6 de de maig de 2016

Refugi del Vent, la segona novel·la d'un llavors semidesconocido George R. R. Martin, va caure en les seues mans amb amb prou faenes 20 anys. Era 1988 i Joc de Trons, el primer llibre de la saga "Cançó de Gel i Foc", encara tardaria vuit anys a aterrar en les llibreries nord-americanes, sis més a ser traduïda al castellà i una altra dècada fins a convertir-se en una de les sèries de televisió més aclamades del món. Però ja era el primer pas de Cristina Macía para, de la mà de l'editorial Gigamesh i amb la inestimable "col·laboració" de Martin, convertir-se en una de les traductores més llegides d'Espanya.

La saga ha venut milions de còpies a tot el món i Espanya no és una excepció, gràcies en gran part al bon treball que ha fet Macía aconseguint transportar al lector a les ubicacions fantàstiques de la sèrie sense perdre l'encant de la versió original. Transcrivim a continuació l'entrevista que li van fer des d'ADEIT durant el congrés EnTretextos.

Com va començar la teua carrera com a traductora?

Vaig començar traduint còmics, que m'ho vaig passar molt bé traduint durant moltíssims anys. Després vaig començar traduint llibres de fantasia, policíacs, ciència ficció, terror.

Com arriba Joc de Trons a les teues mans?

Alejo Cuervo - que és l'editor de Gigamesh, l'editorial que publica Joc de Trons - va comprar els drets. I els va comprar perquè li agradava la sèrie, li agradava Cançó de Gel i Foc, el primer llibre que s'havia publicat fins llavors. Però vull deixar ben clar que si hi ha algú que té talent ací és ell.

Quin és la major dificultat de traduir?

La dificultat en la traducció de la novel·la fantàstica és inherent a la traducció, punt. Traduir manuals d'assessors té la mateixa dificultat que traduir una novel·la fantàstica. Jo m'he de documentar sobre com són les parts d'una armadura; el traductor del manual de l'ascensor o de l'aspiradora ha de documentar-se igual. No menys ni més que jo.

Què cal cuidar en la traducció?

El més important en una traducció literària és que el lector es quede dins del llibre. El més important, el vital. El vital és fer el que vol l'autor, i què és el que vol l'autor? L'autor vol que tu et quedes i seguisques llegint, açò és el primer que vol, no és tan important el que diu o com ho diu. Sobretot no és tan important la precisió o el detall com que aqueix detall expulse al lector.

Què opines de la invisibilitat de la figura del traductor?

Bé, és una carrera molt gran però nosaltres els traductors estem molt acostumats a ser invisibles. I al meu entendre és com hauríem de ser, invisibles.

Quin consell li dónes a l'alumnat de Traducció?

Que la formació constant és una necessitat. I després, que la formació ha de ser súper heterodoxa. No prou solament amb llegir manuals de traducció, llibres de traducció i venir a congressos de traductors. Què t'interessa a tu? Preferisc moltes vegades que, més que llegir-te l'enèsim llibre de Sousa, veges molts episodis dels Simpsons. Els Simpsons et van a donar un munt de claus. Què t'agrada, a què et vols dedicar? En què vols especialitzar-te una mica més? T'agrada la ciència ficció i la fantasia? Vés-te a congressos de ciència ficció i fantasia. A més coneixeràs a autors: l'autor al que conegues igual et proposa un projecte conjunt... Mai parells de moure't.

A què es deu el teu èxit?

L'única cosa que volguera deixar clar és que no és per ser la millor traductora del món, ni per haver fet coses que no havia fet abans. És simplement per sort i per casualitat, i perquè sóc la traductora de Joc de Trons. Jo no faig gran a Joc de Trons, Joc de Trons em fa estupendísima a mi.