Logo de la Universitat de València Logo del portal

  • Psicòlegs

Existeix el risc de reincidència respecte a la violència masclista exercida en les relacions de parella?

Les acadèmiques Marisol Lila, Amparo Oliver, María Victoria Lorenzo i Alba Catalá, pertanyents a l’equip docent de la Universitat de València; analitzen al seu estudi: “Valoració del risc de reincidència en violència contra la dona en les relacions de parella: importància del suport social”, publicat l’any 2013, la importància de la valoració del risc de reincidència com una de les principals estratègies preventives respecte a la violència en la parella.

25 de de gener de 2017

L'elevada prevalença de casos detectats anualment i el nombre de dones mortes (4 en el que va del 2017), segons les autores, “aclarit qualsevol dubte sobre la necessitat d’invertir esforços en actuacions destinades a la prevenció i la intervenció”. La violència masclista en les relacions de parella és un problema social amb greus implicacions per a la salut física i psicològica de milers de dones en tot el món. De fet, “és molt més probable que una dona siga ferida o danyada per algú amb qui manté una relació sentimental que per un estrany”, sentencien en el seu article publicat en la Revista de Psicologia Social.

La violència masclista en les relacions de parella és un problema social amb greus implicacions per a la salut física i psicològica de milers de dones

Així mateix, destaquen que els estudis sobre les taxes de reincidència en homes penats per violència de gènere (entre el 16% i el 47%), justifiquen l’ús d’aquest tipus de ferramentes que permeten valorar el risc de nous episodis violents. D’aquesta manera, entre les estratègies per a prevenir aquesta xacra social i eliminar-la destaquen: l’entrada en vigor de lleis específiques, la dotació de recursos per tal d’evitar la revictimització de les dones agredides i, també, el pla de Valoració del Risc de Reincidència (VRR), mitjançant el qual es podrien evitar noves agressions i inclòs l’assassinat de la dona. Tot allò es complementa amb els tractaments psicològics existents en agressors i víctimes.

Per tant, la VRR es relaciona amb com es va gestionar la violència per part dels professionals implicats i amb la possibilitat d’establir mesures de protecció individualitzades per a les víctimes en funció del grau de risc que es valore en cada situació concreta. Al llarg dels anys s’han desenvolupat diverses ferramentes de predicció com el Danger Assesment Tool (DA) de Campbell (1995), la Feminicide Scale de Kerry (1998), l'Ontario Domestic Assault Risk Assessment (ODARA) de Hilton, Harris, Rice, Lang, Cormier i Lines (2004) o, més recentment, l’Escala de Predicció de Risc de Violència contra la Parella (EPV) de Echeburua, Fernández Montalvo, Corral i López-Goni (2009).

En Espanya un dels instruments més utilitzats és el protocol SARA, de Kropp, Hart, Webster i Eaves (1995); que inclou els principals factors de risc de violència contra la parella. “No és un qüestionari en el sentit habitual de la pràctica professional de la psicologia, sinó una guia de valoració per tal de garantir que l’avaluador utilitze tota la informació pertinent per tal d’informar del risc que es produïsca un futur episodi violent”, expliquen les autores. No obstant això, destaquen que no existeix un algoritme o valor concret que indique el grau de risc.

No existeix un algoritme o valor concret que indique el grau de risc

Actualment es coneixen alguns dels factors de risc que afecten fonamentalment l’agressor, coincidint amb els contemplats en el protocol SARA. Entre ells s’inclouen aspectes conductuals previs que s’han provat com bons predictors de la conducta futura:

  • La violència prèvia.
  • L’incompliment de mesures judicials.
  • La utilització d’armes o amenaça d’utilitzar-les en contra d’altres o en contra de la parella.
  • La minimització o negació dels fets.
  • Actituds que suporten o toleren la violència o variables que es relacionen amb l’ajust psicosocial, com l’estabilitat emocional, la impulsivitat i els trastorns de personalitat.
  • El consum de drogues i/o alcohol.
  • Els problemes de treball.

No obstant això, existeixen altres variables que no estan presents en aquest instrument de VRR.

En aquest sentit, l’objectiu de les autores és analitzar la relació de diverses variables psicològiques i actitudinals (impulsivitat, ira, simptomatologia depressiva i tolerància de la violència conta la dona en les relacions de parella), i socials (participació comunitària i suport formal), amb dues de les mesures possibles de VRR que puguen obtenir a partir del potrocol SARA.

Així una de les conclusions a les quals arriba és que, l’aïllament social o la manca d’una xarxa de suport poden afavorir l’aparició de la violència i la seua continuïtat en l’àmbit domèstic. Per a les acadèmiques, seria necessari, per tant, “que en futures investigacions s’analitzara el paper que exerceix el suport social i les xarxes socials dels maltractadors, així com la naturalesa i qualitat d’aquests vincles com agressors”.

L’aïllament social o la manca d’una xarxa de suport poden afavorir l’aparició de la violència i la seua continuïtat en l’àmbit domèstic

“No dirigir únicament la nostra atenció a la presència o absència d’aquests llaços, ja que, en l’àmbit de la violència contra la dona, algunes de les persones que integren la xarxa social de la parella en lloc d’estar jugant un paper protector, afavoreixen el manteniment de la relació violenta”, subratllen les autores. 

 
Aquesta pàgina web utilitza cookies pròpies i de tercers amb fins tècnics , d'anàlisi del trànsit per facilitar la inserció de continguts en xarxes socials a petició de l'usuari . Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús . Per a més informació consulte la nostrapolítica cookies