèrie d’estratègies i tècniques que es realitzarien en dos nivells: primer s’usarien tècniques de formació d’entrenadors i després la intervenció la durien a terme directament els mateixos entrenadors. A més, afigen altres programes que busquen millorar la competència, autonomia i benestar dels educadors en centres de menors; així com programes de creació de climes motivacionals amb repercussió en la salut pública, com el projecte PAPA (Promoting Adolescent Physical Activity) que explicarem en altre post.

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies